divendres, 5 d’octubre del 2007

Hispanitat

El dia 12 d’octubre els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol celebrem, un any mes, el dia de la Hispanitat, una festa que s’ha de commemorar per sobre d’ideologies i que ha d’unir i no separar les diferents comunitats que integren una realitat històrica que és Espanya.

Després de 30 anys de lliure convivència democràtica, aquesta hauria de ser una realitat normalitzada, però darrerament a Catalunya en general i a Lleida en particular hem viscut un seguit d’episodis lamentables i intolerants com la crema de fotografies del Rei, l’incompliment de la Llei de banderes i les amenaces dels radicals al Partit Popular durant l’ofrena floral de l’Onze de Setembre que demostren que les coses a Catalunya no van bé.

I no van bé, perquè alimentar debats identitaris mitjançant l’incompliment de la Llei de Banderes o les agressions contra la figura del Rei, no són més que una manera fàcil de buscar l’exclusió i la confrontació entre els ciutadans d’un mateix territori. Aquests fets semblen indicar que determinats col·lectius no arriben a entendre que existeix una Catalunya plural que va de la ma i sense complexos d’Espanya, que se sent tan catalana com espanyola i que utilitza el català i el castellà sense cap tipus de problema.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I Catalunya no anirà bé mentre hi hagi radicals que creguin que només ells tenen dret a la llibertat d'expressió, que tots els demés són uns feixistes i no tenen dret a opinar ni existir.

Anònim ha dit...

Totalmente de acuerdo con el comentario de Mireia. A unos se les tolera lo intolerable y a otros se los insulta por respetar las reglas de juego. Mientras no haya un respeto por las personas, los simbolos y las ideologias, es imposible vivir en una situación normalizada en Catalunya.

Anònim ha dit...

Mireia, i Catalunya no anirà bé mentre es toleri que aquests radicals que fent un mal us de la democracia i la llibetat d'expressió continuïn cremant fotos del Rei i agredín i insultant als que l'Onze de Setembre participem en l'ofrena floral i tan sols perque pensem d'una manera diferent a la seva.