Variant sud si, però no a qualsevol preu

La proposta elaborada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per la construcció del tram entre Lleida i Alcarràs de la variant sud afecta a tot una sèrie de conreus i espais de l’Horta de Lleida, un espai productiu, agrícola i natural unit a la ciutat de Lleida i que representa un dels seus patrimonis més importants i és una garantia del seu equilibri social i mediambiental.

La importància d’aquesta infraestructura va quedar palesa en el darrer ple de la Diputació, on el PP primer, i CiU i l’equip de govern desprès, vam presentar mocions a favor de la variant sud i en defensa del territori i el seu reequilibri, i al final vàrem ser capaços de tirar endavant una moció de consens entre tots els grups polítics.

Des del Partit Popular considerem del tot necessària i bàsica la construcció d’aquesta variant sud, però no a qualsevol preu, i ho dic perquè alguns han confós, aquests dies, la discrepància amb el traçat amb el que no es vulgui la construcció d’aquesta variant i això es falç. La variant sud de Lleida es necessària.

La ciutat de Lleida necessita aquesta infraestructura que, juntament amb la variant nord, tanqui l’anella viària que permeti alliberar la ciutat del trànsit rodat de pas i, tanmateix, doni un servei a les poblacions del voltant, com són Albatàrrec, Alfés, Montoliu, Sudanell, Sunyer, Alcarràs i Torres de Segre, i la Diputació té el deure de potenciar les possibilitats de creixement d’aquests pobles del sud del Segrià, donant-los les millors comunicacions per a que tinguin les mateixes possibilitats de desenvolupament que han tingut els municipis del nord de la comarca i la variant ha de ser una oportunitat per aquests pobles.

Ara bé, això s’ha de fer, però no a qualsevol preu i tots tenim la responsabilitat de vetllar perquè el projecte definitiu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques sobre aquesta variant sigui el màxim de respectuós amb l’Horta de Lleida i amb els veïns que hi viuen i la conserven, ja que ells són els veritables garants de què l’Horta perduri en el temps.

En aquest sentit, cal recordar el pas de l’AVE per l’Horta, que inicialment es volia fer mitjançant un talús, però que, finalment, fruit del consens i del diàleg es va aconseguir que fos a través d’un viaducte, amb la qual cosa es va evitar la fragmentació de les finques. En aquest cas hi va haver consens i diàleg amb els veïns. Ara, aquest consens i aquest diàleg és el que hem trobat a faltar amb la proposta de construcció de la variant sud.

La postura del PP és clara i contundent: defensem el traçat més allunyat del nucli de Lleida. I no estem sols, ja que també ho defensa la Plataforma Protegim l´Horta de Lleida, els municipis del sud del Segrià i altres formacions polítiques i entitats socials i culturals, perquè aquest traçat dóna solució a les necessitats de la ciutat de Lleida, és la millor opció per l´Horta i també dóna un millor servei als diversos municipis del sud del Segrià.

Tanmateix, des del PP, sempre hem pensat que era important arribar a una postura de consens per part de la Corporació Provincial, perquè entenem que és bàsic que les institucions de Lleida es posin d’acord en allò que volen pel territori.
En aquesta línia, l’aportació del grup del PP en la moció que, finalment, es va aprovar a la Diputació va ser decisiva perquè es tingui en compte la valoració de l’afectació de vivendes i no només la valoració econòmica de la construcció de la variant, perquè s’esculli el traçat amb un menor impacte sobre l´Horta, evitant el màxim possible l’afectació d’edificacions i vivendes, i per sol·licitar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que prengui en consideració les al·legacions presentades per institucions i entitats del territori al nou projecte de la variant sud.

També he de dir que ens hagués agradat més que la Diputació apostés per un traçat en concret, però cal valorar positivament la moció aprovada perquè el territori i les seves institucions hem de ser capaços d’anar junts de la ma, per sobre de diferències polítiques, en tot allò que és important per les terres de Lleida i la seva gent.

Finalment, no deixa de ser una vergonya que aquesta variant sud de la capital del Segrià, de la qual es va encarregar la redacció del primer projecte al maig de l’any 1995, quasi 14 anys després, encara estiguem discutint el traçat. Desitjo que entre tots siguem capaços de consensuar el millor traçat i, el que és tan o més important, exigir a la Generalitat que faci de la variant sud una realitat.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a la Diputació de Lleida

Els comptes de la Paeria i la crisi

Els pressupostos de l’Ajuntament de Lleida de l’any 2009 venen marcats per un context de crisis econòmica –en data d’avui hi ha un 76 % més d’aturats a Lleida que fa un any, per posar un exemple- i per aquest motiu el Ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció conjunta de tots els grups polítics relativa a l’adopció de mesures, algunes d’austeritat, per fer front a la crisis econòmica que ens afecta.

Si mirem en concret els pressupostos, se’ns presenten uns comptes més continguts que l’any anterior, amb un augment del 9,52 %. Pel que fa a la despesa, la de personal puja molt, un 17,65 %, tot i la congelació dels sous de l’alcalde, dels regidors i del personal eventual i de confiança. Puja, entre altres motius, per l’augment del nombre d’agents de la Guàrdia Urbana (10 agents), cosa que em sembla bé, perquè la seguretat és un dels pilars d’una ciutat, però si la Generalitat hagués fet els seus deures i tinguéssim el nombre de mossos que ens pertoca, potser ens podíem haver estalviat aquest increment de la despesa.

I pel que fa a la resta de despeses, algunes relacionades amb les polítiques socials (com aliments a la infància), el subministrament d’aliments a la canera, les despeses destinades a la promoció de la línia de microcrèdits a dones emprenedores o les despeses de manteniment del Parc de la Mitjana, havien baixat molt en proporció i d’una manera injustificada i s’han incrementat amb l’acceptació de diverses esmenes del Partit Popular.

Hem de lamentar però la disminució a les aportacions a les AVV i Cases Regionals, que cauen un 20 %, tot i la important tasca que desenvolupen a la nostra ciutat, i també la reducció de l’aportació a entitats com el Cercle d’Economia de Lleida.

La inversió augmenta i passa de 45 a 52 milions d’euros, però com tots sabem tan important com preveure un increment en la inversió és veure com evoluciona aquesta, i el nostre ajuntament es caracteritza pels incompliments en l’execució de les inversions. Recordem la Plaça de Sant Joan, la Plaça Sant Francesc o la Plaça Blas Infante per donar només alguns exemples.

El Grup del PP va presentar tot un seguit d’esmenes als pressupostos. Lamentem que algunes d’elles no hagin estat acceptades, com la creació d’un nou Alberg Municipal, la rehabilitació o condicionament de l’antic pavelló l’Antorxa i de la piscina coberta de Cappont (equipament que donava servei no només al barri de Cappont sinó a tota la ciutat), un Local Social (centre cívic) més ampli a la zona del Camp d’Esports, l’ampliació de les Piscines Municipals de la Bordeta o l’arranjament de la Plaça Espanya, una cruïlla on hi ha un problema de trànsit encara per resoldre.

Sí que se’ns van admetre, per contra, les esmenes que feien referència a la rehabilitació i millora de la façana del Palau de la Paeria, del Mercat de Flèming i la millora de vies públiques i infraestructures bàsiques com la millora i l’asfaltat del tram urbà del carrer Arbeca al barri del Secà de Sant Pere, la millora i reasfaltat del carrer Hospitalers de Sant Joan a Balàfia, la urbanització del nou accés al barri del Secà de Sant Pere, l’arranjament de la Plaça Pau Casals (una de les places que necessita urgentment un condicionament), Les Basses (tot i que ens hagués agradat una major partida econòmica) i, finalment, la pavimentació i clavegueram dels Camps Elisis.

Pel que fa a la millora dels Camps Elisis, hem de recordar que des de diferents sectors empresarials s’havia reclamat la necessitat de pavimentar i establir serveis de clavegueram per la zona dels Camps Elisis, on es realitzen multitud d’esdeveniments relacionats amb Fira de Lleida, com també per part de les penyes de l’Aplec del Caragol. Per tant des del PP esperem que durant aquest any es realitzi aquesta inversió, que evitarà la imatge deplorable que oferia aquest recinte cada cop que plovia durant la celebració de la Fira de Sant Miquel i de l’Aplec del Caragol.

Pel que fa al pressupost d’ingressos, des del Partit Popular ja vàrem votar en contra de les Ordenances Fiscals perquè entenem que els lleidatans paguem massa impostos (la imposició directa s’incrementa en excés, un 8,31 % respecte l’any passat) i no se’ns va acceptar cap de les propostes de bonificacions destinades a reduir els impostos per afavorir determinades polítiques en favor de la família, l’activitat econòmica, el medi ambient i l’habitatge.

En resum, tenim al davant uns pressupostos que reflecteixen els moments d’incertesa econòmica que vivim i que es salven posant-los en consonància amb el ja famós Fons Estatal d’Inversió Local. Des del grup del PP controlarem com s’executen, que es compleixin i la repercussió efectiva del pla anticrisi.

Maria José Horcajada
Regidora del PP a l’Ajuntament de Lleida

Violencia de genero: menos manifiestos y más recursos

El 25 de noviembre celebraremos el Día Internacional contra la Violencia de Género con unos datos sobre la mesa que son escalofriantes y que no deberían dejar indiferente a nadie: en los últimos cuatro años 280 mujeres fueron asesinadas en nuestro país y en lo que llevamos de año se han registrado 60 muertes por violencia de género, de las cuales, 13 habían puesto en algún momento una denuncia contra su maltratador, y 10 tenían alguna medida de protección en el momento en el que se consumó el crimen.

Estos datos ponen de manifiesto que la ley Integral contra la Violencia de Género, aprobada hace cuatro años, se muestra como un instrumento ineficaz para combatir la violencia de género y que las medidas de protección integral son claramente insuficientes, así como el presupuesto – 4 millones de euros para el año 2009- destinado para luchar contra esta lacra.

El Gobierno parece conformarse con aprobar una Ley que se ha quedado en papel mojado, pues la evidencia demuestra día tras día, con nuevas víctimas mortales, que esta Ley no funciona. De hecho, las carencias de la Ley ya han sido puestas de manifiesto por organismos como el Defensor del Pueblo o Amnistía Internacional.

Tanto es así, que tres años después de la entrada en vigor de la Ley Integral contra la Violencia de Género, el 30 por ciento de las 72 mujeres asesinadas en 2007 había denunciado a su agresor y sólo el 4,6 por ciento de las que había solicitado una orden de protección la consiguió.

En Lleida, los Mossos d’Esquadra deben proteger en la actualidad a 336 mujeres víctimas de la violencia de género y las órdenes judiciales desbordan los recursos policiales y sociales. Una situación, además, que se agrava día a día, ya que, según el Consejo General del Poder Judicial, durante los últimos cuatro años, cada dos días un juzgado de Lleida dicta una orden de protección de una víctima de la violencia masclista.

Todos estos datos ponen de relieve que no basta con aprobar una ley, también es necesario realizar un buen diagnóstico de la realidad para poder tomar medidas eficaces y luchar contra una de las peores lacras de nuestra sociedad. Hay que hacer una valoración objetiva y detectar donde se está fallando y que nuevas medidas hay que adoptar.

Desde el Partido Popular queremos reiterar nuestro compromiso en la lucha contra la violencia de género, una de las peores lacras que sufre nuestra sociedad y que desgraciadamente cuesta la vida anualmente a decenas de mujeres.

Por ello, consideramos necesario adoptar, entre otras, una serie de medidas específicas que permitan mejorar la eficiencia en la lucha contra la violencia de género, como son: incrementar el número de policías dedicados exclusivamente a la violencia de género, especialmente formados para estas tareas y en comunicación directa, permanente y personalizada con las víctimas reales o potenciales; incrementar el número de Juzgados especializados en violencia de género, dotándolos de los medios necesarios para garantizar su funcionamiento, e incrementar los recursos que los ayuntamientos de las comarcas leridanas destinan a atender a las mujeres y victimas de la violencia de genero.

En este sentido, en el Pleno de la Diputación de Lleida del pasado viernes, el Grupo del Partido Popular ha solicitado que en los presupuestos de la Corporación para 2009 se destine una partida presupuestaria específica destinada a incrementar los recursos de que disponen nuestros ayuntamientos para luchar contra esta lacra social.

Estas, tanto a nivel estatal, autonómico, como local, son algunas de las medidas que desde el PP consideramos necesario potenciar. Ahora es tarea y responsabilidad del Gobierno adoptar éstas y demás medidas que sean necesarias para erradicar la violencia de género, aunque para lograrlo, antes el Gobierno debe dejar de lado su autocomplacencia en todo este tema y hacer autocrítica. En pocas palabras: menos manifiestos y más recursos.

L’Aran i les Vegueries

La reforma territorial de Catalunya s’ha convertit en un dels temes cabdals del Govern tripartit per la present legislatura. Se n’està fent per part de la Conselleria de Governació una qüestió vital pel futur de Catalunya, en un nou intent per mantenir a l’opinió pública allunyada dels greus problemes que patim els ciutadans.

La reforma territorial de Catalunya, les futures vegueries, no són una prioritat pels catalans, ja que, entre altres coses, suposaran una duplicitat d’actuacions i un major nombre de tràmits burocràtics. A més, és un tema que s’està portant d’esquena, no tan sols als ciutadans, sinó també a les formacions polítiques que, com el Partit Popular, no compartim el pensament, ni els criteris, ni les prioritats del Govern tripartit.

A més, abans de fer una nova distribució territorial a Catalunya, el que cal fer és millorar l’eficiència i eficàcia de l’organització territorial de l’administració pública catalana, buscant una major coordinació de les estructures i institucions que ja existeixen actualment.

Amb tot aquest batibull territorial, crida especialment l’atenció el cas de la Val d’Aran, ja que si el Govern no és capaç de posar-se d’acord i buscar una solució consensuada, amb quina credibilitat poden fer creure als ciutadans la necessitat d’una nova reorganització territorial a Catalunya?

Tant és així, que aquesta divisió i manca de consens també es va escenificar en la moció aprovada per la Diputació de Lleida amb els vots a favor de CiU, PP i Unitat d’Aran –per cert, aquest últim és un dels tres partits que configuren l’actual govern provincial-, i en contra del PSC i ERC, en la que s’exigeix a la Generalitat que no inclogui la Val d’Aran en la futura vegueria de l’Alt Pirineu.

Des del Grup del Partit Popular a la Diputació vàrem donar suport a aquesta moció atenent el sentiment majoritari dels aranesos, ja que, segons una enquesta, el 98 per cent dels habitants de la Val d’Aran estan en contra de forma part de la futura vegueria de l’Alt Pirineu. Una opinió i una postura que també està avalada per les institucions i els partits polítics aranesos.

En aquest sentit, cal recordar que l’article 3.4 de l’Estatut i disposició addicional fan palès la peculiaritat de la Val d’Aran dins de Catalunya i és per això que l’Aran no vol ser menyspreada ni estar ubicada en una estructura territorial que no sigui la seva pròpia i que ara l’encaparrament d’un Govern i d’uns consellers pretenent variar, enterbolint una relació i una situació pacífica i normalitzada com la que es viu actualment a la Val d’Aran.

Així doncs, malgrat que des del PP som contraris a les vegueries, ja que seria un pas enrere en la història administrativa de Catalunya, pensem que l’Aran té una singularitat pròpia dins de Catalunya que està emparada en el règim jurídic específic, d’aquí el nostre recolzament a la moció i a l’opinió majoritària de les institucions i dels ciutadans i ciutadanes de la Val d’Aran.

Per tant, cal no precipitar-se a l’hora de tirar endavant la reforma territorial de Catalunya i la implantació de les vegueries, i més si es té en compte que l’actual divisió administrativa i les vigents institucions ja funcionen, funcionen be, i estan plenament consolidades i reconegudes.

Afany recaptatori de la Paeria

L’equip de govern socialista de l’Ajuntament de Lleida, davant de la crisis econòmica que ens afecta, ha fet determinats gestos que des del Partit Popular considerem insuficients perquè, tot i després del gest, els ciutadans i ciutadanes de Lleida continuem pagant per sobre de la mitjana pel que fa als impostos municipals, i aquesta és una trista realitat que patim i que des del PP ja fa anys que venim denunciant.

Aquesta realitat queda reflectida en l’aprovació per part del Govern socialista de la Paeria de les ordenances fiscals de la ciutat de Lleida. Aquest fet farà que les taxes i els impostos municipals s’incrementin un 4,3%, independentment de quin sigui l’increment del salari dels lleidatans, amb la qual cosa es demostra que poc importa i preocupa al Govern municipal que els ciutadans de Lleida perdin poder adquisitiu. Aquí del que es tracta és de recaptar, i si una família no pot arribar a final de mes, doncs ja s’espavilarà. I així, senyor alcalde no anem bé.

De ridícula podem qualificar la rebaixa que s’ha aprovat de l’impost de circulació. Una petita rebaixa –sobre un màxim de 2 es rebaixa de 1,95 a 1,90- que no evita que l’impost de circulació que paguem els lleidatans continuï sent dels mes alts de tot l’Estat espanyol.

Tant és així que, segons l’informe anual de Automovilistas Europeos Asociados, l’impost de circulació que es paga a la ciutat de Lleida és el quart més elevat d’Espanya, superant el preu d’altres ciutats molt més grans com són Madrid, València o Saragossa.

Pel que fa a l’Impost de Bens Immobles (IBI), els ciutadans de Lleida som dels que paguem més per aquest concepte, motivat principalment per la revisió cadastral i per la nul·la voluntat de l’equip de govern de voler reduir veritablement el seu impacte. En aquest tribut la Paeria aplica l’esforç fiscal màxim permès per la llei, fins el punt que la recaptació per aquest concepte s’ha incrementat un 39% en els darrers tres anys. D’aquesta manera, el rebut mitjà per pis ha passat de 285 a 376 euros i representa per a les arques municipals uns ingressos superiors a 36 milions d’euros.

Des del PP creiem que el Govern socialista de la Paeria està castigant amb aquest impost als lleidatans que tenen la seva vivenda en propietat i és per aquest motiu que vàrem demanar que es reduís aquest impost, al menys, fins al 0,650%, una petició que va ser rebutjada pels qui es diuen defensors de polítiques socials i progressistes.

També vàrem presentar, al Ple que va aprovar les ordenances fiscals, esmenes dirigides a afavorir i protegir a les famílies, particularment a les nombroses, amb uns criteris molt més sensibles que els que es contemplen a l’actualitat. Així, des del PP proposàvem un criteri diferenciador segons la renda de les famílies nombroses perquè se’ls apliqués una bonificació en la quota de l’IBI.

Tanmateix, des del PP també consideràvem necessari que es bonifiqués el rebut de l’IBI als veïns de l’Horta de Lleida, no tan sols per afavorir aquesta zona de la ciutat per tot allò que representa, sinó per garantir-ne la seva subsistència i viabilitat, i perquè és un indret que, avui en dia, encara no gaudeix dels serveis municipals amb les mateixes prestacions que la resta de barris de la ciutat de Lleida. Malauradament, l’actual equip de govern de la Paeria, pel que es va veure, no comparteix les nostres inquietuds i totes les esmenes del PP van estar rebutjades sistemàticament, malgrat que puguin ser positives per la ciutat i per les persones que hi conviuen.

I en temps de crisi com la que estem patint, no deixa de ser sorprenent que el Govern municipal no hagi previst cap tipus de bonificació de l’IAE amb la finalitat d’impulsar la contractació i beneficiar i promoure determinades polítiques relacionades amb les empreses. Com tampoc es fa el suficient per solucionar el problema de l’habitatge, actualment un dels principals mals de cap dels lleidatans, ja que cada dia són més els qui no poden accedir a pisos ni de propietat ni de lloguer.

En aquest sentit, s’ha de fomentar la construcció d’habitatges protegits i concertats, sense tenir en compte si són d’iniciativa pública o privada, perquè el més important és procedir a la construcció de vivenda social i no qui l’executi. És lamentable que en el que portem d’any el Col·legi d’Arquitectes de Lleida tan sols hagi visat 41 habitatges de protecció oficial a tota la província, dels quals cap és a Lleida ciutat.

Mentre des del PP considerem que en aquests temps de crisi s’ha d’afavorir a la família, l’economia, les empreses i la construcció d’habitatge social, entre altres factors, que són les necessitats més bàsiques dels ciutadans, a l’equip de govern socialista de l’Ajuntament de Lleida, pel que es veu, l’únic que li preocupa són les arques municipals a tenor del seu, més que demostrat, afany recaptatori.

Els ciutadans, indubtablement, hem de contribuir al finançament dels serveis que ens ofereix l’administració i, en conseqüència, hem de pagar impostos, però aquests han de ser sufragats en la seva justa mesura, tenint en compte els principis d’equitat i justícia distributiva.

Trens Avant entre Lleida i Saragossa

La Diputació de Lleida aprova una moció, a petició meva, per reclamar a Renfe trens llançadora Avant entre les ciutats de Lleida i Saragossa.

Renfe ha reconegut que diàriament circulen trens Avant sense passatjers per aquest recorregut, trens que fan el trajecte Saragossa – Osca i el trajecte entre Lleida i Barcelona, a més d’altres que van buits des dels tallers de Renfe a Madrid fins a Lleida per realitzar el servei Avant a Catalunya.

A més, són moltes les persones que per motius professionals i laborals es desplacen diàriament de Lleida a Saragossa i viceversa.

El motiu d’aquesta moció és per intentar que d’una vegada per totes fem realitat una demanda generalitzada de les institucions, entitats i de la gent de Lleida de poder gaudir de trens llançadora Avant en el trajecte entre Lleida i Saragossa.

Uns trens llançadora que haurien de tenir unes característiques i unes tarifes similars a les que ja funcionen entre Lleida-Tarragona i Barcelona.

Fins ara tot han estat bones paraules i intencions per part de Renfe, però la realitat és que no s’acaba de concretar amb fets. I és per això que des del Partit Popular hem pensat que si donem un cop de ma des de la Diputació de Lleida aquest desig generalitzat es pot fer realitat en un període curt de temps.

Tarifas eléctricas

El Gobierno, en plena crisis económica, sigue haciendo marketing y engañando a los ciudadanos al aprobar la mayor subida de las tarifas eléctricas en los últimos 25 años. Zapatero se comprometió a “aumentar las tarifas eléctricas en línea con la inflación” en 2008, y tras la subida del 3,3% en enero, y del 5-6% anunciada hace unos días, en lo que va de año ya la ha aumentado casi un 10%, casi el doble de la ya de por sí alta tasa de inflación (4,7%). Y puede que ésta no sea la última subida en 2008.

Para despistar a la opinión pública ante esta brutal subida, el Gobierno anuncia que se eximirá del pago de los costes fijos del suministro, que no del consumo eléctrico, a aquellos clientes que tengan contratada una potencia máxima de 3 Kw. Esta medida supone una rebaja máxima del 10% de la factura a un colectivo no superior a 4 millones de hogares, y sin embargo perjudica a más de 20 millones que verán fuertemente incrementada su factura de la electricidad.

Esta mal llamada “tarifa social” se aplica teniendo en cuenta exclusivamente la potencia contratada, no el nivel de renta. En consecuencia un soltero de renta alta que viva en un apartamento pequeño, o que consuma poca energía, se beneficiará de una tarifa especial sufragada por familias mucho más humildes. Como con la deducción de los 400 euros, el PSOE perjudica claramente a las familias, y en especial a las más necesitadas.

Esta medida la sufragarán el resto de consumidores, a los que a la subida propuesta se les unirá el coste de la mal llamada “tarifa social”, ya que el Ministerio anuncia la creación de un sistema progresivo de tarifas según el consumo, determinando que a mayor consumo, mayor tarifa por Kw. Esta medida perjudicará especialmente a las familias numerosas por su mayor consumo.

Así las cosas, Zapatero oculta que, aproximadamente, 20 millones de hogares se verán perjudicados por esta decisión. Por ello, el anuncio se ha visto rodeado de una total falta de transparencia, ya que se desconoce aún entre otras cosas, el incremento medio de las tarifas, cómo se articulará y cuáles son los tramos de la tarifa progresiva.

Por si fuera poco con la subida de las tarifas eléctricas, la pasividad del Gobierno ante las subidas de los precios de los hidrocarburos agrava aún más la situación de las familias, autónomos y empresas.

La subida de las tarifas es la consecuencia de la incapacidad para anticiparse a la demanda y de la mala gestión del Gobierno la Legislatura pasada. Los consumidores empiezan a pagar los tejemanejes de Miguel Sebastián en Moncloa haciendo y deshaciendo operaciones empresariales del sector energético a su voluntad.

Des del PP proponemos combatir el exceso de intervencionismo en este sector y fomentar la eficiencia en el mercado. Para ello es necesario contar con un marco de regulación que incentive tanto la inversión en generación como la libertad de los consumidores.

Es absurdo modificar tarifas permanentemente para satisfacer a unos u otros. El modelo a seguir es el de otros países europeos como el británico o algunos escandinavos en los que, garantizándose una tarifa refugio para un grupo reducido de consumidores, el resto acude al mercado. En esos mercados existen organizaciones de consumidores que sindicadamente tienen un gran poder de negociación al comprar juntos.

Maria José Horcajada
Concejal de la Paeria y Presidenta del PP de Lleida