Reglament llengua catalana

El passat divendres la Diputació de Lleida aprovà, amb el meu vot en contra, el reglament de la llengua catalana i occitana aranesa.

Empecé mi intervención en castellano para defender la postura del PP. Habitualmente me expreso en catalán, pero es que a partir de ese día, con la aprobación del reglamento, en la Diputación me obligarán a hablar en catalán y por tanto impidiéndome expresar libremente en la lengua de mi elección.

Hasta ahora he hablado habitualmente en catalán porque quería, ahora lo haré por imposición, esa es la diferencia de matiz. Matiz importante porque están en juego valores tan importantes como la libertad, en este caso libertad de elección de lenguas.

Soy catalana, defiendo el catalán, lo hablo habitualmente y entiendo que es nuestro deber su promoción y protección pero nunca desde la imposición, y tampoco entiendo una promoción de la lengua catalana que tenga que serlo a costa de la exclusión del castellano de la vida pública e institucional.

Formo parte de una generación de tránsito entre la imposición de una lengua, el castellano, a la imposición de otra, ahora el catalán, espero que algún día lleguemos al equilibrio que solo puede conseguirse a través del bilingüismo, me consuela el pensar que la sociedad lleidatana es bilingüe, que tiene sentido común y que está por encima de una clase política que no está a la altura.

Ja anteriorment, en nom del PP havia votat en contra d’aquest reglament perquè no respectava la pluralitat lingüística de la nostra societat i perquè no respectava la llibertat d’elecció de llengua.

Motiu pel qual vaig presentar al•legacions al•legant que el reglament vulnerava la constitució, l’estatut i la llei de política lingüística.

El que pretenia era que no s’exclogués el castellà de l’àmbit de la Diputació amb l’excusa de potenciar el català (en impresos, notificacions, retolació, actuacions de la Diputació, en relació amb la contractació d’obres i serveis, etc).

És una qüestió de drets i llibertats, no es tracta d’anar contra el català, que té bona salut a la casa, sinó de que empresaris, contractistes, proveïdors, càrrecs electes o personal al servei de la Diputació puguin utilitzar, si ho decideixen i amb igual facilitat, qualsevol de les 2 o 3 llengües com ho fan els ciutadans al carrer.

El model de societat del PP és el bilingüisme, la llibertat d’elecció de llengua, i per aquest motiu ens van desestimar la major part d’al•legacions, les quals demanaven que almenys establissin el català d’ús preferent i no exclusiu per ajustar el reglament a la legalitat actual.

Quan aquest reglament diu que la Diputació utilitzarà el català, vol dir que únicament utilitzarà el català, mentre que si estableix que la Diputació utilitzarà preferentment el català, està deixant la porta oberta a la utilització de l’altra llengua oficial en el territori.

Només em resta lamentar la desestimació de les 18 esmenes restants, cosa que farà que la Diputació únicament pugui establir relacions amb una petita part de l’empresariat català, si la Diputació vol complir aquest reglament i contractar únicament amb aquelles empreses que facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte.

D’altra banda caldrà veure quines contraprestacions s’ofereixen a les empreses, perquè en la situació econòmica actual, només cal que per la no utilització del català en els seus productes, moltes empreses perdin la consideració de contractistes o proveïdores de la Diputació o siguin eliminades sistemàticament dels procediments d’adjudicació.

Lamento que tant PSC com CiU es deixin dur pel radicalisme lingüístic d’ERC, perquè he de recordar que la nostra societat, la lleidatana, la Lleida real, és bilingüe.

Maria José Horcajada

Diputada Portaveu a la Diputació de Lleida

Volem una Lleida amb la cara descoberta

El Partit Popular, sempre s’ha mostrat favorable a la prohibició del burca, el niqab o qualsevol altra vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona i ho ha estat per dos motius fonamentals. El primer i més important, perquè entenem que aquesta vestimenta atempta contra la dignitat de la dona, és discriminatòria i vulnera un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona. Darrera del burca hi ha una posició de submissió de la dona vers l’home, dificultant la comunicació i la relació de la dona, aïllant-la de l’entorn i dificultant la seva integració a la nostra societat. I un segon motiu, és clarament per raons de seguretat, perquè no sabem qui hi ha darrera d’un burca. Creiem que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.

Des del grup municipal del Partit Popular no amaguem la nostra postura sota contradictòries reflexions, a vegades demagògiques, que existeixen al voltant d’aquest tema i pensem que la utilització de vestimentes que cobreixen la totalitat del cos i el rostre de les dones són clarament discriminatòries en la nostra societat i això no ho hem de permetre. El reconeixement del dret fonamental a la igualtat jurídica entre homes i dones no pot mantenir al marge elements de submissió com són el burca i el niqab. El burca no és una prescripció corànica. No hi ha cap versicle ni cap text de la Sunna que obligui a les dones a viure en aquesta presó de tela i ferralla que és un vel integral.

Hom pot parlar que la mesura que s’ha aprovat a l’Ajuntament de Lleida vulnera la llibertat religiosa o la llibertat individual, però aquesta llibertat mai ha de quedar per sobre quan entra en confrontació amb drets fonamentals col·lectius de caràcter superior, com són la seguretat i la igualtat de les persones, sense diferència de gènere, raça o convicció religiosa. No es tracta en cap cas d’una retallada de llibertats, sinó d’un reconeixement de drets fonamentals, com són el dret a la igualtat, a la no discriminació i el dret a la seguretat col·lectiva.

Apostem i volem una Lleida amb la cara descoberta, una Lleida igual per a tothom, on la cohesió social, la igualtat i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i d’integració sense discriminacions de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual, sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular. Ja als anys 2006 i 2007, el Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona va plantejar una iniciativa semblant, però aleshores, tant el PSC com CiU no la van recolzar.

L’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència de Lleida té com objectiu regular l’activitat de les persones físiques i jurídiques que es desenvolupa principalment a la via pública i a altres espais i serveis de domini públic. Aquesta regulació que transcendeix l’àmbit estrictament privat, modula o limita determinats tipus de comportaments, per tal d’aconseguir el benestar col•lectiu i possibilitar la convivència ciutadana. Lleida ha de ser un marc natural de convivència i d’iniciatives, sent competència municipal la prohibició de l’ús del vel integral i d’altres vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la comunicació visual en els edificis i equipaments municipals, tot de conformitat i amb estricte respecte als límits competencials que determinen la Constitució, la Llei de Bases de Règim Local i la Llei Municipal de Catalunya.

Però, si important és l’impuls que des de la Paeria es dóna per a l’establiment d’un escenari d’igualtat, seguretat i cohesió social, no ho és menys aconseguir un marc jurídic comú sobre el tema i per aquest motiu és fonamental continuar instant a les administracions competents, com són l’administració de l’Estat i de la Generalitat, per a què redactin i aprovin una regulació específica sobre la prohibició del burka i el niqab, ja que considerem que en joc es troben uns valors de convivència, respecte, igualtat, seguretat i no discriminació que s’han de preservar.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

A favor del soterrament de les vies fèrries a Sant Guim de Freixenet

Juntament amb Salvador Puy, secretari general provincial del PP, ens vàrem reunir amb els membres de l’Associació Sant Guim Unit amb la finalitat de manifestar-los-hi el suport del Partit Popular al soterrament de les vies del tren al seu pas pel nucli urbà de Sant Guim de Freixenet, tal com reivindica aquesta associació i com van demanar la majoria dels veïns en la consulta popular que es va celebrar en aquesta població de la Segarra.

També vaig informar els veïns de la moció que vaig presentar a la Diputació de Lleida per donar-los suport, ja que no es normal ni natural que en ple segle XXI poblacions com Sant Guim de Freixenet hagin de continuar mantenint aquestes vies del tren com una mena de cicatriu que divideix el poble i suposen un mur de separació entre els veïns d’un costat i l’altre de les vies.

Considero greu i preocupant aquesta situació ja que el pas del tren pel centre dels nuclis urbans pot provocar i de fet provoca accidents que en molts casos seguen vides humanes, i en el cas que ens ocupa, no fa pas massa un comboi va atropellar mortalment a un nen.

Fets com aquest no s’han de tornar a repetir, per això és del tot necessari instar a la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment a efectuar les modificacions que siguin necessàries en el projecte de millora de la línia Lleida-Manresa per procedir al soterrament de les vies al seu pas per la població de Sant Guim de Freixenet i de totes aquelles poblacions que es trobin en una situació similar.

Cal convocar una reunió de la Comissió del Pacte de Toledo

Les greus dificultats econòmiques i d’atur que viu el nostre país i el desmesurat dèficit públic, obliguen a adoptar mesures extraordinàries, també exigides per la nostra pertinença a la zona euro, que al mateix temps travessa un període d’inestabilitat al que cal donar solucions coordinades. En aquest context el President del Govern va anunciar el passat 12 de maig al Congrés dels Diputats algunes decisions que, de adoptar-se, lesionarien injusta e injustificadament a més de 5 milions de pensionistes, trencant un dels majors avanços de la nostra democràcia: el Pacte de Toledo.

Convé recordar que el mencionat Pacte d’Estat es va assolir el 1995 entre tots els Grups Parlamentaris, i va obtenir el suport dels sindicats en 1996 mitjançant l’acord sobre consolidació i racionalització del sistema de pensions.

Aquests acords, fruit d’un ampli i responsable diàleg polític i social, van traure a la nostra Seguretat Social de la incertesa econòmica i garantiren un sòlid compromís de tots per fer viable i sostenible la Seguretat Social.

500.000 milions de pessetes de dèficit, inseguretat de poder cobrar les pensions i incertesa dels pensionistes per mantenir el seu poder adquisitiu foren, entre d’altres, raons per a que tots els partits assumiren el Pacte de Toledo i les seves recomanacions.

La Llei 24/1997, de 16 de juliol, de consolidació i racionalització de la Seguretat, fou resultat directe del Pacte de Toledo, quin compliment es va voler garantir amb la participació de tots els Grups Parlamentaris, constituint a l’efecte una Comissió al Congrés dels Diputats. Aquesta Comissió ha anat avaluant el compliment de compromisos i recomanacions amb eficàcia i rigor amb diferents governs.

A l’actualitat està examinant un document de data 29 de gener de 2010, enviat pel Govern per assolir unes reformes legals pactades entre tots els grups polítics i amb la participació dels agents socials.

L’anunci de retallades en els drets dels pensionistes, principalment el dret a la revalorització en funció de l’IPC (article 11 de la Llei 24/1997, de 16 de juliol), trenca el Pacte de Toledo.

A més, es produirien uns altres efectes addicionals i indesitjables de empobriment per als pensionistes al bloquejar “sine die” la base sobre la que s’actualitzarien les pensions després del bloqueig.

L’experiència indica que aquest tipus de mesures, combinades amb l’elevació d’impostos, en especial l’IVA (2 punts de pujada el proper juliol), generen problemes afegits en el consum i en el treball, quina evolució, si no es corregeix amb reformes adequades, posarà en perill els ingressos per cotitzacions, que són essencials pel manteniment del sistema de Seguretat Social.

La Diputació de Lleida, a instància del Grup del Partit Popular va acordar instar al Govern de l’Estat a eliminar les mesures per a la supressió de la revalorització de les pensions contributives; i a convocar la Comissió del Pacte de Toledo de forma urgent per reprendre els treballs amb la finalitat d’acordar per tots els grups les reformes que siguin necessàries per garantir la viabilitat i el futur del nostre sistema de Seguretat Social.

Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu del Grup Partit Popular