En misa y repicando

Una moción solicitando el apoyo a una propuesta del Movimiento Laico y Progresista en el último pleno del Ayuntamiento de Lleida abrió de nuevo el debate sobre las garantías y libertades ideológicas y de culto en nuestro país. En aquel pleno los partidos de izquierdas, incluido el Alcalde y su equipo de gobierno, dejaron clara su apuesta por el impulso de un Pacto Nacional por la Laicidad, un pacto impulsado por un movimiento que, recordémoslo, convocó una manifestación contra la visita del Santo Padre.

No podemos desorientar a los ciudadanos de Lleida mediante la utilización de terminologías diversas (laicismo, laicidad, aconfesionalidad) incitando a la confusión. Quien ha votado SÍ a este pacto sabe lo que votaba, incluido el Equipo de Gobierno. Si la laicidad que defiende este movimiento es una laicidad que propugna el respeto a la aconfesionalidad del Estado, incorpora el respeto a todas las religiones y reconoce el papel de la religión en la vida pública y por lo tanto divergente del concepto de laicismo que propugna una estricta separación iglesia-estado nos preguntamos: ¿Por qué el movimiento que propugna este Pacto protestaba contra la visita del máximo representante de una confesión religiosa? o ¿Por qué se tiene que impulsar un Pacto Nacional por la Laicidad si la Constitución garantiza desde 1978 la libertad ideológica, religiosa y de culto? ¿Realmente no está lo bastante reconocida la libertad ideológica en nuestro país? ¿O quizás, los intereses que defiende este pacto van más allá?

El debate terminológico sobre laicismo, laicidad o aconfesionalidad es confuso y ha dado lugar a muchas interpretaciones y llegados a este punto debemos acudir al sentido que fija nuestro Tribunal Constitucional, único interlocutor válido por dar respuesta a esta cuestión. De hecho la STC 101/2004, de 2 de junio, sostiene que "... en su dimensión objetiva, la libertad religiosa comporta una doble exigencia, que se recoge en el art. 16.3 CE: primero, la de neutralidad de los poderes públicos, ínsita en la aconfesionalidad del Estado; segundo, el mantenimiento de relaciones de cooperación de los poderes públicos con las diversas iglesias. En este sentido [...] el artículo 16.3 de la Constitución [...] considera el componente religioso perceptible en la sociedad española y ordena a los poderes públicos mantener las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las otras confesiones, introduciendo de esta manera una idea de aconfesionalidad o laicidad positiva".

Para el Partido Popular esta interpretación no deja ninguna duda y defendemos y defenderemos los derechos y libertades que postula nuestra Constitución Española en el marco de los derechos Fundamentales y Garantías Públicas que garantizan la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades y la aconfesionalidad del Estado. Ninguna confesión tendrá carácter de estatal pero los poderes públicos deberán tener en cuenta las creencias religiosas de nuestra sociedad y las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y el reconocimiento de sus fundamentos como base de nuestra sociedad actual.

Para acabar me gustaría recordar algunos datos que dejan entrever la importancia para nuestro país de la labor de nuestra tan odiada, por algunos, Iglesia Católica: “5.141 Centros de enseñanza; 990.774 alumnos (ahorran al Estado 3 millones de euros por centro al año); 107 hospitales (ahorran al Estado 50 millones de euros por hospital al año); 1.004 centros, entre ambulatorios, dispensarios, asilos, centros de minusválidos, de transeúntes y de enfermos terminales de SIDA; un total de 51.312 camas (ahorran al Estado 4 millones de euros por centro al año), gasto de Cáritas al año: 155 millones de euros (salidos del bolsillo de los cristianos españoles); gasto de Manos Unidas: 43 millones de euros (del mismo bolsillo); gasto de las Obras Misionales Pontificias (Domund): 21 millones de euros; 365 centros de reeducación para marginados sociales: ex-prostitutas, ex-presidiarios y ex-toxicómanos; 53.140 personas, (ahorran al Estado, medio millón de euros por centro); 937 orfanatos; 10.835 niños abandonados, (ahorran al Estado 100.000 euros por centro); el 80 % del gasto de conservación y mantenimiento del Patrimonio histórico-artístico, (se ha calculado un ahorro aproximado al Estado de entre 32.000 y 36.000 millones de euros al año) “.

A todo esto tenemos que sumar que casi la totalidad de personas que trabajan o colaboran con Manos Unidas, Cáritas, etc, son voluntarios que ayudan a los demás sin pedir nada a cambio y cuyo trabajo es muy difícil de cuantificar.

En definitiva, respetando la aconfesionalidad del Estado y con el máximo respeto a todas las religiones que conviven en nuestro país, me siento orgullosa de ser católica y siendo coherente no entiendo la postura de aquéllos que están en misa y repicando.

María José Horcajada Bell-lloch
Portavoz Grupo PP en la Paeria

Propostes al pla de mobilitat de la ciutat de Lleida

L’article 9 de la Llei de la mobilitat defineix el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) com el document bàsic per a configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. Per aquests motius, el Pla de Mobilitat de la ciutat de Lleida ha de ser el marc on es desenvolupi el compromís de la Paeria per la mobilitat i la sostenibilitat de la ciutat de Lleida.

En aquest escenari els reptes per una mobilitat més eficient i sostenible han de permetre millorar la qualitat de vida dels lleidatans/es, convertint la nostra ciutat en un entorn idoni per a viure.

Des del Grup Municipal del Partit Popular creiem que els objectius del present Pla de Mobilitat han de ser més ambiciosos on han de destacar:

• Foment l’ús del transport públic urbà i la bicicleta amb la potenciació de la xarxa d’autobusos urbans així com la millora en la seguretat i la connexió definitiva dels diferents carrils bici de la ciutat.
• Canalitzar el trànsit de vehicles privats.
• Ampliar les zones per a vianants.
• Liberalitzar per l’ús de la ciutadania part de l’espai públic destinat al trànsit (illes per a vianants).
• Construir nous aparcaments.
• Millora de la sostenibilitat ambiental fixant com a objectiu la reducció d’emissions contaminants a la ciutat.



Estratègies per a la ciutat:

- Establir una nova jerarquia en l’ús de la ciutat en que el vianant sigui el protagonista de la ciutat seguit dels mitjans de transport no motoritzats i el transport públic.
- Aportacions dels ciutadans mitjançant un procés participatiu.
- Aparcaments per a residents, dissuasoris, lligats a estacions i parades de transport col•lectiu i aparcaments de rotació amb estudi de la seva ubicació.
- Incentivar i promocionar l’ús del transport públic, millorar la freqüència i connexions del transport públic.
- Assegurar la convivència entre totes les formes de mobilitat a la ciutat i la interoperativitat entre elles.
- Aconseguir que els mitjans no motoritzats es converteixin en un mitjà de transport habitual.
- Aconseguir l’accés sense dificultats a la ciutat a les persones amb mobilitat reduïda.
- Aconseguir una accessibilitat global als diversos mitjans de transport.
- Sensibilitzar a la ciutadania dels mitjans eficients de mobilitat sostenible.
- Apostar per una ciutat segura i accessible.
- Reduir la contaminació que produeix l’ús abusiu del cotxe. Valoració de les emissions CO2 i contaminació acústica.
- Reduir la saturació de l’espai públic.
- Reducció del consum energètic.
- Assegurar desplaçaments ràpids.
- Aconseguir un espai públic ampli per als ciutadans i restringit per als vehicles a motor.
- Crear un espai públic que aculli la vida social i econòmica i integri comerços i locals d’oci i serveis.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu del PP a l'Ajuntament de Lleida

Una opinió més sobre la plaça Ricard Vinyes

Després de les opinions expressades per veïns, regidors de la Corporació i fins i tot del propi Alcalde en relació a la reurbanització de la Plaça Ricard Vinyes ens veiem amb l’obligació d’expressar el nostre criteri sobre tan polèmica obra. I sí, creiem que utilitzar aquest terme és l’adequat ja que des del primer moment aquesta plaça no ha estat exempta de crítiques.

Hem de recordar que la plaça Ricard Vinyes no és una plaça qualsevol, per a Lleida aquesta plaça és tot un referent per als seus ciutadans i esdevé un important, per no dir el més important eix neuràlgic de la nostra ciutat.

Tots estem d’acord que calia modernitzar la plaça, ampliar el seu espai i acollir un nou pàrquing per suplir les carències d’aparcament a la Zona Alta (sota la Plaça Ricard Vinyes o en un altre indret de la zona), però el resultat no ha estat l’esperat. No qüestionarem la qualitat dels arquitectes i urbanistes que van projectar l’obra, però no és la plaça més adequada per la zona i les modificacions posteriors no han afavorit el resultat final de la mateixa i això és responsabilitat de l’equip de Govern de l’Ajuntament. Són constants les queixes pel dèficit de zones verdes, la carència d’ombres o la dubtosa preeminència dels accessos al pàrquing que trenquen afrontosament el perfil de la plaça i en res s’assemblen als projectats inicialment, queixes totalment merescudes.

Ara tenim una plaça freda, el verd l’intuïm entre petites escletxes, la il·luminació ens recorda un conjunt d’espases en alt i la rotonda es converteix en un nou punt negre del trànsit de la nostra ciutat. Aprofitem per lamentar que no s’hagi acceptat la proposta del PP a la comissió d’urbanisme demanant un estudi de detall sobre els elements decoratius de la rotonda.

Ricard Vinyes no ha estat una plaça de consens ni amb els veïns ni amb els partits de l’oposició on recordem que únicament els vots favorables del Grup Socialista van donar llum verda al Plec de Condicions, així com lamentem ara la falta de sensibilitat vers l’artista que dóna nom a la plaça i que veurà com el seu record queda reduït a una placa situada a l’entrada al pàrquing i per aquests motius reclamarem que l’estàtua al músic romangui al lloc on li correspon.

La importància de la plaça i el seu resultat final ha ferit les sensibilitats dels lleidatans. Potser caldria escoltar-los més i no confondre informar amb escoltar i consensuar.

Maria José Horcajada Bell·lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida