Els ciutadans esperem dels qui governen que compleixin amb tot allò que han promès que farien i encara més quant aquests anuncis es fan a bombo i plateret, una formula molt utilitzada pel govern socialista, però que, per desgracia, massa sovint se’ns explica una cosa, la que més agrada sentir, i es fa tot el contrari.
Això també passa a la ciutat de Lleida quant, entre altes coses, es parla d’habitatge social o d’impostos. Sovint des de l’Ajuntament es diu una cosa i les xifres demostren tot el contrari. Un fet al que els successius governs socialistes ja ens tenen acostumats i que no ha d’estranyar a ningú, donat que la política econòmica dels governs d’esquerra sempre s’ha basat i es basa en la pressió fiscal per omplir les arques municipals.
Pels governs socialistes es més fàcil i més rentable que els ciutadans i ciutadanes ens rasquem les butxaques, que no portar a terme polítiques econòmiques basades en tesis més lliberals que eviten aquesta exagerada pressió fiscal que patim els veïns de Lleida. Unes polítiques econòmiques que tan sols serveixen per omplir les arques de la Paeria, però que a l’hora de la veritat es demostra que son socialment equivocades.
Perquè, on són els pisos socials promesos per l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida? Jo els hi diré. Tan sols a les pàgines dels diaris.
Es lamentable que en plena desacceleració de la construcció el sòl disponible a la capital del Segrià per a edificar habitatges de protecció oficial sigui mínim, i tot perquè la Paeria ha actuat a destemps.
Una mostra del que dic és que el Col·legi d’Arquitectes de Lleida tan sols ha visat, durant els primers tres mesos d’aquest any, 41 habitatges de protecció oficial a tota la província, dels quals cap es a Lleida ciutat.
Davant d’aquesta situació, des del govern de la Paeria s’anuncia la construcció de 2.700 pisos socials a Balàfia, els Magraners i la Bordeta, però que ara mateix no son més que plans i projectes que encara necessiten un procés de maduració. Per tant, com dèiem a l’inici, molta parafernàlia, molts anuncis a bombo i plateret, i a l’hora de la veritat, com se sol dir, el més calent es a l’aigüera.
Aquest fet, la manca de pisos socials, juntament amb el preu de l’habitatge i la forta càrrega impositiva fan que en els darrers anys hagin estat molts els veïns de Lleida que han optat per fixar la seva residència en les poblacions del voltant, com son Alpicat, Alcarràs, Alcoletge, Torrefarrera, Rosselló o Benavent.
I es que el càstig impositiu al que sotmet la Paeria els ciutadans de Lleida es exagerat. I més si el comparem amb els serveis que rebem a canvi. Tot i que des del govern municipal ens volen fer veure el contrari, la realitat es tossuda i demostra que la ciutat de Lleida lidera el rànquing de les capitals pel que fa a la quota de l’Impost de Bens Immobles (IBI), un tribut en el qual la Paeria aplica l’esforç fiscal màxim permès per la llei, fins el punt que la recaptació per aquest concepte s’ha incrementat un 39 per cent en els darrers tres anys. Així, el rebut mitjà per pis ha passat de 285 a 376 euros i representa per les arques municipals uns ingressos superiors a 36 milions d’euros.
Però es que, a part dels propietaris de pisos, la Paeria també penalitza als ciutadans que tenen cotxe, ja que sotmet als conductors lleidatans a un esforç fiscal que frega el màxim permès per la llei.
Tant es així que, segons l’informe anual de “Automovilistas Europeos Asociados”, l’impost de circulació que paguem els lleidatans es el quart més elevat d’Espanya, superant el preu d’altres ciutats molt més grans com son Madrid, Valencia o Saragossa.
L’equip de govern socialista de la Paeria es tot un crac en la pujada dels impostos, però en la solució dels problemes que pateixen diàriament els ciutadans -manca de pisos socials, caos circulatori, manca d’aparcaments, inseguretat ciutadana, manteniment dels carrers i places de la ciutat, major diligència en el control de les obres que es realitzen o en la urbanització de més zones verdes, entre altres- demostra que són una autèntica ruïna.
Des del PP volem que els ciutadans no tinguin que pagar més que l’estrictament necessari i sobre tot, sota cap concepte s’ha de permetre que l’increment dels impostos estigui per sobre del poder adquisitiu dels lleidatans, una situació anòmala i una injustícia que en l’actualitat, malauradament, es dona a la ciutat de Lleida.
Maria José Horcajada
Regidora de la Paeria i Presidenta del PP de Lleida
Això també passa a la ciutat de Lleida quant, entre altes coses, es parla d’habitatge social o d’impostos. Sovint des de l’Ajuntament es diu una cosa i les xifres demostren tot el contrari. Un fet al que els successius governs socialistes ja ens tenen acostumats i que no ha d’estranyar a ningú, donat que la política econòmica dels governs d’esquerra sempre s’ha basat i es basa en la pressió fiscal per omplir les arques municipals.
Pels governs socialistes es més fàcil i més rentable que els ciutadans i ciutadanes ens rasquem les butxaques, que no portar a terme polítiques econòmiques basades en tesis més lliberals que eviten aquesta exagerada pressió fiscal que patim els veïns de Lleida. Unes polítiques econòmiques que tan sols serveixen per omplir les arques de la Paeria, però que a l’hora de la veritat es demostra que son socialment equivocades.
Perquè, on són els pisos socials promesos per l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida? Jo els hi diré. Tan sols a les pàgines dels diaris.
Es lamentable que en plena desacceleració de la construcció el sòl disponible a la capital del Segrià per a edificar habitatges de protecció oficial sigui mínim, i tot perquè la Paeria ha actuat a destemps.
Una mostra del que dic és que el Col·legi d’Arquitectes de Lleida tan sols ha visat, durant els primers tres mesos d’aquest any, 41 habitatges de protecció oficial a tota la província, dels quals cap es a Lleida ciutat.
Davant d’aquesta situació, des del govern de la Paeria s’anuncia la construcció de 2.700 pisos socials a Balàfia, els Magraners i la Bordeta, però que ara mateix no son més que plans i projectes que encara necessiten un procés de maduració. Per tant, com dèiem a l’inici, molta parafernàlia, molts anuncis a bombo i plateret, i a l’hora de la veritat, com se sol dir, el més calent es a l’aigüera.
Aquest fet, la manca de pisos socials, juntament amb el preu de l’habitatge i la forta càrrega impositiva fan que en els darrers anys hagin estat molts els veïns de Lleida que han optat per fixar la seva residència en les poblacions del voltant, com son Alpicat, Alcarràs, Alcoletge, Torrefarrera, Rosselló o Benavent.
I es que el càstig impositiu al que sotmet la Paeria els ciutadans de Lleida es exagerat. I més si el comparem amb els serveis que rebem a canvi. Tot i que des del govern municipal ens volen fer veure el contrari, la realitat es tossuda i demostra que la ciutat de Lleida lidera el rànquing de les capitals pel que fa a la quota de l’Impost de Bens Immobles (IBI), un tribut en el qual la Paeria aplica l’esforç fiscal màxim permès per la llei, fins el punt que la recaptació per aquest concepte s’ha incrementat un 39 per cent en els darrers tres anys. Així, el rebut mitjà per pis ha passat de 285 a 376 euros i representa per les arques municipals uns ingressos superiors a 36 milions d’euros.
Però es que, a part dels propietaris de pisos, la Paeria també penalitza als ciutadans que tenen cotxe, ja que sotmet als conductors lleidatans a un esforç fiscal que frega el màxim permès per la llei.
Tant es així que, segons l’informe anual de “Automovilistas Europeos Asociados”, l’impost de circulació que paguem els lleidatans es el quart més elevat d’Espanya, superant el preu d’altres ciutats molt més grans com son Madrid, Valencia o Saragossa.
L’equip de govern socialista de la Paeria es tot un crac en la pujada dels impostos, però en la solució dels problemes que pateixen diàriament els ciutadans -manca de pisos socials, caos circulatori, manca d’aparcaments, inseguretat ciutadana, manteniment dels carrers i places de la ciutat, major diligència en el control de les obres que es realitzen o en la urbanització de més zones verdes, entre altres- demostra que són una autèntica ruïna.
Des del PP volem que els ciutadans no tinguin que pagar més que l’estrictament necessari i sobre tot, sota cap concepte s’ha de permetre que l’increment dels impostos estigui per sobre del poder adquisitiu dels lleidatans, una situació anòmala i una injustícia que en l’actualitat, malauradament, es dona a la ciutat de Lleida.
Maria José Horcajada
Regidora de la Paeria i Presidenta del PP de Lleida
2 comentaris:
Señora Horcajada... ¿desde cuando es una "opinión liberal" defender que se realicen "pisos sociales"?
Esa pregunta te la puede contestar perfectamente Esperanza Aguirre...
Publica un comentari a l'entrada