Cal mantenir els programes de les Escoles Taller

El departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha decidit suprimir les subvencions per a les Escoles Taller, Cases d'Ofici i Tallers d'Ocupació que donen formació a joves amb risc d’exclusió social, que no han pogut acabar l’ESO i a persones majors de 45 anys amb problemes de reinserció laboral.

Aquesta decisió afecta directament als centres d’ocupació de Lleida, Tàrrega, Balaguer i la Seu d’Urgell i als seus habitants, i indirectament a tota la població de les comarques de Lleida.

L’existència i bon funcionament de les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació són molt importants per al conjunt de treballadors que perden la seva ocupació, és a dir, pels aturats; pels joves i pels no tan joves; per aquells que van deixar els estudis inacabats i pels que precisen una nova formació per poder ampliar el seu camp de recerca de feina.

Per això és imprescindible que el Servei Català d’Ocupació, no només mantingui els programes anuals o semestrals de totes les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació de Catalunya, sinó que els ampliï per donar cabuda a més persones i més especialitzacions.

Aquestes entitats proporcionen un alt nivell d’inserció laboral, de retorn al mercat de treball entre els seus usuaris.

Si aquesta decisió seria difícil d’entendre en qualsevol context , en el context de crisis actual és inexplicable.

Per poder sortir d’aquesta crisi en la qual estem immersos és del tot necessari la reconversió de molts llocs de treball, l’especialització dels treballadors en molts camps que no eren els seus habituals, la immersió en les noves tecnologies i nous productes i serveis. I aquesta és la funció que han fet i fan, i la que han de continuar fent les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació de Catalunya.

Aquest és el motiu pel qual vaig presentar, en nom del Grup del PP a la Diputació de Lleida, una moció reclamant el manteniment dels programes de formació en aquestes escoles, i que afortunadament, encara que amb alguna aportació dels altres grups, va ser aprovada per unanimitat de tots els diputats i diputades de la Corporació provincial. Moció que també presentaré en el proper ple de l’Ajuntament de Lleida i que animo a tots els regidors de Tàrrega, Balaguer i la Seu d’Urgell a fer el mateix.

Ens interessa a tots, a tot el territori de Lleida, que el Servei Català d’Ocupació continuï amb la convocatòria de programes i no es tanquin les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers Ocupacionals.

Maria José Horcajada
Diputada provincial i Regidora de l'Ajuntament de Lleida

Variant Gerri de la Sal a la N-260

El projecte que ha presentat el Ministeri de Foment sobre la nova variant de Gerri de la Sal no ens agrada, no agrada als veïns de la zona, ni als alcaldes, i aquest fet està provocant protestes que han acabat amb talls de la carretera N-260.

Els alcaldes i els veïns del Pallars Sobirà reclamen un enllaç pel nord de la població amb la finalitat de facilitar l’accés a aquesta variant als veïns de les poblacions de la Pobleta de Bellveí, Bretuí, Cabestany i Montcortes de Pallars, entre altres, que es volen dirigir cap a Sort, Rialp o Llavorsí, reclam al qual m’afegeixo en nom del Partit Popular.

Amb l’actual traçat de la variant aquests veïns es veurien obligats a donar una notable volta, que seria anar fins a l’inici de la variant, a l’entrada pel sud de Gerri de la Sal, quant ara enllacen amb la carretera N-260 direcció a Sort, passada la població de Gerri.

El propòsit del Partit Popular és donar suport a les demandes dels veïns per a que siguin ateses pel Ministeri de Foment.

Actualment està molt propera la data de licitació de l’obra, i sóc conscient que qualsevol demanda de modificació ara suposaria incrementar els molts anys de retard de l’obra. Però em comprometo a sol•licitar el replanteig de l’obra una vegada aquesta estigui adjudicada, i finalment, entre l’esforç d’uns i altres es pugui donar solució a les peticions plantejades.

Maria José Horcajada
Diputada provincial

Més places a les escoles de Cappont

El barri de Cappont necessita una ampliació de places a les Escoles d’Educació Infantil i Primària per donar cabuda a tots els infants del barri.

Existeixen desigualtats entre el nivell de demanda dels col·legis a Lleida ciutat, especialment al barri de Cappont, un barri en contínua expansió on la preinscripció als centres educatius d’educació infantil i primària per al curs 2010-2011, patirà un greu dèficit de places. Així, la demanda supera l’oferta en escoles com el Frederic Godàs que té un excés de 7 alumnes i l'Escola Cappont amb 14, una situació que dificulta també la integració d’alumnes un cop iniciat el curs. Aquesta situació també es veu agreujada perquè a la zona d'influència, massa extensa i inconnexa, també hi ha una greu saturació de la demanda, concretament de 18 alumnes, a l'Escola Pràctiques I.

Una de les alternatives podria ser l’ampliació de la nova Escola Cappont que disposa d'espai suficient per fer efectiva aquesta ampliació provisional, fins determinar quins dels centres del barri han de ser ampliats o si s'ha de crear un de nou.

Cal que la Conselleria d’Educació adapti l’oferta educativa a la realitat sociodemogràfica de la ciutat, amb l’objectiu de garantir l’oferta de places públiques d’educació infantil i primària dintre del mateix barri on resideixen les famílies demandants del servei.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

No a la desaparició de Lleida

Mentre les dades de gener han donat un increment del nombre d’aturats a Catalunya en 22.122 persones i a la província de Lleida en 1.511, les famílies no arriben a final de mes, i el Tripartit, i el senyor Montilla al capdavant concentren els seus esforços en crear per tràmit d’urgència una nova organització territorial a Catalunya, divisió cuinada des d’uns despatxos de Barcelona, que en la seva segona fase suposarà la desaparició del territori de Lleida tal i com el coneixem des de 1833. Deixaran de ser Lleida les comarques del Pirineu, és a dir l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Solsonès.

El tripartit ha cuinat una nova organització territorial a Catalunya des d’uns despatxos de Barcelona, amb un nul consens territorial i en contra de l’opinió del territori, sense que hi hagi cap motiu que justifiqui la divisió de Lleida. No hem d’oblidar que la província té una població de 436.000 habitants i qualsevol divisió comportarà una pèrdua de pes polític. A més, no hi ha cap estudi d’impacte social, ni territorial, ni econòmic d’aquesta divisió, ni cap estudi que ens digui que serà més eficaç, més eficient i amb un menor cost la prestació dels serveis als ciutadans.

Tampoc no hem d’oblidar que des de l’any 1833 hi ha una relació estreta i tranqui-la entre la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran. Hi ha un sentiment de pertinença al territori que no es pot obviar, a part de les conseqüències econòmiques de la pèrdua d’aquests lligams. Que passarà amb projectes com el nou ens de promoció econòmica a nivell provincial, amb l’Ave Lleida-Pirineus, o amb els diners que inverteix la Diputació en la promoció econòmica i turística del territori, entre altres projectes, amb la marca Ara Lleida?

Si l’excusa és el reequilibri d’un territori que mai ha estat equilibrat, si volem integrar el territori, el que ha de fer el Govern de la Generalitat és apostar per les infraestructures necessàries per la província de Lleida com són les autovies Lleida-Balaguer i Tàrrega-Balaguer-Alfarràs; els túnels de la Bonaigua i Comiols o els accessos a l’aeroport de Lleida-Alguaire. És lamentable que, mentre les comarques de Lleida i els lleidatans son víctimes del desgovern i del partidisme, el president Montilla es conformi a ser el titella dels capritxos dels seus socis del govern tripartit.

Actualment no és prioritari i és inoportú modificar l’organització territorial de Catalunya, perquè si es vol dur a terme ha de ser amb consens, fora de períodes electorals com l’actual, amb una anàlisi de costos acurat i amb criteris d’eficiència i eficàcia, i no carregant als ciutadans amb més costos i amb més despesa pública inútil. Hem d’apostar per una estructura del segle XXI i no per una organització medieval que no aporta cap valor afegit al que ja tenim. A més, els lleidatans no hem de permetre, sota cap concepte, que ens facin servir com a moneda de canvi per recuperar l’àrea metropolitana de Barcelona. Les vegueries són un atac frontal al territori de Lleida i un menyspreu a l’opinió dels seus habitants. Revelem-nos!

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida i a la Diputació

Incompliments i més impostos per la ciutat de Lleida

Els pressupostos de l’Ajuntament de Lleida estan fets per no complir-los a tenor de la gran quantitat d’obres que es venen arrastrant any rere any, com el Mercat del Pla o la renovació de la Plaça Pau Casals, entre d’altres, sense que s’executin. Aquesta és la tònica predominant i la que també es posa de manifest en els comptes municipals per l’any 2010.

Els pressupostos de la Paeria per aquest any, igual que els de l’any passat, estan emmarcats dins d’un context de crisi econòmica i, en aquest sentit, no estan pensats per complir un dels objectius prioritaris en aquests moments que és el de fomentar la creació de llocs de treball, davant les terrorífiques xifres de l’atur a casa nostra que posen de manifest que la desocupació s’ha incrementat a Lleida en un 45 % i que en un any s’han destruït més de 9.300 llocs de treball. Tot un record si tenim en compte que l’atur a la província de Lleida es considerava un atur tècnic abans de que arribés al Govern l’ínclit ZP.

I la Paeria que fa per intentar lluitar contra la xacra de l’atur? Doncs no fa altra cosa que reduir les inversions i augmentar els impostos. Dues receptes, al nostre parer, totalment errònies. Al pressupost per l’any 2010 les inversions municipals es redueixen en 33 milions d’euros i s’incrementa en un 10 % l’impost de bens immobles (IBI) i les sancions, on l’Ajuntament preveu recaptar aquest any 564.325 euros més en concepte de multes de circulació.

Des del grup municipal del Partit Popular varem presentar un total de 26 esmenes amb la finalitat de millorar i aportar noves idees i actuacions al pressupost municipal, unes esmenes que podeu consultar a la nostra pàgina web www.pppaeria.com. D’aquestes esmenes presentades, tan sols van ser parcialment acceptades les que feien referència a la millora del pavelló de l’Antorxa, la construcció d’un consultori mèdic al barri dels Magraners i petits increments de partides destinades a despesa social, amb l’única finalitat d’intentar evitar el nostre vot en contra, cosa que no va succeir.

No vam recolzar els comptes de la Paeria perquè entre les esmenes presentades i que es van rebutjar per l’equip de govern socialista n’hi havia de tan importants pels ciutadans de Lleida com la construcció d’una residència per a la Gent Gran a la Bordeta, la rehabilitació del cinema Goya dels Magraners per convertir-lo en un edifici polivalent, la rehabilitació de la façana de l’antiga escola dels Camps Elisis, la rehabilitació i adequació de la piscina coberta de Cappont, la urbanització d’uns nous accessos al barri del Secà de Sant Pere i la millora de l’asfalt i enllumenat dels camins de l’Horta i dels accessos a Gardeny. Totes elles eren propostes assenyades i pensades amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels veïns de Lleida.

Un altre punt en el que el PP no hi estem d’acord és en la paupèrrima quantitat que es destina a la construcció de pisos socials –mig milió d’euros- que units als 3,2 milions de l’EMU farà que l’Ajuntament promogui, aproximadament, la construcció de 60 pisos protegits. Una xifra ridícula si es te en compte que la demanda d’aquest tipus de vivenda a la ciutat de Lleida supera els 3.000 pisos. Per aquest motiu, des del PP consideràvem necessari un increment de les transferències en política d’habitatge i tampoc se’ns va voler escoltar.

També lamentem que no es volés incloure una partida extra, encara que fos mínima, per iniciar els treballs i estudis necessaris amb la finalitat de tirar endavant la candidatura del conjunt monumental del Turo de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial. Un projecte que hauria de ser prioritari, no tan sols per potenciar i promocionar el primer i més important monument que té Lleida, sinó per evitar la pèrdua de visitants com la que ja va patir la Seu Vella l’any passat.

Així les coses, i malgrat que ara la resta de forces polítiques critiquen els pressupostos de la Paeria, el PP va ser l’únic grup de l’oposició que hi va votar en contra, i ho varem fer convençuts que aquests pressupostos no ens ajudaran a superar la crisi, ni a crear llocs de treball. Són uns comptes de bones paraules i pocs fets, incompliments i més impostos. Tot el contrari del que s’ha de fer per generar confiança, crear ocupació i eradicar el pessimisme que impera a la societat lleidatana.

Maria José Horcajada
Regidora i portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

La Diputació ajudarà els municipis amb el Pla Neucat

Cada cop que neva a les comarques de Lleida es posa en evidència, bàsicament, dues coses: una, la manca de previsió, i dues, que no estem preparats per fer-hi front i evitar el caos que provoquen. I no serà perquè no ho sapiguem, però pel que es veu no escarmentem.

A més, des del propi territori sempre s’acusa a les administracions de actuar d’una manera descoordinada, i de fer-ho malament i tard. I la veritat és que no els hi falta raó. Si a la falta de mitjans si afegeix una actuació descoordinada, aleshores la situació ja es caòtica i insostenible com la que hem viscut.

Però com que són els ajuntaments els qui tenen l’obligació d’elaborar un pla de prevenció i actuació en emergències, és per això que al passat Ple del mes de desembre, des del grup del Partit Popular ja varem demanar que la Diputació oferís assessorament i suport tècnic als municipis per elaborar el Pla Neucat, petició que va ser acceptada pel President de la Corporació, cosa que agraïm.

I ara, donada l’envergadura i la repercussió de la última nevada que ha afectat a les comarques de Lleida, des del grup del Partit Popular vàrem considerar anar una mica més lluny i vàrem decidir presentar una moció, que juntament amb un altra del grup del CiU, han estat consensuades per tots els grups de la Corporació, cosa que és d’agrair, ja que la unió fa la força.

L’esperit d’aquesta moció no és altre que la d’ajudar als nostres pobles a elaborar plans d’emergència que incloguin el risc de nevades i dotar-los de mitjans per solucionar els problemes que es puguin derivar d’aquestes nevades i evitar, d’aquesta manera, situacions caòtiques com les que s’han viscut la darrera setmana en moltes poblacions de les comarques de Lleida.

Ara no és hora de mirar enrere, sinó de posar fil a l’agulla i de ser previsors per evitar lamentar situacions desgraciades i danys personals, en alguns casos, irreparables.

Maria José Horcajada
Diputada portaveu

El pressupost del deute

El pressupost de la Diputació de Lleida per a 2010 fa palesa la crisi que venim patint durant tot aquest any, i no solventarà en el futur els problemes que es plantegin.

Hi haurà menys ingressos procedents de l’Estat en concepte de participació en l’IRPF, en l’IVA i en impostos especials, motivat per l’alt índex d’atur i el successiu tancament d’empreses.

A aquesta situació hem d’afegir la manca d’una política efectiva per part del Govern en assumir una correcta i adequada financiació local que es va postergant dia rere dia.

Aquest pressupost tampoc solventarà els problemes del futur, més aviat, els agreujarà. Per pal•liar la manca d’una financiació local adequada, el govern autoritza les entitats locals a elevar el nivell d’endeutament, i la Diputació opta per aquesta solució, endeutant-se fins a les celles. Passant de necessitar uns préstecs de 10 milions en aquest any 2009, a necessitar quasi 30 milions. Això suposarà pagar molts més interessos l’any 2011 i molts més diners d’aquí 2 anys quan es comencin a amortitzar aquests préstecs, quedant així hipotecada la Diputació.

El principal motiu d’aquests préstecs és l’ampliació dels plans de finançament dels ajuntaments, que per sí mateixos, aquests plans, no són negatius, però forçar les inversions als municipis no solventa l’atur ni augmenta la productivitat de les empreses, com ha quedat demostrat desprès de tot un any d’aplicació del Pla d’inversions del Govern. Els ajuntaments, principalment els petits, els que tenen menys ingressos propis, tenen moltes dificultats per afrontar les despeses ordinàries, les despeses que originen els cada vegada més serveis que han de donar a la seva població, i per això han d’incrementar els impostos i taxes que cobren a la ciutadania i a les empreses, una rara forma de lluitar contra la crisi.

A més, els molts plans d’inversió obliguen els ajuntaments a assumir una part del cost d’aquelles inversions amb uns diners que no tenen, havent-se d’endeutar cada cop més.

Cal més aportacions per a despeses corrents, pel manteniment dels serveis a les persones i el manteniment de les noves inversions.

També són necessàries més aportacions i ajuts a les empreses que, tot i la dolenta situació econòmica, volen innovar, emprendre nous camins i millorar la seva competitivitat.

El Grup del Partit Popular no vàrem donar suport a un pressupost amb més quantitat, però mal distribuïda.

Maria José Horcajada
Diputada Portaveu