Tarifas eléctricas

El Gobierno, en plena crisis económica, sigue haciendo marketing y engañando a los ciudadanos al aprobar la mayor subida de las tarifas eléctricas en los últimos 25 años. Zapatero se comprometió a “aumentar las tarifas eléctricas en línea con la inflación” en 2008, y tras la subida del 3,3% en enero, y del 5-6% anunciada hace unos días, en lo que va de año ya la ha aumentado casi un 10%, casi el doble de la ya de por sí alta tasa de inflación (4,7%). Y puede que ésta no sea la última subida en 2008.

Para despistar a la opinión pública ante esta brutal subida, el Gobierno anuncia que se eximirá del pago de los costes fijos del suministro, que no del consumo eléctrico, a aquellos clientes que tengan contratada una potencia máxima de 3 Kw. Esta medida supone una rebaja máxima del 10% de la factura a un colectivo no superior a 4 millones de hogares, y sin embargo perjudica a más de 20 millones que verán fuertemente incrementada su factura de la electricidad.

Esta mal llamada “tarifa social” se aplica teniendo en cuenta exclusivamente la potencia contratada, no el nivel de renta. En consecuencia un soltero de renta alta que viva en un apartamento pequeño, o que consuma poca energía, se beneficiará de una tarifa especial sufragada por familias mucho más humildes. Como con la deducción de los 400 euros, el PSOE perjudica claramente a las familias, y en especial a las más necesitadas.

Esta medida la sufragarán el resto de consumidores, a los que a la subida propuesta se les unirá el coste de la mal llamada “tarifa social”, ya que el Ministerio anuncia la creación de un sistema progresivo de tarifas según el consumo, determinando que a mayor consumo, mayor tarifa por Kw. Esta medida perjudicará especialmente a las familias numerosas por su mayor consumo.

Así las cosas, Zapatero oculta que, aproximadamente, 20 millones de hogares se verán perjudicados por esta decisión. Por ello, el anuncio se ha visto rodeado de una total falta de transparencia, ya que se desconoce aún entre otras cosas, el incremento medio de las tarifas, cómo se articulará y cuáles son los tramos de la tarifa progresiva.

Por si fuera poco con la subida de las tarifas eléctricas, la pasividad del Gobierno ante las subidas de los precios de los hidrocarburos agrava aún más la situación de las familias, autónomos y empresas.

La subida de las tarifas es la consecuencia de la incapacidad para anticiparse a la demanda y de la mala gestión del Gobierno la Legislatura pasada. Los consumidores empiezan a pagar los tejemanejes de Miguel Sebastián en Moncloa haciendo y deshaciendo operaciones empresariales del sector energético a su voluntad.

Des del PP proponemos combatir el exceso de intervencionismo en este sector y fomentar la eficiencia en el mercado. Para ello es necesario contar con un marco de regulación que incentive tanto la inversión en generación como la libertad de los consumidores.

Es absurdo modificar tarifas permanentemente para satisfacer a unos u otros. El modelo a seguir es el de otros países europeos como el británico o algunos escandinavos en los que, garantizándose una tarifa refugio para un grupo reducido de consumidores, el resto acude al mercado. En esos mercados existen organizaciones de consumidores que sindicadamente tienen un gran poder de negociación al comprar juntos.

Maria José Horcajada
Concejal de la Paeria y Presidenta del PP de Lleida

Impostos municipals i poder adquisitiu

Els ciutadans esperem dels qui governen que compleixin amb tot allò que han promès que farien i encara més quant aquests anuncis es fan a bombo i plateret, una formula molt utilitzada pel govern socialista, però que, per desgracia, massa sovint se’ns explica una cosa, la que més agrada sentir, i es fa tot el contrari.

Això també passa a la ciutat de Lleida quant, entre altes coses, es parla d’habitatge social o d’impostos. Sovint des de l’Ajuntament es diu una cosa i les xifres demostren tot el contrari. Un fet al que els successius governs socialistes ja ens tenen acostumats i que no ha d’estranyar a ningú, donat que la política econòmica dels governs d’esquerra sempre s’ha basat i es basa en la pressió fiscal per omplir les arques municipals.

Pels governs socialistes es més fàcil i més rentable que els ciutadans i ciutadanes ens rasquem les butxaques, que no portar a terme polítiques econòmiques basades en tesis més lliberals que eviten aquesta exagerada pressió fiscal que patim els veïns de Lleida. Unes polítiques econòmiques que tan sols serveixen per omplir les arques de la Paeria, però que a l’hora de la veritat es demostra que son socialment equivocades.

Perquè, on són els pisos socials promesos per l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida? Jo els hi diré. Tan sols a les pàgines dels diaris.

Es lamentable que en plena desacceleració de la construcció el sòl disponible a la capital del Segrià per a edificar habitatges de protecció oficial sigui mínim, i tot perquè la Paeria ha actuat a destemps.

Una mostra del que dic és que el Col·legi d’Arquitectes de Lleida tan sols ha visat, durant els primers tres mesos d’aquest any, 41 habitatges de protecció oficial a tota la província, dels quals cap es a Lleida ciutat.

Davant d’aquesta situació, des del govern de la Paeria s’anuncia la construcció de 2.700 pisos socials a Balàfia, els Magraners i la Bordeta, però que ara mateix no son més que plans i projectes que encara necessiten un procés de maduració. Per tant, com dèiem a l’inici, molta parafernàlia, molts anuncis a bombo i plateret, i a l’hora de la veritat, com se sol dir, el més calent es a l’aigüera.

Aquest fet, la manca de pisos socials, juntament amb el preu de l’habitatge i la forta càrrega impositiva fan que en els darrers anys hagin estat molts els veïns de Lleida que han optat per fixar la seva residència en les poblacions del voltant, com son Alpicat, Alcarràs, Alcoletge, Torrefarrera, Rosselló o Benavent.

I es que el càstig impositiu al que sotmet la Paeria els ciutadans de Lleida es exagerat. I més si el comparem amb els serveis que rebem a canvi. Tot i que des del govern municipal ens volen fer veure el contrari, la realitat es tossuda i demostra que la ciutat de Lleida lidera el rànquing de les capitals pel que fa a la quota de l’Impost de Bens Immobles (IBI), un tribut en el qual la Paeria aplica l’esforç fiscal màxim permès per la llei, fins el punt que la recaptació per aquest concepte s’ha incrementat un 39 per cent en els darrers tres anys. Així, el rebut mitjà per pis ha passat de 285 a 376 euros i representa per les arques municipals uns ingressos superiors a 36 milions d’euros.

Però es que, a part dels propietaris de pisos, la Paeria també penalitza als ciutadans que tenen cotxe, ja que sotmet als conductors lleidatans a un esforç fiscal que frega el màxim permès per la llei.

Tant es així que, segons l’informe anual de “Automovilistas Europeos Asociados”, l’impost de circulació que paguem els lleidatans es el quart més elevat d’Espanya, superant el preu d’altres ciutats molt més grans com son Madrid, Valencia o Saragossa.

L’equip de govern socialista de la Paeria es tot un crac en la pujada dels impostos, però en la solució dels problemes que pateixen diàriament els ciutadans -manca de pisos socials, caos circulatori, manca d’aparcaments, inseguretat ciutadana, manteniment dels carrers i places de la ciutat, major diligència en el control de les obres que es realitzen o en la urbanització de més zones verdes, entre altres- demostra que són una autèntica ruïna.

Des del PP volem que els ciutadans no tinguin que pagar més que l’estrictament necessari i sobre tot, sota cap concepte s’ha de permetre que l’increment dels impostos estigui per sobre del poder adquisitiu dels lleidatans, una situació anòmala i una injustícia que en l’actualitat, malauradament, es dona a la ciutat de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora de la Paeria i Presidenta del PP de Lleida