dilluns, 31 de maig del 2010

Sóc contrària a la utilització del burka i del niqab en espais públics

Estic a favor de la prohibició del burka, niqab o qualsevol vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona amb caràcter permanent, per dos motius:
El primer i més important, perquè entenc que aquesta vestimenta atenta contra un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona i contra la dignitat de la dona. Darrera del burka hi ha una posició de submissió evident de la dona a l’home, disfressat per alguns de modèstia. Perquè l’aïlla de l’entorn dificultant la seva integració a la nostra societat.
Un segon motiu, és per raons de seguretat perquè no se sap qui hi ha darrera d’un burka i crec que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.
L’aprovat la passada setmana a l’Ajuntament de Lleida no és més que el punt de partida del que ha de significar l’avenç cap a la prohibició del burka de la vida pública.
Des del PP apostem per una Lleida amb dones a cara descoberta, una Lleida igual per a tothom on la cohesió social, la igualtat, i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i integració sense discriminació de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

dilluns, 24 de maig del 2010

El Tripartit i l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris

L’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris continua donant que parlar i generant polèmica desprès de més de sis anys tancada i això tan sols vol dir dues coses: que es va tancar en fals i que el seu tancament només va ser una maniobra consentida per formar el govern tripartit a l’Ajuntament de Lleida.

Des del grup del Partit Popular no tenim intenció d’incórrer en l’amanida demagògia ni en falses argumentacions per obtenir algun més que dubtós benefici polític, però pensem que com a membres de la corporació municipal hem d’exigir a l’equip de govern la màxima transparència i que s’assumeixin les responsabilitats que calguin per les greus irregularitats detectades, algunes de les quals, segons el Tribunal de Cuentas, poden donar lloc a responsabilitats comptables.

Els lleidatans tenen tot el dret a saber quina va ser la gestió real d’una empresa pública com l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris, que va operar amb més ombres que llums des dels anys noranta fins a 2004 i que es va tancar sense que ningú assumís cap tipus de responsabilitat, ni professional ni política.

En la Junta General de l’EMSC de 28 d’abril de 2000, durant l’aprovació dels comptes anuals corresponents a 1999 el Partit Popular ja es va mostrar en desacord amb la gestió de l’empresa i més tard, al Ple de novembre de 2003 varem reclamar, en reiterades ocasions, la necessitat de tancar aquesta empresa municipal.

Per tant, ningú està legitimat per donar-nos lliçons sobre l’actuació del PP envers d’aquesta empresa i menys aquells que es vanaglorien d’haver-la fet tancar tan sols per un pur interès partidista i com excusa per poder formar part del govern municipal. No n’havia prou amb fer tancar l’EMSC, també era necessari que algú o alguns d’aquell govern municipal assumís les corresponents responsabilitats polítiques. I això no es va fer. Potser per por a perdre la cadira que s’havia aconseguit.

A més, quan algú, com ERC, es dedica a justificar la seva actuació al darrer Ple de la Paeria culpant als demès, vol dir que no tenen la consciencia tranquil•la i que, potser, la seva decisió de recolzar l’equip de govern en aquest espinós tema no va ser la més encertada.

Però la realitat és la que és i diu que tant la Sindicatura de Comptes com el Tribunal de Cuentas han detectat greus deficiències en la gestió comptable de l’EMSC que van des de saldos erronis, imports indeguts, manca d’informació, irregularitats en la presentació dels comptes anuals i pagaments de quantitats facturades per sobre dels imports contractats.

El Partit Popular, fidel als seus principis, recolza l’equip de govern en les decisions que beneficien als ciutadans, però també som crítics i denunciem les actuacions que, al nostre parer, són irregulars, sense tenir que ser condescendents amb determinades polítiques per assolir formar part del govern municipal.

I des d’aquesta llibertat creiem convenient no tan sols demanar la informació sobre la instrucció de la causa en la investigació sobre les irregularitats detectades per la Sindicatura (obligació de tota administració) en l’EMSC, sinó també que es realitzin les actuacions pertinents per esbrinar els culpables, depurant les responsabilitats que corresponguin, així com obtenir la documentació que es remeti tant per part de la Sindicatura de Comptes com del Tribunal de Cuentas.

Des del Partit Popular demanem que la transparència de la que fa gala el Govern de la Paeria es tradueix en l’assumpció de les responsabilitats escaients, perquè amb els diners de tots no s’hi juga.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

dijous, 13 de maig del 2010

Lleida necessita més Mossos d'Esquadra

L’alcalde de Lleida ha d’exigir, amb caràcter urgent, a la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, més efectius dels Mossos d’Esquadra per la capital del Segrià, davant la manca de seguretat existent a la Regió Policial de Ponent degut a la manca d’efectius policials.
El passat mes de febrer s’informava per part de l’Ajuntament del compliment del compromís de la Conselleria d’Interior d’incorporar 50 mossos el darrer trimestre de 2009 i la regidora de Seguretat de la Paeria, Sara Mestres, afegia que segons les seves informacions no havia marxat cap efectiu, en contradicció a les informacions facilitades des del propi sindicat CAT-ME que revelaven que únicament havien arribat 35 mossos a Lleida i n’havien marxat 20.
La segona part del compromís era incorporar 47 nous efectius durant el primer trimestre de 2010, un compromís que, segons informacions del propi sindicat, no s’ha complert.
En l’actualitat existeix una creixent manca de seguretat que ha portat al comissari de la Regió Policial de Ponent a declarar que es troba desbordat per fer front a l’augment de delictes a les zones rurals i a la pròpia ciutat de Lleida. Per aquest motiu, en nom del Partit Popular, demano al Paer en Cap, com a president de la Junta Local de Seguretat, que insti a la Conselleria d’Interior per a que amb caràcter immediat doni compliment al compromís d’incorporar 47 nous efectius de Mossos d’Esquadra a Lleida.
Maria José Horcajada
Regidora-Portaveu Ajuntament de Lleida

dimarts, 27 d’abril del 2010

Cal mantenir els programes de les Escoles Taller

El departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha decidit suprimir les subvencions per a les Escoles Taller, Cases d'Ofici i Tallers d'Ocupació que donen formació a joves amb risc d’exclusió social, que no han pogut acabar l’ESO i a persones majors de 45 anys amb problemes de reinserció laboral.
Aquesta decisió afecta directament als centres d’ocupació de Lleida, Tàrrega, Balaguer i la Seu d’Urgell i als seus habitants, i indirectament a tota la població de les comarques de Lleida.
L’existència i bon funcionament de les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació són molt importants per al conjunt de treballadors que perden la seva ocupació, és a dir, pels aturats; pels joves i pels no tan joves; per aquells que van deixar els estudis inacabats i pels que precisen una nova formació per poder ampliar el seu camp de recerca de feina.
Per això és imprescindible que el Servei Català d’Ocupació, no només mantingui els programes anuals o semestrals de totes les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació de Catalunya, sinó que els ampliï per donar cabuda a més persones i més especialitzacions.
Aquestes entitats proporcionen un alt nivell d’inserció laboral, de retorn al mercat de treball entre els seus usuaris.
Si aquesta decisió seria difícil d’entendre en qualsevol context , en el context de crisis actual és inexplicable.
Per poder sortir d’aquesta crisi en la qual estem immersos és del tot necessari la reconversió de molts llocs de treball, l’especialització dels treballadors en molts camps que no eren els seus habituals, la immersió en les noves tecnologies i nous productes i serveis. I aquesta és la funció que han fet i fan, i la que han de continuar fent les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació de Catalunya.
Aquest és el motiu pel qual vaig presentar, en nom del Grup del PP a la Diputació de Lleida, una moció reclamant el manteniment dels programes de formació en aquestes escoles, i que afortunadament, encara que amb alguna aportació dels altres grups, va ser aprovada per unanimitat de tots els diputats i diputades de la Corporació provincial. Moció que també presentaré en el proper ple de l’Ajuntament de Lleida i que animo a tots els regidors de Tàrrega, Balaguer i la Seu d’Urgell a fer el mateix.
Ens interessa a tots, a tot el territori de Lleida, que el Servei Català d’Ocupació continuï amb la convocatòria de programes i no es tanquin les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers Ocupacionals.
Maria José Horcajada
Diputada provincial i Regidora de l'Ajuntament de Lleida

divendres, 16 d’abril del 2010

Variant Gerri de la Sal a la N-260

El projecte que ha presentat el Ministeri de Foment sobre la nova variant de Gerri de la Sal no ens agrada, no agrada als veïns de la zona, ni als alcaldes, i aquest fet està provocant protestes que han acabat amb talls de la carretera N-260.
Els alcaldes i els veïns del Pallars Sobirà reclamen un enllaç pel nord de la població amb la finalitat de facilitar l’accés a aquesta variant als veïns de les poblacions de la Pobleta de Bellveí, Bretuí, Cabestany i Montcortes de Pallars, entre altres, que es volen dirigir cap a Sort, Rialp o Llavorsí, reclam al qual m’afegeixo en nom del Partit Popular.
Amb l’actual traçat de la variant aquests veïns es veurien obligats a donar una notable volta, que seria anar fins a l’inici de la variant, a l’entrada pel sud de Gerri de la Sal, quant ara enllacen amb la carretera N-260 direcció a Sort, passada la població de Gerri.
El propòsit del Partit Popular és donar suport a les demandes dels veïns per a que siguin ateses pel Ministeri de Foment.
Actualment està molt propera la data de licitació de l’obra, i sóc conscient que qualsevol demanda de modificació ara suposaria incrementar els molts anys de retard de l’obra. Però em comprometo a sol•licitar el replanteig de l’obra una vegada aquesta estigui adjudicada, i finalment, entre l’esforç d’uns i altres es pugui donar solució a les peticions plantejades.
Maria José Horcajada
Diputada provincial

dimarts, 6 d’abril del 2010

Més places a les escoles de Cappont

El barri de Cappont necessita una ampliació de places a les Escoles d’Educació Infantil i Primària per donar cabuda a tots els infants del barri.
Existeixen desigualtats entre el nivell de demanda dels col·legis a Lleida ciutat, especialment al barri de Cappont, un barri en contínua expansió on la preinscripció als centres educatius d’educació infantil i primària per al curs 2010-2011, patirà un greu dèficit de places. Així, la demanda supera l’oferta en escoles com el Frederic Godàs que té un excés de 7 alumnes i l'Escola Cappont amb 14, una situació que dificulta també la integració d’alumnes un cop iniciat el curs. Aquesta situació també es veu agreujada perquè a la zona d'influència, massa extensa i inconnexa, també hi ha una greu saturació de la demanda, concretament de 18 alumnes, a l'Escola Pràctiques I.
Una de les alternatives podria ser l’ampliació de la nova Escola Cappont que disposa d'espai suficient per fer efectiva aquesta ampliació provisional, fins determinar quins dels centres del barri han de ser ampliats o si s'ha de crear un de nou.
Cal que la Conselleria d’Educació adapti l’oferta educativa a la realitat sociodemogràfica de la ciutat, amb l’objectiu de garantir l’oferta de places públiques d’educació infantil i primària dintre del mateix barri on resideixen les famílies demandants del servei.
Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

dimecres, 3 de febrer del 2010

No a la desaparició de Lleida

Mentre les dades de gener han donat un increment del nombre d’aturats a Catalunya en 22.122 persones i a la província de Lleida en 1.511, les famílies no arriben a final de mes, i el Tripartit, i el senyor Montilla al capdavant concentren els seus esforços en crear per tràmit d’urgència una nova organització territorial a Catalunya, divisió cuinada des d’uns despatxos de Barcelona, que en la seva segona fase suposarà la desaparició del territori de Lleida tal i com el coneixem des de 1833. Deixaran de ser Lleida les comarques del Pirineu, és a dir l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Solsonès.
El tripartit ha cuinat una nova organització territorial a Catalunya des d’uns despatxos de Barcelona, amb un nul consens territorial i en contra de l’opinió del territori, sense que hi hagi cap motiu que justifiqui la divisió de Lleida. No hem d’oblidar que la província té una població de 436.000 habitants i qualsevol divisió comportarà una pèrdua de pes polític. A més, no hi ha cap estudi d’impacte social, ni territorial, ni econòmic d’aquesta divisió, ni cap estudi que ens digui que serà més eficaç, més eficient i amb un menor cost la prestació dels serveis als ciutadans.
Tampoc no hem d’oblidar que des de l’any 1833 hi ha una relació estreta i tranqui-la entre la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran. Hi ha un sentiment de pertinença al territori que no es pot obviar, a part de les conseqüències econòmiques de la pèrdua d’aquests lligams. Que passarà amb projectes com el nou ens de promoció econòmica a nivell provincial, amb l’Ave Lleida-Pirineus, o amb els diners que inverteix la Diputació en la promoció econòmica i turística del territori, entre altres projectes, amb la marca Ara Lleida?
Si l’excusa és el reequilibri d’un territori que mai ha estat equilibrat, si volem integrar el territori, el que ha de fer el Govern de la Generalitat és apostar per les infraestructures necessàries per la província de Lleida com són les autovies Lleida-Balaguer i Tàrrega-Balaguer-Alfarràs; els túnels de la Bonaigua i Comiols o els accessos a l’aeroport de Lleida-Alguaire. És lamentable que, mentre les comarques de Lleida i els lleidatans son víctimes del desgovern i del partidisme, el president Montilla es conformi a ser el titella dels capritxos dels seus socis del govern tripartit.
Actualment no és prioritari i és inoportú modificar l’organització territorial de Catalunya, perquè si es vol dur a terme ha de ser amb consens, fora de períodes electorals com l’actual, amb una anàlisi de costos acurat i amb criteris d’eficiència i eficàcia, i no carregant als ciutadans amb més costos i amb més despesa pública inútil. Hem d’apostar per una estructura del segle XXI i no per una organització medieval que no aporta cap valor afegit al que ja tenim. A més, els lleidatans no hem de permetre, sota cap concepte, que ens facin servir com a moneda de canvi per recuperar l’àrea metropolitana de Barcelona. Les vegueries són un atac frontal al territori de Lleida i un menyspreu a l’opinió dels seus habitants. Revelem-nos!
Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida i a la Diputació