dijous, 7 de juliol de 2011

Adeu a la Diputació

Avui m'he adreçat als diputats, diputades i al president de la Diputació de Lleida per darrera vegada des de la noble Sala de plens. Finalitza aquí una etapa política marcada
- En el fons:pel treball i la dedicació,
- I en la forma: pel tracte cordial i amable que sempre hem mantingut durant aquests anys.

Des del Grup del Partit Popular hem intentat, i crec que ho hem aconseguit, fer la tasca que ens van encomanar els ciutadans:
- tasca de control al govern
- i la tasca d’una oposició constructiva, presentant propostes i iniciatives importants i positives per les comarques de Lleida en benefici de tot el territori de Lleida i de tots els seus habitants.

Tots nosaltres formem part de partits polítics diferents, de projectes polítics diferents, però durant aquests 4 anys hem treballat amb una finalitat comú: buscar el progrés i el benestar de les terres i dels ciutadans de la província de Lleida. Tasca, sens dubte, engrescadora, que he fet molt a gust i que ha sigut molt enriquidora tant a nivell polític com intel•lectual.

Voldria recordar algun dels temes que ens han sortit a tall d’exemple importants:
- Vam evitar el transvasament del riu Segre que volien dur a terme amb nocturnitat i alevosia
- I també vam evitar que el túnel de Vielha obrís amb un carril menys.

El futur planteja reptes importants:
- La gestió d’un pressupost en moments complicats
- treballar per una administració més àgil i eficaç, respectant els principis de legalitat i seguretat jurídica
- reforma de l’Administració Pública i el futur paper de les diputacions ( crec que més competències....)
- També la dignificació de la política, tots vostès saben el sacrifici personal i familiar que suposa el dedicar un espai de la teva vida a la política i veiem com els ciutadans ens perceben com un problema, alguna cosa haurem de fer.

En definitiva i no m’estendré, queda molta feina per fer ...

He volgut agrair a tots els diputats i diputades el tracte respectuós i amistós que m’han dispensat, així com el bon enteniment entre tots els grups que, malgrat l’existència de les naturals diferències polítiques entre nosaltres, ha permès en moltes ocasions, un treball conjunt, amb un elevat grau de diàleg i enteniment.

També he tingut unes breus paraules d’agraïment per tots els funcionaris i treballadors de la casa, sense cap excepció, ja que la seva ajuda i col·laboració ha sigut fonamental per poder desenvolupar la meva tasca d’una manera correcta i digna. A tots i totes, repeteixo, moltes gràcies.

Especialment he agraït als assessors del meu grup, Joan Vilella i Anabel Bernadó, la tasca que han desenvolupat durant aquests 4 anys, grans col·laboradors.

I també als mitjans de comunicació que han estat l’altaveu de tot el que s’ha cuinat en aquesta casa.

Desitjant al President, Diputades i Diputats, molta sort i tota mena d’encerts per aquells que iniciïn una nova tasca fora de la Diputació i els que es quedin, demanar-los que continuïn treballant per Lleida amb les mateixes ganes, la mateixa il·lusió i la mateixa harmonia amb la que ho hem fet fins ara.

Jo deixo el meu escó a la Diputació, però ja sabeu que podeu continuar confiant en mi per tot allò que necessiteu i us pugui ajudar, i sobre tot, per tot allò que signifiqui treballar per Lleida i pels lleidatans.

Em despedeixo amb la convicció de no haver defraudat la confiança que un bon nombre de ciutadans van dipositar en el Partit Popular i en la meva persona per a representar-los davant aquesta institució.

Una vegada més, gràcies a tots i a totes per la vostra comprensió i sobre tot per la vostra amistat.

Maria José Horcajada

divendres, 1 d’abril de 2011

Urbanització d'Avinguda Garrigues

Recentment van finalitzar les obres de reordenació de tota la zona de serveis en l’accés des de la carretera LL-11, així com la construcció d’una nova rotonda a l’avinguda de les Garrigues a l’encreuament de l’Avinguda Barcelona i el carrer Agustins. Malgrat la citada reordenació, en el tram entre el Bowling i el canal de Seròs existeix un espai, en la seva part esquerra direcció Bordeta, no arranjada i amb una vorera molt estreta i una corba molt pronunciada, amb una il·luminació deficient, amb edificacions en estat ruïnós algunes d’elles tapiades fa anys.


Per això, al passat ple de l’ajuntament vaig preguntar si es tenia projectat l’arranjament de la part no reordenada d’aquest principal accés a la Bordeta des de l’Avinguda Garrigues, així com si té prevista alguna actuació sobre els edificis que en estat ruïnós donen accés al barri de la Bordeta en aquesta zona, atès que necessita una urgent reordenació, ampliació de voreres i millora de la il·luminació.

Maria José Horcajada

Regidora portaveu Grup PP a l’Ajuntament de Lleida

dilluns, 28 de març de 2011

La liquidació del pressupost de l'ajuntament de Lleida

L’Ajuntament de Lleida va presentar una liquidació de pressupost amb un romanent de 2,8 milions, incloent els Organisme Autònoms. D’entrada aquest resultat podria ser satisfactori tot i ser la meitat que l’any anterior.

Dic podria perquè és un fals superàvit. Al seu costat hi ha un expedient de reconeixement de crèdits per import de més de 2 milions d’euros. I aquest reconeixement no és una altra cosa que acceptar que hi ha moltes factures pendents de pagament, que no s’havien pagat per manca de diners.

Més de dos milions d’euros que l’Ajuntament deu en la seva major part a petites i mitjanes empreses, incomplint així la llei de contractes del sector públic que obliga les administracions a abonar el preu de serveis i contractes en un màxim de 55 dies.

La falta de rigor alhora de millorar la tramitació i el pagament d’aquestes factures, algunes de les quals daten de l’any 2009, no fa més que agreujar la difícil situació en la que es troben la majoria de les empreses, obligades a ingressar a Hisenda l’IVA de factures que encara no han cobrat i que tardaran a cobrar. (A proposta del PP es va aprovar al Congrés la modificació de la normativa que preveia no fer el pagament de l’IVA de les factures impagades, però que els socialistes no acaben de tirar endavant).

Hem de tenir en compta que quan hi ha factures que es queden sense pagar, vol dir que no tenim disponibilitat per pagar-les, estem esperant que ens paguin a nosaltres per poder abonar el que devem.

Això va bé quan ens deuen més del que nosaltres devem, però aquest any, a l’ajuntament ha estat superior la quantitat que ha de pagar que la que té que cobrar, així mal anem, perquè sempre ens faltaran diners.

Quasi la meitat de l’anunciat superàvit es destinarà a l’amortització de préstecs per aconseguir una reducció dels alts nivells d’endeutament que pateix aquest ajuntament; l’altra meitat serà per pagar factures pendents d’una gran companyia elèctrica.

L’alcalde estava tot cofoi d’aquest estalvi, però jo dic que no té motiu.

Volen saber com s’ha aconseguit aquest estalvi?

No és un estalvi que provingui de la bona gestió de l’equip de govern, en part és fruit de l’imperatiu legal que va suposar el decret de Zapatero de reducció dels sous de funcionaris, és a dir, són els funcionaris els que han contribuït, involuntàriament, a reduir la despesa.

Ara bé, la part més important d’aquest estalvi prové de l’apartat d’inversions, concretament de 33,3 milions d’euros s’han estalviat en inversions, o més ben dit, s’han deixat de fer inversions per import de 33,3 milions d’euros. Unes inversions en habitatge, vies públiques, aigua, parcs i jardins, etc. que l’alcalde havia anunciat i programat, unes inversions que mostrarien lo molt que l’alcalde feia per la seva estimada ciutat, però unes inversions, en definitiva, que s’han quedat sense fer, prova d’aquesta estima.

Dels estats comptables de la liquidació del pressupost queda patent que l’ajuntament va ingressar 40 milions menys dels que tenia previst, en bona part ingressos que hauria d’haver fet la Generalitat i l’Estat en concepte de transport públic, benestar social, junta de sanejament i altres transferències.

Així, lluny queden les propostes d’austeritat, de contenció de la despesa, d’agilització de procediments de gestió per escurçar el temps de tramitació de les factures a l’objecte de millorar els actuals períodes de pagament, en definitiva més del mateix, més morositat, ineficàcia i ineficiència.

Des del Partit Popular creiem en una altra forma de fer política, creiem que una altra gestió és possible, cal un major esforç de contenció, el compliment efectiu de la legalitat en el pagament a proveïdors, evitant en la mesura del possible el reconeixement de crèdit per no perjudicar a les empreses de la ciutat i comprometre els pressupostos següents, i cal una execució curosa de les inversions, cosa que no ha estat capaç de fer l’actual Govern Municipal i per la qual no va comptar amb el meu suport.

Maria José Horcajada

Regidora-portaveu grup PP a l’Ajuntament de Lleida

dimarts, 8 de març de 2011

Mujer

En el momento de la concepción, justo en la formación de los gametos, los cromosomas sexuales se encargan de decidir el género de la persona y en ese preciso instante la posibilidad de ser hombre o mujer son exactamente las mismas.
Una vez producido el nacimiento ese equilibrio natural se desvanece y es por ello que aún en el siglo XXI, el siglo del conocimiento, el saber y la comunicación celebramos el día 8 de marzo como el día internacional de la mujer trabajadora, fecha reconocida por Naciones Unidas como el día donde se reivindica la lucha de la mujer por su participación, en igualdad con el hombre, en la sociedad y el desarrollo íntegro de la persona, con una salvedad especial este año, ya que se celebran los 80 años en que la mujer española obtuvo el derecho al voto.
A pesar de los grandes avances realizados en nuestro país, fundamentalmente durante el siglo pasado, a día de hoy, son numerosas las comunidades del mal llamado tercer mundo que siguen sufriendo el olvido de unos derechos inherentes a todo ser humano con independencia de su género.
En España, nos estamos poniendo a la altura en la lucha por la igualdad de género y las mujeres vamos alcanzando las cotas de poder que tradicionalmente han sido reservadas únicamente a los hombres, pero aún existen discriminaciones salariales y no hemos solucionado la lacra de la violencia de género entre otras asignaturas pendientes, queda aún mucho camino todavía por recorrer.
Si echamos un vistazo a nuestro pasado, a principios del siglo XX nos encontrábamos un país donde menos del 10% de las mujeres aparecían en el censo de trabajadoras y fundamentalmente lo hacían en profesiones relacionadas con un papel tradicional, tejedoras, empleadas domésticas, enfermeras o profesoras. La legislación plasmaba en el Código Civil el papel de sumisión de la mujer al marido, mientras las reglamentaciones en materia laboral disponían que las mujeres debían dejar de trabajar en el momento de contraer matrimonio.
Con la reforma de los planes de estudio de 1957 se produce la primera entrada seria de las mujeres en el sistema educativo. A partir de 1970 la Ley General de Educación establece la enseñanza gratuita y obligatoria entre los seis y los catorce años. Pero no es hasta 1975 que con la Ley de Igualdad Jurídica se abandona la referencia expresa al deber de obediencia de la mujer al marido, la representación legal de éste y la recuperación de la personalidad jurídica plena.
Con la Constitución, en 1978, se reconoce la igualdad jurídica de hombres y mujeres, que en su artículo 14 predica: “Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” y con ella se inicia un largo camino donde la participación de la mujer en la vida política, social y cultural de nuestro país se ha hecho un hueco importante.
A pesar de ello continua siendo necesario un mayor esfuerzo por parte de todos, hombres, mujeres y Administración Pública para conseguir que esa igualdad plena que propugna nuestra Constitución deje de ser un objetivo para convertirse en una realidad y ese 8 de marzo deje de ser una jornada de reivindicación para ser finalmente un día de celebración.
M. José Horcajada Bell-lloch
Portavoz del Grupo Municipal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Lleida

dijous, 3 de març de 2011

Una fusió que arriba tard

En el passat ple de febrer de l’ajuntament de Lleia es va sotmetre a votació els estatuts d’un nou organisme autònom batejat amb el nom “IMECE” que pretén fusionar altres tres organismes -l´Institut Municipal d´Educació, l´Institut Municipal de Cultura i l´Institut Municipal d´Esports-, amb l’objectiu genèric de reduir la despesa municipal, un objectiu que compartim en el fons, però no en la forma.
Ja fa temps que parlem de crisi econòmica i que tots, també el nostre Ajuntament, s’ha d’adaptar a aquesta conjuntura i reduir despesa davant la davallada dels ingressos municipals. Des del PP fa més de tres anys que reclamem mesures d’austeritat, i en aquest sentit al Ple Extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat es va presentar per part del grup socialista un Pla d’Ajust extraordinari curt i poc ambiciós, on lamentablement la gran majoria de l’estalvi venia de les retallades salarials als empleats públics imposades pel senyor Zapatero i s’hi van afegir alguns conceptes més per tal de vendre millor el producte i que no fossin només els funcionaris municipals els que haguessin de carregar amb tot el pes de la reducció de la despesa.
En aquest context, el Partit Popular va considerar que no podíem perdre més el temps i que calia reestructurar l’organigrama de l´ajuntament, ja que tenim una administració sobre dimensionada fruit d’una conjuntura econòmica d’època de vaques grasses i de l’època del tripartit en la que cada partit volia la seva pròpia parcel·la de poder, i varem proposar novament, entre altres mesures, la reducció i supressió d’organismes municipals, fusionant els seus serveis en funció de les seves competències.
Finalment, al desembre de 2010, durant els debats del Pressupost per a l’any 2011, el Paer en Cap va anunciar la fusió dels Instituts de Cultura, Educació i Esports en un sol organisme autònom amb l’objectiu de reduir la despesa en una operació que no es veia reflectida al pressupost per aquest any. Ara, a tres mesos de les eleccions, quan estem al final d’una legislatura, l’equip de govern ens presenten els Estatuts d’un organisme i demana a l’oposició que fem confiança i els aprovem, uns estatuts d’un organisme del qual no tenim el pressupost ni sabem com quedarà el personal adscrit, és a dir, ens demanen “un xec en blanc”.
Ara tenim davant un procés que no sabem com acabarà i que en tot cas hauria de ser el futur Govern Municipal qui ho hauria de decidir. En total s’anuncia un estalvi de 671.000 euros i des del Grup Municipal del Partit Popular ens preguntem si aquesta fusió no es podia haver fet abans. Hem perdut dos anys i el que és pitjor un estalvi en despesa que podia haver suposat un increment en d’altres polítiques prioritàries per a la nostra ciutat.
Des del Partit Popular exigim el rigor i la transparència que es mereixen els ciutadans de Lleida. Som un partit que aspirem a governar, o almenys, a ser decisius en la propera legislatura, i no podem avalar mesures electoralistes, ni podem donar xecs en blanc a un govern que ha estat incapaç de controlar la despesa. Estem a favor de la supressió o reducció d’organismes o qualsevol mesura que suposi millorar l’eficàcia i la gestió municipal, però entenem que aquesta proposta arriba tard, sense dades concretes i conscients que altres models de gestió són possibles i poden suposar un major estalvi a les ja de per si deficitàries arques municipals.
Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida

dimarts, 1 de març de 2011

La Mesquita no ha d’anar al Polígon

El Grup Municipal del Partit Popular vam votar en contra de fer un nou procediment de concessió d’un solar del polígon industrial per la construcció de la mesquita. L’equip de govern socialista de l’ajuntament de Lleida s’obceca en portar allí els musulmans, en contra de l’opinió de l’oposició, però també en contra dels empresaris i amb el disgust de la pròpia comunitat musulmana que al·lega que l’espai és petit i tornarien a tenir problemes.
Des de l’aprovació pel Ple de 2007 del protocol de col·laboració, el Partit Popular ha criticat el secretisme i la falta de consens en la ubicació d’una mesquita en ple polígon industrial i aquesta falta de consens es veu agreujada ara, que ni els propis musulmans veuen viable ubicar-s’hi.
Malgrat això avui es presenta un plec de condicions en un terreny sotmès a un contenciós administratiu, amb un informe pericial judicial que desaconsella la ubicació d’un centre de culte en aquesta zona, considerant una clara discordança la seva implantació en un polígon industrial, considerant “poc brillant” la zona des del punt de vista de la mobilitat, amb una mesquita que no s’integra a l’entorn significant la segregació d’un col·lectiu en una àrea apartada i inadequada que representa a totes llums l’aïllament social d’una comunitat, amen dels riscos que queden constatats a l’estar en una zona d’emmagatzematge de productes químics i combustibles de les industries properes.
Amb aquest nou plec no es posarà fi a la problemàtica d’una comunitat que pretén intregrar-se de forma plena en la nostra societat, evidentment que no és una obligació d’aquest Ajuntament construir un centre de culte o facilitar un terreny municipal on s’hagi d’ubicar, però sí té l’obligació de posar a disposició dels seus ciutadans els elements necessaris per integrar als nouvinguts, promovent accions encaminades a aconseguir la plena normalitat social dels col·lectius que habiten a la nostra ciutat afavorint així l’objectiu de la cohesió social.
Maria José Horcajada
Regidora-portaveu PP Ajuntament de Lleida

divendres, 18 de febrer de 2011

Pla de negoci per a l’aeroport de Lleida - Alguaire

Tots estem convençuts que aquest aeroport és una reivindicació del territori, és una aposta clara pel reequilibri territorial, és la porta dels Pirineus i és un motor per l’impuls econòmic de les comarques de la plana de Lleida. Però és necessari que els directius i impulsors de l’aeroport dissenyin els corresponents plans per evitar que decaigui l’activitat a l’aeroport de Lleida – Alguaire.
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès durant els darrers dies a elaborar un pla de negoci de l’aeroport Lleida – Alguaire que permetrà detectar les condicions que el podran fer viable en un futur immediat. Però com de promeses al territori hi ha moltes, i moltes se n’obliden, com hi ha opinions contradictòries i encara no s`ha anunciat cap data concreta, i com hi ha declaracions contradictòries sobre què fer a l’aeroport, es fa necessari donar una imatge d’unitat del territori i portar una actuació conjunta.
I aquest és el sentit de la moció. Mostrar una postura unitària per recolzar la taula estratègica o de negoci proposada pel conseller per fixar projectes i objectius que garanteixin la viabilitat i el futur de l’aeroport de Lleida-Alguaire, i demanar que es concreti un full de ruta o calendari del pla de negoci a realitzar.
Conscients d’aquesta necessitat, la resta de grups de la Diputació s’han sumat a la moció, cosa que cal agrair-los.
Maria José Horcajada
Diputada provincial

dijous, 17 de febrer de 2011

Més andanes per la futura estació d’autobusos de Lleida

A l’estudi de viabilitat de la futura estació d’autobusos de Lleida hi ha previstes únicament 15 andanes, quantitat molt inferior a les 24 que hi ha a l’actual estació, que a més d’antiquada també s’ha quedat petita. Per això, al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida demanaré una modificació del projecte per a que es contempli un nombre superior d’andanes a les 24 actuals.
Aquesta infraestructura, que podria estar en funcionament d’aquí a tres anys, actualment està pendent de la formalització d’un acord entre l’Ajuntament i el Departament de Territori i Sostenibilitat que fixi la financiació i les condicions del projecte. Des del Partit Popular de Lleida i, reiterant la petició realitzada al mes d’abril de 2010, instarem que l’Ajuntament de Lleida dugui a terme les gestions necessàries per tal que el projecte constructiu de la futura estació d’autobusos contempli un nombre de places destinades a andanes, igual o superior a les 24 actuals a l’objecte de no convertir, d’entrada, la nova estació en un equipament reduït i obsolet.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu PP a l’Ajuntament de Lleida

divendres, 4 de febrer de 2011

Promoció del Turisme a Internet

La Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme Ara Lleida, va patrocinar la creació de la Xarxa de Pobles amb Encant, una bona iniciativa per atraure el turisme a molts indrets poc coneguts de la nostra geografia.
Ara bé, en aquest mon globalitzat en què vivim, una bona manera de promoure aquests atractius turístics és mitjançant la xarxa d’internet, on el possible visitant pot trobar rutes, monuments, llocs d’interès, allotjaments, i molts altres serveis.
Malauradament, hem pogut constatar que ara per ara, un any després de la creació d’aquesta xarxa, a internet únicament hi ha referència als pobles amb encant a la pàgina web d’aquest Patronat de Turisme, on es relacionen els pobles, es dóna una minsa informació turística i els enllaços indicats de pàgines pròpies són erronis en la majoria de casos.
Així, hem pogut comprovar que dels 31 indrets que es relacionen, únicament un està indicat amb l’adreça web correcta i en 4 casos hi ha un redireccionament directe. La resta dels 26 pobles, en buscar l’enllaç indicat, s’obté com a resultat que la pàgina no es pot mostrar. A més, d’aquests 5 casos en que es troba el municipi, en un la informació està únicament en castellà, en tres està únicament en català i només en un municipi s’ofereix la informació en 3 idiomes. Per contra, quan es busca informació turística sobre aquests indrets en pàgines promogudes per particulars o altres ens no municipals, es pot trobar informació fins i tot en 7 o més idiomes.
Atès que l’entitat que engloba la Xarxa de Pobles amb Encant està regida per alcaldes i regidors dels municipis que la composen, per tant tot el que a ella afecta està governat pels responsables municipals, he fet una sèrie de demandes a la Comissió Informativa de Turisme de la Diputació de Lleida.
PRIMERA: Indicar als alcaldes i regidors dels municipis que composen la Xarxa de Pobles amb Encant la necessitat de realitzar una promoció conjunta dels 31 indrets que composen l’esmentada xarxa en l’actualitat.
SEGONA: Indicar als alcaldes i regidors d’aquests municipis la conveniència de disposar d’un espai web municipal on, a més de la informació purament administrativa, el possible visitant pugui trobar tota mena d’informació turística.
TERCERA: Ficar a disposició dels municipis els mitjans i recursos materials i humans necessaris per a que aquests puguin disposar d’un espai web complert i actualitzat, espai que haurà d’estar disponible en quants més idiomes possibles, considerant com a mínims indispensables el català, castellà, anglès i francès.
Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu del Grup Partit Popular

divendres, 28 de gener de 2011

Desídia de la Paeria amb la piscina coberta dels Camps Elisis

Cal denunciar la desídia i la manca de voluntat de l’equip de govern de la Paeria de Lleida per mantenir oberta i en condicions la piscina coberta dels Camps Elisis.
En el Ple d’aquest gener s’acordarà la rescissió del conveni amb el Club Natació Lleida, que tenia assumida la gestió i el funcionament d’aquesta instal·lació esportiva, pel fet que la piscina dels Camps Elisis ja porta tancada des de l’any 2007. És de lamentar la falta d’inversió en la seva remodelació i el fet que no estudiar possibles alternatives han provocat la desaparició d’aquesta piscina que donava servei a un gran nombre de ciutadans de Lleida, especialment de Cappont, del Centre Històric i de la Bordeta que ara, per culpa de la Paeria, es veuen obligats a pagar molt més per poder gaudir d’un esport tant saludable com és la natació.
Maria José Horcajada
Regidora portaveu a l’Ajuntament de Lleida

dilluns, 24 de gener de 2011

Rotondes a la N-240 a Juneda

Al passat ple de la Diputació de Lleida vaig presentar una moció exigint al Govern de l’Estat la construcció de les rotondes, ja projectades a la N-20.
Es tracta de tres rotondes a la travessia del casc urbà de Juneda i la de Margalef, a la cruïlla amb la carretera que porta a Torregrossa.
La construcció d’aquestes rotondes ha estat reclamada en diverses ocasions pel veïns de Juneda i és una necessitat prioritària, no tan sols per la seguretat vial, sinó per la de les persones, i més si es té en compte que en aquests accessos al municipi de Juneda hi ha hagut diversos accidents amb víctimes mortals i cal evitar que torni a succeir.
A més cal també tenir present que aquestes rotondes ja estan projectades i, fins i tot, disposaven d’una partida pressupostaria per les obres. Per tant, el Ministeri de Foment l’únic que ha de fer és executar el que ja tenia previst, essent el seu pressupost perfectament assumible, també en temps de crisi.
Tal és la importància de la reclamació que aquesta moció ha estat secundada per tots els partits que composen la Diputació de Lleida, cosa que és d’agrair, atès que és en aquests casos que les peticions poden tirar endavant.
Maria José Horcajada
Diputada portaveu a la Diputació de Lleida

dilluns, 17 de gener de 2011

La gestió de la Paeria sobre la mesquita, un greu error

Lamentable i greu error és la gestió de l’Equip de Govern de l’ajuntament de Lleida sobre el trasllat i construcció d’una nova mesquita en un solar del polígon industrial el Segre de Lleida.
Des de la ratificació del protocol, ja vaig lamentar la falta de consens amb els empresaris del polígon pel terreny i vaig denunciar els problemes de mobilitat i l’inhòspita ubicació d’aquest solar per a construir-hi una mesquita.
Ha estat un projecte envoltat de controvèrsia des del seu inici i amb un dubtós interlocutor de la comunitat musulmana que finalment no ha complert amb el seu compromís. La Paeria no ha estat a l’alçada en la gestió d’aquesta polèmica instal·lació, el retard en l’execució de les obres i la tardança en reaccionar de l’Equip de Govern han derivat finalment en un punt mort.
El govern municipal socialista no sap actuar amb la diligència que esperen els ciutadans de Lleida.
Maria José Horcajada
Regidora i portaveu del PP a l’ajuntament de Lleida

dilluns, 3 de gener de 2011

Un presupuesto que va en sentido contrario

El presupuesto del Ayuntamiento de Lleida para el año 2011 demuestra que el Gobierno municipal socialista, al igual que el que gobierna en España, tampoco es de fiar, ya que ha impuesto unas cuentas poco serias y rigurosas que en lugar de ayudar a salir de la crisis, agravarán aún más la delicada situación que sufren los ciudadanos de Lleida.
El Gobierno de la Paeria ha incumplido los compromisos de austeridad y transparencia a que se comprometió hace un año, se ha limitado a recortar gastos tan importantes como las ayudas a las familias, el suministro de alimentos y las inversiones, para poder hacer cuadrar los presupuestos.
En estas cuentas municipales se produce una reducción indiscriminada del gasto, ya que casi 200 partidas de gasto corriente del Ayuntamiento se ven reducidas un 30 por ciento por la inoperancia de un equipo de gobierno que no ha sabido gestionar la crisis, ni dar cumplimiento a los planes de austeridad. Toda esta incompetencia ahora la pagan los ciudadanos de Lleida con la reducción de las inversiones y el recorte de las políticas sociales.
Por el contrario, una vez más tenemos que lamentar el incremento de los impuestos y particularmente del IBI, donde la Paeria prevé recaudar dos millones de euros más que el año 2010.Un incremento al que el grupo municipal del Partido Popular ya se mostró contrario votando en contra, pero que ahora se ve reflejado en el presupuesto de 2011 y supondrá un aumento de un 10 por ciento para las viviendas que fueron revisadas en 2006. Aportar soluciones a la crisis, los socialistas no lo saben hacer, pero subir los impuestos, sí.
El Gobierno municipal tampoco se ha esforzado demasiado en las políticas de empleo, ni en las de vivienda. Así, vemos como la EMU destina el grueso de su presupuesto al pago de los sobrecostes del puente de Príncipe de Viana y el cubrimiento de las vías, un proyecto político de larga duración y una sangría económica para Lleida al no ser capaces de conseguir las complicidades y compromisos adecuados.
Todo ello ha comportado que se hayan olvidado las políticas de vivienda que deben dar respuesta a las más de 3.900 familias que esperan una vivienda. De los 20 millones de euros de crédito, sólo se destinan a la construcción de vivienda protegida 2,2 millones de euros, con los que la EMU podrá construir en el año 2011 ocho viviendas de protección oficial. Todo un éxito!
Tampoco podemos pasar por alto el descenso drástico de las inversiones, ya que conllevará incrementar las listas del paro en nuestra ciudad. Grandes obras como la última fase del cubrimiento de las vías, el Museo de Arte Contemporáneo y la reforma de las Balsas han quedado pospuestas. Como también quedan olvidadas en un cajón obras de menor envergadura, pero igualmente importantes y reiteradamente reclamadas por el PP, como son la rehabilitación del cine Goya de los Magraners, la piscina cubierta de Cappont, el local social del Camp de Esports, el futuro del Pabellón de Cristal de los Camps Elisis y la reforma de las plazas Pau Casals y España. Estas políticas, que son las que ayudan a reactivar la economía, se ven reducidas en un 50 por ciento, porque no se han hecho bien los deberes y los planes de ajuste han sido inexistentes.
Finalmente, cabe decir que vemos con perplejidad como propuestas presentadas por el PP y que han sido rechazadas alegando motivos de carácter técnico o social, han sido posteriormente copiadas y presentadas a bombo y platillo por el equipo de gobierno, como es el caso del arreglo del margen derecho del río Segre o la residencia para personas "sin techo" prevista en los presupuestos. Lo celebramos, pero es lamentable que propuestas presentadas por la oposición, en este caso el PP, para mejorar la ciudad de Lleida, sean rechazadas sistemáticamente por la mayoría absoluta y prepotente socialista, y luego, sin ningún tipo de vergüenza ni rubor, se las apropien.
En definitiva, desde el grupo municipal del PP creemos que los presupuestos de la Paeria para 2011 no son los que se merecen los ciudadanos de Lleida. Son unos presupuestos restrictivos, arbitrarios y carentes de objetivos claros para luchar contra las necesidades más imperiosas de nuestra ciudad. En el contexto actual hay que apostar por las políticas que fomenten la reactivación de la economía y por las medidas sociales en el sentido más amplio de la palabra, que ayuden a las personas y las familias angustiadas por la crisis y que pasan por momentos y situaciones difíciles. Y los presupuestos del Ayuntamiento de Lleida en sentido contrario. Suben los impuestos y recortan las inversiones y las ayudas sociales.
María José Horcajada
Portavoz del PP en el Ayuntamiento de Lleida