Adeu a la Diputació

Avui m'he adreçat als diputats, diputades i al president de la Diputació de Lleida per darrera vegada des de la noble Sala de plens. Finalitza aquí una etapa política marcada
- En el fons:pel treball i la dedicació,
- I en la forma: pel tracte cordial i amable que sempre hem mantingut durant aquests anys.

Des del Grup del Partit Popular hem intentat, i crec que ho hem aconseguit, fer la tasca que ens van encomanar els ciutadans:
- tasca de control al govern
- i la tasca d’una oposició constructiva, presentant propostes i iniciatives importants i positives per les comarques de Lleida en benefici de tot el territori de Lleida i de tots els seus habitants.

Tots nosaltres formem part de partits polítics diferents, de projectes polítics diferents, però durant aquests 4 anys hem treballat amb una finalitat comú: buscar el progrés i el benestar de les terres i dels ciutadans de la província de Lleida. Tasca, sens dubte, engrescadora, que he fet molt a gust i que ha sigut molt enriquidora tant a nivell polític com intel•lectual.

Voldria recordar algun dels temes que ens han sortit a tall d’exemple importants:
- Vam evitar el transvasament del riu Segre que volien dur a terme amb nocturnitat i alevosia
- I també vam evitar que el túnel de Vielha obrís amb un carril menys.

El futur planteja reptes importants:
- La gestió d’un pressupost en moments complicats
- treballar per una administració més àgil i eficaç, respectant els principis de legalitat i seguretat jurídica
- reforma de l’Administració Pública i el futur paper de les diputacions ( crec que més competències....)
- També la dignificació de la política, tots vostès saben el sacrifici personal i familiar que suposa el dedicar un espai de la teva vida a la política i veiem com els ciutadans ens perceben com un problema, alguna cosa haurem de fer.

En definitiva i no m’estendré, queda molta feina per fer ...

He volgut agrair a tots els diputats i diputades el tracte respectuós i amistós que m’han dispensat, així com el bon enteniment entre tots els grups que, malgrat l’existència de les naturals diferències polítiques entre nosaltres, ha permès en moltes ocasions, un treball conjunt, amb un elevat grau de diàleg i enteniment.

També he tingut unes breus paraules d’agraïment per tots els funcionaris i treballadors de la casa, sense cap excepció, ja que la seva ajuda i col·laboració ha sigut fonamental per poder desenvolupar la meva tasca d’una manera correcta i digna. A tots i totes, repeteixo, moltes gràcies.

Especialment he agraït als assessors del meu grup, Joan Vilella i Anabel Bernadó, la tasca que han desenvolupat durant aquests 4 anys, grans col·laboradors.

I també als mitjans de comunicació que han estat l’altaveu de tot el que s’ha cuinat en aquesta casa.

Desitjant al President, Diputades i Diputats, molta sort i tota mena d’encerts per aquells que iniciïn una nova tasca fora de la Diputació i els que es quedin, demanar-los que continuïn treballant per Lleida amb les mateixes ganes, la mateixa il·lusió i la mateixa harmonia amb la que ho hem fet fins ara.

Jo deixo el meu escó a la Diputació, però ja sabeu que podeu continuar confiant en mi per tot allò que necessiteu i us pugui ajudar, i sobre tot, per tot allò que signifiqui treballar per Lleida i pels lleidatans.

Em despedeixo amb la convicció de no haver defraudat la confiança que un bon nombre de ciutadans van dipositar en el Partit Popular i en la meva persona per a representar-los davant aquesta institució.

Una vegada més, gràcies a tots i a totes per la vostra comprensió i sobre tot per la vostra amistat.

Maria José Horcajada

Urbanització d'Avinguda Garrigues

Recentment van finalitzar les obres de reordenació de tota la zona de serveis en l’accés des de la carretera LL-11, així com la construcció d’una nova rotonda a l’avinguda de les Garrigues a l’encreuament de l’Avinguda Barcelona i el carrer Agustins. Malgrat la citada reordenació, en el tram entre el Bowling i el canal de Seròs existeix un espai, en la seva part esquerra direcció Bordeta, no arranjada i amb una vorera molt estreta i una corba molt pronunciada, amb una il·luminació deficient, amb edificacions en estat ruïnós algunes d’elles tapiades fa anys.


Per això, al passat ple de l’ajuntament vaig preguntar si es tenia projectat l’arranjament de la part no reordenada d’aquest principal accés a la Bordeta des de l’Avinguda Garrigues, així com si té prevista alguna actuació sobre els edificis que en estat ruïnós donen accés al barri de la Bordeta en aquesta zona, atès que necessita una urgent reordenació, ampliació de voreres i millora de la il·luminació.

Maria José Horcajada

Regidora portaveu Grup PP a l’Ajuntament de Lleida

La liquidació del pressupost de l'ajuntament de Lleida

L’Ajuntament de Lleida va presentar una liquidació de pressupost amb un romanent de 2,8 milions, incloent els Organisme Autònoms. D’entrada aquest resultat podria ser satisfactori tot i ser la meitat que l’any anterior.

Dic podria perquè és un fals superàvit. Al seu costat hi ha un expedient de reconeixement de crèdits per import de més de 2 milions d’euros. I aquest reconeixement no és una altra cosa que acceptar que hi ha moltes factures pendents de pagament, que no s’havien pagat per manca de diners.

Més de dos milions d’euros que l’Ajuntament deu en la seva major part a petites i mitjanes empreses, incomplint així la llei de contractes del sector públic que obliga les administracions a abonar el preu de serveis i contractes en un màxim de 55 dies.

La falta de rigor alhora de millorar la tramitació i el pagament d’aquestes factures, algunes de les quals daten de l’any 2009, no fa més que agreujar la difícil situació en la que es troben la majoria de les empreses, obligades a ingressar a Hisenda l’IVA de factures que encara no han cobrat i que tardaran a cobrar. (A proposta del PP es va aprovar al Congrés la modificació de la normativa que preveia no fer el pagament de l’IVA de les factures impagades, però que els socialistes no acaben de tirar endavant).

Hem de tenir en compta que quan hi ha factures que es queden sense pagar, vol dir que no tenim disponibilitat per pagar-les, estem esperant que ens paguin a nosaltres per poder abonar el que devem.

Això va bé quan ens deuen més del que nosaltres devem, però aquest any, a l’ajuntament ha estat superior la quantitat que ha de pagar que la que té que cobrar, així mal anem, perquè sempre ens faltaran diners.

Quasi la meitat de l’anunciat superàvit es destinarà a l’amortització de préstecs per aconseguir una reducció dels alts nivells d’endeutament que pateix aquest ajuntament; l’altra meitat serà per pagar factures pendents d’una gran companyia elèctrica.

L’alcalde estava tot cofoi d’aquest estalvi, però jo dic que no té motiu.

Volen saber com s’ha aconseguit aquest estalvi?

No és un estalvi que provingui de la bona gestió de l’equip de govern, en part és fruit de l’imperatiu legal que va suposar el decret de Zapatero de reducció dels sous de funcionaris, és a dir, són els funcionaris els que han contribuït, involuntàriament, a reduir la despesa.

Ara bé, la part més important d’aquest estalvi prové de l’apartat d’inversions, concretament de 33,3 milions d’euros s’han estalviat en inversions, o més ben dit, s’han deixat de fer inversions per import de 33,3 milions d’euros. Unes inversions en habitatge, vies públiques, aigua, parcs i jardins, etc. que l’alcalde havia anunciat i programat, unes inversions que mostrarien lo molt que l’alcalde feia per la seva estimada ciutat, però unes inversions, en definitiva, que s’han quedat sense fer, prova d’aquesta estima.

Dels estats comptables de la liquidació del pressupost queda patent que l’ajuntament va ingressar 40 milions menys dels que tenia previst, en bona part ingressos que hauria d’haver fet la Generalitat i l’Estat en concepte de transport públic, benestar social, junta de sanejament i altres transferències.

Així, lluny queden les propostes d’austeritat, de contenció de la despesa, d’agilització de procediments de gestió per escurçar el temps de tramitació de les factures a l’objecte de millorar els actuals períodes de pagament, en definitiva més del mateix, més morositat, ineficàcia i ineficiència.

Des del Partit Popular creiem en una altra forma de fer política, creiem que una altra gestió és possible, cal un major esforç de contenció, el compliment efectiu de la legalitat en el pagament a proveïdors, evitant en la mesura del possible el reconeixement de crèdit per no perjudicar a les empreses de la ciutat i comprometre els pressupostos següents, i cal una execució curosa de les inversions, cosa que no ha estat capaç de fer l’actual Govern Municipal i per la qual no va comptar amb el meu suport.

Maria José Horcajada

Regidora-portaveu grup PP a l’Ajuntament de Lleida

La Mesquita no ha d’anar al Polígon

El Grup Municipal del Partit Popular vam votar en contra de fer un nou procediment de concessió d’un solar del polígon industrial per la construcció de la mesquita. L’equip de govern socialista de l’ajuntament de Lleida s’obceca en portar allí els musulmans, en contra de l’opinió de l’oposició, però també en contra dels empresaris i amb el disgust de la pròpia comunitat musulmana que al·lega que l’espai és petit i tornarien a tenir problemes.

Des de l’aprovació pel Ple de 2007 del protocol de col·laboració, el Partit Popular ha criticat el secretisme i la falta de consens en la ubicació d’una mesquita en ple polígon industrial i aquesta falta de consens es veu agreujada ara, que ni els propis musulmans veuen viable ubicar-s’hi.

Malgrat això avui es presenta un plec de condicions en un terreny sotmès a un contenciós administratiu, amb un informe pericial judicial que desaconsella la ubicació d’un centre de culte en aquesta zona, considerant una clara discordança la seva implantació en un polígon industrial, considerant “poc brillant” la zona des del punt de vista de la mobilitat, amb una mesquita que no s’integra a l’entorn significant la segregació d’un col·lectiu en una àrea apartada i inadequada que representa a totes llums l’aïllament social d’una comunitat, amen dels riscos que queden constatats a l’estar en una zona d’emmagatzematge de productes químics i combustibles de les industries properes.

Amb aquest nou plec no es posarà fi a la problemàtica d’una comunitat que pretén intregrar-se de forma plena en la nostra societat, evidentment que no és una obligació d’aquest Ajuntament construir un centre de culte o facilitar un terreny municipal on s’hagi d’ubicar, però sí té l’obligació de posar a disposició dels seus ciutadans els elements necessaris per integrar als nouvinguts, promovent accions encaminades a aconseguir la plena normalitat social dels col·lectius que habiten a la nostra ciutat afavorint així l’objectiu de la cohesió social.

Maria José Horcajada
Regidora-portaveu PP Ajuntament de Lleida

Pla de negoci per a l’aeroport de Lleida - Alguaire

Tots estem convençuts que aquest aeroport és una reivindicació del territori, és una aposta clara pel reequilibri territorial, és la porta dels Pirineus i és un motor per l’impuls econòmic de les comarques de la plana de Lleida. Però és necessari que els directius i impulsors de l’aeroport dissenyin els corresponents plans per evitar que decaigui l’activitat a l’aeroport de Lleida – Alguaire.

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès durant els darrers dies a elaborar un pla de negoci de l’aeroport Lleida – Alguaire que permetrà detectar les condicions que el podran fer viable en un futur immediat. Però com de promeses al territori hi ha moltes, i moltes se n’obliden, com hi ha opinions contradictòries i encara no s`ha anunciat cap data concreta, i com hi ha declaracions contradictòries sobre què fer a l’aeroport, es fa necessari donar una imatge d’unitat del territori i portar una actuació conjunta.

I aquest és el sentit de la moció. Mostrar una postura unitària per recolzar la taula estratègica o de negoci proposada pel conseller per fixar projectes i objectius que garanteixin la viabilitat i el futur de l’aeroport de Lleida-Alguaire, i demanar que es concreti un full de ruta o calendari del pla de negoci a realitzar.

Conscients d’aquesta necessitat, la resta de grups de la Diputació s’han sumat a la moció, cosa que cal agrair-los.

Maria José Horcajada
Diputada provincial

Més andanes per la futura estació d’autobusos de Lleida

A l’estudi de viabilitat de la futura estació d’autobusos de Lleida hi ha previstes únicament 15 andanes, quantitat molt inferior a les 24 que hi ha a l’actual estació, que a més d’antiquada també s’ha quedat petita. Per això, al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida demanaré una modificació del projecte per a que es contempli un nombre superior d’andanes a les 24 actuals.

Aquesta infraestructura, que podria estar en funcionament d’aquí a tres anys, actualment està pendent de la formalització d’un acord entre l’Ajuntament i el Departament de Territori i Sostenibilitat que fixi la financiació i les condicions del projecte. Des del Partit Popular de Lleida i, reiterant la petició realitzada al mes d’abril de 2010, instarem que l’Ajuntament de Lleida dugui a terme les gestions necessàries per tal que el projecte constructiu de la futura estació d’autobusos contempli un nombre de places destinades a andanes, igual o superior a les 24 actuals a l’objecte de no convertir, d’entrada, la nova estació en un equipament reduït i obsolet.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu PP a l’Ajuntament de Lleida

Promoció del Turisme a Internet

La Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme Ara Lleida, va patrocinar la creació de la Xarxa de Pobles amb Encant, una bona iniciativa per atraure el turisme a molts indrets poc coneguts de la nostra geografia.

Ara bé, en aquest mon globalitzat en què vivim, una bona manera de promoure aquests atractius turístics és mitjançant la xarxa d’internet, on el possible visitant pot trobar rutes, monuments, llocs d’interès, allotjaments, i molts altres serveis.

Malauradament, hem pogut constatar que ara per ara, un any després de la creació d’aquesta xarxa, a internet únicament hi ha referència als pobles amb encant a la pàgina web d’aquest Patronat de Turisme, on es relacionen els pobles, es dóna una minsa informació turística i els enllaços indicats de pàgines pròpies són erronis en la majoria de casos.

Així, hem pogut comprovar que dels 31 indrets que es relacionen, únicament un està indicat amb l’adreça web correcta i en 4 casos hi ha un redireccionament directe. La resta dels 26 pobles, en buscar l’enllaç indicat, s’obté com a resultat que la pàgina no es pot mostrar. A més, d’aquests 5 casos en que es troba el municipi, en un la informació està únicament en castellà, en tres està únicament en català i només en un municipi s’ofereix la informació en 3 idiomes. Per contra, quan es busca informació turística sobre aquests indrets en pàgines promogudes per particulars o altres ens no municipals, es pot trobar informació fins i tot en 7 o més idiomes.

Per més informació visiteu http://www.lleidatur.com/cat/pobles-amb-encant-lleida.html

Atès que l’entitat que engloba la Xarxa de Pobles amb Encant està regida per alcaldes i regidors dels municipis que la composen, per tant tot el que a ella afecta està governat pels responsables municipals, he fet una sèrie de demandes a la Comissió Informativa de Turisme de la Diputació de Lleida.

PRIMERA: Indicar als alcaldes i regidors dels municipis que composen la Xarxa de Pobles amb Encant la necessitat de realitzar una promoció conjunta dels 31 indrets que composen l’esmentada xarxa en l’actualitat.

SEGONA: Indicar als alcaldes i regidors d’aquests municipis la conveniència de disposar d’un espai web municipal on, a més de la informació purament administrativa, el possible visitant pugui trobar tota mena d’informació turística.

TERCERA: Ficar a disposició dels municipis els mitjans i recursos materials i humans necessaris per a que aquests puguin disposar d’un espai web complert i actualitzat, espai que haurà d’estar disponible en quants més idiomes possibles, considerant com a mínims indispensables el català, castellà, anglès i francès.

Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu del Grup Partit Popular

Desídia de la Paeria amb la piscina coberta dels Camps Elisis

Cal denunciar la desídia i la manca de voluntat de l’equip de govern de la Paeria de Lleida per mantenir oberta i en condicions la piscina coberta dels Camps Elisis.

En el Ple d’aquest gener s’acordarà la rescissió del conveni amb el Club Natació Lleida, que tenia assumida la gestió i el funcionament d’aquesta instal·lació esportiva, pel fet que la piscina dels Camps Elisis ja porta tancada des de l’any 2007. És de lamentar la falta d’inversió en la seva remodelació i el fet que no estudiar possibles alternatives han provocat la desaparició d’aquesta piscina que donava servei a un gran nombre de ciutadans de Lleida, especialment de Cappont, del Centre Històric i de la Bordeta que ara, per culpa de la Paeria, es veuen obligats a pagar molt més per poder gaudir d’un esport tant saludable com és la natació.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu a l’Ajuntament de Lleida

La gestió de la Paeria sobre la mesquita, un greu error

Lamentable i greu error és la gestió de l’Equip de Govern de l’ajuntament de Lleida sobre el trasllat i construcció d’una nova mesquita en un solar del polígon industrial el Segre de Lleida.

Des de la ratificació del protocol, ja vaig lamentar la falta de consens amb els empresaris del polígon pel terreny i vaig denunciar els problemes de mobilitat i l’inhòspita ubicació d’aquest solar per a construir-hi una mesquita.

Ha estat un projecte envoltat de controvèrsia des del seu inici i amb un dubtós interlocutor de la comunitat musulmana que finalment no ha complert amb el seu compromís. La Paeria no ha estat a l’alçada en la gestió d’aquesta polèmica instal·lació, el retard en l’execució de les obres i la tardança en reaccionar de l’Equip de Govern han derivat finalment en un punt mort.

El govern municipal socialista no sap actuar amb la diligència que esperen els ciutadans de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora i portaveu del PP a l’ajuntament de Lleida

Informes de l’Ajuntament sobre la conducta dels immigrants

Al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida presentarem una moció per instar al Govern de l’Estat a que el nou reglament de desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria estableixi, en els casos dels tràmits d’arrelament o reagrupament familiar, la necessitat d’un informe de residència emès per l’Ajuntament de Lleida en el que es contemplin les infraccions de les ordenances municipals que regulen la convivència i el civisme.

La moció també demana que, en el cas d’arrelament, el reglament hauria de contemplar que cada Ajuntament tindrà la potestat per a comprovar l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes pel sol·licitant i que en cas d’haver recaigut sanció ferma per una infracció serà motiu suficient per a que la corporació emeti un informa de caràcter negatiu.

Pel que fa al reagrupament familiar aquesta comprovació d’inexistència d’infraccions tindrà la finalitat de garantir un adequat nivell de benestar als familiars que es pretenen agrupar.

Considero necessari que els Ajuntaments participin de forma més activa en l’elaboració dels informes d’arrelament i reagrupament dels immigrants com a administració més propera als ciutadans.

Maria José Horacajada

Regidora Portaveu PP a l'ajuntament de Lleida

Reglament lingüístic / Reglamento lingüístico

La moció debatuda a l’ajuntament de Lleida de suport a les administracions locals que com la Paeria disposen de Reglaments en vigor sobre l’ús del català, és una moció per anar en contra de les actuacions o decisions de l’administració de Justícia, en aquests cas el TSJC.

La veritat és que sempre que es parla del debat sobre les llengües a Catalunya s’acusa a tot qui en parla, especialment al PP, de polititzar sobre l’ús de la llengua i fer-ne un debat partidista. Considero que queda palès en aquest ple quin grup treu el tema a debat i qui n’hi fa un ús electoralista i partidista, ERC ens presenta aquesta moció l’últim dia de campanya electoral i és qui introdueix aquest debat.

Des del Partit Popular defensem la cooficialitat de la llengua castellana i catalana i no admetem una preeminència d’una vers l’altra sigui quina sigui, ni tampoc que la promoció del català sigui en detriment del castellà, ni via coercitiva ni imposant sancions.

La cooficialitat d’ambdues llengües s’interpreta de diferents maneres.

ERC vol una preeminència total i absoluta del català quan en realitat el que volen és que la única llengua a utilitzar sigui la catalana, considerant la castellana com a llengua estrangera.

Altres aposten per una Catalunya oficial en català exclusivament i garanteixen el castellà dient que qui vulgui ser atès en castellà que demani traduccions.

El PP és l’únic que defensa el bilingüisme real. El PP volem que el que hi ha al carrer, a la Lleida real, que és una societat bilingüe, que s’expressa amb tota normalitat en català i castellà, es traslladi a l’administració, perquè la Lleida real és bilingüe.

Sorprèn la incoherència del PSC que només defensa el bilingüisme en campanya electoral, fent la seva propaganda en les dues llengües. Per què? Si aquest és el seu model, per què no l’impulsen també a l’administració?

El bilingüisme que defensem des del Partit Popular el practica l’administració de l’estat; fa uns dies hem rebut la targeta censal de l’Oficina del Cens Electoral i és bilingüe, a igual que totes les comunicacions de l’Administració de l’Estat, AEAT, Seguretat Social, Coreus, etc. Nosaltres volem el mateix a l’administració local i Catalana perquè creiem que és la millor opció ja que garanteix la convivència en igualtat de les dues llengües i la llibertat dels lleidatans i catalans d’escollir una o altra llengua.

Una cosa és el que volem i una altra el que diu la llei i els tribunals i en aquests sentit:

La llei 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en el seu article primer parla de “garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà”. Tanmateix la Constitució, al seu article 3 estableix, entre altres, que tots els espanyols tenim el dret d’utilitzar la llengua castellana i la llengua catalana sense establir cap caràcter preferencial i així ho reconeix la STC 31/2010 que declara inconstitucional i per tant ANUL•LA el terme “preferent” de l’article 6 de l’Estatut de Catalunya conformant d’aquesta manera un text que diu expressament: “...que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les Administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament.

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el disposat en l'article 32, no pot haver discriminació per l’ús d’una o altra llengua.”

Des del PP entenem que l’opció que s’ajusta a la legalitat vigent és la nostra i tenim el dret a defensar-la a l’igual que qualsevol entitat té dret a impugnar davant dels tribunals allò que cregui oportú, i el que hem de fer les institucions és respectar als nostres tribunals.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu de l’Ajuntament de Lleida

-----------------------------------------------------------

La moción debatida en el ayuntamiento de Lleida de apoyo a las administraciones locales que como la Paeria disponen de Reglamentos en vigor sobre el uso del catalán, es una moción para ir en contra de las actuaciones o decisiones de la administración de Justicia, en este caso el TSJC.

La verdad es que siempre que en Catalunya se habla del debate sobre las lenguas se acusa a todo quien habla, especialmente al PP, de politizar sobre el uso de la lengua y hacer un debate partidista. Queda patente en este pleno qué grupo saca el tema a debate y quien hace un uso electoralista y partidista, ERC nos presenta esta moción el último día de campaña electoral y es quien introduce este debate.

Desde el Partido Popular defendemos la cooficialidad de la lengua castellana y catalana y no admitimos una preeminencia de una sobre la otra sea cual sea, ni tampoco que la promoción del catalán vaya en detrimento del castellano, ni vía coercitiva ni imponiendo sanciones.

La cooficialidad de ambas lenguas se interpreta de diferentes maneras.

ERC reclama una preeminencia total y absoluta del catalán cuando en realidad lo que quieren es que la única lengua a utilizar sea la catalana, considerando la castellana como lengua extranjera.

Otros apuestan por una Catalunya oficial en catalán exclusivamente y garantizan el castellano diciendo que quien quiera ser atendido en castellano que pida traducciones.

El PP es el único que defiende el bilingüismo real. El PP queremos que lo que hay en la calle, en la Lleida real, que es una sociedad bilingüe, que se expresa con toda normalidad en catalán y castellano, se traslade a la administración, porque la Lleida real es bilingüe.

Sorprende la incoherencia del PSC que sólo defiende el bilingüismo en campaña electoral, haciendo su propaganda en las dos lenguas. ¿Por qué? Si este es su modelo, ¿por qué no lo impulsan también la administración?

El bilingüismo que defendemos desde el Partido Popular lo practica la administración del estado; hace unos días hemos recibido la tarjeta censal de la Oficina del Censo Electoral y es bilingüe, al igual que todas las comunicaciones de la Administración del Estado, AEAT, Seguridad Social, Correos, etc. Nosotros queremos lo mismo para la administración local y Catalana porque creemos que es la mejor opción ya que garantiza la convivencia en igualdad de las dos lenguas y la libertad de los leridanos y catalanes de escoger una u otra lengua.

Una cosa es lo que queremos y otra lo que dice la ley y los tribunales y en este sentido:

La ley 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en su artículo primero habla de "garantizar el uso normal y oficial del catalán y del castellano". Sin embargo la Constitución, en su artículo 3 establece, entre otros, que todos los españoles tenemos el derecho de utilizar la lengua castellana y la lengua catalana sin establecer ningún carácter preferencial y así lo reconoce la STC 31/2010 que declara inconstitucional y por tanto ANULA el término "preferente" del artículo 6 del Estatuto de Catalunya conformando de esta manera un texto que dice expresamente: "... que la lengua propia de Catalunya es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal de las Administraciones públicas y los medios de comunicación públicos de Catalunya, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje enseñanza.

El catalán es la lengua oficial de Catalunya. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. Todas las personas tienen derecho a utilizar las dos lenguas oficiales y los ciudadanos de Catalunya tienen el derecho y el deber de conocerlas. Los poderes públicos de Cataluña deben establecer las medidas necesarias para facilitar el ejercicio de estos derechos y el cumplimiento de este deber. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 32, no puede haber discriminación por el uso de una u otra lengua. "

Desde el PP entendemos que la opción que se ajusta a la legalidad vigente es la nuestra y tenemos el derecho a defenderla igual que cualquier entidad tiene derecho a impugnar ante los tribunales lo que crea oportuno, y lo que tenemos que hacer las instituciones es respetar a nuestros tribunales.

María José Horcajada
Concejala portavoz del Ayuntamiento de Lleida

GobaLleida

Tant a l’Ajuntament de Lleida com a la Diputació, he donant suport a la creació del consorci GlobaLleida, que té com a objecte la promoció econòmica i la contribució al desenvolupament econòmic, empresarial i territorial en tot l’àmbit de la demarcació de Lleida fomentant l’emprenedoria i l’ocupació, recolzant la innovació i la competitivitat i apostant per la projecció exterior.

Aquest objectiu en el cas de les terres de Lleida és una necessitat:

En primer lloc perquè el nostre territori aglutina només 400.000 persones i hem de competir en un món global, i fins i tot hem de competir dins de Catalunya per la manca d’una especialització dels diferents territoris.

És objectiu bàsic incrementar la projecció de Lleida com a pol agroalimentari, aprofitant el caràcter agrari i ramader de les seves terres, facilitant la recerca de noves inversions i millorant la competitivitat per obtenir major pes econòmic tant a Catalunya com a Espanya. Però també cal obrir-se a altres camps i a altres sectors.

En segon lloc perquè ens obliga el moment actual, en època de crisi cal fusionar i evitar duplicitats, cal aglutinar els recursos per fer una millor distribució i un millor aprofitament.

Actualment l’administració ja està prou unflada, aquest ens ha de servir per alleugerir-la. Realment la Diputació ha d’apostar incondicionalment per traspassar les funcions de Promoció Econòmica a aquest nou ens, alliberant els recursos, i si cal, també el personal.

Eix viari Madrid – La Jonquera i Tarragona - Sant Sebastià

Al darrer ple de l’Ajuntament de Lleida i al de la Diputació, vaig presentar una moció, en nom del Partit Popular, demanant el suport d’ambdues institucions al manifest d’alcaldes i empresaris en favor del desdoblament de la N-II entre Fraga i Alfajarín, i el desenvolupament de l’eix viari Tarragona - Sant Sebastià.

Considero que els dos eixos són molt importants pel desenvolupament social i econòmic de les comarques de Lleida.

Pel que fa al primer, cal dir que és l’únic tram que queda en tot l’eix Madrid – La Jonquera sense desdoblar. Al seu dia es va demanar l’alliberament parcial del peatge de la AP2, però s’ha vist que no és suficient, ja que tot i les petites reduccions de peatges, no han servit per fer més fluïda i menys perillosa l’actual tram de la N-II entre Fraga i Alfajarín, que tot i no estar en territori català, afecta a molts lleidatans.

Pel que fa a l’altre eix, del qual hi ha alguns trams en ús, el més proper el tram Lleida-Raimat, ha quedat actualment paralitzat amb l’excusa de la crisi econòmica, encara que es podria dir que és a causa de la crisi d’idees que pateix el Govern de l’Estat. Aquesta és també una via principal i prioritària pel desenvolupament de les empreses de Lleida i la efectiva connexió entre el Mediterrani i el Cantàbric.

Sortosament, en ambdues institucions, la resta de Grups han considerat positivament aquestes necessitats, i la moció ha estat consensuada i signada per tots els Grups, cosa que li dóna més força davant el Ministeri de Foment i el Govern de l’Estat.

Maria José Horcajada
Regidora i Diputada portaveu

L’ajuntament de Lleida no demana el desdoblament de la Nacional-II

He denunciat la falta de representants de l’Ajuntament de Lleida a la reunió d’Alcaldes per demanar el desdoblament de la Nacional-II entre Fraga i Alfajarín.

La signatura d’aquest manifest no té una altra intenció que aconseguir un compromís per part de Foment per fixar un calendari d’obres i dates perquè el desdoblament sigui una realitat evitant així que aquest tram continuï sent la carretera lenta i perillosa on el nombre de sinistres en col•lisions frontals és el més alt del país.

Actualment el tram Alfajarín-Fraga, únic tram pendent de conversió en autovia del corredor Madrid-Barcelona, continua sent una carretera de doble sentit fet que obliga als ciutadans de Lleida a agafar l’autopista de peatge si volen desplaçar-se a Zaragoza o Madrid de forma ràpida i segura.

Els interessos de Lleida i els seus ciutadans han d’estar per sobre de qualsevol altre, i infraestructures tant llargament reclamades com són l’autovia fins a Zaragoza són bàsiques per la vertebració territorial i econòmica del territori de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

Els comptes de la Diputació de Lleida

La liquidació del pressupost del 2009 de la Diputació de Lleida, entre d’altres coses, posa de manifest les moltes modificacions efectuades per l’equip de govern. En va haver per valor de quasi 44 milions d’euros, que és la desviació que contempla la liquidació dels comptes de la Diputació.

En el tancament de comptes anuals del 2009 l’equip de govern presumeix de tenir un fort superàvit o estalvi, però amaguen, o no expliquen, que aquest superàvit no ve donat per la contenció en la despesa i la bona gestió pública d’una entitat que ha d’estar al servei dels municipis i dels seus ciutadans, sinó molt d’aquest estalvi ve donat per la manca d’actuació i la manca d’aportació de recursos als municipis.

De l’estudi detallat de la liquidació del pressupost de despeses, veiem que hi ha moltes partides, com el pla d’inversions supramunicipals, inversions en carreteres, el pla de camins, anualitats del PUOS, i tot un seguit de carreteres concretes com la d’Agramunt a Tornabous, Bell-lloc a Bellvís, travessera de Guissona, etc. en les quals no han compromès ni un euro del pressupost , és a dir, el 100 per cent del pressupost passa com a romanent de crèdit per a l’any següent.

Aquestes dades només poden dir dues coses, o bé que se n’havia fet un pressupost excessivament unflat, per mostrar a tothom les moltes coses que volien fer, o bé que no han fet res de res del que s’havien compromès o previst. I tant sigui una cosa com l’altra, és enganyar als ciutadans. De fet, queda patent en aquest expedient, que l’estat d’execució del pressupost total de la Diputació és del 64 per cent, i l’execució del capítol d’inversions és únicament del 24,74 per cent, males notícies en els temps que corren.

Així mateix també es desprèn que el 23% de la despesa és correspon a propostes de despesa sense haver aportat els tres pressupostos necessaris o sense haver justificat la impossibilitat de la seva presentació. També hem pogut comprovar que l’equip de govern de la Diputació utilitza el fraccionament de la despesa per tal d’evitar els procediments de licitació previstos en la llei, el que és un incompliment reiterat de la normativa vigent. Aquesta actuació té conseqüències negatives, impedeix beneficiar-se a la Diputació d’ofertes econòmicament més avantatjoses, dificulta el control i pot afavorir l’amiguisme.

En aquest sentit, amb càrrec al pressupost de la Diputació i per despesa corrent, hem pogut observar el fraccionament en el cas de 12 proveïdors, per un valor total de la despesa contractada d’ 1,9 milions d’euros, i que afecta bàsicament als àmbits de la publicitat i l’exponsorització.

Aquest mateix fet es dóna en la despesa d’inversió en el cas de 5 proveïdors, per valor de 413 mil euros, i en el cas de l’IEI, amb 9 proveïdors, i per valor de 358 mil euros.

En quant a la devolució d’ingressos indeguts, és excessiu el termini de tramitació d’aquesta devolució, i per tant, des del Partit Popular considerem que s’haurien d’escurçar aquests terminis de devolució que en alguns casos com en l’IAE, arriba als 401 dies, la qual cosa comporta un excessiu increment del pagament d’interessos de demora, que van ser de 54.500 euros, quasi 23 mil euros més que l’any 2008.

Finalment, pel que fa a la càrrega financera, cal destacar que a finals de l’exercici 2009 la Diputació de Lleida arrossegava uns deutes superiors als 73 milions d’euros, que suposa un deute viu del 86,85 per cent.

Aquest percentatge podria mostrar un marge gran d’endeutament futur, perquè s’ha de tenir en compte les variacions negatives en els ingressos corrents, tant en aquest any 2010 com en el següent, el que comportarà una forta elevació del nivell d’endeutament fins i tot sense concertar cap més préstec.

És lamentable la forma en que l’equip de govern de la Diputació, PSC-ERC-UA, gestionen els diners de tots els lleidatans. No podem estar d’acord de cap de les maneres.

Maria José Horcaja
Diputada provincial i portaveu

La Diputació de Lleida es gasta els diners dels contribuents en pagar informes de dubtosa utilitat pels ciutadans de les Terres de Lleida, i en fer traduccions, a l’anglès i al castellà, d’un documental francès sobre immigració.

Quaranta mil euros gastats en un informe sobre l’experiència de la tercera edat en hàbits saludables. Del resultat d’aquests informes s’editarà una guia que es distribuirà entre els diferents municipis. No sabem encara quan costarà aquesta guia, però veient el cost de l’informe, segur que no és barata.

No està mal aprofitar la saviesa de la nostra gent gran, però en aquests temps de crisi, temps en el que s’han de deixar aparcades obres de millores en carreteres i altres infraestructures, i s’han de reduir les aportacions als municipis, potser caldria prescindir d’aquests tipus d’informes.

L’altre malbaratament de la Diputació, és la traducció d’un documental sobre els immigrants que arriben en pasteres a les costes d’Andalusia procedents del nord d’Àfrica, i les seves cuites per subsistir, i que va suposar un cost per la Diputació de 25.000 euros.

L’excusa de participar en aquest projecte és que l’empresa que ha fet la traducció, radicada a Barcelona, li ha demanat atès que una part del rodatge s’havia fet al municipi d’Alcarràs.

Atès que Alcarràs està molt lluny d’aquelles costes, vol dir que el documental es podia haver gravat en qualsevol altre indret de la geografia espanyola. No he vist el documental, però sí el trailer in en cap moment apareix el municipi d’Alcarràs o la seva denominació. És més, la gravació es va limitar a unes entrevistes en espais d’interior a alguns immigrants africans.

Aquest documental en res beneficia al municipi o a la seva gent, més aviat al contrari, pot tenir un efecte crida més gran del que ja hi ha actualment provocant una situació molt negativa per la manca de llocs de treball, serveis sanitaris, assistencials, de vivenda, etc. tant pels habitants habituals com per als immigrants de pas o temporals.

Cal un control més ferm de les despeses de la Diputació.

Maria José Horcajada
Diputada Provincial

Reglament llengua catalana

El passat divendres la Diputació de Lleida aprovà, amb el meu vot en contra, el reglament de la llengua catalana i occitana aranesa.

Empecé mi intervención en castellano para defender la postura del PP. Habitualmente me expreso en catalán, pero es que a partir de ese día, con la aprobación del reglamento, en la Diputación me obligarán a hablar en catalán y por tanto impidiéndome expresar libremente en la lengua de mi elección.

Hasta ahora he hablado habitualmente en catalán porque quería, ahora lo haré por imposición, esa es la diferencia de matiz. Matiz importante porque están en juego valores tan importantes como la libertad, en este caso libertad de elección de lenguas.

Soy catalana, defiendo el catalán, lo hablo habitualmente y entiendo que es nuestro deber su promoción y protección pero nunca desde la imposición, y tampoco entiendo una promoción de la lengua catalana que tenga que serlo a costa de la exclusión del castellano de la vida pública e institucional.

Formo parte de una generación de tránsito entre la imposición de una lengua, el castellano, a la imposición de otra, ahora el catalán, espero que algún día lleguemos al equilibrio que solo puede conseguirse a través del bilingüismo, me consuela el pensar que la sociedad lleidatana es bilingüe, que tiene sentido común y que está por encima de una clase política que no está a la altura.

Ja anteriorment, en nom del PP havia votat en contra d’aquest reglament perquè no respectava la pluralitat lingüística de la nostra societat i perquè no respectava la llibertat d’elecció de llengua.

Motiu pel qual vaig presentar al•legacions al•legant que el reglament vulnerava la constitució, l’estatut i la llei de política lingüística.

El que pretenia era que no s’exclogués el castellà de l’àmbit de la Diputació amb l’excusa de potenciar el català (en impresos, notificacions, retolació, actuacions de la Diputació, en relació amb la contractació d’obres i serveis, etc).

És una qüestió de drets i llibertats, no es tracta d’anar contra el català, que té bona salut a la casa, sinó de que empresaris, contractistes, proveïdors, càrrecs electes o personal al servei de la Diputació puguin utilitzar, si ho decideixen i amb igual facilitat, qualsevol de les 2 o 3 llengües com ho fan els ciutadans al carrer.

El model de societat del PP és el bilingüisme, la llibertat d’elecció de llengua, i per aquest motiu ens van desestimar la major part d’al•legacions, les quals demanaven que almenys establissin el català d’ús preferent i no exclusiu per ajustar el reglament a la legalitat actual.

Quan aquest reglament diu que la Diputació utilitzarà el català, vol dir que únicament utilitzarà el català, mentre que si estableix que la Diputació utilitzarà preferentment el català, està deixant la porta oberta a la utilització de l’altra llengua oficial en el territori.

Només em resta lamentar la desestimació de les 18 esmenes restants, cosa que farà que la Diputació únicament pugui establir relacions amb una petita part de l’empresariat català, si la Diputació vol complir aquest reglament i contractar únicament amb aquelles empreses que facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte.

D’altra banda caldrà veure quines contraprestacions s’ofereixen a les empreses, perquè en la situació econòmica actual, només cal que per la no utilització del català en els seus productes, moltes empreses perdin la consideració de contractistes o proveïdores de la Diputació o siguin eliminades sistemàticament dels procediments d’adjudicació.

Lamento que tant PSC com CiU es deixin dur pel radicalisme lingüístic d’ERC, perquè he de recordar que la nostra societat, la lleidatana, la Lleida real, és bilingüe.

Maria José Horcajada

Diputada Portaveu a la Diputació de Lleida

A favor del soterrament de les vies fèrries a Sant Guim de Freixenet

Juntament amb Salvador Puy, secretari general provincial del PP, ens vàrem reunir amb els membres de l’Associació Sant Guim Unit amb la finalitat de manifestar-los-hi el suport del Partit Popular al soterrament de les vies del tren al seu pas pel nucli urbà de Sant Guim de Freixenet, tal com reivindica aquesta associació i com van demanar la majoria dels veïns en la consulta popular que es va celebrar en aquesta població de la Segarra.

També vaig informar els veïns de la moció que vaig presentar a la Diputació de Lleida per donar-los suport, ja que no es normal ni natural que en ple segle XXI poblacions com Sant Guim de Freixenet hagin de continuar mantenint aquestes vies del tren com una mena de cicatriu que divideix el poble i suposen un mur de separació entre els veïns d’un costat i l’altre de les vies.

Considero greu i preocupant aquesta situació ja que el pas del tren pel centre dels nuclis urbans pot provocar i de fet provoca accidents que en molts casos seguen vides humanes, i en el cas que ens ocupa, no fa pas massa un comboi va atropellar mortalment a un nen.

Fets com aquest no s’han de tornar a repetir, per això és del tot necessari instar a la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment a efectuar les modificacions que siguin necessàries en el projecte de millora de la línia Lleida-Manresa per procedir al soterrament de les vies al seu pas per la població de Sant Guim de Freixenet i de totes aquelles poblacions que es trobin en una situació similar.

Cal convocar una reunió de la Comissió del Pacte de Toledo

Les greus dificultats econòmiques i d’atur que viu el nostre país i el desmesurat dèficit públic, obliguen a adoptar mesures extraordinàries, també exigides per la nostra pertinença a la zona euro, que al mateix temps travessa un període d’inestabilitat al que cal donar solucions coordinades. En aquest context el President del Govern va anunciar el passat 12 de maig al Congrés dels Diputats algunes decisions que, de adoptar-se, lesionarien injusta e injustificadament a més de 5 milions de pensionistes, trencant un dels majors avanços de la nostra democràcia: el Pacte de Toledo.

Convé recordar que el mencionat Pacte d’Estat es va assolir el 1995 entre tots els Grups Parlamentaris, i va obtenir el suport dels sindicats en 1996 mitjançant l’acord sobre consolidació i racionalització del sistema de pensions.

Aquests acords, fruit d’un ampli i responsable diàleg polític i social, van traure a la nostra Seguretat Social de la incertesa econòmica i garantiren un sòlid compromís de tots per fer viable i sostenible la Seguretat Social.

500.000 milions de pessetes de dèficit, inseguretat de poder cobrar les pensions i incertesa dels pensionistes per mantenir el seu poder adquisitiu foren, entre d’altres, raons per a que tots els partits assumiren el Pacte de Toledo i les seves recomanacions.

La Llei 24/1997, de 16 de juliol, de consolidació i racionalització de la Seguretat, fou resultat directe del Pacte de Toledo, quin compliment es va voler garantir amb la participació de tots els Grups Parlamentaris, constituint a l’efecte una Comissió al Congrés dels Diputats. Aquesta Comissió ha anat avaluant el compliment de compromisos i recomanacions amb eficàcia i rigor amb diferents governs.

A l’actualitat està examinant un document de data 29 de gener de 2010, enviat pel Govern per assolir unes reformes legals pactades entre tots els grups polítics i amb la participació dels agents socials.

L’anunci de retallades en els drets dels pensionistes, principalment el dret a la revalorització en funció de l’IPC (article 11 de la Llei 24/1997, de 16 de juliol), trenca el Pacte de Toledo.

A més, es produirien uns altres efectes addicionals i indesitjables de empobriment per als pensionistes al bloquejar “sine die” la base sobre la que s’actualitzarien les pensions després del bloqueig.

L’experiència indica que aquest tipus de mesures, combinades amb l’elevació d’impostos, en especial l’IVA (2 punts de pujada el proper juliol), generen problemes afegits en el consum i en el treball, quina evolució, si no es corregeix amb reformes adequades, posarà en perill els ingressos per cotitzacions, que són essencials pel manteniment del sistema de Seguretat Social.

La Diputació de Lleida, a instància del Grup del Partit Popular va acordar instar al Govern de l’Estat a eliminar les mesures per a la supressió de la revalorització de les pensions contributives; i a convocar la Comissió del Pacte de Toledo de forma urgent per reprendre els treballs amb la finalitat d’acordar per tots els grups les reformes que siguin necessàries per garantir la viabilitat i el futur del nostre sistema de Seguretat Social.

Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu del Grup Partit Popular

Sóc contrària a la utilització del burka i del niqab en espais públics

Estic a favor de la prohibició del burka, niqab o qualsevol vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona amb caràcter permanent, per dos motius:

El primer i més important, perquè entenc que aquesta vestimenta atenta contra un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona i contra la dignitat de la dona. Darrera del burka hi ha una posició de submissió evident de la dona a l’home, disfressat per alguns de modèstia. Perquè l’aïlla de l’entorn dificultant la seva integració a la nostra societat.

Un segon motiu, és per raons de seguretat perquè no se sap qui hi ha darrera d’un burka i crec que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.

L’aprovat la passada setmana a l’Ajuntament de Lleida no és més que el punt de partida del que ha de significar l’avenç cap a la prohibició del burka de la vida pública.

Des del PP apostem per una Lleida amb dones a cara descoberta, una Lleida igual per a tothom on la cohesió social, la igualtat, i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i integració sense discriminació de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida