divendres, 31 de desembre de 2010

Informes de l’Ajuntament sobre la conducta dels immigrants

Al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida presentarem una moció per instar al Govern de l’Estat a que el nou reglament de desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria estableixi, en els casos dels tràmits d’arrelament o reagrupament familiar, la necessitat d’un informe de residència emès per l’Ajuntament de Lleida en el que es contemplin les infraccions de les ordenances municipals que regulen la convivència i el civisme.

La moció també demana que, en el cas d’arrelament, el reglament hauria de contemplar que cada Ajuntament tindrà la potestat per a comprovar l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes pel sol·licitant i que en cas d’haver recaigut sanció ferma per una infracció serà motiu suficient per a que la corporació emeti un informa de caràcter negatiu.

Pel que fa al reagrupament familiar aquesta comprovació d’inexistència d’infraccions tindrà la finalitat de garantir un adequat nivell de benestar als familiars que es pretenen agrupar.

Considero necessari que els Ajuntaments participin de forma més activa en l’elaboració dels informes d’arrelament i reagrupament dels immigrants com a administració més propera als ciutadans.
Maria José Horacajada
Regidora Portaveu PP a l'ajuntament de Lleida

diumenge, 5 de desembre de 2010

El nuevo parque de les Basses

El pasado Pleno de la Paeria del mes de noviembre dió luz verde a la aprobación inicial de la modificación del Plan General de Ordenación Urbana en el ámbito de actuación de les Basses.

Trámite necesario para poder hacer resurgir las antiguas Basses después de años de abandono. La superficie resultante de este nuevo espacio tendrá 27 hectáreas con zonas lúdicas, un hotel, piscinas y un establecimiento comercial.

En el 2007 el Ayuntamiento de Lleida llevó a cabo el proceso por rehabilitar el Parque de les Basses y recuperarlo para la ciudadanía, pero no fue hasta el año pasado que se sometió a consideración del Pleno la aprobación del avance de la modificación puntual.

Un año después el camino iniciado hace un año parece finalmente que empieza tomar forma, esperamos que este camino sea de corto recorrido para que todos los ciudadanos de Lleida podamos disfrutar de un espacio que nos fue arrebatado.

El debate político ya se hizo con la aprobación del avance, y nuestro voto fue un sí con reservas, reservas no sobre el proyecto sino sobre su viabilidad.

Cuanto más lento sea el proceso más difícil será su consecución y más reservas podremos llegar a tener. Todos podemos estar de acuerdo en que la prioridad es lograr de una forma decisiva esta obra pero no a cualquier precio. Si la idea es desmesurada no habrá nadie que la pueda o la quiera hacer realidad.

En este camino, el primer escollo será saber si el establecimiento comercial singular que se pretende instalar será autorizado por la Generalitat, puesto que el mayor coste de esta obra, 6,5 millones, vendrá financiada por el centro que se instale en el parque. Hemos pasado de la discusión política sobre qué tipo de parque queremos, al trámite urbanístico que nos dirá si finalmente esta obra podrá ser viable o no.

El procedimiento aprobado supone no solamente una actuación sobre les Basses, sino también una actuación que llevará consigo un elemento dinamizador para la zona. Un elemento dinamizador que sirve para hacer ciudad, porque les Basses también es ciudad.


Maria José Horcajada
Concejala Portavoz PP Ayuntamiento de Lleida

divendres, 3 de desembre de 2010

Urgeix la posada en funcionament del pàrquing de Vialia

Al Ple de la Paeria vaig presentar una moció instant la posada en funcionament del nou pàrquing de Vialia situat al costat de l’estació de l’AVE.
L’any 2002 Renfe adjudicava a la mercantil METROVACESA el projecte per a la construcció d’un centre comercial i un pàrquing de sis-centes places. Després de constants retards les obres s’iniciaren el 2008 i actualment amb l’estructura acabada, resta pendent el projecte d’instal•lació per a que hi pugui ser posat en funcionament.
La necessitat peremptòria de pal·liar el dèficit de places d’aparcament a la ciutat de Lleida i més concretament a una zona com l’estació, fa necessària la posada en funcionament d’aquest equipament a la major brevetat possible.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

dijous, 2 de desembre de 2010

Reglament lingüístic / Reglamento lingüístico

La moció debatuda a l’ajuntament de Lleida de suport a les administracions locals que com la Paeria disposen de Reglaments en vigor sobre l’ús del català, és una moció per anar en contra de les actuacions o decisions de l’administració de Justícia, en aquests cas el TSJC.
La veritat és que sempre que es parla del debat sobre les llengües a Catalunya s’acusa a tot qui en parla, especialment al PP, de polititzar sobre l’ús de la llengua i fer-ne un debat partidista. Considero que queda palès en aquest ple quin grup treu el tema a debat i qui n’hi fa un ús electoralista i partidista, ERC ens presenta aquesta moció l’últim dia de campanya electoral i és qui introdueix aquest debat.
Des del Partit Popular defensem la cooficialitat de la llengua castellana i catalana i no admetem una preeminència d’una vers l’altra sigui quina sigui, ni tampoc que la promoció del català sigui en detriment del castellà, ni via coercitiva ni imposant sancions.
La cooficialitat d’ambdues llengües s’interpreta de diferents maneres.
ERC vol una preeminència total i absoluta del català quan en realitat el que volen és que la única llengua a utilitzar sigui la catalana, considerant la castellana com a llengua estrangera.
Altres aposten per una Catalunya oficial en català exclusivament i garanteixen el castellà dient que qui vulgui ser atès en castellà que demani traduccions.
El PP és l’únic que defensa el bilingüisme real. El PP volem que el que hi ha al carrer, a la Lleida real, que és una societat bilingüe, que s’expressa amb tota normalitat en català i castellà, es traslladi a l’administració, perquè la Lleida real és bilingüe.
Sorprèn la incoherència del PSC que només defensa el bilingüisme en campanya electoral, fent la seva propaganda en les dues llengües. Per què? Si aquest és el seu model, per què no l’impulsen també a l’administració?
El bilingüisme que defensem des del Partit Popular el practica l’administració de l’estat; fa uns dies hem rebut la targeta censal de l’Oficina del Cens Electoral i és bilingüe, a igual que totes les comunicacions de l’Administració de l’Estat, AEAT, Seguretat Social, Coreus, etc. Nosaltres volem el mateix a l’administració local i Catalana perquè creiem que és la millor opció ja que garanteix la convivència en igualtat de les dues llengües i la llibertat dels lleidatans i catalans d’escollir una o altra llengua.
Una cosa és el que volem i una altra el que diu la llei i els tribunals i en aquests sentit:
La llei 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en el seu article primer parla de “garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà”. Tanmateix la Constitució, al seu article 3 estableix, entre altres, que tots els espanyols tenim el dret d’utilitzar la llengua castellana i la llengua catalana sense establir cap caràcter preferencial i així ho reconeix la STC 31/2010 que declara inconstitucional i per tant ANUL•LA el terme “preferent” de l’article 6 de l’Estatut de Catalunya conformant d’aquesta manera un text que diu expressament: “...que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les Administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament.
El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el disposat en l'article 32, no pot haver discriminació per l’ús d’una o altra llengua.”
Des del PP entenem que l’opció que s’ajusta a la legalitat vigent és la nostra i tenim el dret a defensar-la a l’igual que qualsevol entitat té dret a impugnar davant dels tribunals allò que cregui oportú, i el que hem de fer les institucions és respectar als nostres tribunals.
Maria José Horcajada
Regidora portaveu de l’Ajuntament de Lleida

-----------------------------------------------------------

La moción debatida en el ayuntamiento de Lleida de apoyo a las administraciones locales que como la Paeria disponen de Reglamentos en vigor sobre el uso del catalán, es una moción para ir en contra de las actuaciones o decisiones de la administración de Justicia, en este caso el TSJC.
La verdad es que siempre que en Catalunya se habla del debate sobre las lenguas se acusa a todo quien habla, especialmente al PP, de politizar sobre el uso de la lengua y hacer un debate partidista. Queda patente en este pleno qué grupo saca el tema a debate y quien hace un uso electoralista y partidista, ERC nos presenta esta moción el último día de campaña electoral y es quien introduce este debate.
Desde el Partido Popular defendemos la cooficialidad de la lengua castellana y catalana y no admitimos una preeminencia de una sobre la otra sea cual sea, ni tampoco que la promoción del catalán vaya en detrimento del castellano, ni vía coercitiva ni imponiendo sanciones.
La cooficialidad de ambas lenguas se interpreta de diferentes maneras.
ERC reclama una preeminencia total y absoluta del catalán cuando en realidad lo que quieren es que la única lengua a utilizar sea la catalana, considerando la castellana como lengua extranjera.
Otros apuestan por una Catalunya oficial en catalán exclusivamente y garantizan el castellano diciendo que quien quiera ser atendido en castellano que pida traducciones.
El PP es el único que defiende el bilingüismo real. El PP queremos que lo que hay en la calle, en la Lleida real, que es una sociedad bilingüe, que se expresa con toda normalidad en catalán y castellano, se traslade a la administración, porque la Lleida real es bilingüe.
Sorprende la incoherencia del PSC que sólo defiende el bilingüismo en campaña electoral, haciendo su propaganda en las dos lenguas. ¿Por qué? Si este es su modelo, ¿por qué no lo impulsan también la administración?
El bilingüismo que defendemos desde el Partido Popular lo practica la administración del estado; hace unos días hemos recibido la tarjeta censal de la Oficina del Censo Electoral y es bilingüe, al igual que todas las comunicaciones de la Administración del Estado, AEAT, Seguridad Social, Correos, etc. Nosotros queremos lo mismo para la administración local y Catalana porque creemos que es la mejor opción ya que garantiza la convivencia en igualdad de las dos lenguas y la libertad de los leridanos y catalanes de escoger una u otra lengua.
Una cosa es lo que queremos y otra lo que dice la ley y los tribunales y en este sentido:
La ley 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en su artículo primero habla de "garantizar el uso normal y oficial del catalán y del castellano". Sin embargo la Constitución, en su artículo 3 establece, entre otros, que todos los españoles tenemos el derecho de utilizar la lengua castellana y la lengua catalana sin establecer ningún carácter preferencial y así lo reconoce la STC 31/2010 que declara inconstitucional y por tanto ANULA el término "preferente" del artículo 6 del Estatuto de Catalunya conformando de esta manera un texto que dice expresamente: "... que la lengua propia de Catalunya es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal de las Administraciones públicas y los medios de comunicación públicos de Catalunya, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje enseñanza.
El catalán es la lengua oficial de Catalunya. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. Todas las personas tienen derecho a utilizar las dos lenguas oficiales y los ciudadanos de Catalunya tienen el derecho y el deber de conocerlas. Los poderes públicos de Cataluña deben establecer las medidas necesarias para facilitar el ejercicio de estos derechos y el cumplimiento de este deber. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 32, no puede haber discriminación por el uso de una u otra lengua. "
Desde el PP entendemos que la opción que se ajusta a la legalidad vigente es la nuestra y tenemos el derecho a defenderla igual que cualquier entidad tiene derecho a impugnar ante los tribunales lo que crea oportuno, y lo que tenemos que hacer las instituciones es respetar a nuestros tribunales.
María José Horcajada
Concejala portavoz del Ayuntamiento de Lleida

dimarts, 30 de novembre de 2010

En misa y repicando

Una moción solicitando el apoyo a una propuesta del Movimiento Laico y Progresista en el último pleno del Ayuntamiento de Lleida abrió de nuevo el debate sobre las garantías y libertades ideológicas y de culto en nuestro país. En aquel pleno los partidos de izquierdas, incluido el Alcalde y su equipo de gobierno, dejaron clara su apuesta por el impulso de un Pacto Nacional por la Laicidad, un pacto impulsado por un movimiento que, recordémoslo, convocó una manifestación contra la visita del Santo Padre.
No podemos desorientar a los ciudadanos de Lleida mediante la utilización de terminologías diversas (laicismo, laicidad, aconfesionalidad) incitando a la confusión. Quien ha votado SÍ a este pacto sabe lo que votaba, incluido el Equipo de Gobierno. Si la laicidad que defiende este movimiento es una laicidad que propugna el respeto a la aconfesionalidad del Estado, incorpora el respeto a todas las religiones y reconoce el papel de la religión en la vida pública y por lo tanto divergente del concepto de laicismo que propugna una estricta separación iglesia-estado nos preguntamos: ¿Por qué el movimiento que propugna este Pacto protestaba contra la visita del máximo representante de una confesión religiosa? o ¿Por qué se tiene que impulsar un Pacto Nacional por la Laicidad si la Constitución garantiza desde 1978 la libertad ideológica, religiosa y de culto? ¿Realmente no está lo bastante reconocida la libertad ideológica en nuestro país? ¿O quizás, los intereses que defiende este pacto van más allá?
El debate terminológico sobre laicismo, laicidad o aconfesionalidad es confuso y ha dado lugar a muchas interpretaciones y llegados a este punto debemos acudir al sentido que fija nuestro Tribunal Constitucional, único interlocutor válido por dar respuesta a esta cuestión. De hecho la STC 101/2004, de 2 de junio, sostiene que "... en su dimensión objetiva, la libertad religiosa comporta una doble exigencia, que se recoge en el art. 16.3 CE: primero, la de neutralidad de los poderes públicos, ínsita en la aconfesionalidad del Estado; segundo, el mantenimiento de relaciones de cooperación de los poderes públicos con las diversas iglesias. En este sentido [...] el artículo 16.3 de la Constitución [...] considera el componente religioso perceptible en la sociedad española y ordena a los poderes públicos mantener las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las otras confesiones, introduciendo de esta manera una idea de aconfesionalidad o laicidad positiva".
Para el Partido Popular esta interpretación no deja ninguna duda y defendemos y defenderemos los derechos y libertades que postula nuestra Constitución Española en el marco de los derechos Fundamentales y Garantías Públicas que garantizan la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades y la aconfesionalidad del Estado. Ninguna confesión tendrá carácter de estatal pero los poderes públicos deberán tener en cuenta las creencias religiosas de nuestra sociedad y las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y el reconocimiento de sus fundamentos como base de nuestra sociedad actual.
Para acabar me gustaría recordar algunos datos que dejan entrever la importancia para nuestro país de la labor de nuestra tan odiada, por algunos, Iglesia Católica: “5.141 Centros de enseñanza; 990.774 alumnos (ahorran al Estado 3 millones de euros por centro al año); 107 hospitales (ahorran al Estado 50 millones de euros por hospital al año); 1.004 centros, entre ambulatorios, dispensarios, asilos, centros de minusválidos, de transeúntes y de enfermos terminales de SIDA; un total de 51.312 camas (ahorran al Estado 4 millones de euros por centro al año), gasto de Cáritas al año: 155 millones de euros (salidos del bolsillo de los cristianos españoles); gasto de Manos Unidas: 43 millones de euros (del mismo bolsillo); gasto de las Obras Misionales Pontificias (Domund): 21 millones de euros; 365 centros de reeducación para marginados sociales: ex-prostitutas, ex-presidiarios y ex-toxicómanos; 53.140 personas, (ahorran al Estado, medio millón de euros por centro); 937 orfanatos; 10.835 niños abandonados, (ahorran al Estado 100.000 euros por centro); el 80 % del gasto de conservación y mantenimiento del Patrimonio histórico-artístico, (se ha calculado un ahorro aproximado al Estado de entre 32.000 y 36.000 millones de euros al año) “.
A todo esto tenemos que sumar que casi la totalidad de personas que trabajan o colaboran con Manos Unidas, Cáritas, etc, son voluntarios que ayudan a los demás sin pedir nada a cambio y cuyo trabajo es muy difícil de cuantificar.
En definitiva, respetando la aconfesionalidad del Estado y con el máximo respeto a todas las religiones que conviven en nuestro país, me siento orgullosa de ser católica y siendo coherente no entiendo la postura de aquéllos que están en misa y repicando.
María José Horcajada Bell-lloch
Portavoz Grupo PP en la Paeria

dimarts, 16 de novembre de 2010

Propostes al pla de mobilitat de la ciutat de Lleida

L’article 9 de la Llei de la mobilitat defineix el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) com el document bàsic per a configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. Per aquests motius, el Pla de Mobilitat de la ciutat de Lleida ha de ser el marc on es desenvolupi el compromís de la Paeria per la mobilitat i la sostenibilitat de la ciutat de Lleida.
En aquest escenari els reptes per una mobilitat més eficient i sostenible han de permetre millorar la qualitat de vida dels lleidatans/es, convertint la nostra ciutat en un entorn idoni per a viure.
Des del Grup Municipal del Partit Popular creiem que els objectius del present Pla de Mobilitat han de ser més ambiciosos on han de destacar:

• Foment l’ús del transport públic urbà i la bicicleta amb la potenciació de la xarxa d’autobusos urbans així com la millora en la seguretat i la connexió definitiva dels diferents carrils bici de la ciutat.
• Canalitzar el trànsit de vehicles privats.
• Ampliar les zones per a vianants.
• Liberalitzar per l’ús de la ciutadania part de l’espai públic destinat al trànsit (illes per a vianants).
• Construir nous aparcaments.
• Millora de la sostenibilitat ambiental fixant com a objectiu la reducció d’emissions contaminants a la ciutat.



Estratègies per a la ciutat:

- Establir una nova jerarquia en l’ús de la ciutat en que el vianant sigui el protagonista de la ciutat seguit dels mitjans de transport no motoritzats i el transport públic.
- Aportacions dels ciutadans mitjançant un procés participatiu.
- Aparcaments per a residents, dissuasoris, lligats a estacions i parades de transport col•lectiu i aparcaments de rotació amb estudi de la seva ubicació.
- Incentivar i promocionar l’ús del transport públic, millorar la freqüència i connexions del transport públic.
- Assegurar la convivència entre totes les formes de mobilitat a la ciutat i la interoperativitat entre elles.
- Aconseguir que els mitjans no motoritzats es converteixin en un mitjà de transport habitual.
- Aconseguir l’accés sense dificultats a la ciutat a les persones amb mobilitat reduïda.
- Aconseguir una accessibilitat global als diversos mitjans de transport.
- Sensibilitzar a la ciutadania dels mitjans eficients de mobilitat sostenible.
- Apostar per una ciutat segura i accessible.
- Reduir la contaminació que produeix l’ús abusiu del cotxe. Valoració de les emissions CO2 i contaminació acústica.
- Reduir la saturació de l’espai públic.
- Reducció del consum energètic.
- Assegurar desplaçaments ràpids.
- Aconseguir un espai públic ampli per als ciutadans i restringit per als vehicles a motor.
- Crear un espai públic que aculli la vida social i econòmica i integri comerços i locals d’oci i serveis.
Maria José Horcajada
Regidora portaveu del PP a l'Ajuntament de Lleida

dilluns, 8 de novembre de 2010

Una opinió més sobre la plaça Ricard Vinyes

Després de les opinions expressades per veïns, regidors de la Corporació i fins i tot del propi Alcalde en relació a la reurbanització de la Plaça Ricard Vinyes ens veiem amb l’obligació d’expressar el nostre criteri sobre tan polèmica obra. I sí, creiem que utilitzar aquest terme és l’adequat ja que des del primer moment aquesta plaça no ha estat exempta de crítiques.

Hem de recordar que la plaça Ricard Vinyes no és una plaça qualsevol, per a Lleida aquesta plaça és tot un referent per als seus ciutadans i esdevé un important, per no dir el més important eix neuràlgic de la nostra ciutat.

Tots estem d’acord que calia modernitzar la plaça, ampliar el seu espai i acollir un nou pàrquing per suplir les carències d’aparcament a la Zona Alta (sota la Plaça Ricard Vinyes o en un altre indret de la zona), però el resultat no ha estat l’esperat. No qüestionarem la qualitat dels arquitectes i urbanistes que van projectar l’obra, però no és la plaça més adequada per la zona i les modificacions posteriors no han afavorit el resultat final de la mateixa i això és responsabilitat de l’equip de Govern de l’Ajuntament. Són constants les queixes pel dèficit de zones verdes, la carència d’ombres o la dubtosa preeminència dels accessos al pàrquing que trenquen afrontosament el perfil de la plaça i en res s’assemblen als projectats inicialment, queixes totalment merescudes.

Ara tenim una plaça freda, el verd l’intuïm entre petites escletxes, la il·luminació ens recorda un conjunt d’espases en alt i la rotonda es converteix en un nou punt negre del trànsit de la nostra ciutat. Aprofitem per lamentar que no s’hagi acceptat la proposta del PP a la comissió d’urbanisme demanant un estudi de detall sobre els elements decoratius de la rotonda.

Ricard Vinyes no ha estat una plaça de consens ni amb els veïns ni amb els partits de l’oposició on recordem que únicament els vots favorables del Grup Socialista van donar llum verda al Plec de Condicions, així com lamentem ara la falta de sensibilitat vers l’artista que dóna nom a la plaça i que veurà com el seu record queda reduït a una placa situada a l’entrada al pàrquing i per aquests motius reclamarem que l’estàtua al músic romangui al lloc on li correspon.

La importància de la plaça i el seu resultat final ha ferit les sensibilitats dels lleidatans. Potser caldria escoltar-los més i no confondre informar amb escoltar i consensuar.

Maria José Horcajada Bell·lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida

dijous, 21 d’octubre de 2010

Una pista de skatepark per als Magraners

El barri dels Magraners necessita i vol la construcció d’un skatepark. Més de 1.000 signatures s’han recollit amb aquesta petició per a que els joves dels Magraners puguin practicar skate en un lloc adequat i segur i sense molestar a la resta de veïns.

M’he reunit amb veïns d’aquest barri de Lleida, i m’he compromès a presentar aquesta proposta a les comissions municipals d’Urbanisme, Joventut i Esport de l’ajuntament de Lleida amb la finalitat que es contempli en el pressupost de la Paeria pel 2011.

La construcció d’aquest skatepark servirà per compensar la manca d’equipaments i d’inversions de la Paeria al barri dels Magraners, i un lloc idoni seria la zona esportiva, al costat de les pistes de petanca, darrere del col·legi.

Cal recordar que barris com Pardinyes i el Secà de Sant Pere ja disposen d’aquestes instal·lacions.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

dilluns, 18 d’octubre de 2010

GobaLleida

Tant a l’Ajuntament de Lleida com a la Diputació, he donant suport a la creació del consorci GlobaLleida, que té com a objecte la promoció econòmica i la contribució al desenvolupament econòmic, empresarial i territorial en tot l’àmbit de la demarcació de Lleida fomentant l’emprenedoria i l’ocupació, recolzant la innovació i la competitivitat i apostant per la projecció exterior.

Aquest objectiu en el cas de les terres de Lleida és una necessitat:

En primer lloc perquè el nostre territori aglutina només 400.000 persones i hem de competir en un món global, i fins i tot hem de competir dins de Catalunya per la manca d’una especialització dels diferents territoris.

És objectiu bàsic incrementar la projecció de Lleida com a pol agroalimentari, aprofitant el caràcter agrari i ramader de les seves terres, facilitant la recerca de noves inversions i millorant la competitivitat per obtenir major pes econòmic tant a Catalunya com a Espanya. Però també cal obrir-se a altres camps i a altres sectors.

En segon lloc perquè ens obliga el moment actual, en època de crisi cal fusionar i evitar duplicitats, cal aglutinar els recursos per fer una millor distribució i un millor aprofitament.

Actualment l’administració ja està prou unflada, aquest ens ha de servir per alleugerir-la. Realment la Diputació ha d’apostar incondicionalment per traspassar les funcions de Promoció Econòmica a aquest nou ens, alliberant els recursos, i si cal, també el personal.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Eix viari Madrid – La Jonquera i Tarragona - Sant Sebastià

Al darrer ple de l’Ajuntament de Lleida i al de la Diputació, vaig presentar una moció, en nom del Partit Popular, demanant el suport d’ambdues institucions al manifest d’alcaldes i empresaris en favor del desdoblament de la N-II entre Fraga i Alfajarín, i el desenvolupament de l’eix viari Tarragona - Sant Sebastià.

Considero que els dos eixos són molt importants pel desenvolupament social i econòmic de les comarques de Lleida.

Pel que fa al primer, cal dir que és l’únic tram que queda en tot l’eix Madrid – La Jonquera sense desdoblar. Al seu dia es va demanar l’alliberament parcial del peatge de la AP2, però s’ha vist que no és suficient, ja que tot i les petites reduccions de peatges, no han servit per fer més fluïda i menys perillosa l’actual tram de la N-II entre Fraga i Alfajarín, que tot i no estar en territori català, afecta a molts lleidatans.

Pel que fa a l’altre eix, del qual hi ha alguns trams en ús, el més proper el tram Lleida-Raimat, ha quedat actualment paralitzat amb l’excusa de la crisi econòmica, encara que es podria dir que és a causa de la crisi d’idees que pateix el Govern de l’Estat. Aquesta és també una via principal i prioritària pel desenvolupament de les empreses de Lleida i la efectiva connexió entre el Mediterrani i el Cantàbric.

Sortosament, en ambdues institucions, la resta de Grups han considerat positivament aquestes necessitats, i la moció ha estat consensuada i signada per tots els Grups, cosa que li dóna més força davant el Ministeri de Foment i el Govern de l’Estat.

Maria José Horcajada
Regidora i Diputada portaveu

dilluns, 27 de setembre de 2010

L’ajuntament de Lleida no demana el desdoblament de la Nacional-II

He denunciat la falta de representants de l’Ajuntament de Lleida a la reunió d’Alcaldes per demanar el desdoblament de la Nacional-II entre Fraga i Alfajarín.
La signatura d’aquest manifest no té una altra intenció que aconseguir un compromís per part de Foment per fixar un calendari d’obres i dates perquè el desdoblament sigui una realitat evitant així que aquest tram continuï sent la carretera lenta i perillosa on el nombre de sinistres en col•lisions frontals és el més alt del país.
Actualment el tram Alfajarín-Fraga, únic tram pendent de conversió en autovia del corredor Madrid-Barcelona, continua sent una carretera de doble sentit fet que obliga als ciutadans de Lleida a agafar l’autopista de peatge si volen desplaçar-se a Zaragoza o Madrid de forma ràpida i segura.
Els interessos de Lleida i els seus ciutadans han d’estar per sobre de qualsevol altre, i infraestructures tant llargament reclamades com són l’autovia fins a Zaragoza són bàsiques per la vertebració territorial i econòmica del territori de Lleida.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

dilluns, 20 de setembre de 2010

Els comptes de la Diputació de Lleida

La liquidació del pressupost del 2009 de la Diputació de Lleida, entre d’altres coses, posa de manifest les moltes modificacions efectuades per l’equip de govern. En va haver per valor de quasi 44 milions d’euros, que és la desviació que contempla la liquidació dels comptes de la Diputació.
En el tancament de comptes anuals del 2009 l’equip de govern presumeix de tenir un fort superàvit o estalvi, però amaguen, o no expliquen, que aquest superàvit no ve donat per la contenció en la despesa i la bona gestió pública d’una entitat que ha d’estar al servei dels municipis i dels seus ciutadans, sinó molt d’aquest estalvi ve donat per la manca d’actuació i la manca d’aportació de recursos als municipis.
De l’estudi detallat de la liquidació del pressupost de despeses, veiem que hi ha moltes partides, com el pla d’inversions supramunicipals, inversions en carreteres, el pla de camins, anualitats del PUOS, i tot un seguit de carreteres concretes com la d’Agramunt a Tornabous, Bell-lloc a Bellvís, travessera de Guissona, etc. en les quals no han compromès ni un euro del pressupost , és a dir, el 100 per cent del pressupost passa com a romanent de crèdit per a l’any següent.
Aquestes dades només poden dir dues coses, o bé que se n’havia fet un pressupost excessivament unflat, per mostrar a tothom les moltes coses que volien fer, o bé que no han fet res de res del que s’havien compromès o previst. I tant sigui una cosa com l’altra, és enganyar als ciutadans. De fet, queda patent en aquest expedient, que l’estat d’execució del pressupost total de la Diputació és del 64 per cent, i l’execució del capítol d’inversions és únicament del 24,74 per cent, males notícies en els temps que corren.
Així mateix també es desprèn que el 23% de la despesa és correspon a propostes de despesa sense haver aportat els tres pressupostos necessaris o sense haver justificat la impossibilitat de la seva presentació. També hem pogut comprovar que l’equip de govern de la Diputació utilitza el fraccionament de la despesa per tal d’evitar els procediments de licitació previstos en la llei, el que és un incompliment reiterat de la normativa vigent. Aquesta actuació té conseqüències negatives, impedeix beneficiar-se a la Diputació d’ofertes econòmicament més avantatjoses, dificulta el control i pot afavorir l’amiguisme.
En aquest sentit, amb càrrec al pressupost de la Diputació i per despesa corrent, hem pogut observar el fraccionament en el cas de 12 proveïdors, per un valor total de la despesa contractada d’ 1,9 milions d’euros, i que afecta bàsicament als àmbits de la publicitat i l’exponsorització.
Aquest mateix fet es dóna en la despesa d’inversió en el cas de 5 proveïdors, per valor de 413 mil euros, i en el cas de l’IEI, amb 9 proveïdors, i per valor de 358 mil euros.
En quant a la devolució d’ingressos indeguts, és excessiu el termini de tramitació d’aquesta devolució, i per tant, des del Partit Popular considerem que s’haurien d’escurçar aquests terminis de devolució que en alguns casos com en l’IAE, arriba als 401 dies, la qual cosa comporta un excessiu increment del pagament d’interessos de demora, que van ser de 54.500 euros, quasi 23 mil euros més que l’any 2008.
Finalment, pel que fa a la càrrega financera, cal destacar que a finals de l’exercici 2009 la Diputació de Lleida arrossegava uns deutes superiors als 73 milions d’euros, que suposa un deute viu del 86,85 per cent.
Aquest percentatge podria mostrar un marge gran d’endeutament futur, perquè s’ha de tenir en compte les variacions negatives en els ingressos corrents, tant en aquest any 2010 com en el següent, el que comportarà una forta elevació del nivell d’endeutament fins i tot sense concertar cap més préstec.
És lamentable la forma en que l’equip de govern de la Diputació, PSC-ERC-UA, gestionen els diners de tots els lleidatans. No podem estar d’acord de cap de les maneres.
Maria José Horcaja
Diputada provincial i portaveu

divendres, 10 de setembre de 2010

Per una Catalunya de Tots, una Diada per a Tots

Vivim en una societat plural, diversa i tolerant. Catalunya, és terra d’acollida, una terra on totes les idees són respectades i on el pluralisme polític i social és reconegut per a les societats avançades del nostre entorn com exemple de modernitat, progrés i cohesió.

Malgrat això, la radicalització del discurs d’alguns partits polítics, en una constant lluita per arribar a ser els més independentistes, amagats molts d’ells en contradictoris discursos, han enrarit darrerament el clima polític i social de Catalunya utilitzant la Diada com a jornada reivindicativa contra la Constitució i a favor de la autodeterminació.

Com hem manifestat en moltes ocasions, contràriament al que representen altres formacions polítiques, el Partit Popular sempre ha mantingut i ho continuarà fent una postura clara, ferma i marcadament inconfusible en contra de qualsevol procés que porti a Catalunya cap a la independència.

I en aquest escenari no podem consentir la utilització partidista d’una Festa que ha de ser de tots els que som i ens sentim catalans i no solament d’aquells amb aspiracions independentistes. En una situació com l’actual, els servidors públics no poden mirar cap a un altre costat i hem de dirigir els seus esforços a donar solucions als problemes reals dels catalans. Mentre alguns polítics continuen ocupant el temps en disputes sobiranistes, ni l’administració de l’Estat ni l’administració de la Generalitat ni la nostra administració Local han estat capaces de posar remei al problema més peremptori per a la nostra societat com és la crisi econòmica i atur.

Nosaltres creiem en una Catalunya integradora i no excloent, la Catalunya dels que ens sentim catalans i no per això deixem de sentir-nos també espanyols. Creiem, en l’autogovern de Catalunya però no concebem una Catalunya sense Espanya ni tampoc una Espanya sense Catalunya.

Apostem per una Catalunya líder, per una Catalunya que torni a ser el motor d’Espanya amb un govern que s’ocupi de no pujar els impostos, que ajudi a l’empresari a crear ocupació i que generi riquesa.

La Diada ha de ser una festa de tots. Una festa on tots hem de sentir-nos identificats, una festa per reivindicar la nostra identitat pròpia, però una festa de Tots i per a Tots.

Des del nostre Partit vetllarem en tot moment per la normalitat democràtica que representa la defensa de l’Ordenament Jurídic i de l’Ordre Constitucional, fonament d’una societat que ha assolit les majors quotes de llibertat i autonomia de la seva història. Llibertats que permeten que puguem sentir-nos molt catalans sense deixar de sentir-nos espanyols.

I en aquest escenari tots els catalans moderats trobaran en el Partit Popular de Catalunya, la seva senya d’identitat, un partit que ha defensat, defensa i defensarà una Catalunya integradora, amb un projecte clar, sense contradiccions, ambicionant una Catalunya més pròspera, rica i plural, contribuint entre tots a construir una Espanya més forta. Bona Diada a Tots.

M. José Horcajada i Bell-lloch
Portaveu del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Lleida

dimecres, 1 de setembre de 2010

Contra la crisi, més impostos?

En un context com l’actual les nostres Administracions han d’adequar les seves polítiques a la conjuntura econòmica i dins de les seves competències adaptar la seva política fiscal a aquestes circumstàncies. Lleida ha estat una ciutat tradicionalment cara pels lleidatans pel que fa a impostos i malgrat tenir l’actual govern marge de maniobra, no han rectificat la seva política impositiva. Viure a Lleida suposa pagar més per determinats impostos, especialment per l’IBI que, si bé és cert que és la principal font d’ingressos municipals, precisament per aquest fet també és l’impost municipal que més afecta als ciutadans de Lleida. Contra la crisi, més impostos. Així es podria resumir la política fiscal de l’actual Govern de la Paeria seguint la tònica dels darrers anys.
El mes de maig l’alcalde anunciava que rebaixaria el tipus de l’IBI per atenuar la forta pujada que experimentaria aquest impost amb motiu de la revisió cadastral de l’any 2005. Un cop presentat l’expedient d’Ordenances Fiscals hem vist que aquesta rebaixa és del tot insuficient. I és que pel que fa a l’IBI les noves Ordenances Fiscals preveuen una reducció mínima del 0,69% al 0,682% incapaç de frenar l’augment legalment previst i donant com a resultat un augment aproximat del 9% en aquelles finques que van ser revisades l’any 2005. Lleida és la capital de l’Estat Espanyol més cara pel que fa a l’IBI. Segons el rànquing tributari de municipis espanyols l’Agència Tributària de Madrid, Lleida és la capital d’Espanya que exigeix un major esforç fiscal als seus ciutadans en relació a l’IBI i pel que fa a l’Impost de Vehicles, tot i la seva congelació està situat en el lloc 13 de 52. L’equip de Govern, amb el mateix guió de l’any anterior, anunciava la reducció i congelació dels impostos i taxes dins d’un paquet de mesures per frenar la crisi, però la realitat ha estat una altra.
A les Ordenances Fiscals per l’any 2011 també trobem afany recaptatori en determinats tributs, com així ho demostra el fort increment de la taxa de retirada de vehicles en prop del 50%, que finalment i sota pressió de l’oposició es veurà incrementada per trams, ja que si bé és cert que es tracta d’una taxa sancionadora, no és menys cert que els ciutadans de Lleida quan cometen alguna infracció no tenen perquè pagar més que en un altre indret. L’Associació d’Automobilistes Europeus ha realitzat un rànquing del cost de la grua a Espanya que, amb aquest increment, situa a Lleida de l’actual 20è lloc al sisè de les capitals més cares a Espanya. Al Partit Popular som conscients de les dificultats financeres dels ajuntaments, mentre la nova Llei de Finançament Local no arriba, però els ingressos no disminuiran, sinó tot al contrari, i únicament per IBI al 2010 es preveu un increment en la recaptació de 6 milions d’euros.
La reducció del dèficit municipal ha de ser a costa d’una major austeritat i d’una reducció d’Organismes i no a costa d’apujar encara més els impostos com es fa fins ara, i lamentem profundament el no de l’equip de Govern a la gairebé totalitat d’esmenes que hem presentat i que tenien com a objectiu corregir increments desmesurats, adequant les Ordenances Fiscals a la situació econòmica actual i alleugerir la càrrega fiscal que pateix el ciutadà, tot beneficiant a les famílies i a les persones amb menys recursos, fomentant la reactivació del teixit empresarial, afavorint l’ocupació i el foment de la sostenibilitat ambiental.
En les darreres Ordenances Fiscals el Grup Municipal del PP ha presentat un conjunt de 18 esmenes, dintre de les quals proposàvem la disminució del tipus de l’ IBI al 0,62 %, suficient per corregir la pujada i fer que el rebut de l’any vinent no s’apugi. Tanmateix, pel que fa a l’IBI, demanàvem augmentar la durada de 5 a 10 anys de les bonificacions als habitatges de protecció pública, bonificacions del 90 % a les famílies nombroses que tinguin ingressos inferiors al salari mínim, del 50 % als ingressos inferiors al doble del salari mínim i una bonificació del 50 % atenent al fet diferenciador de l’Horta de Lleida.
Amb l’objectiu de revitalitzar el teixit empresarial, el PP reclamava una bonificació del 50 % a l’Impost d’Activitats Econòmiques per les empreses que iniciïn la seva activitat empresarial i tributin per quota municipal durant els cinc primers anys d’activitat següents a la conclusió del segon període impositiu i un 25 % a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables. Respecte a l’Impost de Vehicles, el Grup Popular volia la reducció del coeficient fixat per l’equip de govern de l’1,90, proper al límit legal, a l’1,70, un fet que suposaria una reducció mitjana d’entre 15 i 20 euros en el rebut d’aquest impost. Actualment, Lleida és la 13a província amb major esforç fiscal sobre aquest tribut.
Pel que fa a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, reclamàvem una bonificació d’un 30 % sobre la quota a les promocions d’obra nova d’habitatges que es construeixin al Centre Històric, amb l’objectiu de revitalitzar el sector i respondre als més de 3.900 sol·licitants d’habitatge protegit, i també que es bonifiqués en un 50 % la construcció d’habitatge protegit.
En definitiva, un conjunt d’esmenes presentades pel PP per adequar les Ordenances Fiscals a la realitat econòmica actual, per la reducció dels impostos, pel foment de l’activitat econòmica i per afavorir a les famílies quan més ho necessiten. Llàstima que l’equip de Govern socialista de la Paeria no ho vegi igual i prefereixi seguir furgant en les butxaques dels ciutadans apujant-los els impostos. Aquesta és la brillant iniciativa dels socialistes per sortir de la crisi.
Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

dilluns, 26 de juliol de 2010

El PP denuncia que Lleida és la capital amb l’IBI més car

En nom del Grup Municipal del PP, he presentat 18 esmenes a les Ordenances Fiscals de l’Ajuntament de Lleida per l’any 2011. Aquestes esmenes representen un conjunt de mesures que tenen per objectiu beneficiar a les famílies i a les persones amb menys recursos, reactivar el teixit empresarial i afavorir l’ocupació.
L’IBI que paguen els lleidatans tornarà a ser més elevat l’any vinent. Les noves Ordenances preveuen que el tipus impositiu passi del 0,69 % al 0,682 %, una reducció mínima incapaç de frenar l’augment legalment previst i que podria estar amb caràcter general al voltant d’un 9%. Per aquests motius proposa la disminució del tipus al 0,62 %, suficient per corregir la pujada i fer que el rebut l’any vinent no s’apugi.
Tant en termes absoluts com relatius, Lleida és la capital amb l’IBI més car.
Tanmateix, s’han presentat cinc noves esmenes pel que fa a l’IBI relacionades a augmentar la durada de 5 a 10 anys per les bonificacions als habitatges de protecció pública, bonificacions del 90 % per a les famílies nombroses que tinguin ingressos inferiors al salari mínim, del 50 % per als ingressos inferiors al doble del salari mínim i una bonificació del 50 % atenent al fet diferenciador de l’Horta de Lleida.
Amb l’objectiu de revitalitzar el teixit empresarial, el PP insta una bonificació del 50 % en l’Impost d’Activitats Econòmiques a les empreses que iniciïn la seva activitat empresarial i un 25 % a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables.
Respecte a l’Impost de Vehicles, el Grup Popular ha instat la reducció del coeficient fixat per l’equip de govern del 1,90, proper al límit legal, a l’1,70, un fet que suposaria una reducció mitjana d’entre 15 i 20 euros en el rebut d’aquest impost. Cal recordar que Lleida és la 13a província amb major esforç fiscal sobre aquest impost. Tanmateix he instat una bonificació del 100 % als vehicles de més de 25 anys i una bonificació del 50 % per als vehicles que tinguin emissions inferiors a 120 grCO/Km.
Referent a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, he reclamat una bonificació d’un 30 % sobre la quota a les promocions d’obra nova d’habitatges que es construeixin al Centre Històric, amb l’objectiu de revitalitzar el sector i respondre als més de 3.900 sol·licitants d’habitatge protegit, també he demanat una bonificació del 50 % per la construcció d’habitatge protegit.
Finalment i respecte a les taxes, insto a la congelació de les taxes en serveis educatius, ja que l’equip de govern les ha tornat a apujar malgrat que durant el passat mes de maig va anunciar que no ho faria, i anul·lar l’increment desmesurat que proposa el Govern municipal en la taxa de retirada de vehicles, un fet que portaria a Lleida a ser la sisena ciutat més cara d’Espanya.
Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

dimecres, 21 de juliol de 2010

La Diputació de Lleida es gasta els diners dels contribuents en pagar informes de dubtosa utilitat pels ciutadans de les Terres de Lleida, i en fer traduccions, a l’anglès i al castellà, d’un documental francès sobre immigració.

Quaranta mil euros gastats en un informe sobre l’experiència de la tercera edat en hàbits saludables. Del resultat d’aquests informes s’editarà una guia que es distribuirà entre els diferents municipis. No sabem encara quan costarà aquesta guia, però veient el cost de l’informe, segur que no és barata.

No està mal aprofitar la saviesa de la nostra gent gran, però en aquests temps de crisi, temps en el que s’han de deixar aparcades obres de millores en carreteres i altres infraestructures, i s’han de reduir les aportacions als municipis, potser caldria prescindir d’aquests tipus d’informes.

L’altre malbaratament de la Diputació, és la traducció d’un documental sobre els immigrants que arriben en pasteres a les costes d’Andalusia procedents del nord d’Àfrica, i les seves cuites per subsistir, i que va suposar un cost per la Diputació de 25.000 euros.

L’excusa de participar en aquest projecte és que l’empresa que ha fet la traducció, radicada a Barcelona, li ha demanat atès que una part del rodatge s’havia fet al municipi d’Alcarràs.

Atès que Alcarràs està molt lluny d’aquelles costes, vol dir que el documental es podia haver gravat en qualsevol altre indret de la geografia espanyola. No he vist el documental, però sí el trailer in en cap moment apareix el municipi d’Alcarràs o la seva denominació. És més, la gravació es va limitar a unes entrevistes en espais d’interior a alguns immigrants africans.

Aquest documental en res beneficia al municipi o a la seva gent, més aviat al contrari, pot tenir un efecte crida més gran del que ja hi ha actualment provocant una situació molt negativa per la manca de llocs de treball, serveis sanitaris, assistencials, de vivenda, etc. tant pels habitants habituals com per als immigrants de pas o temporals.

Cal un control més ferm de les despeses de la Diputació.

Maria José Horcajada
Diputada Provincial

dilluns, 19 de juliol de 2010

Assignatures pendents de la Paeria

Lleida és en l’actualitat el que s’anomena una ciutat emergent, una ciutat que avança, on els lleidatans hem passat del victimisme a la reivindicació, amb l’orgull de ser el que som, que tenim ambició i que ja no ens conformem amb la concebuda frase de “per Lleida ja està bé”. Tenim recursos i potencialitats que no teníem fa uns anys. L’arribada de l’AVE fou un punt d’inflexió, com també ho pot ser l’aeroport d’Alguaire. Hem assistit a la inauguració d’obres emblemàtiques com la Llotja o el Pont del Príncep de Viana, i s’ha produït l’esperat cobriment de les vies amb el nou pont de Prat de la Riba. Ara tenim la responsabilitat de que el tren de Lleida no s’aturi i que no es pari aquesta inèrcia fins i tot en temps de crisi.
Si són importants i ens agraden obres com el Pont del Príncep de Viana o la Llotja, també s’ha de posar de manifest que l’execució de les obres municipals no ha estat ben gestionada per part del govern de l’Ajuntament de Lleida, ja que moltes d’elles han sofert un sobrecost proper als límits legals. Així cal denunciar que la urbanització del Parc de Gardeny es va disparar en 264.000 euros i que el Pont de Príncep de Viana, inaugurat el passat mes d’abril, ha tingut un sobre cost d’1,4 milions d’euros pel canvi del projecte constructiu, i encara no se sap la liquidació definitiva, com tampoc coneixem la liquidació de la Llotja.
S’han fet grans inversions durant aquesta legislatura aprofitant, tot ho hem de dir, una conjuntura econòmica propícia que deixava les arques municipals amb grans ingressos provinents, la majoria, del món de la construcció o la venda de sòl municipal que va finançar, per exemple, obres com el Palau de Congressos. Però, malauradament, les obres que han requerit un major esforç de negociació no han pogut ser executades en la seva totalitat, com es el cas del Pla de l’Estació o el Centre Comercial Vialia.
Ara el repte és el manteniment del que ja teníem, de les noves obres i de prestar una major atenció a l’urbanisme de proximitat, a la política de la rajola, del dia a dia. I en aquest aspecte, el Govern de la Paeria té moltes assignatures pendents des de fa anys. Què serà de les Basses? Què farem amb la mesquita? Quan estaran tranquils els veïns del carrer del Nord? Quin serà el destí del Pavelló de Vidre ara que no tenim diners? Quan serà realitat el desdoblament de la Variant Sud? Per quan la nova escola bressol de Cappont, l’institut de Cappont i el consultori de Magraners? Són encara molts els interrogants que requereixen una resposta per part del govern municipal i que no arriben.
També l’accés a l’habitatge continua essent una altra de les assignatures pendents del govern de la Paeria i un dels principals obstacles en l’economia de les famílies lleidatanes. Milers de lleidatans, particularment els joves, tenen seriosos problemes a l’hora de poder accedir a una vivenda, ja sigui en regim de lloguer o propietat. És davant d’aquestes situacions quan la iniciativa pública ha de donar resposta a les demandes i necessitats dels ciutadans, facilitant, mitjançant ajuts o convenis amb entitats financeres i constructors, l’accés a la vivenda als menors de 35 anys i a les persones amb dificultats pel seu nivell de renda.
Lamentablement això a Lleida no passa. Tenim un govern municipal encegat per les obres faraòniques i allunyat de les petites coses, de les actuacions del dia a dia i de les necessitats quotidianes dels ciutadans. És el govern de les promeses incomplertes, de l’increment dels impostos i de les declaracions grandiloqüents i de cara a la galeria.
Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

divendres, 2 de juliol de 2010

Volem un Estatut plenament constitucional

Els partits que es diuen d’esquerres, nacionalistes o independentistes, durant molt de temps han estat falsegant la veritat, han fet una interpretació a la seva manera, partidista, i així fer creure a la ciutadania el que no és, i poder cridar-los a manifestacions.
No negarem que l’estatut va ser aprovat en referèndum, però no és cert que el poble de Catalunya l’aprovés de manera majoritària. Cal ser realistes i acceptar les coses com són. En aquell referèndum, qui va guanyar va ser l’abstenció, el desencant i la desil·lusió del poble de Catalunya. L’Estatut únicament va ser votat favorablement per quasi un milió 900 mil persones, un 35 per cent del poble de Catalunya. Casualment, la mateixa quantitat de catalans que el passat dimarts van veure i van celebrar la victòria d’Espanya al mundial de futbol, i no els he sentit dir que el poble Català dóna suport i admira la selecció espanyola de futbol.
A diferència d’aquest, l’Estatut de Catalunya de l’any 1979 sí que es pot dir que l’aprovés el poble català, ja que va tenir el suport del 52 per cent de la població, i encara va tenir major suport la Constitució espanyola, aprovada pel 61 per cent dels catalans.
No entenc com algú pot dir que el tribunal Constitucional ha declarat que el català no és llengua oficial. Això, el Tribunal, no ho pot fer de cap de les maneres, ja que és la pròpia Constitució la que reconeix el Català com a llengua oficial a Catalunya, amb les mateixes garanties i els mateixos drets que el castellà, donant a tothom, ja sigui a nivell privat o institucional, el dret d’escollir lliurement la utilització d’una o l’altra, sense exclusió de cap d’elles.
D’altra banda, no comporta cap perjudici per a Catalunya ni per als catalans el fet que el Síndic de Greuges de Catalunya actuï amb caràcter exclusiu, ans al contrari, dóna més seguretat al ciutadà en permetre que es pugui adreçar, si ho vol, al Defensor del Pueblo o a qualsevol altre organisme de característiques similars.
El que sí nega aquesta sentència és la possibilitat de creació d’un Consell de Justícia de Catalunya, però és que abans s’hagués tingut que demanar una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, ja que atenent a la jerarquia de les normes, les lleis orgàniques no es poden modificar sinó per una altra llei orgànica d’igual abast. Les cases s’han de començar a construir per les cimentacions, no per la teulada com han volgut fer aquí.
La sentència del Tribunal Constitucional garanteix un Estatut plenament constitucional, un Estatut d’unitat que representa a tots els catalans, i satisfà la demanda d’una gran part de catalans que se senten plenament catalans i espanyols.
La democràcia exigeix el respecte escrupolós de l’Estat de Dret i de la Constitució. Totes les controvèrsies polítiques han de respectar les regles del joc democràtic que són la garantia de les nostres llibertats. Fora del marc constitucional no ha hi cap alternativa democràtica.
Amb aquesta resolució, el Tribunal Constitucional garanteix les llibertats dels catalans i un Estatut plenament constitucional.
Per això, el Partit Popular de Catalunya farà, el que ja va anunciar, que és acatar i donar compliment a la sentència, tal com ha estat dictada, i reclamem a la resta de forces polítiques que facin el mateix, començant pel President de la Generalitat de Catalunya i acabant pel president de la Diputació, que no hauria d’actuar com un dirigent d’Esquerra, sinó com el president de tots els lleidatans, i per tant li demano que actuí com a tal i no de forma sectària i partidista i si no es capaç de fer-ho, plegui.
Com també ha estat un disbarat treure les banderes constitucionals del balcó de la Diputació, donant una explicació als mitjans de comunicació que no deixava de ser un acudit barat i barriobajero. Com també és un disbarat deixar la senyera a mitg pal. Que jo sàpiga no s’ha mort ningú i en aquesta casa els únics que estan de dol són els funcionaris per la retallada salarial i per ells, no s’ha tingut cap atenció, ni cap manifestació de suport.
Cal ara liderar el desenvolupament de l’Estatut des del consens. Cal garantir l’impuls d’aquest Estatut constitucional i el desenvolupament autonòmic en el marc comú de l’Estat de Dret.
Cal recordar que la sentència del Tribunal Constitucional respon al recurs presentat pel Partit Popular, però també als presentats pel Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica, i cinc Comunitats Autònomes, entre elles les governades pels socialistes Marcelino Iglesias i Francesc Antinch d’Aragó i Balears.
La sentència del Tribunal Constitucional és favorable als catalans perquè els atorga seguretat jurídica i salvaguarda els seus drets i llibertats en un marc de comú convivència.
Creiem que la nostra posició representa a la majoria de catalans, que se senten plenament catalans i espanyols, que volien un nou Estatut plenament constitucional.
El temps esmerçat en el procés d’aprovació de l’Estatut més el que ha dedicat el Tribunal a dictar la seva sentència, ha comportat que tant la Generalitat de Catalunya com bona part dels partits polítics catalans no dediquessin tots els seus esforços a donar resposta als problemes reals dels catalans.
Durant aquests quatre anys en que el Partit Socialista ha estat pendent de la sentència de l’Estatut, més de 400.000 catalans han perdut el seu lloc de treball, d’aquests, 20.000 a Lleida, i més de 10.000 societats mercantils s’han dissolt.
Davant d’aquesta greu situació econòmica que pateix el país, el Partit Popular fa un crida a la responsabilitat de tots els partits i institucions públiques, per concentrar els esforços en donar resposta a aquesta crisi econòmica que ha deixat sense feina a centenars de milers de catalans. Ara no és el moment de generar enfrontaments institucionals sinó d’abocar-nos a que Catalunya torni a ser una economia generadora d’ocupació.
Ara, més que mai, els esforços dels partits polítics i de la Generalitat de Catalunya s’han de dirigir a reactivar l’economia i l’ocupació.
No és acceptable que tant Montilla com Mas s’estiguin dedicant a promoure una manifestació. El que haurien d’encapçalar és una resposta per desenvolupar l’Estatut que ara és plenament constitucional. És evident que estan posant en pràctica una estratègia que ja tenien definida anteriorment amb independència de quin hagués estat el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional.
A més, si be és cert que l’Estatut ha estat aprovat en un referèndum, com reconeixíem al principi, els ciutadans només van poder votar el conjunt d’un text i no l’articulat. I el Tribunal Constitucional, en la seva sentència, no anul·la el conjunt del text sinó una part concreta i molt petita de l’articulat que no s’ajustava a la Constitució. Per tant, en cap cas el Tribunal Constitucional ha revocat la decisió dels catalans, tal i com es vol fer creure des d’alguns partits.
Cal deixar ben clar als nostres adversaris polítics que una cosa no és certa pel sol fet de repetir-la reiteradament.
El que sí és cert és que aquesta sentència arriba tard i que hauria d’haver-se dictat fa molt temps.
En aquests moments, reclamem el desenvolupament lleial de l’Estatut, ara plenament constitucional, per part dels governs espanyol i català, i el compliment de la sentència per part de tots.
Encoratgem a tots els partits democràtics, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, a donar per tancat el debat sobre la constitucionalitat de l’Estatut i a centrar-nos en els problemes reals dels ciutadans com són, com ja he dit abans, la creació de llocs de treball, la seguretat, la immigració, l’educació, la sanitat i el manteniment de les pensions.
Maria José Horcajada
Diputada Provincial i Regidora de l'Ajuntament de Lleida

dimarts, 22 de juny de 2010

Reglament llengua catalana

El passat divendres la Diputació de Lleida aprovà, amb el meu vot en contra, el reglament de la llengua catalana i occitana aranesa.
Empecé mi intervención en castellano para defender la postura del PP. Habitualmente me expreso en catalán, pero es que a partir de ese día, con la aprobación del reglamento, en la Diputación me obligarán a hablar en catalán y por tanto impidiéndome expresar libremente en la lengua de mi elección.
Hasta ahora he hablado habitualmente en catalán porque quería, ahora lo haré por imposición, esa es la diferencia de matiz. Matiz importante porque están en juego valores tan importantes como la libertad, en este caso libertad de elección de lenguas.
Soy catalana, defiendo el catalán, lo hablo habitualmente y entiendo que es nuestro deber su promoción y protección pero nunca desde la imposición, y tampoco entiendo una promoción de la lengua catalana que tenga que serlo a costa de la exclusión del castellano de la vida pública e institucional.
Formo parte de una generación de tránsito entre la imposición de una lengua, el castellano, a la imposición de otra, ahora el catalán, espero que algún día lleguemos al equilibrio que solo puede conseguirse a través del bilingüismo, me consuela el pensar que la sociedad lleidatana es bilingüe, que tiene sentido común y que está por encima de una clase política que no está a la altura.
Ja anteriorment, en nom del PP havia votat en contra d’aquest reglament perquè no respectava la pluralitat lingüística de la nostra societat i perquè no respectava la llibertat d’elecció de llengua.
Motiu pel qual vaig presentar al•legacions al•legant que el reglament vulnerava la constitució, l’estatut i la llei de política lingüística.
El que pretenia era que no s’exclogués el castellà de l’àmbit de la Diputació amb l’excusa de potenciar el català (en impresos, notificacions, retolació, actuacions de la Diputació, en relació amb la contractació d’obres i serveis, etc).
És una qüestió de drets i llibertats, no es tracta d’anar contra el català, que té bona salut a la casa, sinó de que empresaris, contractistes, proveïdors, càrrecs electes o personal al servei de la Diputació puguin utilitzar, si ho decideixen i amb igual facilitat, qualsevol de les 2 o 3 llengües com ho fan els ciutadans al carrer.
El model de societat del PP és el bilingüisme, la llibertat d’elecció de llengua, i per aquest motiu ens van desestimar la major part d’al•legacions, les quals demanaven que almenys establissin el català d’ús preferent i no exclusiu per ajustar el reglament a la legalitat actual.
Quan aquest reglament diu que la Diputació utilitzarà el català, vol dir que únicament utilitzarà el català, mentre que si estableix que la Diputació utilitzarà preferentment el català, està deixant la porta oberta a la utilització de l’altra llengua oficial en el territori.
Només em resta lamentar la desestimació de les 18 esmenes restants, cosa que farà que la Diputació únicament pugui establir relacions amb una petita part de l’empresariat català, si la Diputació vol complir aquest reglament i contractar únicament amb aquelles empreses que facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte.
D’altra banda caldrà veure quines contraprestacions s’ofereixen a les empreses, perquè en la situació econòmica actual, només cal que per la no utilització del català en els seus productes, moltes empreses perdin la consideració de contractistes o proveïdores de la Diputació o siguin eliminades sistemàticament dels procediments d’adjudicació.
Lamento que tant PSC com CiU es deixin dur pel radicalisme lingüístic d’ERC, perquè he de recordar que la nostra societat, la lleidatana, la Lleida real, és bilingüe.
Maria José Horcajada

Diputada Portaveu a la Diputació de Lleida

divendres, 11 de juny de 2010

Volem una Lleida amb la cara descoberta

El Partit Popular, sempre s’ha mostrat favorable a la prohibició del burca, el niqab o qualsevol altra vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona i ho ha estat per dos motius fonamentals. El primer i més important, perquè entenem que aquesta vestimenta atempta contra la dignitat de la dona, és discriminatòria i vulnera un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona. Darrera del burca hi ha una posició de submissió de la dona vers l’home, dificultant la comunicació i la relació de la dona, aïllant-la de l’entorn i dificultant la seva integració a la nostra societat. I un segon motiu, és clarament per raons de seguretat, perquè no sabem qui hi ha darrera d’un burca. Creiem que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.
Des del grup municipal del Partit Popular no amaguem la nostra postura sota contradictòries reflexions, a vegades demagògiques, que existeixen al voltant d’aquest tema i pensem que la utilització de vestimentes que cobreixen la totalitat del cos i el rostre de les dones són clarament discriminatòries en la nostra societat i això no ho hem de permetre. El reconeixement del dret fonamental a la igualtat jurídica entre homes i dones no pot mantenir al marge elements de submissió com són el burca i el niqab. El burca no és una prescripció corànica. No hi ha cap versicle ni cap text de la Sunna que obligui a les dones a viure en aquesta presó de tela i ferralla que és un vel integral.
Hom pot parlar que la mesura que s’ha aprovat a l’Ajuntament de Lleida vulnera la llibertat religiosa o la llibertat individual, però aquesta llibertat mai ha de quedar per sobre quan entra en confrontació amb drets fonamentals col·lectius de caràcter superior, com són la seguretat i la igualtat de les persones, sense diferència de gènere, raça o convicció religiosa. No es tracta en cap cas d’una retallada de llibertats, sinó d’un reconeixement de drets fonamentals, com són el dret a la igualtat, a la no discriminació i el dret a la seguretat col·lectiva.
Apostem i volem una Lleida amb la cara descoberta, una Lleida igual per a tothom, on la cohesió social, la igualtat i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i d’integració sense discriminacions de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual, sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular. Ja als anys 2006 i 2007, el Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona va plantejar una iniciativa semblant, però aleshores, tant el PSC com CiU no la van recolzar.
L’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència de Lleida té com objectiu regular l’activitat de les persones físiques i jurídiques que es desenvolupa principalment a la via pública i a altres espais i serveis de domini públic. Aquesta regulació que transcendeix l’àmbit estrictament privat, modula o limita determinats tipus de comportaments, per tal d’aconseguir el benestar col•lectiu i possibilitar la convivència ciutadana. Lleida ha de ser un marc natural de convivència i d’iniciatives, sent competència municipal la prohibició de l’ús del vel integral i d’altres vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la comunicació visual en els edificis i equipaments municipals, tot de conformitat i amb estricte respecte als límits competencials que determinen la Constitució, la Llei de Bases de Règim Local i la Llei Municipal de Catalunya.
Però, si important és l’impuls que des de la Paeria es dóna per a l’establiment d’un escenari d’igualtat, seguretat i cohesió social, no ho és menys aconseguir un marc jurídic comú sobre el tema i per aquest motiu és fonamental continuar instant a les administracions competents, com són l’administració de l’Estat i de la Generalitat, per a què redactin i aprovin una regulació específica sobre la prohibició del burka i el niqab, ja que considerem que en joc es troben uns valors de convivència, respecte, igualtat, seguretat i no discriminació que s’han de preservar.
Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

dilluns, 7 de juny de 2010

A favor del soterrament de les vies fèrries a Sant Guim de Freixenet

Juntament amb Salvador Puy, secretari general provincial del PP, ens vàrem reunir amb els membres de l’Associació Sant Guim Unit amb la finalitat de manifestar-los-hi el suport del Partit Popular al soterrament de les vies del tren al seu pas pel nucli urbà de Sant Guim de Freixenet, tal com reivindica aquesta associació i com van demanar la majoria dels veïns en la consulta popular que es va celebrar en aquesta població de la Segarra.
També vaig informar els veïns de la moció que vaig presentar a la Diputació de Lleida per donar-los suport, ja que no es normal ni natural que en ple segle XXI poblacions com Sant Guim de Freixenet hagin de continuar mantenint aquestes vies del tren com una mena de cicatriu que divideix el poble i suposen un mur de separació entre els veïns d’un costat i l’altre de les vies.
Considero greu i preocupant aquesta situació ja que el pas del tren pel centre dels nuclis urbans pot provocar i de fet provoca accidents que en molts casos seguen vides humanes, i en el cas que ens ocupa, no fa pas massa un comboi va atropellar mortalment a un nen.
Fets com aquest no s’han de tornar a repetir, per això és del tot necessari instar a la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment a efectuar les modificacions que siguin necessàries en el projecte de millora de la línia Lleida-Manresa per procedir al soterrament de les vies al seu pas per la població de Sant Guim de Freixenet i de totes aquelles poblacions que es trobin en una situació similar.

dimecres, 2 de juny de 2010

Cal convocar una reunió de la Comissió del Pacte de Toledo

Les greus dificultats econòmiques i d’atur que viu el nostre país i el desmesurat dèficit públic, obliguen a adoptar mesures extraordinàries, també exigides per la nostra pertinença a la zona euro, que al mateix temps travessa un període d’inestabilitat al que cal donar solucions coordinades. En aquest context el President del Govern va anunciar el passat 12 de maig al Congrés dels Diputats algunes decisions que, de adoptar-se, lesionarien injusta e injustificadament a més de 5 milions de pensionistes, trencant un dels majors avanços de la nostra democràcia: el Pacte de Toledo.
Convé recordar que el mencionat Pacte d’Estat es va assolir el 1995 entre tots els Grups Parlamentaris, i va obtenir el suport dels sindicats en 1996 mitjançant l’acord sobre consolidació i racionalització del sistema de pensions.
Aquests acords, fruit d’un ampli i responsable diàleg polític i social, van traure a la nostra Seguretat Social de la incertesa econòmica i garantiren un sòlid compromís de tots per fer viable i sostenible la Seguretat Social.
500.000 milions de pessetes de dèficit, inseguretat de poder cobrar les pensions i incertesa dels pensionistes per mantenir el seu poder adquisitiu foren, entre d’altres, raons per a que tots els partits assumiren el Pacte de Toledo i les seves recomanacions.
La Llei 24/1997, de 16 de juliol, de consolidació i racionalització de la Seguretat, fou resultat directe del Pacte de Toledo, quin compliment es va voler garantir amb la participació de tots els Grups Parlamentaris, constituint a l’efecte una Comissió al Congrés dels Diputats. Aquesta Comissió ha anat avaluant el compliment de compromisos i recomanacions amb eficàcia i rigor amb diferents governs.
A l’actualitat està examinant un document de data 29 de gener de 2010, enviat pel Govern per assolir unes reformes legals pactades entre tots els grups polítics i amb la participació dels agents socials.
L’anunci de retallades en els drets dels pensionistes, principalment el dret a la revalorització en funció de l’IPC (article 11 de la Llei 24/1997, de 16 de juliol), trenca el Pacte de Toledo.
A més, es produirien uns altres efectes addicionals i indesitjables de empobriment per als pensionistes al bloquejar “sine die” la base sobre la que s’actualitzarien les pensions després del bloqueig.
L’experiència indica que aquest tipus de mesures, combinades amb l’elevació d’impostos, en especial l’IVA (2 punts de pujada el proper juliol), generen problemes afegits en el consum i en el treball, quina evolució, si no es corregeix amb reformes adequades, posarà en perill els ingressos per cotitzacions, que són essencials pel manteniment del sistema de Seguretat Social.
La Diputació de Lleida, a instància del Grup del Partit Popular va acordar instar al Govern de l’Estat a eliminar les mesures per a la supressió de la revalorització de les pensions contributives; i a convocar la Comissió del Pacte de Toledo de forma urgent per reprendre els treballs amb la finalitat d’acordar per tots els grups les reformes que siguin necessàries per garantir la viabilitat i el futur del nostre sistema de Seguretat Social.
Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu del Grup Partit Popular

dilluns, 31 de maig de 2010

Sóc contrària a la utilització del burka i del niqab en espais públics

Estic a favor de la prohibició del burka, niqab o qualsevol vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona amb caràcter permanent, per dos motius:
El primer i més important, perquè entenc que aquesta vestimenta atenta contra un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona i contra la dignitat de la dona. Darrera del burka hi ha una posició de submissió evident de la dona a l’home, disfressat per alguns de modèstia. Perquè l’aïlla de l’entorn dificultant la seva integració a la nostra societat.
Un segon motiu, és per raons de seguretat perquè no se sap qui hi ha darrera d’un burka i crec que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.
L’aprovat la passada setmana a l’Ajuntament de Lleida no és més que el punt de partida del que ha de significar l’avenç cap a la prohibició del burka de la vida pública.
Des del PP apostem per una Lleida amb dones a cara descoberta, una Lleida igual per a tothom on la cohesió social, la igualtat, i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i integració sense discriminació de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

dilluns, 24 de maig de 2010

El Tripartit i l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris

L’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris continua donant que parlar i generant polèmica desprès de més de sis anys tancada i això tan sols vol dir dues coses: que es va tancar en fals i que el seu tancament només va ser una maniobra consentida per formar el govern tripartit a l’Ajuntament de Lleida.

Des del grup del Partit Popular no tenim intenció d’incórrer en l’amanida demagògia ni en falses argumentacions per obtenir algun més que dubtós benefici polític, però pensem que com a membres de la corporació municipal hem d’exigir a l’equip de govern la màxima transparència i que s’assumeixin les responsabilitats que calguin per les greus irregularitats detectades, algunes de les quals, segons el Tribunal de Cuentas, poden donar lloc a responsabilitats comptables.

Els lleidatans tenen tot el dret a saber quina va ser la gestió real d’una empresa pública com l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris, que va operar amb més ombres que llums des dels anys noranta fins a 2004 i que es va tancar sense que ningú assumís cap tipus de responsabilitat, ni professional ni política.

En la Junta General de l’EMSC de 28 d’abril de 2000, durant l’aprovació dels comptes anuals corresponents a 1999 el Partit Popular ja es va mostrar en desacord amb la gestió de l’empresa i més tard, al Ple de novembre de 2003 varem reclamar, en reiterades ocasions, la necessitat de tancar aquesta empresa municipal.

Per tant, ningú està legitimat per donar-nos lliçons sobre l’actuació del PP envers d’aquesta empresa i menys aquells que es vanaglorien d’haver-la fet tancar tan sols per un pur interès partidista i com excusa per poder formar part del govern municipal. No n’havia prou amb fer tancar l’EMSC, també era necessari que algú o alguns d’aquell govern municipal assumís les corresponents responsabilitats polítiques. I això no es va fer. Potser per por a perdre la cadira que s’havia aconseguit.

A més, quan algú, com ERC, es dedica a justificar la seva actuació al darrer Ple de la Paeria culpant als demès, vol dir que no tenen la consciencia tranquil•la i que, potser, la seva decisió de recolzar l’equip de govern en aquest espinós tema no va ser la més encertada.

Però la realitat és la que és i diu que tant la Sindicatura de Comptes com el Tribunal de Cuentas han detectat greus deficiències en la gestió comptable de l’EMSC que van des de saldos erronis, imports indeguts, manca d’informació, irregularitats en la presentació dels comptes anuals i pagaments de quantitats facturades per sobre dels imports contractats.

El Partit Popular, fidel als seus principis, recolza l’equip de govern en les decisions que beneficien als ciutadans, però també som crítics i denunciem les actuacions que, al nostre parer, són irregulars, sense tenir que ser condescendents amb determinades polítiques per assolir formar part del govern municipal.

I des d’aquesta llibertat creiem convenient no tan sols demanar la informació sobre la instrucció de la causa en la investigació sobre les irregularitats detectades per la Sindicatura (obligació de tota administració) en l’EMSC, sinó també que es realitzin les actuacions pertinents per esbrinar els culpables, depurant les responsabilitats que corresponguin, així com obtenir la documentació que es remeti tant per part de la Sindicatura de Comptes com del Tribunal de Cuentas.

Des del Partit Popular demanem que la transparència de la que fa gala el Govern de la Paeria es tradueix en l’assumpció de les responsabilitats escaients, perquè amb els diners de tots no s’hi juga.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida