Davant dels atacs a gossos de la protectora Amics dels Animals del Segrià cal una actuació contundent de la Paeria

Davant dels diferents atacs contra els gossos que té en acollida la Protectora Amics dels Animals del Segrià –tres en una setmana-, la regidora del PP a l’Ajuntament de Lleida, Maria José Horcajada, ha afirmat que la Paeria ha de respondre amb contundència, i en aquest sentit considera que no tan sols ha de personar-se com acusació particular quan els delinqüents siguin detinguts, sinó que també ha d’aplicar mesures preventives per evitar que aquests fets execrables es repeteixin.

Horcajada ha remarcat que la foto al diari del regidor responsable de Medi Ambient no fa una altra cosa que demostrar la deficient actuació de la Paeria en aquest assumpte i demana un augment de la vigilància policial als voltants de la protectora, “ja que es lamentable que voluntaris de la pròpia protectora hagin de fer guàrdies per evitar nous atacs”.

La regidora popular, Maria José Horcajada, ha remarcat que la prevenció i l´ ajuda amb càrrec als pressupostos municipals a aquestes protectores que ajuden a cobrir les deficiències de la canera municipal, són un dels aspectes on la regidoria de Medi Ambient ha de treballar.

Supressió dels punts negres de la N-240

El Ple de la Diputació de Lleida va aprovar per unanimitat una moció presentada per la diputada del PP, Maria José Horcajada, en la que exigeix al Ministeri de Foment eliminar els punts negres de la carretera N-240 entre Lleida i les Borges Blanques, desprès que un accident el passat dia 13 de gener hagi elevat a 8 les víctimes mortals en aquest tram de la carretera en els darrers tres anys. La moció es refereix a les cruïlles de Torregrossa i Margalef, Juneda i Masia Salat, on es va produir l’últim accident. El text reclama la construcció de rotondes a les interseccions de Torregrossa i Juneda i demana atendre el projecte presentat fa un any pels responsables de Masia Salat per donar una solució a aquesta cruïlla, sense que fins ara hagin rebut una resposta per part del Ministeri de Foment.

La economía familiar

Los datos del Instituto Nacional de Estadística demuestran que 2007 ha sido un año con menos crecimiento, más inflación y más desempleo. Nuestra economía ha crecido un 3,8 por ciento en el último trimestre, un nivel de crecimiento inferior al resto de Europa, siendo la primera vez que esto ocurre desde la entrada de España en el euro y confirma que la economía española está en un claro proceso de desaceleración.

Donde más se advierte el frenazo es en el consumo de los hogares, que son el motor de la economía, así como en la inversión, tanto de bienes de equipo como en la construcción. La industria también muestra una clara ralentización de su actividad y la creación de empleo se está resintiendo, reflejándose en más paro en el sector industrial y en la agricultura.

Esta nada satisfactoria situación económica hace que España sea el país de la Zona Euro cuyo salario medio real más ha bajado en los últimos cuatro años, con un descenso de más de 500 euros anuales y ello unido al incremento de los tipos de interés ha llevado a las familias españolas a estar muy endeudadas. Tanto es así, que la subida del euribor del 2,1 al 4,8 por ciento en los dos últimos años ha provocado que las hipotecas medias paguen al mes unos 225 euros más.

Tampoco se puede obviar que los precios de algunos productos de primera necesidad se han incrementado hasta un 22 por ciento en el último año y que la inflación se ha disparado en los dos últimos meses, pasando del 2,2 al 4,3 por ciento. La leche está más cara que nunca y ya cuesta lo mismo que un litro de gasóleo, el pan va a seguir subiendo porque el precio de los cereales se ha incrementado un 40 por ciento, y también han subido los huevos, la carne, la luz, el teléfono, la bombona de butano y el transporte –tren de la Pobla y AVE, entre otros-, además, como he mencionado anteriormente, las hipotecas que suben prácticamente todos los meses.

Mientras todo esto ocurre, el Gobierno practica la política del avestruz y el señor Zapatero sigue viviendo en su país de las maravillas y macrocifras, cuando la realidad es bien diferente y demuestra que cada día son más los españoles que viven y resisten con micro-salarios y con más problemas para poder llenar la cesta de la compra.

Por el contrario, para hacer frente a esta situación, el Partido Popular ha anunciado una envidiable reforma fiscal gracias a la cual los trabajadores y los pensionistas que ganen menos de 16.000 euros al año van a dejar de pagar el impuesto sobre la renta, una medida que afectará a un colectivo de unos 7 millones de personas. Además, si el PP gana las próximas elecciones generales acometerá otra reforma destinada a que las mujeres que trabajan fuera de su casa tengan un tratamiento fiscal específico. En este caso en concreto, de esta medida podrán beneficiarse 5,7 millones de mujeres.

Ante estas medidas sociales y beneficiosas para el conjunto de la sociedad española anunciadas por el presidente del PP, Mariano Rajoy, el vicepresidente económico del Gobierno socialista, Pedro Solbes, que se caracteriza por sus continuas subidas de impuestos, ha intentado desacreditarlas diciendo que el coste de la rebaja fiscal del PP será de cuatro mil millones de euros y que las arcas del Estado no los pueden asumir.

Des del PP desconocemos de donde ha sacado el señor Solbes estos datos, pero lo que si sabemos es que si los mileuristas españoles y los perceptores de las pensiones más bajas soportan esa cantidad de impuestos, entonces es más que evidente que la reforma fiscal propuesta por el PP no solo es justa, sino que además es necesaria y urgente.

Además, esta reforma tiene por objeto hacer de España uno de los países con una fiscalidad más moderna, eficiente y justa de la Unión Europea. Es una propuesta que pretende mejorar sustancialmente la competitividad de la economía española, y ello es posible si se tiene en cuenta que en nuestro sistema fiscal todavía existe un amplio margen para incentivar a través de las rebajas y la eliminación de determinados impuestos la actividad económica y la creación de empleo.

Ahora bien, también somos conscientes que dado el gran alcance de esta reforma, su aplicación ha de ser gradual, y puesto que afecta también a tributos cedidos parcialmente o en su totalidad a las Comunidades Autónomas, su aplicación plena sólo puede realizarse de forma paralela a la negociación y modificación del actual sistema de financiación autonómica y local.

En resumidas cuentas y volviendo a la situación económica actual, después de cuatro años de Gobierno socialista, los españoles tenemos la imagen de un presidente del Gobierno que saca pecho por los datos macro de la economía española, y sobre todo, la imagen de un país en el que los precios de los productos y servicios esenciales están por las nubes. Un país en el que los tipos de interés suben sin parar, en el que las hipotecas resultan inasequibles para muchos y en el que no deja de aumentar la presión fiscal. En definitiva, tenemos la imagen de un país, gobernado por un señor que se hace llamar Zapatero que en vez de arreglar los problemas, los crea, y que en lugar de buscar soluciones, diseña excusas.

Maria José Horcajada
Presidenta del PP de Lleida

Educació per a la ciutadania

Fa molts anys, a les escoles s’estudiava una assignatura anomenada Urbanitat, amb la vinguda de la democràcia, aquesta es va suprimir per considerar, entre altres coses, que ensenyava als infants i joves únicament un aspecte de la vida, no era oberta ni plural.

Aquesta assignatura, el que pretenia era ensenyar a tenir respecte vers les altres persones, principalment als pares i professors. Com tot, tenia les seves mancances i limitacions.

Amb la vinguda de la democràcia i l’obertura de la societat, l’educació ha experimentat una decadència total. De la llibertat que es volia donar s’ha passat quasi al llibertinatge. El progressisme que es volia i es vol implantar a les aules ha degenerat en una manca total i absoluta de respecte vers els professors i els pares.

Els pares són els responsables últims de l’educació dels seus fills, són els que han de decidir quin tipus d’educació necessiten. Des d’aquesta perspectiva, crec que el govern de l’Estat és excessivament intervencionista.

En aquest cas concret, el govern intervé per implantar una educació que sigui la fidel imatge del seu pensament polític. Diu defensar la democràcia i el respecte a la pluralitat, però l’únic que està fent és que tots els nens i nenes aprenguin sota la seva filosofia de vida, menyspreant institucions tan nostres com la família i el matrimoni. Demana respecte per totes les cultures i manifestacions religioses, i alhora, rebutja la religió catòlica i les seves tradicions i costums.

Crec sincerament que a l’escola, d’acord amb el sentiment dels pares, cal impartir una educació basada en el respecte i la tolerància, que faci recuperar als pares i professors aquella autoritat perduda; però aquesta educació ha de partir del fet que Espanya ha estat una comunitat catòlica, i per tant, el que primer s’ha de respectar, que no imposar, són les costums, tradicions i creences dels espanyols. Només quan aquestes siguin acceptades, podrem ser tolerants amb totes aquelles que venen de fora.

Acebes opina en Lleida

El Secretario General del Partido Popular, Ángel Acebes, en su reciente visita a Lleida comentó "yo veo al PP de Lleida fuerte, exactamente igual que en el resto de Catalunya, ya que tanto Sirera como Horcajada están realizando una gran labor, porque todos sabemos que Catalunya y Lleida en particular, van a ser muy importantes para vencer en las generales de marzo".

Seu d'Agricultura a Lleida

Lleida ha de ser un punt de referència del sud d’Europa d’Espanya i de Catalunya en matèria agroalimentària, i per tant ens hem d’especialitzar en agroalimentació i tenir poder de decisió, i per això és necessari que la Generalitat compleixi l’acord del Parlament i traslladi a Lleida la seu de la conselleria d’Agricultura.

Però també és fonamental que Lleida sigui la seu de l’IRTA, amb la finalitat d’atraure investigadors i empreses punteres en aquest sector, i com a complement, cal dotar a la Universitat de Lleida de noves titulacions, i una d’elles ha de ser la Facultat de Veterinària.

Tot això no ho dic i reclamo únicament com a portaveu del Grup del Partit Popular a la Diputació, sinó que és una reivindicació de la pròpia Universitat de Lleida i dels sectors socials, econòmics i empresarials de Lleida.

Els lleidatans i lleidatanes, contràriament al que va dir el conseller d’Agricultura, som molt treballadors, tenim massa paciència i encara demanem poc.

Lleida tan sols aconseguirà el que necessita i deixarà de ser la ventafocs de Catalunya amb polítics que des del Govern defensin el territori i exerceixin de lleidatans, cosa que ara sembla ser que ens manca.

Per aquests motius, des del Grup del Partit Popular vam presentar al darrer ple de la Diputació, una moció en aquests termes, i també per aquests motius vam decidir consensuar-la amb els altres grups de la Corporació perquè pensem que per sobre d’interessos partidistes Lleida i les seves comarques són el primer, i la unitat fa la força.

Túnel de Vielha

Fa uns dies els lleidatans ens aixecàvem amb la noticia de que el Túnel de Vielha s´inaguraria al Pont del Pilar i que ho faria no amb els tres carrils com estava previst al Projecte sinó únicament amb dos.

A partir d´aquest anunci la Diputació de Lleida va encarregar un informe als seus tècnics, el qual també ha estat i és decisiu per a la defensa dels tres carrils.

El Grup del Partit Popular a la Diputació també considerem que el nou túnel de Vielha ha de tenir els tres carrils projectats inicialment.

Vam presentar una moció en aquest sentit, una moció que enteníem havia de sortir amb el màxim consens per donar més força a aquesta reivindicació i per recolzar els nostres tècnics.

Des del Grup del Partit Popular confiem que finalment la reunió mantinguda entre els tècnics de la Diputació i els del Ministeri de Foment arribi a bon port i que el nou túnel de Vielha mantingui els tres carrils projectats inicialment.

No obstant, i després d’aquesta vergonyosa actuació del Ministeri de Foment, hem de ser cautelosos i no baixar la guàrdia, ja que per ara d’aquella reunió tan sols han sortit bones intencions i paraules i no fets, i això ho demostren tant els titulars de premsa com les declaracions dels responsables polítics: “Foment i Diputació ja estan gairebé d’acord en les qüestions tècniques”, “esperem una solució satisfactòria”, “crec que podem ser optimistes”, “en poques hores hi haurà una solució satisfactòria”, o “ encara hi ha incògnites”. Com he dit, bones paraules, però en aquests moments cap compromís en ferm per part del Ministeri de Foment de que el túnel de Vielha mantindrà els tres carrils.

Més enllà d’aquestes bones paraules poca cosa més va sortir d’aquella reunió, per tant, no hem de baixar la guàrdia, no ens podem relaxar i hem de vetllar fins que Foment digui, i per escrit, que el nou túnel de Vielha tindrà els tres carrils projectats inicialment.

I dic això perquè per tenir un túnel de 2 carrils ja tenim el túnel vell que és dels anys 40, i ara el que toca és fer precisament el que estava projectat, és a dir un túnel amb tres carrils perquè és una necessitat per poder atendre tot el turisme, el transport de mercaderies i la promoció econòmica, cultural i turística de la Val d’Aran.

Considerem que després d’invertir 176 milions d’euros i després de 2 anys de retard, ja no ve de dos mesos la seva posada en funcionament, ja que l’important, pensem, és que es pugui inaugurar amb els tres carrils de circulació.

Entenem que la decisió de passar de 3 a 2 carrils ha sigut una decisió política i no tècnica. I dic això perquè hem tingut accés a informes tècnics i hem parlat amb tècnics de diferentes administracions que avalen que tècnicament és possible i viable que el nou túnel de Vielha mantingui els tres carrils projectats inicialment, i si ara finalment serà així, demostrarà que el nostre raonament és correcte.

Per aquest motiu vam presentar la moció, i també per aquest motiu vam decidir consensuar-la amb els altres grups, perquè surti de la Diputació un clam unànime en favor d’un túnel de Vielha amb 3 carrils.