divendres, 31 de desembre del 2010

Informes de l’Ajuntament sobre la conducta dels immigrants

Al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida presentarem una moció per instar al Govern de l’Estat a que el nou reglament de desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria estableixi, en els casos dels tràmits d’arrelament o reagrupament familiar, la necessitat d’un informe de residència emès per l’Ajuntament de Lleida en el que es contemplin les infraccions de les ordenances municipals que regulen la convivència i el civisme.

La moció també demana que, en el cas d’arrelament, el reglament hauria de contemplar que cada Ajuntament tindrà la potestat per a comprovar l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes pel sol·licitant i que en cas d’haver recaigut sanció ferma per una infracció serà motiu suficient per a que la corporació emeti un informa de caràcter negatiu.

Pel que fa al reagrupament familiar aquesta comprovació d’inexistència d’infraccions tindrà la finalitat de garantir un adequat nivell de benestar als familiars que es pretenen agrupar.

Considero necessari que els Ajuntaments participin de forma més activa en l’elaboració dels informes d’arrelament i reagrupament dels immigrants com a administració més propera als ciutadans.
Maria José Horacajada
Regidora Portaveu PP a l'ajuntament de Lleida

diumenge, 5 de desembre del 2010

El nuevo parque de les Basses

El pasado Pleno de la Paeria del mes de noviembre dió luz verde a la aprobación inicial de la modificación del Plan General de Ordenación Urbana en el ámbito de actuación de les Basses.

Trámite necesario para poder hacer resurgir las antiguas Basses después de años de abandono. La superficie resultante de este nuevo espacio tendrá 27 hectáreas con zonas lúdicas, un hotel, piscinas y un establecimiento comercial.

En el 2007 el Ayuntamiento de Lleida llevó a cabo el proceso por rehabilitar el Parque de les Basses y recuperarlo para la ciudadanía, pero no fue hasta el año pasado que se sometió a consideración del Pleno la aprobación del avance de la modificación puntual.

Un año después el camino iniciado hace un año parece finalmente que empieza tomar forma, esperamos que este camino sea de corto recorrido para que todos los ciudadanos de Lleida podamos disfrutar de un espacio que nos fue arrebatado.

El debate político ya se hizo con la aprobación del avance, y nuestro voto fue un sí con reservas, reservas no sobre el proyecto sino sobre su viabilidad.

Cuanto más lento sea el proceso más difícil será su consecución y más reservas podremos llegar a tener. Todos podemos estar de acuerdo en que la prioridad es lograr de una forma decisiva esta obra pero no a cualquier precio. Si la idea es desmesurada no habrá nadie que la pueda o la quiera hacer realidad.

En este camino, el primer escollo será saber si el establecimiento comercial singular que se pretende instalar será autorizado por la Generalitat, puesto que el mayor coste de esta obra, 6,5 millones, vendrá financiada por el centro que se instale en el parque. Hemos pasado de la discusión política sobre qué tipo de parque queremos, al trámite urbanístico que nos dirá si finalmente esta obra podrá ser viable o no.

El procedimiento aprobado supone no solamente una actuación sobre les Basses, sino también una actuación que llevará consigo un elemento dinamizador para la zona. Un elemento dinamizador que sirve para hacer ciudad, porque les Basses también es ciudad.


Maria José Horcajada
Concejala Portavoz PP Ayuntamiento de Lleida

divendres, 3 de desembre del 2010

Urgeix la posada en funcionament del pàrquing de Vialia

Al Ple de la Paeria vaig presentar una moció instant la posada en funcionament del nou pàrquing de Vialia situat al costat de l’estació de l’AVE.
L’any 2002 Renfe adjudicava a la mercantil METROVACESA el projecte per a la construcció d’un centre comercial i un pàrquing de sis-centes places. Després de constants retards les obres s’iniciaren el 2008 i actualment amb l’estructura acabada, resta pendent el projecte d’instal•lació per a que hi pugui ser posat en funcionament.
La necessitat peremptòria de pal·liar el dèficit de places d’aparcament a la ciutat de Lleida i més concretament a una zona com l’estació, fa necessària la posada en funcionament d’aquest equipament a la major brevetat possible.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

dijous, 2 de desembre del 2010

Reglament lingüístic / Reglamento lingüístico

La moció debatuda a l’ajuntament de Lleida de suport a les administracions locals que com la Paeria disposen de Reglaments en vigor sobre l’ús del català, és una moció per anar en contra de les actuacions o decisions de l’administració de Justícia, en aquests cas el TSJC.
La veritat és que sempre que es parla del debat sobre les llengües a Catalunya s’acusa a tot qui en parla, especialment al PP, de polititzar sobre l’ús de la llengua i fer-ne un debat partidista. Considero que queda palès en aquest ple quin grup treu el tema a debat i qui n’hi fa un ús electoralista i partidista, ERC ens presenta aquesta moció l’últim dia de campanya electoral i és qui introdueix aquest debat.
Des del Partit Popular defensem la cooficialitat de la llengua castellana i catalana i no admetem una preeminència d’una vers l’altra sigui quina sigui, ni tampoc que la promoció del català sigui en detriment del castellà, ni via coercitiva ni imposant sancions.
La cooficialitat d’ambdues llengües s’interpreta de diferents maneres.
ERC vol una preeminència total i absoluta del català quan en realitat el que volen és que la única llengua a utilitzar sigui la catalana, considerant la castellana com a llengua estrangera.
Altres aposten per una Catalunya oficial en català exclusivament i garanteixen el castellà dient que qui vulgui ser atès en castellà que demani traduccions.
El PP és l’únic que defensa el bilingüisme real. El PP volem que el que hi ha al carrer, a la Lleida real, que és una societat bilingüe, que s’expressa amb tota normalitat en català i castellà, es traslladi a l’administració, perquè la Lleida real és bilingüe.
Sorprèn la incoherència del PSC que només defensa el bilingüisme en campanya electoral, fent la seva propaganda en les dues llengües. Per què? Si aquest és el seu model, per què no l’impulsen també a l’administració?
El bilingüisme que defensem des del Partit Popular el practica l’administració de l’estat; fa uns dies hem rebut la targeta censal de l’Oficina del Cens Electoral i és bilingüe, a igual que totes les comunicacions de l’Administració de l’Estat, AEAT, Seguretat Social, Coreus, etc. Nosaltres volem el mateix a l’administració local i Catalana perquè creiem que és la millor opció ja que garanteix la convivència en igualtat de les dues llengües i la llibertat dels lleidatans i catalans d’escollir una o altra llengua.
Una cosa és el que volem i una altra el que diu la llei i els tribunals i en aquests sentit:
La llei 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en el seu article primer parla de “garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà”. Tanmateix la Constitució, al seu article 3 estableix, entre altres, que tots els espanyols tenim el dret d’utilitzar la llengua castellana i la llengua catalana sense establir cap caràcter preferencial i així ho reconeix la STC 31/2010 que declara inconstitucional i per tant ANUL•LA el terme “preferent” de l’article 6 de l’Estatut de Catalunya conformant d’aquesta manera un text que diu expressament: “...que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les Administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament.
El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el disposat en l'article 32, no pot haver discriminació per l’ús d’una o altra llengua.”
Des del PP entenem que l’opció que s’ajusta a la legalitat vigent és la nostra i tenim el dret a defensar-la a l’igual que qualsevol entitat té dret a impugnar davant dels tribunals allò que cregui oportú, i el que hem de fer les institucions és respectar als nostres tribunals.
Maria José Horcajada
Regidora portaveu de l’Ajuntament de Lleida

-----------------------------------------------------------

La moción debatida en el ayuntamiento de Lleida de apoyo a las administraciones locales que como la Paeria disponen de Reglamentos en vigor sobre el uso del catalán, es una moción para ir en contra de las actuaciones o decisiones de la administración de Justicia, en este caso el TSJC.
La verdad es que siempre que en Catalunya se habla del debate sobre las lenguas se acusa a todo quien habla, especialmente al PP, de politizar sobre el uso de la lengua y hacer un debate partidista. Queda patente en este pleno qué grupo saca el tema a debate y quien hace un uso electoralista y partidista, ERC nos presenta esta moción el último día de campaña electoral y es quien introduce este debate.
Desde el Partido Popular defendemos la cooficialidad de la lengua castellana y catalana y no admitimos una preeminencia de una sobre la otra sea cual sea, ni tampoco que la promoción del catalán vaya en detrimento del castellano, ni vía coercitiva ni imponiendo sanciones.
La cooficialidad de ambas lenguas se interpreta de diferentes maneras.
ERC reclama una preeminencia total y absoluta del catalán cuando en realidad lo que quieren es que la única lengua a utilizar sea la catalana, considerando la castellana como lengua extranjera.
Otros apuestan por una Catalunya oficial en catalán exclusivamente y garantizan el castellano diciendo que quien quiera ser atendido en castellano que pida traducciones.
El PP es el único que defiende el bilingüismo real. El PP queremos que lo que hay en la calle, en la Lleida real, que es una sociedad bilingüe, que se expresa con toda normalidad en catalán y castellano, se traslade a la administración, porque la Lleida real es bilingüe.
Sorprende la incoherencia del PSC que sólo defiende el bilingüismo en campaña electoral, haciendo su propaganda en las dos lenguas. ¿Por qué? Si este es su modelo, ¿por qué no lo impulsan también la administración?
El bilingüismo que defendemos desde el Partido Popular lo practica la administración del estado; hace unos días hemos recibido la tarjeta censal de la Oficina del Censo Electoral y es bilingüe, al igual que todas las comunicaciones de la Administración del Estado, AEAT, Seguridad Social, Correos, etc. Nosotros queremos lo mismo para la administración local y Catalana porque creemos que es la mejor opción ya que garantiza la convivencia en igualdad de las dos lenguas y la libertad de los leridanos y catalanes de escoger una u otra lengua.
Una cosa es lo que queremos y otra lo que dice la ley y los tribunales y en este sentido:
La ley 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en su artículo primero habla de "garantizar el uso normal y oficial del catalán y del castellano". Sin embargo la Constitución, en su artículo 3 establece, entre otros, que todos los españoles tenemos el derecho de utilizar la lengua castellana y la lengua catalana sin establecer ningún carácter preferencial y así lo reconoce la STC 31/2010 que declara inconstitucional y por tanto ANULA el término "preferente" del artículo 6 del Estatuto de Catalunya conformando de esta manera un texto que dice expresamente: "... que la lengua propia de Catalunya es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal de las Administraciones públicas y los medios de comunicación públicos de Catalunya, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje enseñanza.
El catalán es la lengua oficial de Catalunya. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. Todas las personas tienen derecho a utilizar las dos lenguas oficiales y los ciudadanos de Catalunya tienen el derecho y el deber de conocerlas. Los poderes públicos de Cataluña deben establecer las medidas necesarias para facilitar el ejercicio de estos derechos y el cumplimiento de este deber. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 32, no puede haber discriminación por el uso de una u otra lengua. "
Desde el PP entendemos que la opción que se ajusta a la legalidad vigente es la nuestra y tenemos el derecho a defenderla igual que cualquier entidad tiene derecho a impugnar ante los tribunales lo que crea oportuno, y lo que tenemos que hacer las instituciones es respetar a nuestros tribunales.
María José Horcajada
Concejala portavoz del Ayuntamiento de Lleida