Una pista de skatepark per als Magraners

El barri dels Magraners necessita i vol la construcció d’un skatepark. Més de 1.000 signatures s’han recollit amb aquesta petició per a que els joves dels Magraners puguin practicar skate en un lloc adequat i segur i sense molestar a la resta de veïns.

M’he reunit amb veïns d’aquest barri de Lleida, i m’he compromès a presentar aquesta proposta a les comissions municipals d’Urbanisme, Joventut i Esport de l’ajuntament de Lleida amb la finalitat que es contempli en el pressupost de la Paeria pel 2011.

La construcció d’aquest skatepark servirà per compensar la manca d’equipaments i d’inversions de la Paeria al barri dels Magraners, i un lloc idoni seria la zona esportiva, al costat de les pistes de petanca, darrere del col·legi.

Cal recordar que barris com Pardinyes i el Secà de Sant Pere ja disposen d’aquestes instal·lacions.

Maria José Horcajada

Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

GobaLleida

Tant a l’Ajuntament de Lleida com a la Diputació, he donant suport a la creació del consorci GlobaLleida, que té com a objecte la promoció econòmica i la contribució al desenvolupament econòmic, empresarial i territorial en tot l’àmbit de la demarcació de Lleida fomentant l’emprenedoria i l’ocupació, recolzant la innovació i la competitivitat i apostant per la projecció exterior.

Aquest objectiu en el cas de les terres de Lleida és una necessitat:

En primer lloc perquè el nostre territori aglutina només 400.000 persones i hem de competir en un món global, i fins i tot hem de competir dins de Catalunya per la manca d’una especialització dels diferents territoris.

És objectiu bàsic incrementar la projecció de Lleida com a pol agroalimentari, aprofitant el caràcter agrari i ramader de les seves terres, facilitant la recerca de noves inversions i millorant la competitivitat per obtenir major pes econòmic tant a Catalunya com a Espanya. Però també cal obrir-se a altres camps i a altres sectors.

En segon lloc perquè ens obliga el moment actual, en època de crisi cal fusionar i evitar duplicitats, cal aglutinar els recursos per fer una millor distribució i un millor aprofitament.

Actualment l’administració ja està prou unflada, aquest ens ha de servir per alleugerir-la. Realment la Diputació ha d’apostar incondicionalment per traspassar les funcions de Promoció Econòmica a aquest nou ens, alliberant els recursos, i si cal, també el personal.

Eix viari Madrid – La Jonquera i Tarragona - Sant Sebastià

Al darrer ple de l’Ajuntament de Lleida i al de la Diputació, vaig presentar una moció, en nom del Partit Popular, demanant el suport d’ambdues institucions al manifest d’alcaldes i empresaris en favor del desdoblament de la N-II entre Fraga i Alfajarín, i el desenvolupament de l’eix viari Tarragona - Sant Sebastià.

Considero que els dos eixos són molt importants pel desenvolupament social i econòmic de les comarques de Lleida.

Pel que fa al primer, cal dir que és l’únic tram que queda en tot l’eix Madrid – La Jonquera sense desdoblar. Al seu dia es va demanar l’alliberament parcial del peatge de la AP2, però s’ha vist que no és suficient, ja que tot i les petites reduccions de peatges, no han servit per fer més fluïda i menys perillosa l’actual tram de la N-II entre Fraga i Alfajarín, que tot i no estar en territori català, afecta a molts lleidatans.

Pel que fa a l’altre eix, del qual hi ha alguns trams en ús, el més proper el tram Lleida-Raimat, ha quedat actualment paralitzat amb l’excusa de la crisi econòmica, encara que es podria dir que és a causa de la crisi d’idees que pateix el Govern de l’Estat. Aquesta és també una via principal i prioritària pel desenvolupament de les empreses de Lleida i la efectiva connexió entre el Mediterrani i el Cantàbric.

Sortosament, en ambdues institucions, la resta de Grups han considerat positivament aquestes necessitats, i la moció ha estat consensuada i signada per tots els Grups, cosa que li dóna més força davant el Ministeri de Foment i el Govern de l’Estat.

Maria José Horcajada
Regidora i Diputada portaveu

L’ajuntament de Lleida no demana el desdoblament de la Nacional-II

He denunciat la falta de representants de l’Ajuntament de Lleida a la reunió d’Alcaldes per demanar el desdoblament de la Nacional-II entre Fraga i Alfajarín.

La signatura d’aquest manifest no té una altra intenció que aconseguir un compromís per part de Foment per fixar un calendari d’obres i dates perquè el desdoblament sigui una realitat evitant així que aquest tram continuï sent la carretera lenta i perillosa on el nombre de sinistres en col•lisions frontals és el més alt del país.

Actualment el tram Alfajarín-Fraga, únic tram pendent de conversió en autovia del corredor Madrid-Barcelona, continua sent una carretera de doble sentit fet que obliga als ciutadans de Lleida a agafar l’autopista de peatge si volen desplaçar-se a Zaragoza o Madrid de forma ràpida i segura.

Els interessos de Lleida i els seus ciutadans han d’estar per sobre de qualsevol altre, i infraestructures tant llargament reclamades com són l’autovia fins a Zaragoza són bàsiques per la vertebració territorial i econòmica del territori de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

Els comptes de la Diputació de Lleida

La liquidació del pressupost del 2009 de la Diputació de Lleida, entre d’altres coses, posa de manifest les moltes modificacions efectuades per l’equip de govern. En va haver per valor de quasi 44 milions d’euros, que és la desviació que contempla la liquidació dels comptes de la Diputació.

En el tancament de comptes anuals del 2009 l’equip de govern presumeix de tenir un fort superàvit o estalvi, però amaguen, o no expliquen, que aquest superàvit no ve donat per la contenció en la despesa i la bona gestió pública d’una entitat que ha d’estar al servei dels municipis i dels seus ciutadans, sinó molt d’aquest estalvi ve donat per la manca d’actuació i la manca d’aportació de recursos als municipis.

De l’estudi detallat de la liquidació del pressupost de despeses, veiem que hi ha moltes partides, com el pla d’inversions supramunicipals, inversions en carreteres, el pla de camins, anualitats del PUOS, i tot un seguit de carreteres concretes com la d’Agramunt a Tornabous, Bell-lloc a Bellvís, travessera de Guissona, etc. en les quals no han compromès ni un euro del pressupost , és a dir, el 100 per cent del pressupost passa com a romanent de crèdit per a l’any següent.

Aquestes dades només poden dir dues coses, o bé que se n’havia fet un pressupost excessivament unflat, per mostrar a tothom les moltes coses que volien fer, o bé que no han fet res de res del que s’havien compromès o previst. I tant sigui una cosa com l’altra, és enganyar als ciutadans. De fet, queda patent en aquest expedient, que l’estat d’execució del pressupost total de la Diputació és del 64 per cent, i l’execució del capítol d’inversions és únicament del 24,74 per cent, males notícies en els temps que corren.

Així mateix també es desprèn que el 23% de la despesa és correspon a propostes de despesa sense haver aportat els tres pressupostos necessaris o sense haver justificat la impossibilitat de la seva presentació. També hem pogut comprovar que l’equip de govern de la Diputació utilitza el fraccionament de la despesa per tal d’evitar els procediments de licitació previstos en la llei, el que és un incompliment reiterat de la normativa vigent. Aquesta actuació té conseqüències negatives, impedeix beneficiar-se a la Diputació d’ofertes econòmicament més avantatjoses, dificulta el control i pot afavorir l’amiguisme.

En aquest sentit, amb càrrec al pressupost de la Diputació i per despesa corrent, hem pogut observar el fraccionament en el cas de 12 proveïdors, per un valor total de la despesa contractada d’ 1,9 milions d’euros, i que afecta bàsicament als àmbits de la publicitat i l’exponsorització.

Aquest mateix fet es dóna en la despesa d’inversió en el cas de 5 proveïdors, per valor de 413 mil euros, i en el cas de l’IEI, amb 9 proveïdors, i per valor de 358 mil euros.

En quant a la devolució d’ingressos indeguts, és excessiu el termini de tramitació d’aquesta devolució, i per tant, des del Partit Popular considerem que s’haurien d’escurçar aquests terminis de devolució que en alguns casos com en l’IAE, arriba als 401 dies, la qual cosa comporta un excessiu increment del pagament d’interessos de demora, que van ser de 54.500 euros, quasi 23 mil euros més que l’any 2008.

Finalment, pel que fa a la càrrega financera, cal destacar que a finals de l’exercici 2009 la Diputació de Lleida arrossegava uns deutes superiors als 73 milions d’euros, que suposa un deute viu del 86,85 per cent.

Aquest percentatge podria mostrar un marge gran d’endeutament futur, perquè s’ha de tenir en compte les variacions negatives en els ingressos corrents, tant en aquest any 2010 com en el següent, el que comportarà una forta elevació del nivell d’endeutament fins i tot sense concertar cap més préstec.

És lamentable la forma en que l’equip de govern de la Diputació, PSC-ERC-UA, gestionen els diners de tots els lleidatans. No podem estar d’acord de cap de les maneres.

Maria José Horcaja
Diputada provincial i portaveu

Per una Catalunya de Tots, una Diada per a Tots

Vivim en una societat plural, diversa i tolerant. Catalunya, és terra d’acollida, una terra on totes les idees són respectades i on el pluralisme polític i social és reconegut per a les societats avançades del nostre entorn com exemple de modernitat, progrés i cohesió.

Malgrat això, la radicalització del discurs d’alguns partits polítics, en una constant lluita per arribar a ser els més independentistes, amagats molts d’ells en contradictoris discursos, han enrarit darrerament el clima polític i social de Catalunya utilitzant la Diada com a jornada reivindicativa contra la Constitució i a favor de la autodeterminació.

Com hem manifestat en moltes ocasions, contràriament al que representen altres formacions polítiques, el Partit Popular sempre ha mantingut i ho continuarà fent una postura clara, ferma i marcadament inconfusible en contra de qualsevol procés que porti a Catalunya cap a la independència.

I en aquest escenari no podem consentir la utilització partidista d’una Festa que ha de ser de tots els que som i ens sentim catalans i no solament d’aquells amb aspiracions independentistes. En una situació com l’actual, els servidors públics no poden mirar cap a un altre costat i hem de dirigir els seus esforços a donar solucions als problemes reals dels catalans. Mentre alguns polítics continuen ocupant el temps en disputes sobiranistes, ni l’administració de l’Estat ni l’administració de la Generalitat ni la nostra administració Local han estat capaces de posar remei al problema més peremptori per a la nostra societat com és la crisi econòmica i atur.

Nosaltres creiem en una Catalunya integradora i no excloent, la Catalunya dels que ens sentim catalans i no per això deixem de sentir-nos també espanyols. Creiem, en l’autogovern de Catalunya però no concebem una Catalunya sense Espanya ni tampoc una Espanya sense Catalunya.

Apostem per una Catalunya líder, per una Catalunya que torni a ser el motor d’Espanya amb un govern que s’ocupi de no pujar els impostos, que ajudi a l’empresari a crear ocupació i que generi riquesa.

La Diada ha de ser una festa de tots. Una festa on tots hem de sentir-nos identificats, una festa per reivindicar la nostra identitat pròpia, però una festa de Tots i per a Tots.

Des del nostre Partit vetllarem en tot moment per la normalitat democràtica que representa la defensa de l’Ordenament Jurídic i de l’Ordre Constitucional, fonament d’una societat que ha assolit les majors quotes de llibertat i autonomia de la seva història. Llibertats que permeten que puguem sentir-nos molt catalans sense deixar de sentir-nos espanyols.

I en aquest escenari tots els catalans moderats trobaran en el Partit Popular de Catalunya, la seva senya d’identitat, un partit que ha defensat, defensa i defensarà una Catalunya integradora, amb un projecte clar, sense contradiccions, ambicionant una Catalunya més pròspera, rica i plural, contribuint entre tots a construir una Espanya més forta. Bona Diada a Tots.

M. José Horcajada i Bell-lloch
Portaveu del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Lleida

Contra la crisi, més impostos?

En un context com l’actual les nostres Administracions han d’adequar les seves polítiques a la conjuntura econòmica i dins de les seves competències adaptar la seva política fiscal a aquestes circumstàncies. Lleida ha estat una ciutat tradicionalment cara pels lleidatans pel que fa a impostos i malgrat tenir l’actual govern marge de maniobra, no han rectificat la seva política impositiva. Viure a Lleida suposa pagar més per determinats impostos, especialment per l’IBI que, si bé és cert que és la principal font d’ingressos municipals, precisament per aquest fet també és l’impost municipal que més afecta als ciutadans de Lleida. Contra la crisi, més impostos. Així es podria resumir la política fiscal de l’actual Govern de la Paeria seguint la tònica dels darrers anys.

El mes de maig l’alcalde anunciava que rebaixaria el tipus de l’IBI per atenuar la forta pujada que experimentaria aquest impost amb motiu de la revisió cadastral de l’any 2005. Un cop presentat l’expedient d’Ordenances Fiscals hem vist que aquesta rebaixa és del tot insuficient. I és que pel que fa a l’IBI les noves Ordenances Fiscals preveuen una reducció mínima del 0,69% al 0,682% incapaç de frenar l’augment legalment previst i donant com a resultat un augment aproximat del 9% en aquelles finques que van ser revisades l’any 2005. Lleida és la capital de l’Estat Espanyol més cara pel que fa a l’IBI. Segons el rànquing tributari de municipis espanyols l’Agència Tributària de Madrid, Lleida és la capital d’Espanya que exigeix un major esforç fiscal als seus ciutadans en relació a l’IBI i pel que fa a l’Impost de Vehicles, tot i la seva congelació està situat en el lloc 13 de 52. L’equip de Govern, amb el mateix guió de l’any anterior, anunciava la reducció i congelació dels impostos i taxes dins d’un paquet de mesures per frenar la crisi, però la realitat ha estat una altra.

A les Ordenances Fiscals per l’any 2011 també trobem afany recaptatori en determinats tributs, com així ho demostra el fort increment de la taxa de retirada de vehicles en prop del 50%, que finalment i sota pressió de l’oposició es veurà incrementada per trams, ja que si bé és cert que es tracta d’una taxa sancionadora, no és menys cert que els ciutadans de Lleida quan cometen alguna infracció no tenen perquè pagar més que en un altre indret. L’Associació d’Automobilistes Europeus ha realitzat un rànquing del cost de la grua a Espanya que, amb aquest increment, situa a Lleida de l’actual 20è lloc al sisè de les capitals més cares a Espanya. Al Partit Popular som conscients de les dificultats financeres dels ajuntaments, mentre la nova Llei de Finançament Local no arriba, però els ingressos no disminuiran, sinó tot al contrari, i únicament per IBI al 2010 es preveu un increment en la recaptació de 6 milions d’euros.

La reducció del dèficit municipal ha de ser a costa d’una major austeritat i d’una reducció d’Organismes i no a costa d’apujar encara més els impostos com es fa fins ara, i lamentem profundament el no de l’equip de Govern a la gairebé totalitat d’esmenes que hem presentat i que tenien com a objectiu corregir increments desmesurats, adequant les Ordenances Fiscals a la situació econòmica actual i alleugerir la càrrega fiscal que pateix el ciutadà, tot beneficiant a les famílies i a les persones amb menys recursos, fomentant la reactivació del teixit empresarial, afavorint l’ocupació i el foment de la sostenibilitat ambiental.

En les darreres Ordenances Fiscals el Grup Municipal del PP ha presentat un conjunt de 18 esmenes, dintre de les quals proposàvem la disminució del tipus de l’ IBI al 0,62 %, suficient per corregir la pujada i fer que el rebut de l’any vinent no s’apugi. Tanmateix, pel que fa a l’IBI, demanàvem augmentar la durada de 5 a 10 anys de les bonificacions als habitatges de protecció pública, bonificacions del 90 % a les famílies nombroses que tinguin ingressos inferiors al salari mínim, del 50 % als ingressos inferiors al doble del salari mínim i una bonificació del 50 % atenent al fet diferenciador de l’Horta de Lleida.

Amb l’objectiu de revitalitzar el teixit empresarial, el PP reclamava una bonificació del 50 % a l’Impost d’Activitats Econòmiques per les empreses que iniciïn la seva activitat empresarial i tributin per quota municipal durant els cinc primers anys d’activitat següents a la conclusió del segon període impositiu i un 25 % a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables. Respecte a l’Impost de Vehicles, el Grup Popular volia la reducció del coeficient fixat per l’equip de govern de l’1,90, proper al límit legal, a l’1,70, un fet que suposaria una reducció mitjana d’entre 15 i 20 euros en el rebut d’aquest impost. Actualment, Lleida és la 13a província amb major esforç fiscal sobre aquest tribut.

Pel que fa a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, reclamàvem una bonificació d’un 30 % sobre la quota a les promocions d’obra nova d’habitatges que es construeixin al Centre Històric, amb l’objectiu de revitalitzar el sector i respondre als més de 3.900 sol·licitants d’habitatge protegit, i també que es bonifiqués en un 50 % la construcció d’habitatge protegit.

En definitiva, un conjunt d’esmenes presentades pel PP per adequar les Ordenances Fiscals a la realitat econòmica actual, per la reducció dels impostos, pel foment de l’activitat econòmica i per afavorir a les famílies quan més ho necessiten. Llàstima que l’equip de Govern socialista de la Paeria no ho vegi igual i prefereixi seguir furgant en les butxaques dels ciutadans apujant-los els impostos. Aquesta és la brillant iniciativa dels socialistes per sortir de la crisi.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida