dilluns, 30 de novembre del 2009

Aturem la tramitació del projecte de llei de Qualitat Odorífera

En nom del Partit Popular he presentat al ple de la Diputació de Lleida una moció de rebuig a la tramitació del projecte de llei de Qualitat Odorífera, sol·licitant al Departament de Medi Ambient que congeli la seva tramitació i obri un període de diàleg amb tots els sectors afectats, perquè considero que, en l’actual situació de crisi, no és el moment més idoni per gravar amb nous costos els sectors productius de les comarques de Lleida i, particularment, al sector agrari i ramader.
Aquest avantprojecte de llei afectaria a totes les activitats empresarials, inclosa l’activitat ramadera, sobreelevant considerablement la pressió normativa burocràtica i amb especial incidència a les explotacions d’enceball, ja que en aquestes granges els principals focus d’emissions de males olors serien el sistema de ventilació i les bases de purins.
Segons l’Associació Catalana de Productors de Porcí, (Porcat), l’informe d’impacte odorífic, l’adequació dels sistemes de ventilació forçada i tapar les foses de purins tal com preveu aquest avantprojecte de llei, suposaria per als ramaders un cost superior als 40.000 euros per granja.
No crec que en aquests moments de crisi, amb unes explotacions agràries i ramaderes que no són rentables, que el sector porcí, per exemple, que està passant per una greu crisi econòmica, fins el punt que en les darreres setmanes els productors han perdut entre 15 i 18 euros per animal, pèrdues que s’eleven fins als 50 euros per cap en el sector boví, cosa que provoca el tancament de moltes explotacions ramaderes, aquests ramaders es puguin permetre el luxe de pagar, com a mínim, 40.000 euros per adequar les seves granges a les directrius que exigeix aquest avantprojecte de llei de Qualitat Odorífera.
Amb aquesta moció no vull dir que no s’hagi de vetllar per una major qualitat odorífera, però potser s’haurien de buscar uns mecanismes menys costosos i més en uns moments en que la renda agrària ha baixat un 26%, i tan sols 3.000 joves agricultors prenen el relleu als més de 6.000 que abandonen cada any l’activitat agrària i ramadera.
Crec sincerament que no és el moment perquè aquesta normativa tiri endavant tal i com està pensada, ni per gravar als nostres empresaris, pagesos o no, amb uns costos que la gran majoria d’ells difícilment podran assumir.
Aquest avantprojecte de llei, avui per avui, no farà res més que agreujar la situació, ja de per sí prou crítica, on el tancament d’empreses i de granges, i l’abandonament d’explotacions agràries és un degoteig constant.
Sortosament, la resta del grups polítics representats a la Diputació de Lleida es van sumar a aquesta moció, la qual cosa em satisfà, i d’aquesta manera no fem altra cosa que donar suport als nostres pagesos i ramaders, un col·lectiu que passa per un dels pitjors moments i que totes les ajudes que puguin rebre són poques.
Maria José Horcajada
Diputada-portaveu

dimecres, 25 de novembre del 2009

El cor de la ciutat de Lleida

No es pensi el lector que escriuré sobre la popular sèrie televisiva, sinó que vull parlar-vos del Centre Històric, una zona neuràlgica de Lleida, el cor de la ciutat, que la desídia i l'oblit del govern municipal fan que cada dia que passa bategui amb menys força. El Centre Històric, porta d'entrada a un dels monuments més emblemàtics com és la Seu Vella, està patint un procés de degradació, sobretot social, degut en una part molt important a la passivitat de l'equip de govern de la Paeria, que ha deixat profundes cicatrius de tot tipus fins al punt que, malgrat la inclusió del Centre Històric l'any 2006 al Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya (executat en un 70%), s'ha deteriorat la qualitat de vida, la cohesió social i la dinamització econòmica i cultural del barri.


Per posar remei a aquesta lamentable situació, des del Partit Popular creiem que el primer que cal fer és dignificar el barri, donant una solució als problemes de prostitució, venda de droga, pisos pastera i inseguretat, entre d'altres, que els veïns s'han cansat de denunciar i, al mateix temps, decidir entre tots quin Centre Històric volem, és a dir, endegar un procés participatiu i de consens per tal d'elaborar un pla d'actuació integral que perfili les línies bàsiques del model de barri que desitgem, tant des del punt de vista econòmic, urbanístic com social.

Des del grup municipal del Partit Popular proposem que aquest ens de consens sigui el Consell Territorial del Centre Històric, que haurà de comptar amb la participació de veïns, entitats representatives i Administració, sense oblidar els representants dels grups polítics de l'oposició que en aquests moments no hi estem representats, i que hauria d'aprovar la constitució de tallers sectorials, sobre els diversos àmbits, intentant que hi formin part tots els col·lectius i entitats implicades, amb l'objectiu d'aprofundir sobre cada àmbit i la seva problemàtica, elaborar propostes i buscar solucions de consens. Així, plantegem un Taller de Cohesió Social i Seguretat que doni una solució urgent als problemes de degradació social que pateix el barri: prostitució, tràfic de drogues, indigència i problemes de convivència. Que elabori plans de seguretat, garantint la presència constant de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, i que vetlli pel compliment efectiu de l'Ordenança de Civisme, i per la creació d'agents cívics o equips d'educadors i treballadors socials.


Un Taller d'Urbanisme i Habitatge, on es determinin quants habitatges necessitem perquè la gent del barri no marxi o perquè els que han hagut de marxar per problemes d'habitabilitat a les seves vivendes hi puguin tornar, i per establir un control dels habitatges perquè compleixin els paràmetres d'ocupació màxima establerts per la normativa reguladora per la sobreocupació. Tanmateix, atesa la peculiar fisonomia de les façanes dels edificis de nova construcció realitzats darrerament al Centre Històric, esdevé necessari un pla específic per a la zona que estableixi les directrius arquitectòniques que han de respectar els edificis, amb la finalitat de preservar la imatge i l'estil del nostre Casc Antic.


Un Taller d'Equipaments Públics, on es precisin quins equipaments necessita el barri de caràcter lúdic, esportiu, educatiu i serveis de supermercat, i quin ha de ser l'emplaçament idoni. Què hi volem, per exemple, al Mercat del Pla? Un Taller d'Equipaments Culturals, que determini la manera d'aconseguir la màxima rendibilitat als equipaments construïts i als previstos i l'execució del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'ajuntament per a la construcció immediata de la seu del Museu d'Art de Lleida.


I finalment, i no menys important, un Taller de Dinamització Comercial per a la revitalització de l'activitat econòmica al Centre Històric, escometent una reestructuració integral del teixit comercial de la zona, amb una estreta col·laboració entre agents públics, econòmics i socials. L'activitat comercial és un dels element més importats de la recuperació urbana perquè empeny altres activitats i dinamitza la vida ciutadana, però, per assolir-ho, s'ha de crear un entorn adequat, capaç de captar els clients. És en aquest taller on s'han d'establir aquestes bases, en concret amb tots els agents involucrats a la zona -empresaris, associacions de comerciants, veïns, administracions públiques, sector serveis i associacions cíviques-, i, a més, s'han d'establir diferents línies subvencionadores per a la dinamització de la zona, amb l'objectiu que el Centre Històric esdevingui un centre comercial a cel obert.


Després de 30 anys de passivitat per part dels diferents governs de la Paeria, cal una solució integral i consensuada, amb propostes concretes i terminis d'execució. En definitiva, si volem un Centre Històric digne, segur i integrat a la resta de barris, cal establir un full de ruta seriós i buscar el consens. Calen decisions valentes i no ens ha de tremolar el pols a l'hora de prendre mesures, per impopulars que puguin semblar, si volem que el cor de la ciutat de Lleida torni a bategar amb força.


María José Horcajada
Regidora portaveu del PP a l'Ajuntament de Lleida

dilluns, 2 de novembre del 2009

Una solució urgent per a l´edifici de l´antiga escola de Magisteri

Avui ens hem despertat amb la notícia de que Girona estrenarà a principis de l´any que ve la nova seu que integrarà tots els serveis de la Generalitat de les comarques gironines, mestres que en el cas de LLeida haurem d´esperar se´ns diu per culpa de les restriccions pressupostàries.

Com veiem un cop més la crisi resulta ser selectiva però lamentablement sempre en detriment de LLeida.

L´edifici que ha d´acollir aquests serveis en el cas de LLeida és l´antiga Escola de magisteri, tancada des de fa 18 anys i amb greus problemes de salubritat.

Des del PP exigirem que es prenguin mesures urgents per acabar amb aquest problemes de salubritat alhora que exigirem com a mínim la demolició de l´edifici de cara a l´any que ve.
Maria José Horcajada

dimarts, 27 d’octubre del 2009

La ventafocs de Catalunya

L’equip de govern de la Diputació de Lleida –PSC i ERC- ha claudicat i ha signat el mal anomenat Pacte Nacional per a les Infraestructures mogut per motius purament partidistes, ja que aquest Pacte està redactat des del dogmatisme més radical, especialment pel que fa a la limitació de les infraestructures, a l’ús i generació dels recursos com l’energia o l’aigua, i a la limitació del vehicle privat.

Des del Partit Popular no hem donat suport a aquest Pacte Nacional per les Infraestructures perquè limita el creixement de les Terres de Lleida, ja que deixa la construcció d’un tercer carril a l’autovia A-2 en mans d’un suposat estudi que s’haurà de realitzar amb posterioritat al desdoblament total de l’Eix Transversal i la comunicació entre Tàrrega i Balaguer sense autovia.

També s’oblida de la comarca de les Garrigues, ja que no contempla la millora de cap de les seves carreteres, ni tan sols el reivindicat itinerari entre les Borges Blanques i la carretera C-12, que uneix Lleida amb Amposta. Tampoc recull la construcció de les autovies Lleida-Montblanc i A-2-Montblanc per Fonolleres (entre Tàrrega i Cervera), ni la finalització de l’Eix Pirinenc, entre Xerallo i Pont de Suert. Tanmateix, també tanca la porta a la implantació de les rodalies ferroviàries a Lleida, a la prolongació de la línia de la Pobla i a la nova línia fèrria entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà.

Acceptar aquest Pacte implica que els treballadors paguin els peatges més cars, que els camions paguin per circular per Catalunya, quan a la resta de l’Estat no ho faran i que es puguin apujar els peatges els caps de setmana a les operacions retorn per, segons diu, gestionar la mobilitat. En aquest sentit, el tripartit ha passat d’una Catalunya lliure de peatges a una Catalunya amb més peatges i mes cars.

El PP també diu no a aquest Pacte perquè les solucions del Govern en matèria d’aigua passen per la “gestió de la demanda”, un eufemisme que amaga les restriccions d’ús i l’increment de les tarifes d’aquest servei bàsic. Des del prisma de l’esquerra, la sequera és responsabilitat de l’usuari que fa un malbaratament de l’aigua, mentre que des del nostre punt de vista, l’administració és la que ha de garantir el subministrament suficient per particulars i industries, i a uns preus competitius. Tampoc contempla mesures concretes per millorar l’eficiència del reg en l’agricultura.

I aquest Pacte tampoc explica com es finançarà. La majoria de les obres que es plantegen depenen de la voluntat del Ministeri de Foment i no sabem si hi està d’acord i si s’avindrà a finançar-les. La xifra estimada d’inversions, entre 60.000 i 100.000 milions d’euros no està garantida i el document fa referència a fons comunitaris –actualment en disminució- i del mercat, és a dir, finançament privat a canvi de concessions o peatges que, anteriorment, tant s’havien criticat.

A més, hi ha xifres en el document que no quadren i previsions sense determinar. Així, el Pacte preveu 11.836 milions d’euros d’inversió per a l’Eix Transversal Ferroviari, sense determinar l’administració titular, un fet que implica que ni la Generalitat ni l’Estat es fan responsables de gairebé 12.000 milions d’euros d’inversió.

En definitiva, des del PP no estem d’acord amb aquest Pacte Nacional per a les Infraestructures perquè limita les possibilitats de creixement i prosperitat econòmica de la província de Lleida, ja que està redactat des de la perspectiva metropolitana i no dóna una resposta als problemes globals de les nostres comarques. Amb aquest document, aprovat per la Generalitat, un govern que hauria de ser de tots i per a tots els catalans, queda clar que les Terres de Lleida continuaran sent la ventafocs de Catalunya.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a la Paeria i a la Diputació de Lleida

divendres, 2 d’octubre del 2009

El PP reclama incrementar les dotacions policials a la Bordeta

Lamento profundament els continuats actes de vandalisme que es venen produint al barri de la Bordeta i he instat al Govern de la Paeria a incrementar les dotacions policials a la zona per reduir aquests fets.

Malgrat el dèficit manifest de Mossos d’Esquadra, l’Ajuntament de Lleida i els seus cossos de seguretat han d’incrementar els seus esforços per eliminar els actes de vandalisme que es venen produint, especialment al barri de la Bordeta, on les contínues curses de cotxes, pintades a la via pública o la crema continuada de mobiliari urbà i fins i tot de cotxes, deixen una greu sensació d’inseguretat als veïns de la fins ara tranquil·la barriada de la Bordeta.

No es pot permetre que veïns del propi barri tinguin que patrullar els carrers a la “caça” dels autors d’aquests fets atribuint-se competències que pertanyen sola i exclusivament a les forces i cossos de seguretat, i tot perquè no es senten segurs.

Ja fa més d’un any que es va posar en funcionament la policia comunitària amb l’objectiu de ser més eficaç i pròxima al ciutadà, assumint i millorant les prestacions del guàrdia de barri amb la voluntat d’atansar encara més aquesta figura a la ciutadania, però aquesta no ha resultat en cap manera efectiva i els seus objectius, optimitzar la seguretat ciutadana i garantir l’Ordenança de Civisme i Convivència, no han estat aconseguits a tenor de les reivindicacions de veïns i comerciants arreu de la ciutat que tenen por de sortir al carrer a determinades hores del dia i de la nit.

La prevenció passa indubtablement per tenir policies al carrer que evitin aquestes situacions, aconseguint augmentar la sensació de seguretat al ciutadà i l’Administració no es pot amargar sota l’excusa de la conjuntura econòmica per justificar l’augment de la delinqüència i els actes vandàlics a la ciutat, i des del Grup Municipal del Partit Popular exigirem una resposta ràpida, ferma i decidida contra qualsevol acte que vulneri el dret a la pacífica convivència dels ciutadans i ciutadanes de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora i Portaveu Grup PP Paeria

dimecres, 23 de setembre del 2009

No al Pla Nacional d’Infraestructures aprovat pel Govern de la Generalitat

El Pla Nacional d’Infraestructures conté les previsions del Govern de la Generalitat per a tot Catalunya d’aquí a l’any 2020. Però el document aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, un govern que hauria de ser de tots i per tots els catalans, és una mostra del que som els lleidatans i lleidatanes i els municipis de les Terres de Lleida: la ventafocs de Catalunya.
Des de la Diputació de Lleida havíem presentat les propostes més prioritàries per al territori, no totes les necessàries, ja que som conscients que, encara que aquest pla té una vigència llarga, no es pot demanar tot.
27 van ser les propostes presentades per la Diputació de Lleida, les quals no duien termini d’execució, podien ser a curt o llarg termini. D’aquestes 27 cap ha estat recollida i inclosa totalment, 11 propostes ho han estat parcialment o recullen alguna fase, la qual cosa vol dir que les successives fases hauran d’esperar més enllà de l’any 2020.
Aquest fet representa un total oblit i menyspreu per part del Govern de la Generalitat cap a les comarques de Lleida i un favoritisme cap a Barcelona i Girona, que els hi accepten pràcticament tot. Per tant, amb aquest Govern tripartit i d’esquerres s’accentua el centralisme barcelonès.
A Lleida ens tenen com una reserva d’indis i d’aus estepàries, i com un dipòsit d’aigua a disposició dels senyorets de Barcelona per poder-la agafar quant la necessitin.
Aquest pacte nacional per a les infraestructures no es tal pacte, i per tant no es pot signar per cap polític ni per cap agent social o econòmic de les Terres de Lleida, donat que no satisfà les nostres demandes, que a la fi són les demandes del territori i de la seva gent.
Des de Lleida hem d’exigir incloure al Pla d’Infraestructures “TOTES” les propostes fetes. Els túnels de la Bonaigua i de Comiols, les autovies Lleida-Amposta, Lleida-Montblanc, Tàrrega-Balaguer, eix Pirinec, millora de les línies Lleida-Manresa, Lleida-Tarragona i Lleida-La Pobla, millores en l’abastament d’aigua, depuració, regadius, telecomunicacions, etc., per citar-ne algunes de les que es consideren necessàries i indispensables pel desenvolupament econòmic, social i turístic de les comarques de Lleida.
Per això hem de dir NO a aquest Pla d’Infraestructures aprovat pel Govern tripartit de la Generalitat.
Maria José Horcajada
Diputada Portaveu Grup PP Diputació de Lleida

dilluns, 21 de setembre del 2009

Moció del PP perquè Solsona figuri als rètols indicatius de l’A-2

Al darrer ple de la Diputació de Lleida vaig presentar una moció, que es va aprovar per unanimitat, demanant el suport de la Corporació provincial a les peticions de les administracions i dels agents econòmics i turístics del Solsonès i que, en aquest sentit, s'insti al Ministeri de Foment a incloure el nom del municipi de Solsona en els rètols indicatius de les sortides 507 i 508, a Tàrrega, i 520, a Cervera, de l’autovia A-2, per ser les més adequades per arribar fins a la capital i altres indrets i poblacions de la comarca del Solsonès.
En defensa d’aquesta moció vaig argumentar que aquesta ruta escurça el trajecte fins a la capital del Solsonès en uns 50 kilòmetres i que, tanmateix, pot fer estalviar als conductors fins a una hora de viatge respecte a altres rutes alternatives. També considero necessari que Solsona figuri als rètols indicatius de l’autovia A-2 donat que cada dia més, la comarca del Solsonès i la seva capital són un destí turístic més important i perquè la majoria dels visitants afirmen tenir dificultats per arribar-hi.
Maria José Horcajada
Portaveu Grup PP Diputació de Lleida