Urbanització d'Avinguda Garrigues

Recentment van finalitzar les obres de reordenació de tota la zona de serveis en l’accés des de la carretera LL-11, així com la construcció d’una nova rotonda a l’avinguda de les Garrigues a l’encreuament de l’Avinguda Barcelona i el carrer Agustins. Malgrat la citada reordenació, en el tram entre el Bowling i el canal de Seròs existeix un espai, en la seva part esquerra direcció Bordeta, no arranjada i amb una vorera molt estreta i una corba molt pronunciada, amb una il·luminació deficient, amb edificacions en estat ruïnós algunes d’elles tapiades fa anys.


Per això, al passat ple de l’ajuntament vaig preguntar si es tenia projectat l’arranjament de la part no reordenada d’aquest principal accés a la Bordeta des de l’Avinguda Garrigues, així com si té prevista alguna actuació sobre els edificis que en estat ruïnós donen accés al barri de la Bordeta en aquesta zona, atès que necessita una urgent reordenació, ampliació de voreres i millora de la il·luminació.

Maria José Horcajada

Regidora portaveu Grup PP a l’Ajuntament de Lleida

La liquidació del pressupost de l'ajuntament de Lleida

L’Ajuntament de Lleida va presentar una liquidació de pressupost amb un romanent de 2,8 milions, incloent els Organisme Autònoms. D’entrada aquest resultat podria ser satisfactori tot i ser la meitat que l’any anterior.

Dic podria perquè és un fals superàvit. Al seu costat hi ha un expedient de reconeixement de crèdits per import de més de 2 milions d’euros. I aquest reconeixement no és una altra cosa que acceptar que hi ha moltes factures pendents de pagament, que no s’havien pagat per manca de diners.

Més de dos milions d’euros que l’Ajuntament deu en la seva major part a petites i mitjanes empreses, incomplint així la llei de contractes del sector públic que obliga les administracions a abonar el preu de serveis i contractes en un màxim de 55 dies.

La falta de rigor alhora de millorar la tramitació i el pagament d’aquestes factures, algunes de les quals daten de l’any 2009, no fa més que agreujar la difícil situació en la que es troben la majoria de les empreses, obligades a ingressar a Hisenda l’IVA de factures que encara no han cobrat i que tardaran a cobrar. (A proposta del PP es va aprovar al Congrés la modificació de la normativa que preveia no fer el pagament de l’IVA de les factures impagades, però que els socialistes no acaben de tirar endavant).

Hem de tenir en compta que quan hi ha factures que es queden sense pagar, vol dir que no tenim disponibilitat per pagar-les, estem esperant que ens paguin a nosaltres per poder abonar el que devem.

Això va bé quan ens deuen més del que nosaltres devem, però aquest any, a l’ajuntament ha estat superior la quantitat que ha de pagar que la que té que cobrar, així mal anem, perquè sempre ens faltaran diners.

Quasi la meitat de l’anunciat superàvit es destinarà a l’amortització de préstecs per aconseguir una reducció dels alts nivells d’endeutament que pateix aquest ajuntament; l’altra meitat serà per pagar factures pendents d’una gran companyia elèctrica.

L’alcalde estava tot cofoi d’aquest estalvi, però jo dic que no té motiu.

Volen saber com s’ha aconseguit aquest estalvi?

No és un estalvi que provingui de la bona gestió de l’equip de govern, en part és fruit de l’imperatiu legal que va suposar el decret de Zapatero de reducció dels sous de funcionaris, és a dir, són els funcionaris els que han contribuït, involuntàriament, a reduir la despesa.

Ara bé, la part més important d’aquest estalvi prové de l’apartat d’inversions, concretament de 33,3 milions d’euros s’han estalviat en inversions, o més ben dit, s’han deixat de fer inversions per import de 33,3 milions d’euros. Unes inversions en habitatge, vies públiques, aigua, parcs i jardins, etc. que l’alcalde havia anunciat i programat, unes inversions que mostrarien lo molt que l’alcalde feia per la seva estimada ciutat, però unes inversions, en definitiva, que s’han quedat sense fer, prova d’aquesta estima.

Dels estats comptables de la liquidació del pressupost queda patent que l’ajuntament va ingressar 40 milions menys dels que tenia previst, en bona part ingressos que hauria d’haver fet la Generalitat i l’Estat en concepte de transport públic, benestar social, junta de sanejament i altres transferències.

Així, lluny queden les propostes d’austeritat, de contenció de la despesa, d’agilització de procediments de gestió per escurçar el temps de tramitació de les factures a l’objecte de millorar els actuals períodes de pagament, en definitiva més del mateix, més morositat, ineficàcia i ineficiència.

Des del Partit Popular creiem en una altra forma de fer política, creiem que una altra gestió és possible, cal un major esforç de contenció, el compliment efectiu de la legalitat en el pagament a proveïdors, evitant en la mesura del possible el reconeixement de crèdit per no perjudicar a les empreses de la ciutat i comprometre els pressupostos següents, i cal una execució curosa de les inversions, cosa que no ha estat capaç de fer l’actual Govern Municipal i per la qual no va comptar amb el meu suport.

Maria José Horcajada

Regidora-portaveu grup PP a l’Ajuntament de Lleida

Una fusió que arriba tard

En el passat ple de febrer de l’ajuntament de Lleia es va sotmetre a votació els estatuts d’un nou organisme autònom batejat amb el nom “IMECE” que pretén fusionar altres tres organismes -l´Institut Municipal d´Educació, l´Institut Municipal de Cultura i l´Institut Municipal d´Esports-, amb l’objectiu genèric de reduir la despesa municipal, un objectiu que compartim en el fons, però no en la forma.

Ja fa temps que parlem de crisi econòmica i que tots, també el nostre Ajuntament, s’ha d’adaptar a aquesta conjuntura i reduir despesa davant la davallada dels ingressos municipals. Des del PP fa més de tres anys que reclamem mesures d’austeritat, i en aquest sentit al Ple Extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat es va presentar per part del grup socialista un Pla d’Ajust extraordinari curt i poc ambiciós, on lamentablement la gran majoria de l’estalvi venia de les retallades salarials als empleats públics imposades pel senyor Zapatero i s’hi van afegir alguns conceptes més per tal de vendre millor el producte i que no fossin només els funcionaris municipals els que haguessin de carregar amb tot el pes de la reducció de la despesa.

En aquest context, el Partit Popular va considerar que no podíem perdre més el temps i que calia reestructurar l’organigrama de l´ajuntament, ja que tenim una administració sobre dimensionada fruit d’una conjuntura econòmica d’època de vaques grasses i de l’època del tripartit en la que cada partit volia la seva pròpia parcel·la de poder, i varem proposar novament, entre altres mesures, la reducció i supressió d’organismes municipals, fusionant els seus serveis en funció de les seves competències.

Finalment, al desembre de 2010, durant els debats del Pressupost per a l’any 2011, el Paer en Cap va anunciar la fusió dels Instituts de Cultura, Educació i Esports en un sol organisme autònom amb l’objectiu de reduir la despesa en una operació que no es veia reflectida al pressupost per aquest any. Ara, a tres mesos de les eleccions, quan estem al final d’una legislatura, l’equip de govern ens presenten els Estatuts d’un organisme i demana a l’oposició que fem confiança i els aprovem, uns estatuts d’un organisme del qual no tenim el pressupost ni sabem com quedarà el personal adscrit, és a dir, ens demanen “un xec en blanc”.

Ara tenim davant un procés que no sabem com acabarà i que en tot cas hauria de ser el futur Govern Municipal qui ho hauria de decidir. En total s’anuncia un estalvi de 671.000 euros i des del Grup Municipal del Partit Popular ens preguntem si aquesta fusió no es podia haver fet abans. Hem perdut dos anys i el que és pitjor un estalvi en despesa que podia haver suposat un increment en d’altres polítiques prioritàries per a la nostra ciutat.

Des del Partit Popular exigim el rigor i la transparència que es mereixen els ciutadans de Lleida. Som un partit que aspirem a governar, o almenys, a ser decisius en la propera legislatura, i no podem avalar mesures electoralistes, ni podem donar xecs en blanc a un govern que ha estat incapaç de controlar la despesa. Estem a favor de la supressió o reducció d’organismes o qualsevol mesura que suposi millorar l’eficàcia i la gestió municipal, però entenem que aquesta proposta arriba tard, sense dades concretes i conscients que altres models de gestió són possibles i poden suposar un major estalvi a les ja de per si deficitàries arques municipals.

Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida

La Mesquita no ha d’anar al Polígon

El Grup Municipal del Partit Popular vam votar en contra de fer un nou procediment de concessió d’un solar del polígon industrial per la construcció de la mesquita. L’equip de govern socialista de l’ajuntament de Lleida s’obceca en portar allí els musulmans, en contra de l’opinió de l’oposició, però també en contra dels empresaris i amb el disgust de la pròpia comunitat musulmana que al·lega que l’espai és petit i tornarien a tenir problemes.

Des de l’aprovació pel Ple de 2007 del protocol de col·laboració, el Partit Popular ha criticat el secretisme i la falta de consens en la ubicació d’una mesquita en ple polígon industrial i aquesta falta de consens es veu agreujada ara, que ni els propis musulmans veuen viable ubicar-s’hi.

Malgrat això avui es presenta un plec de condicions en un terreny sotmès a un contenciós administratiu, amb un informe pericial judicial que desaconsella la ubicació d’un centre de culte en aquesta zona, considerant una clara discordança la seva implantació en un polígon industrial, considerant “poc brillant” la zona des del punt de vista de la mobilitat, amb una mesquita que no s’integra a l’entorn significant la segregació d’un col·lectiu en una àrea apartada i inadequada que representa a totes llums l’aïllament social d’una comunitat, amen dels riscos que queden constatats a l’estar en una zona d’emmagatzematge de productes químics i combustibles de les industries properes.

Amb aquest nou plec no es posarà fi a la problemàtica d’una comunitat que pretén intregrar-se de forma plena en la nostra societat, evidentment que no és una obligació d’aquest Ajuntament construir un centre de culte o facilitar un terreny municipal on s’hagi d’ubicar, però sí té l’obligació de posar a disposició dels seus ciutadans els elements necessaris per integrar als nouvinguts, promovent accions encaminades a aconseguir la plena normalitat social dels col·lectius que habiten a la nostra ciutat afavorint així l’objectiu de la cohesió social.

Maria José Horcajada
Regidora-portaveu PP Ajuntament de Lleida

Més andanes per la futura estació d’autobusos de Lleida

A l’estudi de viabilitat de la futura estació d’autobusos de Lleida hi ha previstes únicament 15 andanes, quantitat molt inferior a les 24 que hi ha a l’actual estació, que a més d’antiquada també s’ha quedat petita. Per això, al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida demanaré una modificació del projecte per a que es contempli un nombre superior d’andanes a les 24 actuals.

Aquesta infraestructura, que podria estar en funcionament d’aquí a tres anys, actualment està pendent de la formalització d’un acord entre l’Ajuntament i el Departament de Territori i Sostenibilitat que fixi la financiació i les condicions del projecte. Des del Partit Popular de Lleida i, reiterant la petició realitzada al mes d’abril de 2010, instarem que l’Ajuntament de Lleida dugui a terme les gestions necessàries per tal que el projecte constructiu de la futura estació d’autobusos contempli un nombre de places destinades a andanes, igual o superior a les 24 actuals a l’objecte de no convertir, d’entrada, la nova estació en un equipament reduït i obsolet.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu PP a l’Ajuntament de Lleida

Desídia de la Paeria amb la piscina coberta dels Camps Elisis

Cal denunciar la desídia i la manca de voluntat de l’equip de govern de la Paeria de Lleida per mantenir oberta i en condicions la piscina coberta dels Camps Elisis.

En el Ple d’aquest gener s’acordarà la rescissió del conveni amb el Club Natació Lleida, que tenia assumida la gestió i el funcionament d’aquesta instal·lació esportiva, pel fet que la piscina dels Camps Elisis ja porta tancada des de l’any 2007. És de lamentar la falta d’inversió en la seva remodelació i el fet que no estudiar possibles alternatives han provocat la desaparició d’aquesta piscina que donava servei a un gran nombre de ciutadans de Lleida, especialment de Cappont, del Centre Històric i de la Bordeta que ara, per culpa de la Paeria, es veuen obligats a pagar molt més per poder gaudir d’un esport tant saludable com és la natació.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu a l’Ajuntament de Lleida

La gestió de la Paeria sobre la mesquita, un greu error

Lamentable i greu error és la gestió de l’Equip de Govern de l’ajuntament de Lleida sobre el trasllat i construcció d’una nova mesquita en un solar del polígon industrial el Segre de Lleida.

Des de la ratificació del protocol, ja vaig lamentar la falta de consens amb els empresaris del polígon pel terreny i vaig denunciar els problemes de mobilitat i l’inhòspita ubicació d’aquest solar per a construir-hi una mesquita.

Ha estat un projecte envoltat de controvèrsia des del seu inici i amb un dubtós interlocutor de la comunitat musulmana que finalment no ha complert amb el seu compromís. La Paeria no ha estat a l’alçada en la gestió d’aquesta polèmica instal·lació, el retard en l’execució de les obres i la tardança en reaccionar de l’Equip de Govern han derivat finalment en un punt mort.

El govern municipal socialista no sap actuar amb la diligència que esperen els ciutadans de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora i portaveu del PP a l’ajuntament de Lleida

Un presupuesto que va en sentido contrario

El presupuesto del Ayuntamiento de Lleida para el año 2011 demuestra que el Gobierno municipal socialista, al igual que el que gobierna en España, tampoco es de fiar, ya que ha impuesto unas cuentas poco serias y rigurosas que en lugar de ayudar a salir de la crisis, agravarán aún más la delicada situación que sufren los ciudadanos de Lleida.

El Gobierno de la Paeria ha incumplido los compromisos de austeridad y transparencia a que se comprometió hace un año, se ha limitado a recortar gastos tan importantes como las ayudas a las familias, el suministro de alimentos y las inversiones, para poder hacer cuadrar los presupuestos.
En estas cuentas municipales se produce una reducción indiscriminada del gasto, ya que casi 200 partidas de gasto corriente del Ayuntamiento se ven reducidas un 30 por ciento por la inoperancia de un equipo de gobierno que no ha sabido gestionar la crisis, ni dar cumplimiento a los planes de austeridad. Toda esta incompetencia ahora la pagan los ciudadanos de Lleida con la reducción de las inversiones y el recorte de las políticas sociales.

Por el contrario, una vez más tenemos que lamentar el incremento de los impuestos y particularmente del IBI, donde la Paeria prevé recaudar dos millones de euros más que el año 2010.Un incremento al que el grupo municipal del Partido Popular ya se mostró contrario votando en contra, pero que ahora se ve reflejado en el presupuesto de 2011 y supondrá un aumento de un 10 por ciento para las viviendas que fueron revisadas en 2006. Aportar soluciones a la crisis, los socialistas no lo saben hacer, pero subir los impuestos, sí.

El Gobierno municipal tampoco se ha esforzado demasiado en las políticas de empleo, ni en las de vivienda. Así, vemos como la EMU destina el grueso de su presupuesto al pago de los sobrecostes del puente de Príncipe de Viana y el cubrimiento de las vías, un proyecto político de larga duración y una sangría económica para Lleida al no ser capaces de conseguir las complicidades y compromisos adecuados.

Todo ello ha comportado que se hayan olvidado las políticas de vivienda que deben dar respuesta a las más de 3.900 familias que esperan una vivienda. De los 20 millones de euros de crédito, sólo se destinan a la construcción de vivienda protegida 2,2 millones de euros, con los que la EMU podrá construir en el año 2011 ocho viviendas de protección oficial. Todo un éxito!

Tampoco podemos pasar por alto el descenso drástico de las inversiones, ya que conllevará incrementar las listas del paro en nuestra ciudad. Grandes obras como la última fase del cubrimiento de las vías, el Museo de Arte Contemporáneo y la reforma de las Balsas han quedado pospuestas. Como también quedan olvidadas en un cajón obras de menor envergadura, pero igualmente importantes y reiteradamente reclamadas por el PP, como son la rehabilitación del cine Goya de los Magraners, la piscina cubierta de Cappont, el local social del Camp de Esports, el futuro del Pabellón de Cristal de los Camps Elisis y la reforma de las plazas Pau Casals y España. Estas políticas, que son las que ayudan a reactivar la economía, se ven reducidas en un 50 por ciento, porque no se han hecho bien los deberes y los planes de ajuste han sido inexistentes.

Finalmente, cabe decir que vemos con perplejidad como propuestas presentadas por el PP y que han sido rechazadas alegando motivos de carácter técnico o social, han sido posteriormente copiadas y presentadas a bombo y platillo por el equipo de gobierno, como es el caso del arreglo del margen derecho del río Segre o la residencia para personas "sin techo" prevista en los presupuestos. Lo celebramos, pero es lamentable que propuestas presentadas por la oposición, en este caso el PP, para mejorar la ciudad de Lleida, sean rechazadas sistemáticamente por la mayoría absoluta y prepotente socialista, y luego, sin ningún tipo de vergüenza ni rubor, se las apropien.

En definitiva, desde el grupo municipal del PP creemos que los presupuestos de la Paeria para 2011 no son los que se merecen los ciudadanos de Lleida. Son unos presupuestos restrictivos, arbitrarios y carentes de objetivos claros para luchar contra las necesidades más imperiosas de nuestra ciudad. En el contexto actual hay que apostar por las políticas que fomenten la reactivación de la economía y por las medidas sociales en el sentido más amplio de la palabra, que ayuden a las personas y las familias angustiadas por la crisis y que pasan por momentos y situaciones difíciles. Y los presupuestos del Ayuntamiento de Lleida en sentido contrario. Suben los impuestos y recortan las inversiones y las ayudas sociales.

María José Horcajada
Portavoz del PP en el Ayuntamiento de Lleida

Informes de l’Ajuntament sobre la conducta dels immigrants

Al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida presentarem una moció per instar al Govern de l’Estat a que el nou reglament de desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria estableixi, en els casos dels tràmits d’arrelament o reagrupament familiar, la necessitat d’un informe de residència emès per l’Ajuntament de Lleida en el que es contemplin les infraccions de les ordenances municipals que regulen la convivència i el civisme.

La moció també demana que, en el cas d’arrelament, el reglament hauria de contemplar que cada Ajuntament tindrà la potestat per a comprovar l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes pel sol·licitant i que en cas d’haver recaigut sanció ferma per una infracció serà motiu suficient per a que la corporació emeti un informa de caràcter negatiu.

Pel que fa al reagrupament familiar aquesta comprovació d’inexistència d’infraccions tindrà la finalitat de garantir un adequat nivell de benestar als familiars que es pretenen agrupar.

Considero necessari que els Ajuntaments participin de forma més activa en l’elaboració dels informes d’arrelament i reagrupament dels immigrants com a administració més propera als ciutadans.

Maria José Horacajada

Regidora Portaveu PP a l'ajuntament de Lleida

El nuevo parque de les Basses

El pasado Pleno de la Paeria del mes de noviembre dió luz verde a la aprobación inicial de la modificación del Plan General de Ordenación Urbana en el ámbito de actuación de les Basses.

Trámite necesario para poder hacer resurgir las antiguas Basses después de años de abandono. La superficie resultante de este nuevo espacio tendrá 27 hectáreas con zonas lúdicas, un hotel, piscinas y un establecimiento comercial.

En el 2007 el Ayuntamiento de Lleida llevó a cabo el proceso por rehabilitar el Parque de les Basses y recuperarlo para la ciudadanía, pero no fue hasta el año pasado que se sometió a consideración del Pleno la aprobación del avance de la modificación puntual.

Un año después el camino iniciado hace un año parece finalmente que empieza tomar forma, esperamos que este camino sea de corto recorrido para que todos los ciudadanos de Lleida podamos disfrutar de un espacio que nos fue arrebatado.

El debate político ya se hizo con la aprobación del avance, y nuestro voto fue un sí con reservas, reservas no sobre el proyecto sino sobre su viabilidad.

Cuanto más lento sea el proceso más difícil será su consecución y más reservas podremos llegar a tener. Todos podemos estar de acuerdo en que la prioridad es lograr de una forma decisiva esta obra pero no a cualquier precio. Si la idea es desmesurada no habrá nadie que la pueda o la quiera hacer realidad.

En este camino, el primer escollo será saber si el establecimiento comercial singular que se pretende instalar será autorizado por la Generalitat, puesto que el mayor coste de esta obra, 6,5 millones, vendrá financiada por el centro que se instale en el parque. Hemos pasado de la discusión política sobre qué tipo de parque queremos, al trámite urbanístico que nos dirá si finalmente esta obra podrá ser viable o no.

El procedimiento aprobado supone no solamente una actuación sobre les Basses, sino también una actuación que llevará consigo un elemento dinamizador para la zona. Un elemento dinamizador que sirve para hacer ciudad, porque les Basses también es ciudad.


Maria José Horcajada
Concejala Portavoz PP Ayuntamiento de Lleida

Urgeix la posada en funcionament del pàrquing de Vialia

Al Ple de la Paeria vaig presentar una moció instant la posada en funcionament del nou pàrquing de Vialia situat al costat de l’estació de l’AVE.

L’any 2002 Renfe adjudicava a la mercantil METROVACESA el projecte per a la construcció d’un centre comercial i un pàrquing de sis-centes places. Després de constants retards les obres s’iniciaren el 2008 i actualment amb l’estructura acabada, resta pendent el projecte d’instal•lació per a que hi pugui ser posat en funcionament.

La necessitat peremptòria de pal·liar el dèficit de places d’aparcament a la ciutat de Lleida i més concretament a una zona com l’estació, fa necessària la posada en funcionament d’aquest equipament a la major brevetat possible.

Maria José Horcajada

Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

Propostes al pla de mobilitat de la ciutat de Lleida

L’article 9 de la Llei de la mobilitat defineix el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) com el document bàsic per a configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. Per aquests motius, el Pla de Mobilitat de la ciutat de Lleida ha de ser el marc on es desenvolupi el compromís de la Paeria per la mobilitat i la sostenibilitat de la ciutat de Lleida.

En aquest escenari els reptes per una mobilitat més eficient i sostenible han de permetre millorar la qualitat de vida dels lleidatans/es, convertint la nostra ciutat en un entorn idoni per a viure.

Des del Grup Municipal del Partit Popular creiem que els objectius del present Pla de Mobilitat han de ser més ambiciosos on han de destacar:

• Foment l’ús del transport públic urbà i la bicicleta amb la potenciació de la xarxa d’autobusos urbans així com la millora en la seguretat i la connexió definitiva dels diferents carrils bici de la ciutat.
• Canalitzar el trànsit de vehicles privats.
• Ampliar les zones per a vianants.
• Liberalitzar per l’ús de la ciutadania part de l’espai públic destinat al trànsit (illes per a vianants).
• Construir nous aparcaments.
• Millora de la sostenibilitat ambiental fixant com a objectiu la reducció d’emissions contaminants a la ciutat.



Estratègies per a la ciutat:

- Establir una nova jerarquia en l’ús de la ciutat en que el vianant sigui el protagonista de la ciutat seguit dels mitjans de transport no motoritzats i el transport públic.
- Aportacions dels ciutadans mitjançant un procés participatiu.
- Aparcaments per a residents, dissuasoris, lligats a estacions i parades de transport col•lectiu i aparcaments de rotació amb estudi de la seva ubicació.
- Incentivar i promocionar l’ús del transport públic, millorar la freqüència i connexions del transport públic.
- Assegurar la convivència entre totes les formes de mobilitat a la ciutat i la interoperativitat entre elles.
- Aconseguir que els mitjans no motoritzats es converteixin en un mitjà de transport habitual.
- Aconseguir l’accés sense dificultats a la ciutat a les persones amb mobilitat reduïda.
- Aconseguir una accessibilitat global als diversos mitjans de transport.
- Sensibilitzar a la ciutadania dels mitjans eficients de mobilitat sostenible.
- Apostar per una ciutat segura i accessible.
- Reduir la contaminació que produeix l’ús abusiu del cotxe. Valoració de les emissions CO2 i contaminació acústica.
- Reduir la saturació de l’espai públic.
- Reducció del consum energètic.
- Assegurar desplaçaments ràpids.
- Aconseguir un espai públic ampli per als ciutadans i restringit per als vehicles a motor.
- Crear un espai públic que aculli la vida social i econòmica i integri comerços i locals d’oci i serveis.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu del PP a l'Ajuntament de Lleida

Una opinió més sobre la plaça Ricard Vinyes

Després de les opinions expressades per veïns, regidors de la Corporació i fins i tot del propi Alcalde en relació a la reurbanització de la Plaça Ricard Vinyes ens veiem amb l’obligació d’expressar el nostre criteri sobre tan polèmica obra. I sí, creiem que utilitzar aquest terme és l’adequat ja que des del primer moment aquesta plaça no ha estat exempta de crítiques.

Hem de recordar que la plaça Ricard Vinyes no és una plaça qualsevol, per a Lleida aquesta plaça és tot un referent per als seus ciutadans i esdevé un important, per no dir el més important eix neuràlgic de la nostra ciutat.

Tots estem d’acord que calia modernitzar la plaça, ampliar el seu espai i acollir un nou pàrquing per suplir les carències d’aparcament a la Zona Alta (sota la Plaça Ricard Vinyes o en un altre indret de la zona), però el resultat no ha estat l’esperat. No qüestionarem la qualitat dels arquitectes i urbanistes que van projectar l’obra, però no és la plaça més adequada per la zona i les modificacions posteriors no han afavorit el resultat final de la mateixa i això és responsabilitat de l’equip de Govern de l’Ajuntament. Són constants les queixes pel dèficit de zones verdes, la carència d’ombres o la dubtosa preeminència dels accessos al pàrquing que trenquen afrontosament el perfil de la plaça i en res s’assemblen als projectats inicialment, queixes totalment merescudes.

Ara tenim una plaça freda, el verd l’intuïm entre petites escletxes, la il·luminació ens recorda un conjunt d’espases en alt i la rotonda es converteix en un nou punt negre del trànsit de la nostra ciutat. Aprofitem per lamentar que no s’hagi acceptat la proposta del PP a la comissió d’urbanisme demanant un estudi de detall sobre els elements decoratius de la rotonda.

Ricard Vinyes no ha estat una plaça de consens ni amb els veïns ni amb els partits de l’oposició on recordem que únicament els vots favorables del Grup Socialista van donar llum verda al Plec de Condicions, així com lamentem ara la falta de sensibilitat vers l’artista que dóna nom a la plaça i que veurà com el seu record queda reduït a una placa situada a l’entrada al pàrquing i per aquests motius reclamarem que l’estàtua al músic romangui al lloc on li correspon.

La importància de la plaça i el seu resultat final ha ferit les sensibilitats dels lleidatans. Potser caldria escoltar-los més i no confondre informar amb escoltar i consensuar.

Maria José Horcajada Bell·lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida

Una pista de skatepark per als Magraners

El barri dels Magraners necessita i vol la construcció d’un skatepark. Més de 1.000 signatures s’han recollit amb aquesta petició per a que els joves dels Magraners puguin practicar skate en un lloc adequat i segur i sense molestar a la resta de veïns.

M’he reunit amb veïns d’aquest barri de Lleida, i m’he compromès a presentar aquesta proposta a les comissions municipals d’Urbanisme, Joventut i Esport de l’ajuntament de Lleida amb la finalitat que es contempli en el pressupost de la Paeria pel 2011.

La construcció d’aquest skatepark servirà per compensar la manca d’equipaments i d’inversions de la Paeria al barri dels Magraners, i un lloc idoni seria la zona esportiva, al costat de les pistes de petanca, darrere del col·legi.

Cal recordar que barris com Pardinyes i el Secà de Sant Pere ja disposen d’aquestes instal·lacions.

Maria José Horcajada

Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

L’ajuntament de Lleida no demana el desdoblament de la Nacional-II

He denunciat la falta de representants de l’Ajuntament de Lleida a la reunió d’Alcaldes per demanar el desdoblament de la Nacional-II entre Fraga i Alfajarín.

La signatura d’aquest manifest no té una altra intenció que aconseguir un compromís per part de Foment per fixar un calendari d’obres i dates perquè el desdoblament sigui una realitat evitant així que aquest tram continuï sent la carretera lenta i perillosa on el nombre de sinistres en col•lisions frontals és el més alt del país.

Actualment el tram Alfajarín-Fraga, únic tram pendent de conversió en autovia del corredor Madrid-Barcelona, continua sent una carretera de doble sentit fet que obliga als ciutadans de Lleida a agafar l’autopista de peatge si volen desplaçar-se a Zaragoza o Madrid de forma ràpida i segura.

Els interessos de Lleida i els seus ciutadans han d’estar per sobre de qualsevol altre, i infraestructures tant llargament reclamades com són l’autovia fins a Zaragoza són bàsiques per la vertebració territorial i econòmica del territori de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

Els comptes de la Diputació de Lleida

La liquidació del pressupost del 2009 de la Diputació de Lleida, entre d’altres coses, posa de manifest les moltes modificacions efectuades per l’equip de govern. En va haver per valor de quasi 44 milions d’euros, que és la desviació que contempla la liquidació dels comptes de la Diputació.

En el tancament de comptes anuals del 2009 l’equip de govern presumeix de tenir un fort superàvit o estalvi, però amaguen, o no expliquen, que aquest superàvit no ve donat per la contenció en la despesa i la bona gestió pública d’una entitat que ha d’estar al servei dels municipis i dels seus ciutadans, sinó molt d’aquest estalvi ve donat per la manca d’actuació i la manca d’aportació de recursos als municipis.

De l’estudi detallat de la liquidació del pressupost de despeses, veiem que hi ha moltes partides, com el pla d’inversions supramunicipals, inversions en carreteres, el pla de camins, anualitats del PUOS, i tot un seguit de carreteres concretes com la d’Agramunt a Tornabous, Bell-lloc a Bellvís, travessera de Guissona, etc. en les quals no han compromès ni un euro del pressupost , és a dir, el 100 per cent del pressupost passa com a romanent de crèdit per a l’any següent.

Aquestes dades només poden dir dues coses, o bé que se n’havia fet un pressupost excessivament unflat, per mostrar a tothom les moltes coses que volien fer, o bé que no han fet res de res del que s’havien compromès o previst. I tant sigui una cosa com l’altra, és enganyar als ciutadans. De fet, queda patent en aquest expedient, que l’estat d’execució del pressupost total de la Diputació és del 64 per cent, i l’execució del capítol d’inversions és únicament del 24,74 per cent, males notícies en els temps que corren.

Així mateix també es desprèn que el 23% de la despesa és correspon a propostes de despesa sense haver aportat els tres pressupostos necessaris o sense haver justificat la impossibilitat de la seva presentació. També hem pogut comprovar que l’equip de govern de la Diputació utilitza el fraccionament de la despesa per tal d’evitar els procediments de licitació previstos en la llei, el que és un incompliment reiterat de la normativa vigent. Aquesta actuació té conseqüències negatives, impedeix beneficiar-se a la Diputació d’ofertes econòmicament més avantatjoses, dificulta el control i pot afavorir l’amiguisme.

En aquest sentit, amb càrrec al pressupost de la Diputació i per despesa corrent, hem pogut observar el fraccionament en el cas de 12 proveïdors, per un valor total de la despesa contractada d’ 1,9 milions d’euros, i que afecta bàsicament als àmbits de la publicitat i l’exponsorització.

Aquest mateix fet es dóna en la despesa d’inversió en el cas de 5 proveïdors, per valor de 413 mil euros, i en el cas de l’IEI, amb 9 proveïdors, i per valor de 358 mil euros.

En quant a la devolució d’ingressos indeguts, és excessiu el termini de tramitació d’aquesta devolució, i per tant, des del Partit Popular considerem que s’haurien d’escurçar aquests terminis de devolució que en alguns casos com en l’IAE, arriba als 401 dies, la qual cosa comporta un excessiu increment del pagament d’interessos de demora, que van ser de 54.500 euros, quasi 23 mil euros més que l’any 2008.

Finalment, pel que fa a la càrrega financera, cal destacar que a finals de l’exercici 2009 la Diputació de Lleida arrossegava uns deutes superiors als 73 milions d’euros, que suposa un deute viu del 86,85 per cent.

Aquest percentatge podria mostrar un marge gran d’endeutament futur, perquè s’ha de tenir en compte les variacions negatives en els ingressos corrents, tant en aquest any 2010 com en el següent, el que comportarà una forta elevació del nivell d’endeutament fins i tot sense concertar cap més préstec.

És lamentable la forma en que l’equip de govern de la Diputació, PSC-ERC-UA, gestionen els diners de tots els lleidatans. No podem estar d’acord de cap de les maneres.

Maria José Horcaja
Diputada provincial i portaveu

Contra la crisi, més impostos?

En un context com l’actual les nostres Administracions han d’adequar les seves polítiques a la conjuntura econòmica i dins de les seves competències adaptar la seva política fiscal a aquestes circumstàncies. Lleida ha estat una ciutat tradicionalment cara pels lleidatans pel que fa a impostos i malgrat tenir l’actual govern marge de maniobra, no han rectificat la seva política impositiva. Viure a Lleida suposa pagar més per determinats impostos, especialment per l’IBI que, si bé és cert que és la principal font d’ingressos municipals, precisament per aquest fet també és l’impost municipal que més afecta als ciutadans de Lleida. Contra la crisi, més impostos. Així es podria resumir la política fiscal de l’actual Govern de la Paeria seguint la tònica dels darrers anys.

El mes de maig l’alcalde anunciava que rebaixaria el tipus de l’IBI per atenuar la forta pujada que experimentaria aquest impost amb motiu de la revisió cadastral de l’any 2005. Un cop presentat l’expedient d’Ordenances Fiscals hem vist que aquesta rebaixa és del tot insuficient. I és que pel que fa a l’IBI les noves Ordenances Fiscals preveuen una reducció mínima del 0,69% al 0,682% incapaç de frenar l’augment legalment previst i donant com a resultat un augment aproximat del 9% en aquelles finques que van ser revisades l’any 2005. Lleida és la capital de l’Estat Espanyol més cara pel que fa a l’IBI. Segons el rànquing tributari de municipis espanyols l’Agència Tributària de Madrid, Lleida és la capital d’Espanya que exigeix un major esforç fiscal als seus ciutadans en relació a l’IBI i pel que fa a l’Impost de Vehicles, tot i la seva congelació està situat en el lloc 13 de 52. L’equip de Govern, amb el mateix guió de l’any anterior, anunciava la reducció i congelació dels impostos i taxes dins d’un paquet de mesures per frenar la crisi, però la realitat ha estat una altra.

A les Ordenances Fiscals per l’any 2011 també trobem afany recaptatori en determinats tributs, com així ho demostra el fort increment de la taxa de retirada de vehicles en prop del 50%, que finalment i sota pressió de l’oposició es veurà incrementada per trams, ja que si bé és cert que es tracta d’una taxa sancionadora, no és menys cert que els ciutadans de Lleida quan cometen alguna infracció no tenen perquè pagar més que en un altre indret. L’Associació d’Automobilistes Europeus ha realitzat un rànquing del cost de la grua a Espanya que, amb aquest increment, situa a Lleida de l’actual 20è lloc al sisè de les capitals més cares a Espanya. Al Partit Popular som conscients de les dificultats financeres dels ajuntaments, mentre la nova Llei de Finançament Local no arriba, però els ingressos no disminuiran, sinó tot al contrari, i únicament per IBI al 2010 es preveu un increment en la recaptació de 6 milions d’euros.

La reducció del dèficit municipal ha de ser a costa d’una major austeritat i d’una reducció d’Organismes i no a costa d’apujar encara més els impostos com es fa fins ara, i lamentem profundament el no de l’equip de Govern a la gairebé totalitat d’esmenes que hem presentat i que tenien com a objectiu corregir increments desmesurats, adequant les Ordenances Fiscals a la situació econòmica actual i alleugerir la càrrega fiscal que pateix el ciutadà, tot beneficiant a les famílies i a les persones amb menys recursos, fomentant la reactivació del teixit empresarial, afavorint l’ocupació i el foment de la sostenibilitat ambiental.

En les darreres Ordenances Fiscals el Grup Municipal del PP ha presentat un conjunt de 18 esmenes, dintre de les quals proposàvem la disminució del tipus de l’ IBI al 0,62 %, suficient per corregir la pujada i fer que el rebut de l’any vinent no s’apugi. Tanmateix, pel que fa a l’IBI, demanàvem augmentar la durada de 5 a 10 anys de les bonificacions als habitatges de protecció pública, bonificacions del 90 % a les famílies nombroses que tinguin ingressos inferiors al salari mínim, del 50 % als ingressos inferiors al doble del salari mínim i una bonificació del 50 % atenent al fet diferenciador de l’Horta de Lleida.

Amb l’objectiu de revitalitzar el teixit empresarial, el PP reclamava una bonificació del 50 % a l’Impost d’Activitats Econòmiques per les empreses que iniciïn la seva activitat empresarial i tributin per quota municipal durant els cinc primers anys d’activitat següents a la conclusió del segon període impositiu i un 25 % a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables. Respecte a l’Impost de Vehicles, el Grup Popular volia la reducció del coeficient fixat per l’equip de govern de l’1,90, proper al límit legal, a l’1,70, un fet que suposaria una reducció mitjana d’entre 15 i 20 euros en el rebut d’aquest impost. Actualment, Lleida és la 13a província amb major esforç fiscal sobre aquest tribut.

Pel que fa a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, reclamàvem una bonificació d’un 30 % sobre la quota a les promocions d’obra nova d’habitatges que es construeixin al Centre Històric, amb l’objectiu de revitalitzar el sector i respondre als més de 3.900 sol·licitants d’habitatge protegit, i també que es bonifiqués en un 50 % la construcció d’habitatge protegit.

En definitiva, un conjunt d’esmenes presentades pel PP per adequar les Ordenances Fiscals a la realitat econòmica actual, per la reducció dels impostos, pel foment de l’activitat econòmica i per afavorir a les famílies quan més ho necessiten. Llàstima que l’equip de Govern socialista de la Paeria no ho vegi igual i prefereixi seguir furgant en les butxaques dels ciutadans apujant-los els impostos. Aquesta és la brillant iniciativa dels socialistes per sortir de la crisi.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

El PP denuncia que Lleida és la capital amb l’IBI més car

En nom del Grup Municipal del PP, he presentat 18 esmenes a les Ordenances Fiscals de l’Ajuntament de Lleida per l’any 2011. Aquestes esmenes representen un conjunt de mesures que tenen per objectiu beneficiar a les famílies i a les persones amb menys recursos, reactivar el teixit empresarial i afavorir l’ocupació.

L’IBI que paguen els lleidatans tornarà a ser més elevat l’any vinent. Les noves Ordenances preveuen que el tipus impositiu passi del 0,69 % al 0,682 %, una reducció mínima incapaç de frenar l’augment legalment previst i que podria estar amb caràcter general al voltant d’un 9%. Per aquests motius proposa la disminució del tipus al 0,62 %, suficient per corregir la pujada i fer que el rebut l’any vinent no s’apugi.

Tant en termes absoluts com relatius, Lleida és la capital amb l’IBI més car.

Tanmateix, s’han presentat cinc noves esmenes pel que fa a l’IBI relacionades a augmentar la durada de 5 a 10 anys per les bonificacions als habitatges de protecció pública, bonificacions del 90 % per a les famílies nombroses que tinguin ingressos inferiors al salari mínim, del 50 % per als ingressos inferiors al doble del salari mínim i una bonificació del 50 % atenent al fet diferenciador de l’Horta de Lleida.

Amb l’objectiu de revitalitzar el teixit empresarial, el PP insta una bonificació del 50 % en l’Impost d’Activitats Econòmiques a les empreses que iniciïn la seva activitat empresarial i un 25 % a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables.

Respecte a l’Impost de Vehicles, el Grup Popular ha instat la reducció del coeficient fixat per l’equip de govern del 1,90, proper al límit legal, a l’1,70, un fet que suposaria una reducció mitjana d’entre 15 i 20 euros en el rebut d’aquest impost. Cal recordar que Lleida és la 13a província amb major esforç fiscal sobre aquest impost. Tanmateix he instat una bonificació del 100 % als vehicles de més de 25 anys i una bonificació del 50 % per als vehicles que tinguin emissions inferiors a 120 grCO/Km.

Referent a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, he reclamat una bonificació d’un 30 % sobre la quota a les promocions d’obra nova d’habitatges que es construeixin al Centre Històric, amb l’objectiu de revitalitzar el sector i respondre als més de 3.900 sol·licitants d’habitatge protegit, també he demanat una bonificació del 50 % per la construcció d’habitatge protegit.

Finalment i respecte a les taxes, insto a la congelació de les taxes en serveis educatius, ja que l’equip de govern les ha tornat a apujar malgrat que durant el passat mes de maig va anunciar que no ho faria, i anul·lar l’increment desmesurat que proposa el Govern municipal en la taxa de retirada de vehicles, un fet que portaria a Lleida a ser la sisena ciutat més cara d’Espanya.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

Assignatures pendents de la Paeria

Lleida és en l’actualitat el que s’anomena una ciutat emergent, una ciutat que avança, on els lleidatans hem passat del victimisme a la reivindicació, amb l’orgull de ser el que som, que tenim ambició i que ja no ens conformem amb la concebuda frase de “per Lleida ja està bé”. Tenim recursos i potencialitats que no teníem fa uns anys. L’arribada de l’AVE fou un punt d’inflexió, com també ho pot ser l’aeroport d’Alguaire. Hem assistit a la inauguració d’obres emblemàtiques com la Llotja o el Pont del Príncep de Viana, i s’ha produït l’esperat cobriment de les vies amb el nou pont de Prat de la Riba. Ara tenim la responsabilitat de que el tren de Lleida no s’aturi i que no es pari aquesta inèrcia fins i tot en temps de crisi.

Si són importants i ens agraden obres com el Pont del Príncep de Viana o la Llotja, també s’ha de posar de manifest que l’execució de les obres municipals no ha estat ben gestionada per part del govern de l’Ajuntament de Lleida, ja que moltes d’elles han sofert un sobrecost proper als límits legals. Així cal denunciar que la urbanització del Parc de Gardeny es va disparar en 264.000 euros i que el Pont de Príncep de Viana, inaugurat el passat mes d’abril, ha tingut un sobre cost d’1,4 milions d’euros pel canvi del projecte constructiu, i encara no se sap la liquidació definitiva, com tampoc coneixem la liquidació de la Llotja.

S’han fet grans inversions durant aquesta legislatura aprofitant, tot ho hem de dir, una conjuntura econòmica propícia que deixava les arques municipals amb grans ingressos provinents, la majoria, del món de la construcció o la venda de sòl municipal que va finançar, per exemple, obres com el Palau de Congressos. Però, malauradament, les obres que han requerit un major esforç de negociació no han pogut ser executades en la seva totalitat, com es el cas del Pla de l’Estació o el Centre Comercial Vialia.

Ara el repte és el manteniment del que ja teníem, de les noves obres i de prestar una major atenció a l’urbanisme de proximitat, a la política de la rajola, del dia a dia. I en aquest aspecte, el Govern de la Paeria té moltes assignatures pendents des de fa anys. Què serà de les Basses? Què farem amb la mesquita? Quan estaran tranquils els veïns del carrer del Nord? Quin serà el destí del Pavelló de Vidre ara que no tenim diners? Quan serà realitat el desdoblament de la Variant Sud? Per quan la nova escola bressol de Cappont, l’institut de Cappont i el consultori de Magraners? Són encara molts els interrogants que requereixen una resposta per part del govern municipal i que no arriben.

També l’accés a l’habitatge continua essent una altra de les assignatures pendents del govern de la Paeria i un dels principals obstacles en l’economia de les famílies lleidatanes. Milers de lleidatans, particularment els joves, tenen seriosos problemes a l’hora de poder accedir a una vivenda, ja sigui en regim de lloguer o propietat. És davant d’aquestes situacions quan la iniciativa pública ha de donar resposta a les demandes i necessitats dels ciutadans, facilitant, mitjançant ajuts o convenis amb entitats financeres i constructors, l’accés a la vivenda als menors de 35 anys i a les persones amb dificultats pel seu nivell de renda.

Lamentablement això a Lleida no passa. Tenim un govern municipal encegat per les obres faraòniques i allunyat de les petites coses, de les actuacions del dia a dia i de les necessitats quotidianes dels ciutadans. És el govern de les promeses incomplertes, de l’increment dels impostos i de les declaracions grandiloqüents i de cara a la galeria.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

Sóc contrària a la utilització del burka i del niqab en espais públics

Estic a favor de la prohibició del burka, niqab o qualsevol vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona amb caràcter permanent, per dos motius:

El primer i més important, perquè entenc que aquesta vestimenta atenta contra un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona i contra la dignitat de la dona. Darrera del burka hi ha una posició de submissió evident de la dona a l’home, disfressat per alguns de modèstia. Perquè l’aïlla de l’entorn dificultant la seva integració a la nostra societat.

Un segon motiu, és per raons de seguretat perquè no se sap qui hi ha darrera d’un burka i crec que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.

L’aprovat la passada setmana a l’Ajuntament de Lleida no és més que el punt de partida del que ha de significar l’avenç cap a la prohibició del burka de la vida pública.

Des del PP apostem per una Lleida amb dones a cara descoberta, una Lleida igual per a tothom on la cohesió social, la igualtat, i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i integració sense discriminació de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida