Maria José Horcajada

Adeu a la Diputació

2011-07-07T14:14:00.002+02:00

Avui m'he adreçat als diputats, diputades i al president de la Diputació de Lleida per darrera vegada des de la noble Sala de plens. Finalitza aquí una etapa política marcada
- En el fons:pel treball i la dedicació,
- I en la forma: pel tracte cordial i amable que sempre hem mantingut durant aquests anys.

Des del Grup del Partit Popular hem intentat, i crec que ho hem aconseguit, fer la tasca que ens van encomanar els ciutadans:
- tasca de control al govern
- i la tasca d’una oposició constructiva, presentant propostes i iniciatives importants i positives per les comarques de Lleida en benefici de tot el territori de Lleida i de tots els seus habitants.

Tots nosaltres formem part de partits polítics diferents, de projectes polítics diferents, però durant aquests 4 anys hem treballat amb una finalitat comú: buscar el progrés i el benestar de les terres i dels ciutadans de la província de Lleida. Tasca, sens dubte, engrescadora, que he fet molt a gust i que ha sigut molt enriquidora tant a nivell polític com intel•lectual.

Voldria recordar algun dels temes que ens han sortit a tall d’exemple importants:
- Vam evitar el transvasament del riu Segre que volien dur a terme amb nocturnitat i alevosia
- I també vam evitar que el túnel de Vielha obrís amb un carril menys.

El futur planteja reptes importants:
- La gestió d’un pressupost en moments complicats
- treballar per una administració més àgil i eficaç, respectant els principis de legalitat i seguretat jurídica
- reforma de l’Administració Pública i el futur paper de les diputacions ( crec que més competències....)
- També la dignificació de la política, tots vostès saben el sacrifici personal i familiar que suposa el dedicar un espai de la teva vida a la política i veiem com els ciutadans ens perceben com un problema, alguna cosa haurem de fer.

En definitiva i no m’estendré, queda molta feina per fer ...

He volgut agrair a tots els diputats i diputades el tracte respectuós i amistós que m’han dispensat, així com el bon enteniment entre tots els grups que, malgrat l’existència de les naturals diferències polítiques entre nosaltres, ha permès en moltes ocasions, un treball conjunt, amb un elevat grau de diàleg i enteniment.

També he tingut unes breus paraules d’agraïment per tots els funcionaris i treballadors de la casa, sense cap excepció, ja que la seva ajuda i col·laboració ha sigut fonamental per poder desenvolupar la meva tasca d’una manera correcta i digna. A tots i totes, repeteixo, moltes gràcies.

Especialment he agraït als assessors del meu grup, Joan Vilella i Anabel Bernadó, la tasca que han desenvolupat durant aquests 4 anys, grans col·laboradors.

I també als mitjans de comunicació que han estat l’altaveu de tot el que s’ha cuinat en aquesta casa.

Desitjant al President, Diputades i Diputats, molta sort i tota mena d’encerts per aquells que iniciïn una nova tasca fora de la Diputació i els que es quedin, demanar-los que continuïn treballant per Lleida amb les mateixes ganes, la mateixa il·lusió i la mateixa harmonia amb la que ho hem fet fins ara.

Jo deixo el meu escó a la Diputació, però ja sabeu que podeu continuar confiant en mi per tot allò que necessiteu i us pugui ajudar, i sobre tot, per tot allò que signifiqui treballar per Lleida i pels lleidatans.

Em despedeixo amb la convicció de no haver defraudat la confiança que un bon nombre de ciutadans van dipositar en el Partit Popular i en la meva persona per a representar-los davant aquesta institució.

Una vegada més, gràcies a tots i a totes per la vostra comprensió i sobre tot per la vostra amistat.

Maria José Horcajada

Urbanització d'Avinguda Garrigues

2011-04-01T14:11:00.001+02:00

Recentment van finalitzar les obres de reordenació de tota la zona de serveis en l’accés des de la carretera LL-11, així com la construcció d’una nova rotonda a l’avinguda de les Garrigues a l’encreuament de l’Avinguda Barcelona i el carrer Agustins. Malgrat la citada reordenació, en el tram entre el Bowling i el canal de Seròs existeix un espai, en la seva part esquerra direcció Bordeta, no arranjada i amb una vorera molt estreta i una corba molt pronunciada, amb una il·luminació deficient, amb edificacions en estat ruïnós algunes d’elles tapiades fa anys.

Per això, al passat ple de l’ajuntament vaig preguntar si es tenia projectat l’arranjament de la part no reordenada d’aquest principal accés a la Bordeta des de l’Avinguda Garrigues, així com si té prevista alguna actuació sobre els edificis que en estat ruïnós donen accés al barri de la Bordeta en aquesta zona, atès que necessita una urgent reordenació, ampliació de voreres i millora de la il·luminació.

Maria José Horcajada

Regidora portaveu Grup PP a l’Ajuntament de Lleida

La liquidació del pressupost de l'ajuntament de Lleida

2011-03-28T11:24:00.003+02:00

L’Ajuntament de Lleida va presentar una liquidació de pressupost amb un romanent de 2,8 milions, incloent els Organisme Autònoms. D’entrada aquest resultat podria ser satisfactori tot i ser la meitat que l’any anterior.

Dic podria perquè és un fals superàvit. Al seu costat hi ha un expedient de reconeixement de crèdits per import de més de 2 milions d’euros. I aquest reconeixement no és una altra cosa que acceptar que hi ha moltes factures pendents de pagament, que no s’havien pagat per manca de diners.

Més de dos milions d’euros que l’Ajuntament deu en la seva major part a petites i mitjanes empreses, incomplint així la llei de contractes del sector públic que obliga les administracions a abonar el preu de serveis i contractes en un màxim de 55 dies.

La falta de rigor alhora de millorar la tramitació i el pagament d’aquestes factures, algunes de les quals daten de l’any 2009, no fa més que agreujar la difícil situació en la que es troben la majoria de les empreses, obligades a ingressar a Hisenda l’IVA de factures que encara no han cobrat i que tardaran a cobrar. (A proposta del PP es va aprovar al Congrés la modificació de la normativa que preveia no fer el pagament de l’IVA de les factures impagades, però que els socialistes no acaben de tirar endavant).

Hem de tenir en compta que quan hi ha factures que es queden sense pagar, vol dir que no tenim disponibilitat per pagar-les, estem esperant que ens paguin a nosaltres per poder abonar el que devem.

Això va bé quan ens deuen més del que nosaltres devem, però aquest any, a l’ajuntament ha estat superior la quantitat que ha de pagar que la que té que cobrar, així mal anem, perquè sempre ens faltaran diners.

Quasi la meitat de l’anunciat superàvit es destinarà a l’amortització de préstecs per aconseguir una reducció dels alts nivells d’endeutament que pateix aquest ajuntament; l’altra meitat serà per pagar factures pendents d’una gran companyia elèctrica.

L’alcalde estava tot cofoi d’aquest estalvi, però jo dic que no té motiu.

Volen saber com s’ha aconseguit aquest estalvi?

No és un estalvi que provingui de la bona gestió de l’equip de govern, en part és fruit de l’imperatiu legal que va suposar el decret de Zapatero de reducció dels sous de funcionaris, és a dir, són els funcionaris els que han contribuït, involuntàriament, a reduir la despesa.

Ara bé, la part més important d’aquest estalvi prové de l’apartat d’inversions, concretament de 33,3 milions d’euros s’han estalviat en inversions, o més ben dit, s’han deixat de fer inversions per import de 33,3 milions d’euros. Unes inversions en habitatge, vies públiques, aigua, parcs i jardins, etc. que l’alcalde havia anunciat i programat, unes inversions que mostrarien lo molt que l’alcalde feia per la seva estimada ciutat, però unes inversions, en definitiva, que s’han quedat sense fer, prova d’aquesta estima.

Dels estats comptables de la liquidació del pressupost queda patent que l’ajuntament va ingressar 40 milions menys dels que tenia previst, en bona part ingressos que hauria d’haver fet la Generalitat i l’Estat en concepte de transport públic, benestar social, junta de sanejament i altres transferències.

Així, lluny queden les propostes d’austeritat, de contenció de la despesa, d’agilització de procediments de gestió per escurçar el temps de tramitació de les factures a l’objecte de millorar els actuals períodes de pagament, en definitiva més del mateix, més morositat, ineficàcia i ineficiència.

Des del Partit Popular creiem en una altra forma de fer política, creiem que una altra gestió és possible, cal un major esforç de contenció, el compliment efectiu de la legalitat en el pagament a proveïdors, evitant en la mesura del possible el reconeixement de crèdit per no perjudicar a les empreses de la ciutat i comprometre els pressupostos següents, i cal una execució curosa de les inversions, cosa que no ha estat capaç de fer l’actual Govern Municipal i per la qual no va comptar amb el meu suport.

Maria José Horcajada

Regidora-portaveu grup PP a l’Ajuntament de Lleida

Mujer

2011-03-08T10:59:00.002+01:00

En el momento de la concepción, justo en la formación de los gametos, los cromosomas sexuales se encargan de decidir el género de la persona y en ese preciso instante la posibilidad de ser hombre o mujer son exactamente las mismas.

Una vez producido el nacimiento ese equilibrio natural se desvanece y es por ello que aún en el siglo XXI, el siglo del conocimiento, el saber y la comunicación celebramos el día 8 de marzo como el día internacional de la mujer trabajadora, fecha reconocida por Naciones Unidas como el día donde se reivindica la lucha de la mujer por su participación, en igualdad con el hombre, en la sociedad y el desarrollo íntegro de la persona, con una salvedad especial este año, ya que se celebran los 80 años en que la mujer española obtuvo el derecho al voto.

A pesar de los grandes avances realizados en nuestro país, fundamentalmente durante el siglo pasado, a día de hoy, son numerosas las comunidades del mal llamado tercer mundo que siguen sufriendo el olvido de unos derechos inherentes a todo ser humano con independencia de su género.
En España, nos estamos poniendo a la altura en la lucha por la igualdad de género y las mujeres vamos alcanzando las cotas de poder que tradicionalmente han sido reservadas únicamente a los hombres, pero aún existen discriminaciones salariales y no hemos solucionado la lacra de la violencia de género entre otras asignaturas pendientes, queda aún mucho camino todavía por recorrer.

Si echamos un vistazo a nuestro pasado, a principios del siglo XX nos encontrábamos un país donde menos del 10% de las mujeres aparecían en el censo de trabajadoras y fundamentalmente lo hacían en profesiones relacionadas con un papel tradicional, tejedoras, empleadas domésticas, enfermeras o profesoras. La legislación plasmaba en el Código Civil el papel de sumisión de la mujer al marido, mientras las reglamentaciones en materia laboral disponían que las mujeres debían dejar de trabajar en el momento de contraer matrimonio.

Con la reforma de los planes de estudio de 1957 se produce la primera entrada seria de las mujeres en el sistema educativo. A partir de 1970 la Ley General de Educación establece la enseñanza gratuita y obligatoria entre los seis y los catorce años. Pero no es hasta 1975 que con la Ley de Igualdad Jurídica se abandona la referencia expresa al deber de obediencia de la mujer al marido, la representación legal de éste y la recuperación de la personalidad jurídica plena.

Con la Constitución, en 1978, se reconoce la igualdad jurídica de hombres y mujeres, que en su artículo 14 predica: “Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” y con ella se inicia un largo camino donde la participación de la mujer en la vida política, social y cultural de nuestro país se ha hecho un hueco importante.

A pesar de ello continua siendo necesario un mayor esfuerzo por parte de todos, hombres, mujeres y Administración Pública para conseguir que esa igualdad plena que propugna nuestra Constitución deje de ser un objetivo para convertirse en una realidad y ese 8 de marzo deje de ser una jornada de reivindicación para ser finalmente un día de celebración.

M. José Horcajada Bell-lloch
Portavoz del Grupo Municipal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Lleida

Una fusió que arriba tard

2011-03-03T12:58:00.000+01:00

En el passat ple de febrer de l’ajuntament de Lleia es va sotmetre a votació els estatuts d’un nou organisme autònom batejat amb el nom “IMECE” que pretén fusionar altres tres organismes -l´Institut Municipal d´Educació, l´Institut Municipal de Cultura i l´Institut Municipal d´Esports-, amb l’objectiu genèric de reduir la despesa municipal, un objectiu que compartim en el fons, però no en la forma.

Ja fa temps que parlem de crisi econòmica i que tots, també el nostre Ajuntament, s’ha d’adaptar a aquesta conjuntura i reduir despesa davant la davallada dels ingressos municipals. Des del PP fa més de tres anys que reclamem mesures d’austeritat, i en aquest sentit al Ple Extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat es va presentar per part del grup socialista un Pla d’Ajust extraordinari curt i poc ambiciós, on lamentablement la gran majoria de l’estalvi venia de les retallades salarials als empleats públics imposades pel senyor Zapatero i s’hi van afegir alguns conceptes més per tal de vendre millor el producte i que no fossin només els funcionaris municipals els que haguessin de carregar amb tot el pes de la reducció de la despesa.

En aquest context, el Partit Popular va considerar que no podíem perdre més el temps i que calia reestructurar l’organigrama de l´ajuntament, ja que tenim una administració sobre dimensionada fruit d’una conjuntura econòmica d’època de vaques grasses i de l’època del tripartit en la que cada partit volia la seva pròpia parcel·la de poder, i varem proposar novament, entre altres mesures, la reducció i supressió d’organismes municipals, fusionant els seus serveis en funció de les seves competències.

Finalment, al desembre de 2010, durant els debats del Pressupost per a l’any 2011, el Paer en Cap va anunciar la fusió dels Instituts de Cultura, Educació i Esports en un sol organisme autònom amb l’objectiu de reduir la despesa en una operació que no es veia reflectida al pressupost per aquest any. Ara, a tres mesos de les eleccions, quan estem al final d’una legislatura, l’equip de govern ens presenten els Estatuts d’un organisme i demana a l’oposició que fem confiança i els aprovem, uns estatuts d’un organisme del qual no tenim el pressupost ni sabem com quedarà el personal adscrit, és a dir, ens demanen “un xec en blanc”.

Ara tenim davant un procés que no sabem com acabarà i que en tot cas hauria de ser el futur Govern Municipal qui ho hauria de decidir. En total s’anuncia un estalvi de 671.000 euros i des del Grup Municipal del Partit Popular ens preguntem si aquesta fusió no es podia haver fet abans. Hem perdut dos anys i el que és pitjor un estalvi en despesa que podia haver suposat un increment en d’altres polítiques prioritàries per a la nostra ciutat.

Des del Partit Popular exigim el rigor i la transparència que es mereixen els ciutadans de Lleida. Som un partit que aspirem a governar, o almenys, a ser decisius en la propera legislatura, i no podem avalar mesures electoralistes, ni podem donar xecs en blanc a un govern que ha estat incapaç de controlar la despesa. Estem a favor de la supressió o reducció d’organismes o qualsevol mesura que suposi millorar l’eficàcia i la gestió municipal, però entenem que aquesta proposta arriba tard, sense dades concretes i conscients que altres models de gestió són possibles i poden suposar un major estalvi a les ja de per si deficitàries arques municipals.

Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida

La Mesquita no ha d’anar al Polígon

2011-03-01T10:34:00.001+01:00

El Grup Municipal del Partit Popular vam votar en contra de fer un nou procediment de concessió d’un solar del polígon industrial per la construcció de la mesquita. L’equip de govern socialista de l’ajuntament de Lleida s’obceca en portar allí els musulmans, en contra de l’opinió de l’oposició, però també en contra dels empresaris i amb el disgust de la pròpia comunitat musulmana que al·lega que l’espai és petit i tornarien a tenir problemes.

Des de l’aprovació pel Ple de 2007 del protocol de col·laboració, el Partit Popular ha criticat el secretisme i la falta de consens en la ubicació d’una mesquita en ple polígon industrial i aquesta falta de consens es veu agreujada ara, que ni els propis musulmans veuen viable ubicar-s’hi.

Malgrat això avui es presenta un plec de condicions en un terreny sotmès a un contenciós administratiu, amb un informe pericial judicial que desaconsella la ubicació d’un centre de culte en aquesta zona, considerant una clara discordança la seva implantació en un polígon industrial, considerant “poc brillant” la zona des del punt de vista de la mobilitat, amb una mesquita que no s’integra a l’entorn significant la segregació d’un col·lectiu en una àrea apartada i inadequada que representa a totes llums l’aïllament social d’una comunitat, amen dels riscos que queden constatats a l’estar en una zona d’emmagatzematge de productes químics i combustibles de les industries properes.

Amb aquest nou plec no es posarà fi a la problemàtica d’una comunitat que pretén intregrar-se de forma plena en la nostra societat, evidentment que no és una obligació d’aquest Ajuntament construir un centre de culte o facilitar un terreny municipal on s’hagi d’ubicar, però sí té l’obligació de posar a disposició dels seus ciutadans els elements necessaris per integrar als nouvinguts, promovent accions encaminades a aconseguir la plena normalitat social dels col·lectius que habiten a la nostra ciutat afavorint així l’objectiu de la cohesió social.

Maria José Horcajada
Regidora-portaveu PP Ajuntament de Lleida

Pla de negoci per a l’aeroport de Lleida - Alguaire

2011-02-18T12:31:00.001+01:00

Tots estem convençuts que aquest aeroport és una reivindicació del territori, és una aposta clara pel reequilibri territorial, és la porta dels Pirineus i és un motor per l’impuls econòmic de les comarques de la plana de Lleida. Però és necessari que els directius i impulsors de l’aeroport dissenyin els corresponents plans per evitar que decaigui l’activitat a l’aeroport de Lleida – Alguaire.

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès durant els darrers dies a elaborar un pla de negoci de l’aeroport Lleida – Alguaire que permetrà detectar les condicions que el podran fer viable en un futur immediat. Però com de promeses al territori hi ha moltes, i moltes se n’obliden, com hi ha opinions contradictòries i encara no s`ha anunciat cap data concreta, i com hi ha declaracions contradictòries sobre què fer a l’aeroport, es fa necessari donar una imatge d’unitat del territori i portar una actuació conjunta.

I aquest és el sentit de la moció. Mostrar una postura unitària per recolzar la taula estratègica o de negoci proposada pel conseller per fixar projectes i objectius que garanteixin la viabilitat i el futur de l’aeroport de Lleida-Alguaire, i demanar que es concreti un full de ruta o calendari del pla de negoci a realitzar.

Conscients d’aquesta necessitat, la resta de grups de la Diputació s’han sumat a la moció, cosa que cal agrair-los.

Maria José Horcajada
Diputada provincial

Més andanes per la futura estació d’autobusos de Lleida

2011-02-17T11:49:00.000+01:00

A l’estudi de viabilitat de la futura estació d’autobusos de Lleida hi ha previstes únicament 15 andanes, quantitat molt inferior a les 24 que hi ha a l’actual estació, que a més d’antiquada també s’ha quedat petita. Per això, al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida demanaré una modificació del projecte per a que es contempli un nombre superior d’andanes a les 24 actuals.

Aquesta infraestructura, que podria estar en funcionament d’aquí a tres anys, actualment està pendent de la formalització d’un acord entre l’Ajuntament i el Departament de Territori i Sostenibilitat que fixi la financiació i les condicions del projecte. Des del Partit Popular de Lleida i, reiterant la petició realitzada al mes d’abril de 2010, instarem que l’Ajuntament de Lleida dugui a terme les gestions necessàries per tal que el projecte constructiu de la futura estació d’autobusos contempli un nombre de places destinades a andanes, igual o superior a les 24 actuals a l’objecte de no convertir, d’entrada, la nova estació en un equipament reduït i obsolet.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu PP a l’Ajuntament de Lleida

Promoció del Turisme a Internet

2011-02-04T12:24:00.001+01:00

La Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme Ara Lleida, va patrocinar la creació de la Xarxa de Pobles amb Encant, una bona iniciativa per atraure el turisme a molts indrets poc coneguts de la nostra geografia.

Ara bé, en aquest mon globalitzat en què vivim, una bona manera de promoure aquests atractius turístics és mitjançant la xarxa d’internet, on el possible visitant pot trobar rutes, monuments, llocs d’interès, allotjaments, i molts altres serveis.

Malauradament, hem pogut constatar que ara per ara, un any després de la creació d’aquesta xarxa, a internet únicament hi ha referència als pobles amb encant a la pàgina web d’aquest Patronat de Turisme, on es relacionen els pobles, es dóna una minsa informació turística i els enllaços indicats de pàgines pròpies són erronis en la majoria de casos.

Així, hem pogut comprovar que dels 31 indrets que es relacionen, únicament un està indicat amb l’adreça web correcta i en 4 casos hi ha un redireccionament directe. La resta dels 26 pobles, en buscar l’enllaç indicat, s’obté com a resultat que la pàgina no es pot mostrar. A més, d’aquests 5 casos en que es troba el municipi, en un la informació està únicament en castellà, en tres està únicament en català i només en un municipi s’ofereix la informació en 3 idiomes. Per contra, quan es busca informació turística sobre aquests indrets en pàgines promogudes per particulars o altres ens no municipals, es pot trobar informació fins i tot en 7 o més idiomes.

Per més informació visiteu http://www.lleidatur.com/cat/pobles-amb-encant-lleida.html

Atès que l’entitat que engloba la Xarxa de Pobles amb Encant està regida per alcaldes i regidors dels municipis que la composen, per tant tot el que a ella afecta està governat pels responsables municipals, he fet una sèrie de demandes a la Comissió Informativa de Turisme de la Diputació de Lleida.

PRIMERA: Indicar als alcaldes i regidors dels municipis que composen la Xarxa de Pobles amb Encant la necessitat de realitzar una promoció conjunta dels 31 indrets que composen l’esmentada xarxa en l’actualitat.

SEGONA: Indicar als alcaldes i regidors d’aquests municipis la conveniència de disposar d’un espai web municipal on, a més de la informació purament administrativa, el possible visitant pugui trobar tota mena d’informació turística.

TERCERA: Ficar a disposició dels municipis els mitjans i recursos materials i humans necessaris per a que aquests puguin disposar d’un espai web complert i actualitzat, espai que haurà d’estar disponible en quants més idiomes possibles, considerant com a mínims indispensables el català, castellà, anglès i francès.

Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu del Grup Partit Popular

Desídia de la Paeria amb la piscina coberta dels Camps Elisis

2011-01-28T10:19:00.000+01:00

Cal denunciar la desídia i la manca de voluntat de l’equip de govern de la Paeria de Lleida per mantenir oberta i en condicions la piscina coberta dels Camps Elisis.

En el Ple d’aquest gener s’acordarà la rescissió del conveni amb el Club Natació Lleida, que tenia assumida la gestió i el funcionament d’aquesta instal·lació esportiva, pel fet que la piscina dels Camps Elisis ja porta tancada des de l’any 2007. És de lamentar la falta d’inversió en la seva remodelació i el fet que no estudiar possibles alternatives han provocat la desaparició d’aquesta piscina que donava servei a un gran nombre de ciutadans de Lleida, especialment de Cappont, del Centre Històric i de la Bordeta que ara, per culpa de la Paeria, es veuen obligats a pagar molt més per poder gaudir d’un esport tant saludable com és la natació.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu a l’Ajuntament de Lleida

Rotondes a la N-240 a Juneda

2011-01-24T10:32:00.000+01:00

Al passat ple de la Diputació de Lleida vaig presentar una moció exigint al Govern de l’Estat la construcció de les rotondes, ja projectades a la N-20.

Es tracta de tres rotondes a la travessia del casc urbà de Juneda i la de Margalef, a la cruïlla amb la carretera que porta a Torregrossa.

La construcció d’aquestes rotondes ha estat reclamada en diverses ocasions pel veïns de Juneda i és una necessitat prioritària, no tan sols per la seguretat vial, sinó per la de les persones, i més si es té en compte que en aquests accessos al municipi de Juneda hi ha hagut diversos accidents amb víctimes mortals i cal evitar que torni a succeir.

A més cal també tenir present que aquestes rotondes ja estan projectades i, fins i tot, disposaven d’una partida pressupostaria per les obres. Per tant, el Ministeri de Foment l’únic que ha de fer és executar el que ja tenia previst, essent el seu pressupost perfectament assumible, també en temps de crisi.

Tal és la importància de la reclamació que aquesta moció ha estat secundada per tots els partits que composen la Diputació de Lleida, cosa que és d’agrair, atès que és en aquests casos que les peticions poden tirar endavant.

Maria José Horcajada
Diputada portaveu a la Diputació de Lleida

La gestió de la Paeria sobre la mesquita, un greu error

2011-01-17T10:40:00.001+01:00

Lamentable i greu error és la gestió de l’Equip de Govern de l’ajuntament de Lleida sobre el trasllat i construcció d’una nova mesquita en un solar del polígon industrial el Segre de Lleida.

Des de la ratificació del protocol, ja vaig lamentar la falta de consens amb els empresaris del polígon pel terreny i vaig denunciar els problemes de mobilitat i l’inhòspita ubicació d’aquest solar per a construir-hi una mesquita.

Ha estat un projecte envoltat de controvèrsia des del seu inici i amb un dubtós interlocutor de la comunitat musulmana que finalment no ha complert amb el seu compromís. La Paeria no ha estat a l’alçada en la gestió d’aquesta polèmica instal·lació, el retard en l’execució de les obres i la tardança en reaccionar de l’Equip de Govern han derivat finalment en un punt mort.

El govern municipal socialista no sap actuar amb la diligència que esperen els ciutadans de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora i portaveu del PP a l’ajuntament de Lleida

Un presupuesto que va en sentido contrario

2011-01-03T11:13:00.000+01:00

El presupuesto del Ayuntamiento de Lleida para el año 2011 demuestra que el Gobierno municipal socialista, al igual que el que gobierna en España, tampoco es de fiar, ya que ha impuesto unas cuentas poco serias y rigurosas que en lugar de ayudar a salir de la crisis, agravarán aún más la delicada situación que sufren los ciudadanos de Lleida.

El Gobierno de la Paeria ha incumplido los compromisos de austeridad y transparencia a que se comprometió hace un año, se ha limitado a recortar gastos tan importantes como las ayudas a las familias, el suministro de alimentos y las inversiones, para poder hacer cuadrar los presupuestos.
En estas cuentas municipales se produce una reducción indiscriminada del gasto, ya que casi 200 partidas de gasto corriente del Ayuntamiento se ven reducidas un 30 por ciento por la inoperancia de un equipo de gobierno que no ha sabido gestionar la crisis, ni dar cumplimiento a los planes de austeridad. Toda esta incompetencia ahora la pagan los ciudadanos de Lleida con la reducción de las inversiones y el recorte de las políticas sociales.

Por el contrario, una vez más tenemos que lamentar el incremento de los impuestos y particularmente del IBI, donde la Paeria prevé recaudar dos millones de euros más que el año 2010.Un incremento al que el grupo municipal del Partido Popular ya se mostró contrario votando en contra, pero que ahora se ve reflejado en el presupuesto de 2011 y supondrá un aumento de un 10 por ciento para las viviendas que fueron revisadas en 2006. Aportar soluciones a la crisis, los socialistas no lo saben hacer, pero subir los impuestos, sí.

El Gobierno municipal tampoco se ha esforzado demasiado en las políticas de empleo, ni en las de vivienda. Así, vemos como la EMU destina el grueso de su presupuesto al pago de los sobrecostes del puente de Príncipe de Viana y el cubrimiento de las vías, un proyecto político de larga duración y una sangría económica para Lleida al no ser capaces de conseguir las complicidades y compromisos adecuados.

Todo ello ha comportado que se hayan olvidado las políticas de vivienda que deben dar respuesta a las más de 3.900 familias que esperan una vivienda. De los 20 millones de euros de crédito, sólo se destinan a la construcción de vivienda protegida 2,2 millones de euros, con los que la EMU podrá construir en el año 2011 ocho viviendas de protección oficial. Todo un éxito!

Tampoco podemos pasar por alto el descenso drástico de las inversiones, ya que conllevará incrementar las listas del paro en nuestra ciudad. Grandes obras como la última fase del cubrimiento de las vías, el Museo de Arte Contemporáneo y la reforma de las Balsas han quedado pospuestas. Como también quedan olvidadas en un cajón obras de menor envergadura, pero igualmente importantes y reiteradamente reclamadas por el PP, como son la rehabilitación del cine Goya de los Magraners, la piscina cubierta de Cappont, el local social del Camp de Esports, el futuro del Pabellón de Cristal de los Camps Elisis y la reforma de las plazas Pau Casals y España. Estas políticas, que son las que ayudan a reactivar la economía, se ven reducidas en un 50 por ciento, porque no se han hecho bien los deberes y los planes de ajuste han sido inexistentes.

Finalmente, cabe decir que vemos con perplejidad como propuestas presentadas por el PP y que han sido rechazadas alegando motivos de carácter técnico o social, han sido posteriormente copiadas y presentadas a bombo y platillo por el equipo de gobierno, como es el caso del arreglo del margen derecho del río Segre o la residencia para personas "sin techo" prevista en los presupuestos. Lo celebramos, pero es lamentable que propuestas presentadas por la oposición, en este caso el PP, para mejorar la ciudad de Lleida, sean rechazadas sistemáticamente por la mayoría absoluta y prepotente socialista, y luego, sin ningún tipo de vergüenza ni rubor, se las apropien.

En definitiva, desde el grupo municipal del PP creemos que los presupuestos de la Paeria para 2011 no son los que se merecen los ciudadanos de Lleida. Son unos presupuestos restrictivos, arbitrarios y carentes de objetivos claros para luchar contra las necesidades más imperiosas de nuestra ciudad. En el contexto actual hay que apostar por las políticas que fomenten la reactivación de la economía y por las medidas sociales en el sentido más amplio de la palabra, que ayuden a las personas y las familias angustiadas por la crisis y que pasan por momentos y situaciones difíciles. Y los presupuestos del Ayuntamiento de Lleida en sentido contrario. Suben los impuestos y recortan las inversiones y las ayudas sociales.

María José Horcajada
Portavoz del PP en el Ayuntamiento de Lleida

Informes de l’Ajuntament sobre la conducta dels immigrants

2010-12-31T10:59:00.000+01:00

Al proper Ple de l’Ajuntament de Lleida presentarem una moció per instar al Govern de l’Estat a que el nou reglament de desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria estableixi, en els casos dels tràmits d’arrelament o reagrupament familiar, la necessitat d’un informe de residència emès per l’Ajuntament de Lleida en el que es contemplin les infraccions de les ordenances municipals que regulen la convivència i el civisme.

La moció també demana que, en el cas d’arrelament, el reglament hauria de contemplar que cada Ajuntament tindrà la potestat per a comprovar l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes pel sol·licitant i que en cas d’haver recaigut sanció ferma per una infracció serà motiu suficient per a que la corporació emeti un informa de caràcter negatiu.

Pel que fa al reagrupament familiar aquesta comprovació d’inexistència d’infraccions tindrà la finalitat de garantir un adequat nivell de benestar als familiars que es pretenen agrupar.

Considero necessari que els Ajuntaments participin de forma més activa en l’elaboració dels informes d’arrelament i reagrupament dels immigrants com a administració més propera als ciutadans.

Maria José Horacajada

Regidora Portaveu PP a l'ajuntament de Lleida

El nuevo parque de les Basses

2010-12-05T19:58:00.001+01:00

El pasado Pleno de la Paeria del mes de noviembre dió luz verde a la aprobación inicial de la modificación del Plan General de Ordenación Urbana en el ámbito de actuación de les Basses.

Trámite necesario para poder hacer resurgir las antiguas Basses después de años de abandono. La superficie resultante de este nuevo espacio tendrá 27 hectáreas con zonas lúdicas, un hotel, piscinas y un establecimiento comercial.

En el 2007 el Ayuntamiento de Lleida llevó a cabo el proceso por rehabilitar el Parque de les Basses y recuperarlo para la ciudadanía, pero no fue hasta el año pasado que se sometió a consideración del Pleno la aprobación del avance de la modificación puntual.

Un año después el camino iniciado hace un año parece finalmente que empieza tomar forma, esperamos que este camino sea de corto recorrido para que todos los ciudadanos de Lleida podamos disfrutar de un espacio que nos fue arrebatado.

El debate político ya se hizo con la aprobación del avance, y nuestro voto fue un sí con reservas, reservas no sobre el proyecto sino sobre su viabilidad.

Cuanto más lento sea el proceso más difícil será su consecución y más reservas podremos llegar a tener. Todos podemos estar de acuerdo en que la prioridad es lograr de una forma decisiva esta obra pero no a cualquier precio. Si la idea es desmesurada no habrá nadie que la pueda o la quiera hacer realidad.

En este camino, el primer escollo será saber si el establecimiento comercial singular que se pretende instalar será autorizado por la Generalitat, puesto que el mayor coste de esta obra, 6,5 millones, vendrá financiada por el centro que se instale en el parque. Hemos pasado de la discusión política sobre qué tipo de parque queremos, al trámite urbanístico que nos dirá si finalmente esta obra podrá ser viable o no.

El procedimiento aprobado supone no solamente una actuación sobre les Basses, sino también una actuación que llevará consigo un elemento dinamizador para la zona. Un elemento dinamizador que sirve para hacer ciudad, porque les Basses también es ciudad.

Maria José Horcajada
Concejala Portavoz PP Ayuntamiento de Lleida

Urgeix la posada en funcionament del pàrquing de Vialia

2010-12-03T09:42:00.002+01:00

Al Ple de la Paeria vaig presentar una moció instant la posada en funcionament del nou pàrquing de Vialia situat al costat de l’estació de l’AVE.

L’any 2002 Renfe adjudicava a la mercantil METROVACESA el projecte per a la construcció d’un centre comercial i un pàrquing de sis-centes places. Després de constants retards les obres s’iniciaren el 2008 i actualment amb l’estructura acabada, resta pendent el projecte d’instal•lació per a que hi pugui ser posat en funcionament.

La necessitat peremptòria de pal·liar el dèficit de places d’aparcament a la ciutat de Lleida i més concretament a una zona com l’estació, fa necessària la posada en funcionament d’aquest equipament a la major brevetat possible.

Maria José Horcajada

Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

Reglament lingüístic / Reglamento lingüístico

2010-12-02T12:44:00.003+01:00

La moció debatuda a l’ajuntament de Lleida de suport a les administracions locals que com la Paeria disposen de Reglaments en vigor sobre l’ús del català, és una moció per anar en contra de les actuacions o decisions de l’administració de Justícia, en aquests cas el TSJC.

La veritat és que sempre que es parla del debat sobre les llengües a Catalunya s’acusa a tot qui en parla, especialment al PP, de polititzar sobre l’ús de la llengua i fer-ne un debat partidista. Considero que queda palès en aquest ple quin grup treu el tema a debat i qui n’hi fa un ús electoralista i partidista, ERC ens presenta aquesta moció l’últim dia de campanya electoral i és qui introdueix aquest debat.

Des del Partit Popular defensem la cooficialitat de la llengua castellana i catalana i no admetem una preeminència d’una vers l’altra sigui quina sigui, ni tampoc que la promoció del català sigui en detriment del castellà, ni via coercitiva ni imposant sancions.

La cooficialitat d’ambdues llengües s’interpreta de diferents maneres.

ERC vol una preeminència total i absoluta del català quan en realitat el que volen és que la única llengua a utilitzar sigui la catalana, considerant la castellana com a llengua estrangera.

Altres aposten per una Catalunya oficial en català exclusivament i garanteixen el castellà dient que qui vulgui ser atès en castellà que demani traduccions.

El PP és l’únic que defensa el bilingüisme real. El PP volem que el que hi ha al carrer, a la Lleida real, que és una societat bilingüe, que s’expressa amb tota normalitat en català i castellà, es traslladi a l’administració, perquè la Lleida real és bilingüe.

Sorprèn la incoherència del PSC que només defensa el bilingüisme en campanya electoral, fent la seva propaganda en les dues llengües. Per què? Si aquest és el seu model, per què no l’impulsen també a l’administració?

El bilingüisme que defensem des del Partit Popular el practica l’administració de l’estat; fa uns dies hem rebut la targeta censal de l’Oficina del Cens Electoral i és bilingüe, a igual que totes les comunicacions de l’Administració de l’Estat, AEAT, Seguretat Social, Coreus, etc. Nosaltres volem el mateix a l’administració local i Catalana perquè creiem que és la millor opció ja que garanteix la convivència en igualtat de les dues llengües i la llibertat dels lleidatans i catalans d’escollir una o altra llengua.

Una cosa és el que volem i una altra el que diu la llei i els tribunals i en aquests sentit:

La llei 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en el seu article primer parla de “garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà”. Tanmateix la Constitució, al seu article 3 estableix, entre altres, que tots els espanyols tenim el dret d’utilitzar la llengua castellana i la llengua catalana sense establir cap caràcter preferencial i així ho reconeix la STC 31/2010 que declara inconstitucional i per tant ANUL•LA el terme “preferent” de l’article 6 de l’Estatut de Catalunya conformant d’aquesta manera un text que diu expressament: “...que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les Administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament.

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el disposat en l'article 32, no pot haver discriminació per l’ús d’una o altra llengua.”

Des del PP entenem que l’opció que s’ajusta a la legalitat vigent és la nostra i tenim el dret a defensar-la a l’igual que qualsevol entitat té dret a impugnar davant dels tribunals allò que cregui oportú, i el que hem de fer les institucions és respectar als nostres tribunals.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu de l’Ajuntament de Lleida

-----------------------------------------------------------

La moción debatida en el ayuntamiento de Lleida de apoyo a las administraciones locales que como la Paeria disponen de Reglamentos en vigor sobre el uso del catalán, es una moción para ir en contra de las actuaciones o decisiones de la administración de Justicia, en este caso el TSJC.

La verdad es que siempre que en Catalunya se habla del debate sobre las lenguas se acusa a todo quien habla, especialmente al PP, de politizar sobre el uso de la lengua y hacer un debate partidista. Queda patente en este pleno qué grupo saca el tema a debate y quien hace un uso electoralista y partidista, ERC nos presenta esta moción el último día de campaña electoral y es quien introduce este debate.

Desde el Partido Popular defendemos la cooficialidad de la lengua castellana y catalana y no admitimos una preeminencia de una sobre la otra sea cual sea, ni tampoco que la promoción del catalán vaya en detrimento del castellano, ni vía coercitiva ni imponiendo sanciones.

La cooficialidad de ambas lenguas se interpreta de diferentes maneras.

ERC reclama una preeminencia total y absoluta del catalán cuando en realidad lo que quieren es que la única lengua a utilizar sea la catalana, considerando la castellana como lengua extranjera.

Otros apuestan por una Catalunya oficial en catalán exclusivamente y garantizan el castellano diciendo que quien quiera ser atendido en castellano que pida traducciones.

El PP es el único que defiende el bilingüismo real. El PP queremos que lo que hay en la calle, en la Lleida real, que es una sociedad bilingüe, que se expresa con toda normalidad en catalán y castellano, se traslade a la administración, porque la Lleida real es bilingüe.

Sorprende la incoherencia del PSC que sólo defiende el bilingüismo en campaña electoral, haciendo su propaganda en las dos lenguas. ¿Por qué? Si este es su modelo, ¿por qué no lo impulsan también la administración?

El bilingüismo que defendemos desde el Partido Popular lo practica la administración del estado; hace unos días hemos recibido la tarjeta censal de la Oficina del Censo Electoral y es bilingüe, al igual que todas las comunicaciones de la Administración del Estado, AEAT, Seguridad Social, Correos, etc. Nosotros queremos lo mismo para la administración local y Catalana porque creemos que es la mejor opción ya que garantiza la convivencia en igualdad de las dos lenguas y la libertad de los leridanos y catalanes de escoger una u otra lengua.

Una cosa es lo que queremos y otra lo que dice la ley y los tribunales y en este sentido:

La ley 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en su artículo primero habla de "garantizar el uso normal y oficial del catalán y del castellano". Sin embargo la Constitución, en su artículo 3 establece, entre otros, que todos los españoles tenemos el derecho de utilizar la lengua castellana y la lengua catalana sin establecer ningún carácter preferencial y así lo reconoce la STC 31/2010 que declara inconstitucional y por tanto ANULA el término "preferente" del artículo 6 del Estatuto de Catalunya conformando de esta manera un texto que dice expresamente: "... que la lengua propia de Catalunya es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal de las Administraciones públicas y los medios de comunicación públicos de Catalunya, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje enseñanza.

El catalán es la lengua oficial de Catalunya. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. Todas las personas tienen derecho a utilizar las dos lenguas oficiales y los ciudadanos de Catalunya tienen el derecho y el deber de conocerlas. Los poderes públicos de Cataluña deben establecer las medidas necesarias para facilitar el ejercicio de estos derechos y el cumplimiento de este deber. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 32, no puede haber discriminación por el uso de una u otra lengua. "

Desde el PP entendemos que la opción que se ajusta a la legalidad vigente es la nuestra y tenemos el derecho a defenderla igual que cualquier entidad tiene derecho a impugnar ante los tribunales lo que crea oportuno, y lo que tenemos que hacer las instituciones es respetar a nuestros tribunales.

María José Horcajada
Concejala portavoz del Ayuntamiento de Lleida

En misa y repicando

2010-11-30T17:14:00.000+01:00

Una moción solicitando el apoyo a una propuesta del Movimiento Laico y Progresista en el último pleno del Ayuntamiento de Lleida abrió de nuevo el debate sobre las garantías y libertades ideológicas y de culto en nuestro país. En aquel pleno los partidos de izquierdas, incluido el Alcalde y su equipo de gobierno, dejaron clara su apuesta por el impulso de un Pacto Nacional por la Laicidad, un pacto impulsado por un movimiento que, recordémoslo, convocó una manifestación contra la visita del Santo Padre.

No podemos desorientar a los ciudadanos de Lleida mediante la utilización de terminologías diversas (laicismo, laicidad, aconfesionalidad) incitando a la confusión. Quien ha votado SÍ a este pacto sabe lo que votaba, incluido el Equipo de Gobierno. Si la laicidad que defiende este movimiento es una laicidad que propugna el respeto a la aconfesionalidad del Estado, incorpora el respeto a todas las religiones y reconoce el papel de la religión en la vida pública y por lo tanto divergente del concepto de laicismo que propugna una estricta separación iglesia-estado nos preguntamos: ¿Por qué el movimiento que propugna este Pacto protestaba contra la visita del máximo representante de una confesión religiosa? o ¿Por qué se tiene que impulsar un Pacto Nacional por la Laicidad si la Constitución garantiza desde 1978 la libertad ideológica, religiosa y de culto? ¿Realmente no está lo bastante reconocida la libertad ideológica en nuestro país? ¿O quizás, los intereses que defiende este pacto van más allá?

El debate terminológico sobre laicismo, laicidad o aconfesionalidad es confuso y ha dado lugar a muchas interpretaciones y llegados a este punto debemos acudir al sentido que fija nuestro Tribunal Constitucional, único interlocutor válido por dar respuesta a esta cuestión. De hecho la STC 101/2004, de 2 de junio, sostiene que "... en su dimensión objetiva, la libertad religiosa comporta una doble exigencia, que se recoge en el art. 16.3 CE: primero, la de neutralidad de los poderes públicos, ínsita en la aconfesionalidad del Estado; segundo, el mantenimiento de relaciones de cooperación de los poderes públicos con las diversas iglesias. En este sentido [...] el artículo 16.3 de la Constitución [...] considera el componente religioso perceptible en la sociedad española y ordena a los poderes públicos mantener las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las otras confesiones, introduciendo de esta manera una idea de aconfesionalidad o laicidad positiva".

Para el Partido Popular esta interpretación no deja ninguna duda y defendemos y defenderemos los derechos y libertades que postula nuestra Constitución Española en el marco de los derechos Fundamentales y Garantías Públicas que garantizan la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades y la aconfesionalidad del Estado. Ninguna confesión tendrá carácter de estatal pero los poderes públicos deberán tener en cuenta las creencias religiosas de nuestra sociedad y las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y el reconocimiento de sus fundamentos como base de nuestra sociedad actual.

Para acabar me gustaría recordar algunos datos que dejan entrever la importancia para nuestro país de la labor de nuestra tan odiada, por algunos, Iglesia Católica: “5.141 Centros de enseñanza; 990.774 alumnos (ahorran al Estado 3 millones de euros por centro al año); 107 hospitales (ahorran al Estado 50 millones de euros por hospital al año); 1.004 centros, entre ambulatorios, dispensarios, asilos, centros de minusválidos, de transeúntes y de enfermos terminales de SIDA; un total de 51.312 camas (ahorran al Estado 4 millones de euros por centro al año), gasto de Cáritas al año: 155 millones de euros (salidos del bolsillo de los cristianos españoles); gasto de Manos Unidas: 43 millones de euros (del mismo bolsillo); gasto de las Obras Misionales Pontificias (Domund): 21 millones de euros; 365 centros de reeducación para marginados sociales: ex-prostitutas, ex-presidiarios y ex-toxicómanos; 53.140 personas, (ahorran al Estado, medio millón de euros por centro); 937 orfanatos; 10.835 niños abandonados, (ahorran al Estado 100.000 euros por centro); el 80 % del gasto de conservación y mantenimiento del Patrimonio histórico-artístico, (se ha calculado un ahorro aproximado al Estado de entre 32.000 y 36.000 millones de euros al año) “.

A todo esto tenemos que sumar que casi la totalidad de personas que trabajan o colaboran con Manos Unidas, Cáritas, etc, son voluntarios que ayudan a los demás sin pedir nada a cambio y cuyo trabajo es muy difícil de cuantificar.

En definitiva, respetando la aconfesionalidad del Estado y con el máximo respeto a todas las religiones que conviven en nuestro país, me siento orgullosa de ser católica y siendo coherente no entiendo la postura de aquéllos que están en misa y repicando.

María José Horcajada Bell-lloch
Portavoz Grupo PP en la Paeria

Propostes al pla de mobilitat de la ciutat de Lleida

2010-11-16T10:12:00.001+01:00

L’article 9 de la Llei de la mobilitat defineix el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) com el document bàsic per a configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. Per aquests motius, el Pla de Mobilitat de la ciutat de Lleida ha de ser el marc on es desenvolupi el compromís de la Paeria per la mobilitat i la sostenibilitat de la ciutat de Lleida.

En aquest escenari els reptes per una mobilitat més eficient i sostenible han de permetre millorar la qualitat de vida dels lleidatans/es, convertint la nostra ciutat en un entorn idoni per a viure.

Des del Grup Municipal del Partit Popular creiem que els objectius del present Pla de Mobilitat han de ser més ambiciosos on han de destacar:

• Foment l’ús del transport públic urbà i la bicicleta amb la potenciació de la xarxa d’autobusos urbans així com la millora en la seguretat i la connexió definitiva dels diferents carrils bici de la ciutat.
• Canalitzar el trànsit de vehicles privats.
• Ampliar les zones per a vianants.
• Liberalitzar per l’ús de la ciutadania part de l’espai públic destinat al trànsit (illes per a vianants).
• Construir nous aparcaments.
• Millora de la sostenibilitat ambiental fixant com a objectiu la reducció d’emissions contaminants a la ciutat.

Estratègies per a la ciutat:

- Establir una nova jerarquia en l’ús de la ciutat en que el vianant sigui el protagonista de la ciutat seguit dels mitjans de transport no motoritzats i el transport públic.
- Aportacions dels ciutadans mitjançant un procés participatiu.
- Aparcaments per a residents, dissuasoris, lligats a estacions i parades de transport col•lectiu i aparcaments de rotació amb estudi de la seva ubicació.
- Incentivar i promocionar l’ús del transport públic, millorar la freqüència i connexions del transport públic.
- Assegurar la convivència entre totes les formes de mobilitat a la ciutat i la interoperativitat entre elles.
- Aconseguir que els mitjans no motoritzats es converteixin en un mitjà de transport habitual.
- Aconseguir l’accés sense dificultats a la ciutat a les persones amb mobilitat reduïda.
- Aconseguir una accessibilitat global als diversos mitjans de transport.
- Sensibilitzar a la ciutadania dels mitjans eficients de mobilitat sostenible.
- Apostar per una ciutat segura i accessible.
- Reduir la contaminació que produeix l’ús abusiu del cotxe. Valoració de les emissions CO2 i contaminació acústica.
- Reduir la saturació de l’espai públic.
- Reducció del consum energètic.
- Assegurar desplaçaments ràpids.
- Aconseguir un espai públic ampli per als ciutadans i restringit per als vehicles a motor.
- Crear un espai públic que aculli la vida social i econòmica i integri comerços i locals d’oci i serveis.

Maria José Horcajada
Regidora portaveu del PP a l'Ajuntament de Lleida

Una opinió més sobre la plaça Ricard Vinyes

2010-11-08T10:40:00.001+01:00

Després de les opinions expressades per veïns, regidors de la Corporació i fins i tot del propi Alcalde en relació a la reurbanització de la Plaça Ricard Vinyes ens veiem amb l’obligació d’expressar el nostre criteri sobre tan polèmica obra. I sí, creiem que utilitzar aquest terme és l’adequat ja que des del primer moment aquesta plaça no ha estat exempta de crítiques.

Hem de recordar que la plaça Ricard Vinyes no és una plaça qualsevol, per a Lleida aquesta plaça és tot un referent per als seus ciutadans i esdevé un important, per no dir el més important eix neuràlgic de la nostra ciutat.

Tots estem d’acord que calia modernitzar la plaça, ampliar el seu espai i acollir un nou pàrquing per suplir les carències d’aparcament a la Zona Alta (sota la Plaça Ricard Vinyes o en un altre indret de la zona), però el resultat no ha estat l’esperat. No qüestionarem la qualitat dels arquitectes i urbanistes que van projectar l’obra, però no és la plaça més adequada per la zona i les modificacions posteriors no han afavorit el resultat final de la mateixa i això és responsabilitat de l’equip de Govern de l’Ajuntament. Són constants les queixes pel dèficit de zones verdes, la carència d’ombres o la dubtosa preeminència dels accessos al pàrquing que trenquen afrontosament el perfil de la plaça i en res s’assemblen als projectats inicialment, queixes totalment merescudes.

Ara tenim una plaça freda, el verd l’intuïm entre petites escletxes, la il·luminació ens recorda un conjunt d’espases en alt i la rotonda es converteix en un nou punt negre del trànsit de la nostra ciutat. Aprofitem per lamentar que no s’hagi acceptat la proposta del PP a la comissió d’urbanisme demanant un estudi de detall sobre els elements decoratius de la rotonda.

Ricard Vinyes no ha estat una plaça de consens ni amb els veïns ni amb els partits de l’oposició on recordem que únicament els vots favorables del Grup Socialista van donar llum verda al Plec de Condicions, així com lamentem ara la falta de sensibilitat vers l’artista que dóna nom a la plaça i que veurà com el seu record queda reduït a una placa situada a l’entrada al pàrquing i per aquests motius reclamarem que l’estàtua al músic romangui al lloc on li correspon.

La importància de la plaça i el seu resultat final ha ferit les sensibilitats dels lleidatans. Potser caldria escoltar-los més i no confondre informar amb escoltar i consensuar.

Maria José Horcajada Bell·lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida

Una pista de skatepark per als Magraners

2010-10-21T10:44:00.001+02:00

El barri dels Magraners necessita i vol la construcció d’un skatepark. Més de 1.000 signatures s’han recollit amb aquesta petició per a que els joves dels Magraners puguin practicar skate en un lloc adequat i segur i sense molestar a la resta de veïns.

M’he reunit amb veïns d’aquest barri de Lleida, i m’he compromès a presentar aquesta proposta a les comissions municipals d’Urbanisme, Joventut i Esport de l’ajuntament de Lleida amb la finalitat que es contempli en el pressupost de la Paeria pel 2011.

La construcció d’aquest skatepark servirà per compensar la manca d’equipaments i d’inversions de la Paeria al barri dels Magraners, i un lloc idoni seria la zona esportiva, al costat de les pistes de petanca, darrere del col·legi.

Cal recordar que barris com Pardinyes i el Secà de Sant Pere ja disposen d’aquestes instal·lacions.

Maria José Horcajada

Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

GobaLleida

2010-10-18T11:09:00.000+02:00

Tant a l’Ajuntament de Lleida com a la Diputació, he donant suport a la creació del consorci GlobaLleida, que té com a objecte la promoció econòmica i la contribució al desenvolupament econòmic, empresarial i territorial en tot l’àmbit de la demarcació de Lleida fomentant l’emprenedoria i l’ocupació, recolzant la innovació i la competitivitat i apostant per la projecció exterior.

Aquest objectiu en el cas de les terres de Lleida és una necessitat:

En primer lloc perquè el nostre territori aglutina només 400.000 persones i hem de competir en un món global, i fins i tot hem de competir dins de Catalunya per la manca d’una especialització dels diferents territoris.

És objectiu bàsic incrementar la projecció de Lleida com a pol agroalimentari, aprofitant el caràcter agrari i ramader de les seves terres, facilitant la recerca de noves inversions i millorant la competitivitat per obtenir major pes econòmic tant a Catalunya com a Espanya. Però també cal obrir-se a altres camps i a altres sectors.

En segon lloc perquè ens obliga el moment actual, en època de crisi cal fusionar i evitar duplicitats, cal aglutinar els recursos per fer una millor distribució i un millor aprofitament.

Actualment l’administració ja està prou unflada, aquest ens ha de servir per alleugerir-la. Realment la Diputació ha d’apostar incondicionalment per traspassar les funcions de Promoció Econòmica a aquest nou ens, alliberant els recursos, i si cal, també el personal.

Eix viari Madrid – La Jonquera i Tarragona - Sant Sebastià

2010-10-15T12:46:00.001+02:00

Al darrer ple de l’Ajuntament de Lleida i al de la Diputació, vaig presentar una moció, en nom del Partit Popular, demanant el suport d’ambdues institucions al manifest d’alcaldes i empresaris en favor del desdoblament de la N-II entre Fraga i Alfajarín, i el desenvolupament de l’eix viari Tarragona - Sant Sebastià.

Considero que els dos eixos són molt importants pel desenvolupament social i econòmic de les comarques de Lleida.

Pel que fa al primer, cal dir que és l’únic tram que queda en tot l’eix Madrid – La Jonquera sense desdoblar. Al seu dia es va demanar l’alliberament parcial del peatge de la AP2, però s’ha vist que no és suficient, ja que tot i les petites reduccions de peatges, no han servit per fer més fluïda i menys perillosa l’actual tram de la N-II entre Fraga i Alfajarín, que tot i no estar en territori català, afecta a molts lleidatans.

Pel que fa a l’altre eix, del qual hi ha alguns trams en ús, el més proper el tram Lleida-Raimat, ha quedat actualment paralitzat amb l’excusa de la crisi econòmica, encara que es podria dir que és a causa de la crisi d’idees que pateix el Govern de l’Estat. Aquesta és també una via principal i prioritària pel desenvolupament de les empreses de Lleida i la efectiva connexió entre el Mediterrani i el Cantàbric.

Sortosament, en ambdues institucions, la resta de Grups han considerat positivament aquestes necessitats, i la moció ha estat consensuada i signada per tots els Grups, cosa que li dóna més força davant el Ministeri de Foment i el Govern de l’Estat.

Maria José Horcajada
Regidora i Diputada portaveu

L’ajuntament de Lleida no demana el desdoblament de la Nacional-II

2010-09-27T12:36:00.000+02:00

He denunciat la falta de representants de l’Ajuntament de Lleida a la reunió d’Alcaldes per demanar el desdoblament de la Nacional-II entre Fraga i Alfajarín.

La signatura d’aquest manifest no té una altra intenció que aconseguir un compromís per part de Foment per fixar un calendari d’obres i dates perquè el desdoblament sigui una realitat evitant així que aquest tram continuï sent la carretera lenta i perillosa on el nombre de sinistres en col•lisions frontals és el més alt del país.

Actualment el tram Alfajarín-Fraga, únic tram pendent de conversió en autovia del corredor Madrid-Barcelona, continua sent una carretera de doble sentit fet que obliga als ciutadans de Lleida a agafar l’autopista de peatge si volen desplaçar-se a Zaragoza o Madrid de forma ràpida i segura.

Els interessos de Lleida i els seus ciutadans han d’estar per sobre de qualsevol altre, i infraestructures tant llargament reclamades com són l’autovia fins a Zaragoza són bàsiques per la vertebració territorial i econòmica del territori de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu Ajuntament de Lleida

Els comptes de la Diputació de Lleida

2010-09-20T12:09:00.002+02:00

La liquidació del pressupost del 2009 de la Diputació de Lleida, entre d’altres coses, posa de manifest les moltes modificacions efectuades per l’equip de govern. En va haver per valor de quasi 44 milions d’euros, que és la desviació que contempla la liquidació dels comptes de la Diputació.

En el tancament de comptes anuals del 2009 l’equip de govern presumeix de tenir un fort superàvit o estalvi, però amaguen, o no expliquen, que aquest superàvit no ve donat per la contenció en la despesa i la bona gestió pública d’una entitat que ha d’estar al servei dels municipis i dels seus ciutadans, sinó molt d’aquest estalvi ve donat per la manca d’actuació i la manca d’aportació de recursos als municipis.

De l’estudi detallat de la liquidació del pressupost de despeses, veiem que hi ha moltes partides, com el pla d’inversions supramunicipals, inversions en carreteres, el pla de camins, anualitats del PUOS, i tot un seguit de carreteres concretes com la d’Agramunt a Tornabous, Bell-lloc a Bellvís, travessera de Guissona, etc. en les quals no han compromès ni un euro del pressupost , és a dir, el 100 per cent del pressupost passa com a romanent de crèdit per a l’any següent.

Aquestes dades només poden dir dues coses, o bé que se n’havia fet un pressupost excessivament unflat, per mostrar a tothom les moltes coses que volien fer, o bé que no han fet res de res del que s’havien compromès o previst. I tant sigui una cosa com l’altra, és enganyar als ciutadans. De fet, queda patent en aquest expedient, que l’estat d’execució del pressupost total de la Diputació és del 64 per cent, i l’execució del capítol d’inversions és únicament del 24,74 per cent, males notícies en els temps que corren.

Així mateix també es desprèn que el 23% de la despesa és correspon a propostes de despesa sense haver aportat els tres pressupostos necessaris o sense haver justificat la impossibilitat de la seva presentació. També hem pogut comprovar que l’equip de govern de la Diputació utilitza el fraccionament de la despesa per tal d’evitar els procediments de licitació previstos en la llei, el que és un incompliment reiterat de la normativa vigent. Aquesta actuació té conseqüències negatives, impedeix beneficiar-se a la Diputació d’ofertes econòmicament més avantatjoses, dificulta el control i pot afavorir l’amiguisme.

En aquest sentit, amb càrrec al pressupost de la Diputació i per despesa corrent, hem pogut observar el fraccionament en el cas de 12 proveïdors, per un valor total de la despesa contractada d’ 1,9 milions d’euros, i que afecta bàsicament als àmbits de la publicitat i l’exponsorització.

Aquest mateix fet es dóna en la despesa d’inversió en el cas de 5 proveïdors, per valor de 413 mil euros, i en el cas de l’IEI, amb 9 proveïdors, i per valor de 358 mil euros.

En quant a la devolució d’ingressos indeguts, és excessiu el termini de tramitació d’aquesta devolució, i per tant, des del Partit Popular considerem que s’haurien d’escurçar aquests terminis de devolució que en alguns casos com en l’IAE, arriba als 401 dies, la qual cosa comporta un excessiu increment del pagament d’interessos de demora, que van ser de 54.500 euros, quasi 23 mil euros més que l’any 2008.

Finalment, pel que fa a la càrrega financera, cal destacar que a finals de l’exercici 2009 la Diputació de Lleida arrossegava uns deutes superiors als 73 milions d’euros, que suposa un deute viu del 86,85 per cent.

Aquest percentatge podria mostrar un marge gran d’endeutament futur, perquè s’ha de tenir en compte les variacions negatives en els ingressos corrents, tant en aquest any 2010 com en el següent, el que comportarà una forta elevació del nivell d’endeutament fins i tot sense concertar cap més préstec.

És lamentable la forma en que l’equip de govern de la Diputació, PSC-ERC-UA, gestionen els diners de tots els lleidatans. No podem estar d’acord de cap de les maneres.

Maria José Horcaja
Diputada provincial i portaveu

Per una Catalunya de Tots, una Diada per a Tots

2010-09-10T21:07:00.001+02:00

Vivim en una societat plural, diversa i tolerant. Catalunya, és terra d’acollida, una terra on totes les idees són respectades i on el pluralisme polític i social és reconegut per a les societats avançades del nostre entorn com exemple de modernitat, progrés i cohesió.

Malgrat això, la radicalització del discurs d’alguns partits polítics, en una constant lluita per arribar a ser els més independentistes, amagats molts d’ells en contradictoris discursos, han enrarit darrerament el clima polític i social de Catalunya utilitzant la Diada com a jornada reivindicativa contra la Constitució i a favor de la autodeterminació.

Com hem manifestat en moltes ocasions, contràriament al que representen altres formacions polítiques, el Partit Popular sempre ha mantingut i ho continuarà fent una postura clara, ferma i marcadament inconfusible en contra de qualsevol procés que porti a Catalunya cap a la independència.

I en aquest escenari no podem consentir la utilització partidista d’una Festa que ha de ser de tots els que som i ens sentim catalans i no solament d’aquells amb aspiracions independentistes. En una situació com l’actual, els servidors públics no poden mirar cap a un altre costat i hem de dirigir els seus esforços a donar solucions als problemes reals dels catalans. Mentre alguns polítics continuen ocupant el temps en disputes sobiranistes, ni l’administració de l’Estat ni l’administració de la Generalitat ni la nostra administració Local han estat capaces de posar remei al problema més peremptori per a la nostra societat com és la crisi econòmica i atur.

Nosaltres creiem en una Catalunya integradora i no excloent, la Catalunya dels que ens sentim catalans i no per això deixem de sentir-nos també espanyols. Creiem, en l’autogovern de Catalunya però no concebem una Catalunya sense Espanya ni tampoc una Espanya sense Catalunya.

Apostem per una Catalunya líder, per una Catalunya que torni a ser el motor d’Espanya amb un govern que s’ocupi de no pujar els impostos, que ajudi a l’empresari a crear ocupació i que generi riquesa.

La Diada ha de ser una festa de tots. Una festa on tots hem de sentir-nos identificats, una festa per reivindicar la nostra identitat pròpia, però una festa de Tots i per a Tots.

Des del nostre Partit vetllarem en tot moment per la normalitat democràtica que representa la defensa de l’Ordenament Jurídic i de l’Ordre Constitucional, fonament d’una societat que ha assolit les majors quotes de llibertat i autonomia de la seva història. Llibertats que permeten que puguem sentir-nos molt catalans sense deixar de sentir-nos espanyols.

I en aquest escenari tots els catalans moderats trobaran en el Partit Popular de Catalunya, la seva senya d’identitat, un partit que ha defensat, defensa i defensarà una Catalunya integradora, amb un projecte clar, sense contradiccions, ambicionant una Catalunya més pròspera, rica i plural, contribuint entre tots a construir una Espanya més forta. Bona Diada a Tots.

M. José Horcajada i Bell-lloch
Portaveu del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Lleida

Contra la crisi, més impostos?

2010-09-01T12:06:00.003+02:00

En un context com l’actual les nostres Administracions han d’adequar les seves polítiques a la conjuntura econòmica i dins de les seves competències adaptar la seva política fiscal a aquestes circumstàncies. Lleida ha estat una ciutat tradicionalment cara pels lleidatans pel que fa a impostos i malgrat tenir l’actual govern marge de maniobra, no han rectificat la seva política impositiva. Viure a Lleida suposa pagar més per determinats impostos, especialment per l’IBI que, si bé és cert que és la principal font d’ingressos municipals, precisament per aquest fet també és l’impost municipal que més afecta als ciutadans de Lleida. Contra la crisi, més impostos. Així es podria resumir la política fiscal de l’actual Govern de la Paeria seguint la tònica dels darrers anys.

El mes de maig l’alcalde anunciava que rebaixaria el tipus de l’IBI per atenuar la forta pujada que experimentaria aquest impost amb motiu de la revisió cadastral de l’any 2005. Un cop presentat l’expedient d’Ordenances Fiscals hem vist que aquesta rebaixa és del tot insuficient. I és que pel que fa a l’IBI les noves Ordenances Fiscals preveuen una reducció mínima del 0,69% al 0,682% incapaç de frenar l’augment legalment previst i donant com a resultat un augment aproximat del 9% en aquelles finques que van ser revisades l’any 2005. Lleida és la capital de l’Estat Espanyol més cara pel que fa a l’IBI. Segons el rànquing tributari de municipis espanyols l’Agència Tributària de Madrid, Lleida és la capital d’Espanya que exigeix un major esforç fiscal als seus ciutadans en relació a l’IBI i pel que fa a l’Impost de Vehicles, tot i la seva congelació està situat en el lloc 13 de 52. L’equip de Govern, amb el mateix guió de l’any anterior, anunciava la reducció i congelació dels impostos i taxes dins d’un paquet de mesures per frenar la crisi, però la realitat ha estat una altra.

A les Ordenances Fiscals per l’any 2011 també trobem afany recaptatori en determinats tributs, com així ho demostra el fort increment de la taxa de retirada de vehicles en prop del 50%, que finalment i sota pressió de l’oposició es veurà incrementada per trams, ja que si bé és cert que es tracta d’una taxa sancionadora, no és menys cert que els ciutadans de Lleida quan cometen alguna infracció no tenen perquè pagar més que en un altre indret. L’Associació d’Automobilistes Europeus ha realitzat un rànquing del cost de la grua a Espanya que, amb aquest increment, situa a Lleida de l’actual 20è lloc al sisè de les capitals més cares a Espanya. Al Partit Popular som conscients de les dificultats financeres dels ajuntaments, mentre la nova Llei de Finançament Local no arriba, però els ingressos no disminuiran, sinó tot al contrari, i únicament per IBI al 2010 es preveu un increment en la recaptació de 6 milions d’euros.

La reducció del dèficit municipal ha de ser a costa d’una major austeritat i d’una reducció d’Organismes i no a costa d’apujar encara més els impostos com es fa fins ara, i lamentem profundament el no de l’equip de Govern a la gairebé totalitat d’esmenes que hem presentat i que tenien com a objectiu corregir increments desmesurats, adequant les Ordenances Fiscals a la situació econòmica actual i alleugerir la càrrega fiscal que pateix el ciutadà, tot beneficiant a les famílies i a les persones amb menys recursos, fomentant la reactivació del teixit empresarial, afavorint l’ocupació i el foment de la sostenibilitat ambiental.

En les darreres Ordenances Fiscals el Grup Municipal del PP ha presentat un conjunt de 18 esmenes, dintre de les quals proposàvem la disminució del tipus de l’ IBI al 0,62 %, suficient per corregir la pujada i fer que el rebut de l’any vinent no s’apugi. Tanmateix, pel que fa a l’IBI, demanàvem augmentar la durada de 5 a 10 anys de les bonificacions als habitatges de protecció pública, bonificacions del 90 % a les famílies nombroses que tinguin ingressos inferiors al salari mínim, del 50 % als ingressos inferiors al doble del salari mínim i una bonificació del 50 % atenent al fet diferenciador de l’Horta de Lleida.

Amb l’objectiu de revitalitzar el teixit empresarial, el PP reclamava una bonificació del 50 % a l’Impost d’Activitats Econòmiques per les empreses que iniciïn la seva activitat empresarial i tributin per quota municipal durant els cinc primers anys d’activitat següents a la conclusió del segon període impositiu i un 25 % a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables. Respecte a l’Impost de Vehicles, el Grup Popular volia la reducció del coeficient fixat per l’equip de govern de l’1,90, proper al límit legal, a l’1,70, un fet que suposaria una reducció mitjana d’entre 15 i 20 euros en el rebut d’aquest impost. Actualment, Lleida és la 13a província amb major esforç fiscal sobre aquest tribut.

Pel que fa a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, reclamàvem una bonificació d’un 30 % sobre la quota a les promocions d’obra nova d’habitatges que es construeixin al Centre Històric, amb l’objectiu de revitalitzar el sector i respondre als més de 3.900 sol·licitants d’habitatge protegit, i també que es bonifiqués en un 50 % la construcció d’habitatge protegit.

En definitiva, un conjunt d’esmenes presentades pel PP per adequar les Ordenances Fiscals a la realitat econòmica actual, per la reducció dels impostos, pel foment de l’activitat econòmica i per afavorir a les famílies quan més ho necessiten. Llàstima que l’equip de Govern socialista de la Paeria no ho vegi igual i prefereixi seguir furgant en les butxaques dels ciutadans apujant-los els impostos. Aquesta és la brillant iniciativa dels socialistes per sortir de la crisi.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

El PP denuncia que Lleida és la capital amb l’IBI més car

2010-07-26T09:47:00.002+02:00

En nom del Grup Municipal del PP, he presentat 18 esmenes a les Ordenances Fiscals de l’Ajuntament de Lleida per l’any 2011. Aquestes esmenes representen un conjunt de mesures que tenen per objectiu beneficiar a les famílies i a les persones amb menys recursos, reactivar el teixit empresarial i afavorir l’ocupació.

L’IBI que paguen els lleidatans tornarà a ser més elevat l’any vinent. Les noves Ordenances preveuen que el tipus impositiu passi del 0,69 % al 0,682 %, una reducció mínima incapaç de frenar l’augment legalment previst i que podria estar amb caràcter general al voltant d’un 9%. Per aquests motius proposa la disminució del tipus al 0,62 %, suficient per corregir la pujada i fer que el rebut l’any vinent no s’apugi.

Tant en termes absoluts com relatius, Lleida és la capital amb l’IBI més car.

Tanmateix, s’han presentat cinc noves esmenes pel que fa a l’IBI relacionades a augmentar la durada de 5 a 10 anys per les bonificacions als habitatges de protecció pública, bonificacions del 90 % per a les famílies nombroses que tinguin ingressos inferiors al salari mínim, del 50 % per als ingressos inferiors al doble del salari mínim i una bonificació del 50 % atenent al fet diferenciador de l’Horta de Lleida.

Amb l’objectiu de revitalitzar el teixit empresarial, el PP insta una bonificació del 50 % en l’Impost d’Activitats Econòmiques a les empreses que iniciïn la seva activitat empresarial i un 25 % a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables.

Respecte a l’Impost de Vehicles, el Grup Popular ha instat la reducció del coeficient fixat per l’equip de govern del 1,90, proper al límit legal, a l’1,70, un fet que suposaria una reducció mitjana d’entre 15 i 20 euros en el rebut d’aquest impost. Cal recordar que Lleida és la 13a província amb major esforç fiscal sobre aquest impost. Tanmateix he instat una bonificació del 100 % als vehicles de més de 25 anys i una bonificació del 50 % per als vehicles que tinguin emissions inferiors a 120 grCO/Km.

Referent a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, he reclamat una bonificació d’un 30 % sobre la quota a les promocions d’obra nova d’habitatges que es construeixin al Centre Històric, amb l’objectiu de revitalitzar el sector i respondre als més de 3.900 sol·licitants d’habitatge protegit, també he demanat una bonificació del 50 % per la construcció d’habitatge protegit.

Finalment i respecte a les taxes, insto a la congelació de les taxes en serveis educatius, ja que l’equip de govern les ha tornat a apujar malgrat que durant el passat mes de maig va anunciar que no ho faria, i anul·lar l’increment desmesurat que proposa el Govern municipal en la taxa de retirada de vehicles, un fet que portaria a Lleida a ser la sisena ciutat més cara d’Espanya.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

2010-07-21T13:37:00.000+02:00

La Diputació de Lleida es gasta els diners dels contribuents en pagar informes de dubtosa utilitat pels ciutadans de les Terres de Lleida, i en fer traduccions, a l’anglès i al castellà, d’un documental francès sobre immigració.

Quaranta mil euros gastats en un informe sobre l’experiència de la tercera edat en hàbits saludables. Del resultat d’aquests informes s’editarà una guia que es distribuirà entre els diferents municipis. No sabem encara quan costarà aquesta guia, però veient el cost de l’informe, segur que no és barata.

No està mal aprofitar la saviesa de la nostra gent gran, però en aquests temps de crisi, temps en el que s’han de deixar aparcades obres de millores en carreteres i altres infraestructures, i s’han de reduir les aportacions als municipis, potser caldria prescindir d’aquests tipus d’informes.

L’altre malbaratament de la Diputació, és la traducció d’un documental sobre els immigrants que arriben en pasteres a les costes d’Andalusia procedents del nord d’Àfrica, i les seves cuites per subsistir, i que va suposar un cost per la Diputació de 25.000 euros.

L’excusa de participar en aquest projecte és que l’empresa que ha fet la traducció, radicada a Barcelona, li ha demanat atès que una part del rodatge s’havia fet al municipi d’Alcarràs.

Atès que Alcarràs està molt lluny d’aquelles costes, vol dir que el documental es podia haver gravat en qualsevol altre indret de la geografia espanyola. No he vist el documental, però sí el trailer in en cap moment apareix el municipi d’Alcarràs o la seva denominació. És més, la gravació es va limitar a unes entrevistes en espais d’interior a alguns immigrants africans.

Aquest documental en res beneficia al municipi o a la seva gent, més aviat al contrari, pot tenir un efecte crida més gran del que ja hi ha actualment provocant una situació molt negativa per la manca de llocs de treball, serveis sanitaris, assistencials, de vivenda, etc. tant pels habitants habituals com per als immigrants de pas o temporals.

Cal un control més ferm de les despeses de la Diputació.

Maria José Horcajada
Diputada Provincial

Assignatures pendents de la Paeria

2010-07-19T10:11:00.001+02:00

Lleida és en l’actualitat el que s’anomena una ciutat emergent, una ciutat que avança, on els lleidatans hem passat del victimisme a la reivindicació, amb l’orgull de ser el que som, que tenim ambició i que ja no ens conformem amb la concebuda frase de “per Lleida ja està bé”. Tenim recursos i potencialitats que no teníem fa uns anys. L’arribada de l’AVE fou un punt d’inflexió, com també ho pot ser l’aeroport d’Alguaire. Hem assistit a la inauguració d’obres emblemàtiques com la Llotja o el Pont del Príncep de Viana, i s’ha produït l’esperat cobriment de les vies amb el nou pont de Prat de la Riba. Ara tenim la responsabilitat de que el tren de Lleida no s’aturi i que no es pari aquesta inèrcia fins i tot en temps de crisi.

Si són importants i ens agraden obres com el Pont del Príncep de Viana o la Llotja, també s’ha de posar de manifest que l’execució de les obres municipals no ha estat ben gestionada per part del govern de l’Ajuntament de Lleida, ja que moltes d’elles han sofert un sobrecost proper als límits legals. Així cal denunciar que la urbanització del Parc de Gardeny es va disparar en 264.000 euros i que el Pont de Príncep de Viana, inaugurat el passat mes d’abril, ha tingut un sobre cost d’1,4 milions d’euros pel canvi del projecte constructiu, i encara no se sap la liquidació definitiva, com tampoc coneixem la liquidació de la Llotja.

S’han fet grans inversions durant aquesta legislatura aprofitant, tot ho hem de dir, una conjuntura econòmica propícia que deixava les arques municipals amb grans ingressos provinents, la majoria, del món de la construcció o la venda de sòl municipal que va finançar, per exemple, obres com el Palau de Congressos. Però, malauradament, les obres que han requerit un major esforç de negociació no han pogut ser executades en la seva totalitat, com es el cas del Pla de l’Estació o el Centre Comercial Vialia.

Ara el repte és el manteniment del que ja teníem, de les noves obres i de prestar una major atenció a l’urbanisme de proximitat, a la política de la rajola, del dia a dia. I en aquest aspecte, el Govern de la Paeria té moltes assignatures pendents des de fa anys. Què serà de les Basses? Què farem amb la mesquita? Quan estaran tranquils els veïns del carrer del Nord? Quin serà el destí del Pavelló de Vidre ara que no tenim diners? Quan serà realitat el desdoblament de la Variant Sud? Per quan la nova escola bressol de Cappont, l’institut de Cappont i el consultori de Magraners? Són encara molts els interrogants que requereixen una resposta per part del govern municipal i que no arriben.

També l’accés a l’habitatge continua essent una altra de les assignatures pendents del govern de la Paeria i un dels principals obstacles en l’economia de les famílies lleidatanes. Milers de lleidatans, particularment els joves, tenen seriosos problemes a l’hora de poder accedir a una vivenda, ja sigui en regim de lloguer o propietat. És davant d’aquestes situacions quan la iniciativa pública ha de donar resposta a les demandes i necessitats dels ciutadans, facilitant, mitjançant ajuts o convenis amb entitats financeres i constructors, l’accés a la vivenda als menors de 35 anys i a les persones amb dificultats pel seu nivell de renda.

Lamentablement això a Lleida no passa. Tenim un govern municipal encegat per les obres faraòniques i allunyat de les petites coses, de les actuacions del dia a dia i de les necessitats quotidianes dels ciutadans. És el govern de les promeses incomplertes, de l’increment dels impostos i de les declaracions grandiloqüents i de cara a la galeria.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

Volem un Estatut plenament constitucional

2010-07-02T11:14:00.003+02:00

Els partits que es diuen d’esquerres, nacionalistes o independentistes, durant molt de temps han estat falsegant la veritat, han fet una interpretació a la seva manera, partidista, i així fer creure a la ciutadania el que no és, i poder cridar-los a manifestacions.

No negarem que l’estatut va ser aprovat en referèndum, però no és cert que el poble de Catalunya l’aprovés de manera majoritària. Cal ser realistes i acceptar les coses com són. En aquell referèndum, qui va guanyar va ser l’abstenció, el desencant i la desil·lusió del poble de Catalunya. L’Estatut únicament va ser votat favorablement per quasi un milió 900 mil persones, un 35 per cent del poble de Catalunya. Casualment, la mateixa quantitat de catalans que el passat dimarts van veure i van celebrar la victòria d’Espanya al mundial de futbol, i no els he sentit dir que el poble Català dóna suport i admira la selecció espanyola de futbol.

A diferència d’aquest, l’Estatut de Catalunya de l’any 1979 sí que es pot dir que l’aprovés el poble català, ja que va tenir el suport del 52 per cent de la població, i encara va tenir major suport la Constitució espanyola, aprovada pel 61 per cent dels catalans.

No entenc com algú pot dir que el tribunal Constitucional ha declarat que el català no és llengua oficial. Això, el Tribunal, no ho pot fer de cap de les maneres, ja que és la pròpia Constitució la que reconeix el Català com a llengua oficial a Catalunya, amb les mateixes garanties i els mateixos drets que el castellà, donant a tothom, ja sigui a nivell privat o institucional, el dret d’escollir lliurement la utilització d’una o l’altra, sense exclusió de cap d’elles.

D’altra banda, no comporta cap perjudici per a Catalunya ni per als catalans el fet que el Síndic de Greuges de Catalunya actuï amb caràcter exclusiu, ans al contrari, dóna més seguretat al ciutadà en permetre que es pugui adreçar, si ho vol, al Defensor del Pueblo o a qualsevol altre organisme de característiques similars.

El que sí nega aquesta sentència és la possibilitat de creació d’un Consell de Justícia de Catalunya, però és que abans s’hagués tingut que demanar una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, ja que atenent a la jerarquia de les normes, les lleis orgàniques no es poden modificar sinó per una altra llei orgànica d’igual abast. Les cases s’han de començar a construir per les cimentacions, no per la teulada com han volgut fer aquí.

La sentència del Tribunal Constitucional garanteix un Estatut plenament constitucional, un Estatut d’unitat que representa a tots els catalans, i satisfà la demanda d’una gran part de catalans que se senten plenament catalans i espanyols.

La democràcia exigeix el respecte escrupolós de l’Estat de Dret i de la Constitució. Totes les controvèrsies polítiques han de respectar les regles del joc democràtic que són la garantia de les nostres llibertats. Fora del marc constitucional no ha hi cap alternativa democràtica.

Amb aquesta resolució, el Tribunal Constitucional garanteix les llibertats dels catalans i un Estatut plenament constitucional.

Per això, el Partit Popular de Catalunya farà, el que ja va anunciar, que és acatar i donar compliment a la sentència, tal com ha estat dictada, i reclamem a la resta de forces polítiques que facin el mateix, començant pel President de la Generalitat de Catalunya i acabant pel president de la Diputació, que no hauria d’actuar com un dirigent d’Esquerra, sinó com el president de tots els lleidatans, i per tant li demano que actuí com a tal i no de forma sectària i partidista i si no es capaç de fer-ho, plegui.

Com també ha estat un disbarat treure les banderes constitucionals del balcó de la Diputació, donant una explicació als mitjans de comunicació que no deixava de ser un acudit barat i barriobajero. Com també és un disbarat deixar la senyera a mitg pal. Que jo sàpiga no s’ha mort ningú i en aquesta casa els únics que estan de dol són els funcionaris per la retallada salarial i per ells, no s’ha tingut cap atenció, ni cap manifestació de suport.

Cal ara liderar el desenvolupament de l’Estatut des del consens. Cal garantir l’impuls d’aquest Estatut constitucional i el desenvolupament autonòmic en el marc comú de l’Estat de Dret.

Cal recordar que la sentència del Tribunal Constitucional respon al recurs presentat pel Partit Popular, però també als presentats pel Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica, i cinc Comunitats Autònomes, entre elles les governades pels socialistes Marcelino Iglesias i Francesc Antinch d’Aragó i Balears.

La sentència del Tribunal Constitucional és favorable als catalans perquè els atorga seguretat jurídica i salvaguarda els seus drets i llibertats en un marc de comú convivència.

Creiem que la nostra posició representa a la majoria de catalans, que se senten plenament catalans i espanyols, que volien un nou Estatut plenament constitucional.

El temps esmerçat en el procés d’aprovació de l’Estatut més el que ha dedicat el Tribunal a dictar la seva sentència, ha comportat que tant la Generalitat de Catalunya com bona part dels partits polítics catalans no dediquessin tots els seus esforços a donar resposta als problemes reals dels catalans.

Durant aquests quatre anys en que el Partit Socialista ha estat pendent de la sentència de l’Estatut, més de 400.000 catalans han perdut el seu lloc de treball, d’aquests, 20.000 a Lleida, i més de 10.000 societats mercantils s’han dissolt.

Davant d’aquesta greu situació econòmica que pateix el país, el Partit Popular fa un crida a la responsabilitat de tots els partits i institucions públiques, per concentrar els esforços en donar resposta a aquesta crisi econòmica que ha deixat sense feina a centenars de milers de catalans. Ara no és el moment de generar enfrontaments institucionals sinó d’abocar-nos a que Catalunya torni a ser una economia generadora d’ocupació.

Ara, més que mai, els esforços dels partits polítics i de la Generalitat de Catalunya s’han de dirigir a reactivar l’economia i l’ocupació.

No és acceptable que tant Montilla com Mas s’estiguin dedicant a promoure una manifestació. El que haurien d’encapçalar és una resposta per desenvolupar l’Estatut que ara és plenament constitucional. És evident que estan posant en pràctica una estratègia que ja tenien definida anteriorment amb independència de quin hagués estat el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional.

A més, si be és cert que l’Estatut ha estat aprovat en un referèndum, com reconeixíem al principi, els ciutadans només van poder votar el conjunt d’un text i no l’articulat. I el Tribunal Constitucional, en la seva sentència, no anul·la el conjunt del text sinó una part concreta i molt petita de l’articulat que no s’ajustava a la Constitució. Per tant, en cap cas el Tribunal Constitucional ha revocat la decisió dels catalans, tal i com es vol fer creure des d’alguns partits.

Cal deixar ben clar als nostres adversaris polítics que una cosa no és certa pel sol fet de repetir-la reiteradament.

El que sí és cert és que aquesta sentència arriba tard i que hauria d’haver-se dictat fa molt temps.

En aquests moments, reclamem el desenvolupament lleial de l’Estatut, ara plenament constitucional, per part dels governs espanyol i català, i el compliment de la sentència per part de tots.

Encoratgem a tots els partits democràtics, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, a donar per tancat el debat sobre la constitucionalitat de l’Estatut i a centrar-nos en els problemes reals dels ciutadans com són, com ja he dit abans, la creació de llocs de treball, la seguretat, la immigració, l’educació, la sanitat i el manteniment de les pensions.

Maria José Horcajada
Diputada Provincial i Regidora de l'Ajuntament de Lleida

Reglament llengua catalana

2010-06-22T10:44:00.001+02:00

El passat divendres la Diputació de Lleida aprovà, amb el meu vot en contra, el reglament de la llengua catalana i occitana aranesa.

Empecé mi intervención en castellano para defender la postura del PP. Habitualmente me expreso en catalán, pero es que a partir de ese día, con la aprobación del reglamento, en la Diputación me obligarán a hablar en catalán y por tanto impidiéndome expresar libremente en la lengua de mi elección.

Hasta ahora he hablado habitualmente en catalán porque quería, ahora lo haré por imposición, esa es la diferencia de matiz. Matiz importante porque están en juego valores tan importantes como la libertad, en este caso libertad de elección de lenguas.

Soy catalana, defiendo el catalán, lo hablo habitualmente y entiendo que es nuestro deber su promoción y protección pero nunca desde la imposición, y tampoco entiendo una promoción de la lengua catalana que tenga que serlo a costa de la exclusión del castellano de la vida pública e institucional.

Formo parte de una generación de tránsito entre la imposición de una lengua, el castellano, a la imposición de otra, ahora el catalán, espero que algún día lleguemos al equilibrio que solo puede conseguirse a través del bilingüismo, me consuela el pensar que la sociedad lleidatana es bilingüe, que tiene sentido común y que está por encima de una clase política que no está a la altura.

Ja anteriorment, en nom del PP havia votat en contra d’aquest reglament perquè no respectava la pluralitat lingüística de la nostra societat i perquè no respectava la llibertat d’elecció de llengua.

Motiu pel qual vaig presentar al•legacions al•legant que el reglament vulnerava la constitució, l’estatut i la llei de política lingüística.

El que pretenia era que no s’exclogués el castellà de l’àmbit de la Diputació amb l’excusa de potenciar el català (en impresos, notificacions, retolació, actuacions de la Diputació, en relació amb la contractació d’obres i serveis, etc).

És una qüestió de drets i llibertats, no es tracta d’anar contra el català, que té bona salut a la casa, sinó de que empresaris, contractistes, proveïdors, càrrecs electes o personal al servei de la Diputació puguin utilitzar, si ho decideixen i amb igual facilitat, qualsevol de les 2 o 3 llengües com ho fan els ciutadans al carrer.

El model de societat del PP és el bilingüisme, la llibertat d’elecció de llengua, i per aquest motiu ens van desestimar la major part d’al•legacions, les quals demanaven que almenys establissin el català d’ús preferent i no exclusiu per ajustar el reglament a la legalitat actual.

Quan aquest reglament diu que la Diputació utilitzarà el català, vol dir que únicament utilitzarà el català, mentre que si estableix que la Diputació utilitzarà preferentment el català, està deixant la porta oberta a la utilització de l’altra llengua oficial en el territori.

Només em resta lamentar la desestimació de les 18 esmenes restants, cosa que farà que la Diputació únicament pugui establir relacions amb una petita part de l’empresariat català, si la Diputació vol complir aquest reglament i contractar únicament amb aquelles empreses que facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte.

D’altra banda caldrà veure quines contraprestacions s’ofereixen a les empreses, perquè en la situació econòmica actual, només cal que per la no utilització del català en els seus productes, moltes empreses perdin la consideració de contractistes o proveïdores de la Diputació o siguin eliminades sistemàticament dels procediments d’adjudicació.

Lamento que tant PSC com CiU es deixin dur pel radicalisme lingüístic d’ERC, perquè he de recordar que la nostra societat, la lleidatana, la Lleida real, és bilingüe.

Maria José Horcajada

Diputada Portaveu a la Diputació de Lleida

Volem una Lleida amb la cara descoberta

2010-06-11T12:50:00.001+02:00

El Partit Popular, sempre s’ha mostrat favorable a la prohibició del burca, el niqab o qualsevol altra vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona i ho ha estat per dos motius fonamentals. El primer i més important, perquè entenem que aquesta vestimenta atempta contra la dignitat de la dona, és discriminatòria i vulnera un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona. Darrera del burca hi ha una posició de submissió de la dona vers l’home, dificultant la comunicació i la relació de la dona, aïllant-la de l’entorn i dificultant la seva integració a la nostra societat. I un segon motiu, és clarament per raons de seguretat, perquè no sabem qui hi ha darrera d’un burca. Creiem que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.

Des del grup municipal del Partit Popular no amaguem la nostra postura sota contradictòries reflexions, a vegades demagògiques, que existeixen al voltant d’aquest tema i pensem que la utilització de vestimentes que cobreixen la totalitat del cos i el rostre de les dones són clarament discriminatòries en la nostra societat i això no ho hem de permetre. El reconeixement del dret fonamental a la igualtat jurídica entre homes i dones no pot mantenir al marge elements de submissió com són el burca i el niqab. El burca no és una prescripció corànica. No hi ha cap versicle ni cap text de la Sunna que obligui a les dones a viure en aquesta presó de tela i ferralla que és un vel integral.

Hom pot parlar que la mesura que s’ha aprovat a l’Ajuntament de Lleida vulnera la llibertat religiosa o la llibertat individual, però aquesta llibertat mai ha de quedar per sobre quan entra en confrontació amb drets fonamentals col·lectius de caràcter superior, com són la seguretat i la igualtat de les persones, sense diferència de gènere, raça o convicció religiosa. No es tracta en cap cas d’una retallada de llibertats, sinó d’un reconeixement de drets fonamentals, com són el dret a la igualtat, a la no discriminació i el dret a la seguretat col·lectiva.

Apostem i volem una Lleida amb la cara descoberta, una Lleida igual per a tothom, on la cohesió social, la igualtat i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i d’integració sense discriminacions de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual, sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular. Ja als anys 2006 i 2007, el Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona va plantejar una iniciativa semblant, però aleshores, tant el PSC com CiU no la van recolzar.

L’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència de Lleida té com objectiu regular l’activitat de les persones físiques i jurídiques que es desenvolupa principalment a la via pública i a altres espais i serveis de domini públic. Aquesta regulació que transcendeix l’àmbit estrictament privat, modula o limita determinats tipus de comportaments, per tal d’aconseguir el benestar col•lectiu i possibilitar la convivència ciutadana. Lleida ha de ser un marc natural de convivència i d’iniciatives, sent competència municipal la prohibició de l’ús del vel integral i d’altres vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la comunicació visual en els edificis i equipaments municipals, tot de conformitat i amb estricte respecte als límits competencials que determinen la Constitució, la Llei de Bases de Règim Local i la Llei Municipal de Catalunya.

Però, si important és l’impuls que des de la Paeria es dóna per a l’establiment d’un escenari d’igualtat, seguretat i cohesió social, no ho és menys aconseguir un marc jurídic comú sobre el tema i per aquest motiu és fonamental continuar instant a les administracions competents, com són l’administració de l’Estat i de la Generalitat, per a què redactin i aprovin una regulació específica sobre la prohibició del burka i el niqab, ja que considerem que en joc es troben uns valors de convivència, respecte, igualtat, seguretat i no discriminació que s’han de preservar.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

A favor del soterrament de les vies fèrries a Sant Guim de Freixenet

2010-06-07T09:54:00.003+02:00

Juntament amb Salvador Puy, secretari general provincial del PP, ens vàrem reunir amb els membres de l’Associació Sant Guim Unit amb la finalitat de manifestar-los-hi el suport del Partit Popular al soterrament de les vies del tren al seu pas pel nucli urbà de Sant Guim de Freixenet, tal com reivindica aquesta associació i com van demanar la majoria dels veïns en la consulta popular que es va celebrar en aquesta població de la Segarra.

També vaig informar els veïns de la moció que vaig presentar a la Diputació de Lleida per donar-los suport, ja que no es normal ni natural que en ple segle XXI poblacions com Sant Guim de Freixenet hagin de continuar mantenint aquestes vies del tren com una mena de cicatriu que divideix el poble i suposen un mur de separació entre els veïns d’un costat i l’altre de les vies.

Considero greu i preocupant aquesta situació ja que el pas del tren pel centre dels nuclis urbans pot provocar i de fet provoca accidents que en molts casos seguen vides humanes, i en el cas que ens ocupa, no fa pas massa un comboi va atropellar mortalment a un nen.

Fets com aquest no s’han de tornar a repetir, per això és del tot necessari instar a la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment a efectuar les modificacions que siguin necessàries en el projecte de millora de la línia Lleida-Manresa per procedir al soterrament de les vies al seu pas per la població de Sant Guim de Freixenet i de totes aquelles poblacions que es trobin en una situació similar.

Cal convocar una reunió de la Comissió del Pacte de Toledo

2010-06-02T11:26:00.000+02:00

Les greus dificultats econòmiques i d’atur que viu el nostre país i el desmesurat dèficit públic, obliguen a adoptar mesures extraordinàries, també exigides per la nostra pertinença a la zona euro, que al mateix temps travessa un període d’inestabilitat al que cal donar solucions coordinades. En aquest context el President del Govern va anunciar el passat 12 de maig al Congrés dels Diputats algunes decisions que, de adoptar-se, lesionarien injusta e injustificadament a més de 5 milions de pensionistes, trencant un dels majors avanços de la nostra democràcia: el Pacte de Toledo.

Convé recordar que el mencionat Pacte d’Estat es va assolir el 1995 entre tots els Grups Parlamentaris, i va obtenir el suport dels sindicats en 1996 mitjançant l’acord sobre consolidació i racionalització del sistema de pensions.

Aquests acords, fruit d’un ampli i responsable diàleg polític i social, van traure a la nostra Seguretat Social de la incertesa econòmica i garantiren un sòlid compromís de tots per fer viable i sostenible la Seguretat Social.

500.000 milions de pessetes de dèficit, inseguretat de poder cobrar les pensions i incertesa dels pensionistes per mantenir el seu poder adquisitiu foren, entre d’altres, raons per a que tots els partits assumiren el Pacte de Toledo i les seves recomanacions.

La Llei 24/1997, de 16 de juliol, de consolidació i racionalització de la Seguretat, fou resultat directe del Pacte de Toledo, quin compliment es va voler garantir amb la participació de tots els Grups Parlamentaris, constituint a l’efecte una Comissió al Congrés dels Diputats. Aquesta Comissió ha anat avaluant el compliment de compromisos i recomanacions amb eficàcia i rigor amb diferents governs.

A l’actualitat està examinant un document de data 29 de gener de 2010, enviat pel Govern per assolir unes reformes legals pactades entre tots els grups polítics i amb la participació dels agents socials.

L’anunci de retallades en els drets dels pensionistes, principalment el dret a la revalorització en funció de l’IPC (article 11 de la Llei 24/1997, de 16 de juliol), trenca el Pacte de Toledo.

A més, es produirien uns altres efectes addicionals i indesitjables de empobriment per als pensionistes al bloquejar “sine die” la base sobre la que s’actualitzarien les pensions després del bloqueig.

L’experiència indica que aquest tipus de mesures, combinades amb l’elevació d’impostos, en especial l’IVA (2 punts de pujada el proper juliol), generen problemes afegits en el consum i en el treball, quina evolució, si no es corregeix amb reformes adequades, posarà en perill els ingressos per cotitzacions, que són essencials pel manteniment del sistema de Seguretat Social.

La Diputació de Lleida, a instància del Grup del Partit Popular va acordar instar al Govern de l’Estat a eliminar les mesures per a la supressió de la revalorització de les pensions contributives; i a convocar la Comissió del Pacte de Toledo de forma urgent per reprendre els treballs amb la finalitat d’acordar per tots els grups les reformes que siguin necessàries per garantir la viabilitat i el futur del nostre sistema de Seguretat Social.

Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu del Grup Partit Popular

Sóc contrària a la utilització del burka i del niqab en espais públics

2010-05-31T10:46:00.001+02:00

Estic a favor de la prohibició del burka, niqab o qualsevol vestimenta que cobreixi per complet el cos i la cara de la dona amb caràcter permanent, per dos motius:

El primer i més important, perquè entenc que aquesta vestimenta atenta contra un dels nostres principis fonamentals que és el principi d’igualtat home-dona i contra la dignitat de la dona. Darrera del burka hi ha una posició de submissió evident de la dona a l’home, disfressat per alguns de modèstia. Perquè l’aïlla de l’entorn dificultant la seva integració a la nostra societat.

Un segon motiu, és per raons de seguretat perquè no se sap qui hi ha darrera d’un burka i crec que tota persona ha d’estar en els llocs públics amb la cara descoberta.

L’aprovat la passada setmana a l’Ajuntament de Lleida no és més que el punt de partida del que ha de significar l’avenç cap a la prohibició del burka de la vida pública.

Des del PP apostem per una Lleida amb dones a cara descoberta, una Lleida igual per a tothom on la cohesió social, la igualtat, i les llibertats individuals obrin un espai de convivència i integració sense discriminació de cap tipus, tot recordant que aquesta proposta no té un caràcter puntual sinó que es tracta d’una qüestió llargament reclamada pel Partit Popular.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

El Tripartit i l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris

2010-05-24T11:19:00.002+02:00

L’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris continua donant que parlar i generant polèmica desprès de més de sis anys tancada i això tan sols vol dir dues coses: que es va tancar en fals i que el seu tancament només va ser una maniobra consentida per formar el govern tripartit a l’Ajuntament de Lleida.

Des del grup del Partit Popular no tenim intenció d’incórrer en l’amanida demagògia ni en falses argumentacions per obtenir algun més que dubtós benefici polític, però pensem que com a membres de la corporació municipal hem d’exigir a l’equip de govern la màxima transparència i que s’assumeixin les responsabilitats que calguin per les greus irregularitats detectades, algunes de les quals, segons el Tribunal de Cuentas, poden donar lloc a responsabilitats comptables.

Els lleidatans tenen tot el dret a saber quina va ser la gestió real d’una empresa pública com l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris, que va operar amb més ombres que llums des dels anys noranta fins a 2004 i que es va tancar sense que ningú assumís cap tipus de responsabilitat, ni professional ni política.

En la Junta General de l’EMSC de 28 d’abril de 2000, durant l’aprovació dels comptes anuals corresponents a 1999 el Partit Popular ja es va mostrar en desacord amb la gestió de l’empresa i més tard, al Ple de novembre de 2003 varem reclamar, en reiterades ocasions, la necessitat de tancar aquesta empresa municipal.

Per tant, ningú està legitimat per donar-nos lliçons sobre l’actuació del PP envers d’aquesta empresa i menys aquells que es vanaglorien d’haver-la fet tancar tan sols per un pur interès partidista i com excusa per poder formar part del govern municipal. No n’havia prou amb fer tancar l’EMSC, també era necessari que algú o alguns d’aquell govern municipal assumís les corresponents responsabilitats polítiques. I això no es va fer. Potser per por a perdre la cadira que s’havia aconseguit.

A més, quan algú, com ERC, es dedica a justificar la seva actuació al darrer Ple de la Paeria culpant als demès, vol dir que no tenen la consciencia tranquil•la i que, potser, la seva decisió de recolzar l’equip de govern en aquest espinós tema no va ser la més encertada.

Però la realitat és la que és i diu que tant la Sindicatura de Comptes com el Tribunal de Cuentas han detectat greus deficiències en la gestió comptable de l’EMSC que van des de saldos erronis, imports indeguts, manca d’informació, irregularitats en la presentació dels comptes anuals i pagaments de quantitats facturades per sobre dels imports contractats.

El Partit Popular, fidel als seus principis, recolza l’equip de govern en les decisions que beneficien als ciutadans, però també som crítics i denunciem les actuacions que, al nostre parer, són irregulars, sense tenir que ser condescendents amb determinades polítiques per assolir formar part del govern municipal.

I des d’aquesta llibertat creiem convenient no tan sols demanar la informació sobre la instrucció de la causa en la investigació sobre les irregularitats detectades per la Sindicatura (obligació de tota administració) en l’EMSC, sinó també que es realitzin les actuacions pertinents per esbrinar els culpables, depurant les responsabilitats que corresponguin, així com obtenir la documentació que es remeti tant per part de la Sindicatura de Comptes com del Tribunal de Cuentas.

Des del Partit Popular demanem que la transparència de la que fa gala el Govern de la Paeria es tradueix en l’assumpció de les responsabilitats escaients, perquè amb els diners de tots no s’hi juga.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

Lleida necessita més Mossos d'Esquadra

2010-05-13T11:25:00.002+02:00

L’alcalde de Lleida ha d’exigir, amb caràcter urgent, a la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, més efectius dels Mossos d’Esquadra per la capital del Segrià, davant la manca de seguretat existent a la Regió Policial de Ponent degut a la manca d’efectius policials.

El passat mes de febrer s’informava per part de l’Ajuntament del compliment del compromís de la Conselleria d’Interior d’incorporar 50 mossos el darrer trimestre de 2009 i la regidora de Seguretat de la Paeria, Sara Mestres, afegia que segons les seves informacions no havia marxat cap efectiu, en contradicció a les informacions facilitades des del propi sindicat CAT-ME que revelaven que únicament havien arribat 35 mossos a Lleida i n’havien marxat 20.

La segona part del compromís era incorporar 47 nous efectius durant el primer trimestre de 2010, un compromís que, segons informacions del propi sindicat, no s’ha complert.

En l’actualitat existeix una creixent manca de seguretat que ha portat al comissari de la Regió Policial de Ponent a declarar que es troba desbordat per fer front a l’augment de delictes a les zones rurals i a la pròpia ciutat de Lleida. Per aquest motiu, en nom del Partit Popular, demano al Paer en Cap, com a president de la Junta Local de Seguretat, que insti a la Conselleria d’Interior per a que amb caràcter immediat doni compliment al compromís d’incorporar 47 nous efectius de Mossos d’Esquadra a Lleida.

Maria José Horcajada

Regidora-Portaveu Ajuntament de Lleida

Cal mantenir els programes de les Escoles Taller

2010-04-27T11:06:00.004+02:00

El departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha decidit suprimir les subvencions per a les Escoles Taller, Cases d'Ofici i Tallers d'Ocupació que donen formació a joves amb risc d’exclusió social, que no han pogut acabar l’ESO i a persones majors de 45 anys amb problemes de reinserció laboral.

Aquesta decisió afecta directament als centres d’ocupació de Lleida, Tàrrega, Balaguer i la Seu d’Urgell i als seus habitants, i indirectament a tota la població de les comarques de Lleida.

L’existència i bon funcionament de les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació són molt importants per al conjunt de treballadors que perden la seva ocupació, és a dir, pels aturats; pels joves i pels no tan joves; per aquells que van deixar els estudis inacabats i pels que precisen una nova formació per poder ampliar el seu camp de recerca de feina.

Per això és imprescindible que el Servei Català d’Ocupació, no només mantingui els programes anuals o semestrals de totes les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació de Catalunya, sinó que els ampliï per donar cabuda a més persones i més especialitzacions.

Aquestes entitats proporcionen un alt nivell d’inserció laboral, de retorn al mercat de treball entre els seus usuaris.

Si aquesta decisió seria difícil d’entendre en qualsevol context , en el context de crisis actual és inexplicable.

Per poder sortir d’aquesta crisi en la qual estem immersos és del tot necessari la reconversió de molts llocs de treball, l’especialització dels treballadors en molts camps que no eren els seus habituals, la immersió en les noves tecnologies i nous productes i serveis. I aquesta és la funció que han fet i fan, i la que han de continuar fent les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació de Catalunya.

Aquest és el motiu pel qual vaig presentar, en nom del Grup del PP a la Diputació de Lleida, una moció reclamant el manteniment dels programes de formació en aquestes escoles, i que afortunadament, encara que amb alguna aportació dels altres grups, va ser aprovada per unanimitat de tots els diputats i diputades de la Corporació provincial. Moció que també presentaré en el proper ple de l’Ajuntament de Lleida i que animo a tots els regidors de Tàrrega, Balaguer i la Seu d’Urgell a fer el mateix.

Ens interessa a tots, a tot el territori de Lleida, que el Servei Català d’Ocupació continuï amb la convocatòria de programes i no es tanquin les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers Ocupacionals.

Maria José Horcajada
Diputada provincial i Regidora de l'Ajuntament de Lleida

Variant Gerri de la Sal a la N-260

2010-04-16T13:07:00.002+02:00

El projecte que ha presentat el Ministeri de Foment sobre la nova variant de Gerri de la Sal no ens agrada, no agrada als veïns de la zona, ni als alcaldes, i aquest fet està provocant protestes que han acabat amb talls de la carretera N-260.

Els alcaldes i els veïns del Pallars Sobirà reclamen un enllaç pel nord de la població amb la finalitat de facilitar l’accés a aquesta variant als veïns de les poblacions de la Pobleta de Bellveí, Bretuí, Cabestany i Montcortes de Pallars, entre altres, que es volen dirigir cap a Sort, Rialp o Llavorsí, reclam al qual m’afegeixo en nom del Partit Popular.

Amb l’actual traçat de la variant aquests veïns es veurien obligats a donar una notable volta, que seria anar fins a l’inici de la variant, a l’entrada pel sud de Gerri de la Sal, quant ara enllacen amb la carretera N-260 direcció a Sort, passada la població de Gerri.

El propòsit del Partit Popular és donar suport a les demandes dels veïns per a que siguin ateses pel Ministeri de Foment.

Actualment està molt propera la data de licitació de l’obra, i sóc conscient que qualsevol demanda de modificació ara suposaria incrementar els molts anys de retard de l’obra. Però em comprometo a sol•licitar el replanteig de l’obra una vegada aquesta estigui adjudicada, i finalment, entre l’esforç d’uns i altres es pugui donar solució a les peticions plantejades.

Maria José Horcajada
Diputada provincial

Més places a les escoles de Cappont

2010-04-06T13:41:00.004+02:00

El barri de Cappont necessita una ampliació de places a les Escoles d’Educació Infantil i Primària per donar cabuda a tots els infants del barri.

Existeixen desigualtats entre el nivell de demanda dels col·legis a Lleida ciutat, especialment al barri de Cappont, un barri en contínua expansió on la preinscripció als centres educatius d’educació infantil i primària per al curs 2010-2011, patirà un greu dèficit de places. Així, la demanda supera l’oferta en escoles com el Frederic Godàs que té un excés de 7 alumnes i l'Escola Cappont amb 14, una situació que dificulta també la integració d’alumnes un cop iniciat el curs. Aquesta situació també es veu agreujada perquè a la zona d'influència, massa extensa i inconnexa, també hi ha una greu saturació de la demanda, concretament de 18 alumnes, a l'Escola Pràctiques I.

Una de les alternatives podria ser l’ampliació de la nova Escola Cappont que disposa d'espai suficient per fer efectiva aquesta ampliació provisional, fins determinar quins dels centres del barri han de ser ampliats o si s'ha de crear un de nou.

Cal que la Conselleria d’Educació adapti l’oferta educativa a la realitat sociodemogràfica de la ciutat, amb l’objectiu de garantir l’oferta de places públiques d’educació infantil i primària dintre del mateix barri on resideixen les famílies demandants del servei.

Maria José Horcajada
Regidora Portaveu a l'Ajuntament de Lleida

No a la desaparició de Lleida

2010-02-03T12:17:00.001+01:00

Mentre les dades de gener han donat un increment del nombre d’aturats a Catalunya en 22.122 persones i a la província de Lleida en 1.511, les famílies no arriben a final de mes, i el Tripartit, i el senyor Montilla al capdavant concentren els seus esforços en crear per tràmit d’urgència una nova organització territorial a Catalunya, divisió cuinada des d’uns despatxos de Barcelona, que en la seva segona fase suposarà la desaparició del territori de Lleida tal i com el coneixem des de 1833. Deixaran de ser Lleida les comarques del Pirineu, és a dir l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Solsonès.

El tripartit ha cuinat una nova organització territorial a Catalunya des d’uns despatxos de Barcelona, amb un nul consens territorial i en contra de l’opinió del territori, sense que hi hagi cap motiu que justifiqui la divisió de Lleida. No hem d’oblidar que la província té una població de 436.000 habitants i qualsevol divisió comportarà una pèrdua de pes polític. A més, no hi ha cap estudi d’impacte social, ni territorial, ni econòmic d’aquesta divisió, ni cap estudi que ens digui que serà més eficaç, més eficient i amb un menor cost la prestació dels serveis als ciutadans.

Tampoc no hem d’oblidar que des de l’any 1833 hi ha una relació estreta i tranqui-la entre la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran. Hi ha un sentiment de pertinença al territori que no es pot obviar, a part de les conseqüències econòmiques de la pèrdua d’aquests lligams. Que passarà amb projectes com el nou ens de promoció econòmica a nivell provincial, amb l’Ave Lleida-Pirineus, o amb els diners que inverteix la Diputació en la promoció econòmica i turística del territori, entre altres projectes, amb la marca Ara Lleida?

Si l’excusa és el reequilibri d’un territori que mai ha estat equilibrat, si volem integrar el territori, el que ha de fer el Govern de la Generalitat és apostar per les infraestructures necessàries per la província de Lleida com són les autovies Lleida-Balaguer i Tàrrega-Balaguer-Alfarràs; els túnels de la Bonaigua i Comiols o els accessos a l’aeroport de Lleida-Alguaire. És lamentable que, mentre les comarques de Lleida i els lleidatans son víctimes del desgovern i del partidisme, el president Montilla es conformi a ser el titella dels capritxos dels seus socis del govern tripartit.

Actualment no és prioritari i és inoportú modificar l’organització territorial de Catalunya, perquè si es vol dur a terme ha de ser amb consens, fora de períodes electorals com l’actual, amb una anàlisi de costos acurat i amb criteris d’eficiència i eficàcia, i no carregant als ciutadans amb més costos i amb més despesa pública inútil. Hem d’apostar per una estructura del segle XXI i no per una organització medieval que no aporta cap valor afegit al que ja tenim. A més, els lleidatans no hem de permetre, sota cap concepte, que ens facin servir com a moneda de canvi per recuperar l’àrea metropolitana de Barcelona. Les vegueries són un atac frontal al territori de Lleida i un menyspreu a l’opinió dels seus habitants. Revelem-nos!

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida i a la Diputació

Incompliments i més impostos per la ciutat de Lleida

2010-01-20T12:28:00.001+01:00

Els pressupostos de l’Ajuntament de Lleida estan fets per no complir-los a tenor de la gran quantitat d’obres que es venen arrastrant any rere any, com el Mercat del Pla o la renovació de la Plaça Pau Casals, entre d’altres, sense que s’executin. Aquesta és la tònica predominant i la que també es posa de manifest en els comptes municipals per l’any 2010.

Els pressupostos de la Paeria per aquest any, igual que els de l’any passat, estan emmarcats dins d’un context de crisi econòmica i, en aquest sentit, no estan pensats per complir un dels objectius prioritaris en aquests moments que és el de fomentar la creació de llocs de treball, davant les terrorífiques xifres de l’atur a casa nostra que posen de manifest que la desocupació s’ha incrementat a Lleida en un 45 % i que en un any s’han destruït més de 9.300 llocs de treball. Tot un record si tenim en compte que l’atur a la província de Lleida es considerava un atur tècnic abans de que arribés al Govern l’ínclit ZP.

I la Paeria que fa per intentar lluitar contra la xacra de l’atur? Doncs no fa altra cosa que reduir les inversions i augmentar els impostos. Dues receptes, al nostre parer, totalment errònies. Al pressupost per l’any 2010 les inversions municipals es redueixen en 33 milions d’euros i s’incrementa en un 10 % l’impost de bens immobles (IBI) i les sancions, on l’Ajuntament preveu recaptar aquest any 564.325 euros més en concepte de multes de circulació.

Des del grup municipal del Partit Popular varem presentar un total de 26 esmenes amb la finalitat de millorar i aportar noves idees i actuacions al pressupost municipal, unes esmenes que podeu consultar a la nostra pàgina web www.pppaeria.com. D’aquestes esmenes presentades, tan sols van ser parcialment acceptades les que feien referència a la millora del pavelló de l’Antorxa, la construcció d’un consultori mèdic al barri dels Magraners i petits increments de partides destinades a despesa social, amb l’única finalitat d’intentar evitar el nostre vot en contra, cosa que no va succeir.

No vam recolzar els comptes de la Paeria perquè entre les esmenes presentades i que es van rebutjar per l’equip de govern socialista n’hi havia de tan importants pels ciutadans de Lleida com la construcció d’una residència per a la Gent Gran a la Bordeta, la rehabilitació del cinema Goya dels Magraners per convertir-lo en un edifici polivalent, la rehabilitació de la façana de l’antiga escola dels Camps Elisis, la rehabilitació i adequació de la piscina coberta de Cappont, la urbanització d’uns nous accessos al barri del Secà de Sant Pere i la millora de l’asfalt i enllumenat dels camins de l’Horta i dels accessos a Gardeny. Totes elles eren propostes assenyades i pensades amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels veïns de Lleida.

Un altre punt en el que el PP no hi estem d’acord és en la paupèrrima quantitat que es destina a la construcció de pisos socials –mig milió d’euros- que units als 3,2 milions de l’EMU farà que l’Ajuntament promogui, aproximadament, la construcció de 60 pisos protegits. Una xifra ridícula si es te en compte que la demanda d’aquest tipus de vivenda a la ciutat de Lleida supera els 3.000 pisos. Per aquest motiu, des del PP consideràvem necessari un increment de les transferències en política d’habitatge i tampoc se’ns va voler escoltar.

També lamentem que no es volés incloure una partida extra, encara que fos mínima, per iniciar els treballs i estudis necessaris amb la finalitat de tirar endavant la candidatura del conjunt monumental del Turo de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial. Un projecte que hauria de ser prioritari, no tan sols per potenciar i promocionar el primer i més important monument que té Lleida, sinó per evitar la pèrdua de visitants com la que ja va patir la Seu Vella l’any passat.

Així les coses, i malgrat que ara la resta de forces polítiques critiquen els pressupostos de la Paeria, el PP va ser l’únic grup de l’oposició que hi va votar en contra, i ho varem fer convençuts que aquests pressupostos no ens ajudaran a superar la crisi, ni a crear llocs de treball. Són uns comptes de bones paraules i pocs fets, incompliments i més impostos. Tot el contrari del que s’ha de fer per generar confiança, crear ocupació i eradicar el pessimisme que impera a la societat lleidatana.

Maria José Horcajada
Regidora i portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

La Diputació ajudarà els municipis amb el Pla Neucat

2010-01-18T12:26:00.001+01:00

Cada cop que neva a les comarques de Lleida es posa en evidència, bàsicament, dues coses: una, la manca de previsió, i dues, que no estem preparats per fer-hi front i evitar el caos que provoquen. I no serà perquè no ho sapiguem, però pel que es veu no escarmentem.

A més, des del propi territori sempre s’acusa a les administracions de actuar d’una manera descoordinada, i de fer-ho malament i tard. I la veritat és que no els hi falta raó. Si a la falta de mitjans si afegeix una actuació descoordinada, aleshores la situació ja es caòtica i insostenible com la que hem viscut.

Però com que són els ajuntaments els qui tenen l’obligació d’elaborar un pla de prevenció i actuació en emergències, és per això que al passat Ple del mes de desembre, des del grup del Partit Popular ja varem demanar que la Diputació oferís assessorament i suport tècnic als municipis per elaborar el Pla Neucat, petició que va ser acceptada pel President de la Corporació, cosa que agraïm.

I ara, donada l’envergadura i la repercussió de la última nevada que ha afectat a les comarques de Lleida, des del grup del Partit Popular vàrem considerar anar una mica més lluny i vàrem decidir presentar una moció, que juntament amb un altra del grup del CiU, han estat consensuades per tots els grups de la Corporació, cosa que és d’agrair, ja que la unió fa la força.

L’esperit d’aquesta moció no és altre que la d’ajudar als nostres pobles a elaborar plans d’emergència que incloguin el risc de nevades i dotar-los de mitjans per solucionar els problemes que es puguin derivar d’aquestes nevades i evitar, d’aquesta manera, situacions caòtiques com les que s’han viscut la darrera setmana en moltes poblacions de les comarques de Lleida.

Ara no és hora de mirar enrere, sinó de posar fil a l’agulla i de ser previsors per evitar lamentar situacions desgraciades i danys personals, en alguns casos, irreparables.

Maria José Horcajada
Diputada portaveu

El pressupost del deute

2009-12-30T10:48:00.001+01:00

El pressupost de la Diputació de Lleida per a 2010 fa palesa la crisi que venim patint durant tot aquest any, i no solventarà en el futur els problemes que es plantegin.

Hi haurà menys ingressos procedents de l’Estat en concepte de participació en l’IRPF, en l’IVA i en impostos especials, motivat per l’alt índex d’atur i el successiu tancament d’empreses.

A aquesta situació hem d’afegir la manca d’una política efectiva per part del Govern en assumir una correcta i adequada financiació local que es va postergant dia rere dia.

Aquest pressupost tampoc solventarà els problemes del futur, més aviat, els agreujarà. Per pal•liar la manca d’una financiació local adequada, el govern autoritza les entitats locals a elevar el nivell d’endeutament, i la Diputació opta per aquesta solució, endeutant-se fins a les celles. Passant de necessitar uns préstecs de 10 milions en aquest any 2009, a necessitar quasi 30 milions. Això suposarà pagar molts més interessos l’any 2011 i molts més diners d’aquí 2 anys quan es comencin a amortitzar aquests préstecs, quedant així hipotecada la Diputació.

El principal motiu d’aquests préstecs és l’ampliació dels plans de finançament dels ajuntaments, que per sí mateixos, aquests plans, no són negatius, però forçar les inversions als municipis no solventa l’atur ni augmenta la productivitat de les empreses, com ha quedat demostrat desprès de tot un any d’aplicació del Pla d’inversions del Govern. Els ajuntaments, principalment els petits, els que tenen menys ingressos propis, tenen moltes dificultats per afrontar les despeses ordinàries, les despeses que originen els cada vegada més serveis que han de donar a la seva població, i per això han d’incrementar els impostos i taxes que cobren a la ciutadania i a les empreses, una rara forma de lluitar contra la crisi.

A més, els molts plans d’inversió obliguen els ajuntaments a assumir una part del cost d’aquelles inversions amb uns diners que no tenen, havent-se d’endeutar cada cop més.

Cal més aportacions per a despeses corrents, pel manteniment dels serveis a les persones i el manteniment de les noves inversions.

També són necessàries més aportacions i ajuts a les empreses que, tot i la dolenta situació econòmica, volen innovar, emprendre nous camins i millorar la seva competitivitat.

El Grup del Partit Popular no vàrem donar suport a un pressupost amb més quantitat, però mal distribuïda.

Maria José Horcajada
Diputada Portaveu

Cal un reglament lingüístic a la Diputació?

2009-12-01T10:27:00.000+01:00

L’equip de govern de la Diputació de Lleida presenta un reglament per a l’ús de les llengües catalana i occitana a la Diputació de Lleida.

Des de fa molts anys la Diputació de Lleida està immersa en una normalitat lingüística en el que es refereix a la utilització de la llengua catalana, tant a nivell intern com en les seves relacions amb terceres persones, ja sigui a nivell d’administrat com de proveïdor o contractat.

D’altra banda, des de la passada legislatura, com a mínim, es va començar a utilitzar en els plens i les comissions, amb total normalitat, l’aranés.

Com a portaveu del Grup del Partit Popular considero que amb aquest reglament volen filar encara més prim que ningú, reglamentant el que és habitual, però tancant portes a la normalitat lingüística que hem tingut fins ara.

Estic totalment d’acord que la Diputació, com institució, ha de vetllar pel bon us del català i ha de promoure’l tant en les seves relacions internes com externes. Ara bé, una cosa és promoure el català i una altra molt diferent és esborrar del mapa el castellà, que és el que pretenen en aquest reglament.

Així per exemple, segons aquest reglament, les comunicacions, notificacions, impresos, etc. que vagin destinats a persones o institucions del País Basc, hauran de fer-se preferentment en euskera, obviant totalment el castellà.

El bilingüisme i fins i tot, el trilingüisme, hauria de ser la norma habitual de la Diputació, no únicament quan alguna circumstància especial ho recomani. Diuen que la petició de traducció per part del ciutadà no comportarà retards, qui s’ho creu això? És freqüent que l’administració doni 10 dies a l’administrat per contestar qualsevol ofici; si ha de demanar la traducció, entre que la demana i li faciliten, ja han passat els 10 dies, la qual cosa crea indefensió i malestar al ciutadà, generant despeses innecessàries.

La Diputació ha contemplat que suposarà, econòmicament parlant, el desplegament d’aquest reglament? La Diputació de Lleida sovint rep visitants de fora de Catalunya. És que voldran fer com fa poc al Parlament, contractar traductors català/castellà? En aquest temps de crisi econòmica en que els ajuntaments tenen dèficit, manca de recursos, es redueixen les inversions, es dilaten els pagaments, no hi ha diners per consultoris mèdics, escoles, carreteres o potabilitzadores d’aigua, per què aquests diners es gasten en traduccions inútils i banals?.

Citant el text literal d’aquest reglament en el seu article 19, “a les persones de nacionalitat espanyola, el coneixement del castellà es pot presumir”, doncs si el coneixen, per què cal traductors?.

Aquest reglament és un atemptat flagrant als drets fonamentals de les persones, a la seva llibertat d’elecció de llengua recollit en la Constitució, en l’Estatut de Catalunya i en la llei de Política Lingüística de Catalunya.

La Constitució, al seu article 3 estableix, entre altres, que tots els espanyols tenen el dret d’utilitzar la llengua castellana, i que la riquesa de les diferents llengües d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció.

L’Estatut de Catalunya, en el seu article 6 recull que totes les persones tenen el dret a utilitzar les dos llengües oficials, el català i el castellà, i els poders públics han d’establir mesures per facilitar l’exercici d’aquest dret, sense que hi hagi discriminació per l’ús d’una o una altra llengua.

La llei 1/1998 de política lingüística de Catalunya, en el seu article primer parla de “garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà”, i a l’article 2 estableix que la llengua a utilitzar per l’administració serà “preferentment” la catalana, però no amb caràcter exclusiu o en detriment de la castellana.

Les tres normes bàsiques en les quals hauria d’estar inspirat aquest reglament, són sistemàticament vulnerades, el dret bàsic de les persones d’utilització de la llengua de la seva elecció és totalment anul·lat. A tall d’exemple, comentaré únicament alguns preceptes d’aquest reglament.

La Diputació, segons el redactat de l’article 4 del reglament, marginarà, exclourà, en els seus contractes, a totes aquelles empreses que exercint el seu dret lingüístic recollit a les tres normes anteriors, triïn redactar les seves ofertes, els seus estudis o projectes en llengua castellana.

Fins i tot l’equip de govern de la Diputació té la gosadia de negar aquest dret lingüístic a les persones de fora de Catalunya, ja que com he comentat abans, a les persones, entitats, institucions, etc. del País Basc o de Galícia, per exemple, o fins i tot de França, els volen obligar a excloure el castellà, o el francés, en les seves relacions amb la Diputació de Lleida.

És de tots conegut el dit que tant la història com la moda es repeteix en el temps. Això és el que pretén aquest equip de Govern de la Diputació. La llei de política lingüística de Catalunya, en el preàmbul, fa menció de la situació precària i persecució política que va patir el català i imposició del castellà, en temps passats. Doncs bé, la cosa es repeteix però a l’inrevés. Ara s’imposa el català i es desterra el castellà. Fins quan la lluita d’un contra l’altre? Lluita que, per cert, únicament es dóna a les institucions, ja que la gent del carrer, la gent normal, no té aquests problemes.

Com he dit al principi, l’equip de govern de la Diputació de Lleida vol filar més prim que ningú i s’atribueix competències allí on no en pot tenir, perquè no té cap autoritat per dir el que han de fer i com han de parlar a Mallorca, València, Bilbao, Fraga, etc.

I és lamentable, que la majoria socialista del govern de la Diputació s’avingui a aquesta dèria independentista esquerrana que contravé allò que els mateixos socialistes defensen a Madrid.

Aquest és un reglament discriminatori, que genera problemes on no n’hi ha. És un reglament que perjudica greument la imatge d’una Lleida oberta i plural, i més que un reglament d’us lingüístic, la proposta de l’equip de govern és un abús condescendent amb el nacionalisme més reaccionari.

El Partit Popular defensa una proposta lingüística basada en la llibertat i el reconeixement del bilingüisme, per tant no vaig poder-me fer còmplice de les privacions, i de les imposicions que contempla aquest reglament. Per això vaig dir que no a la seva aprovació.

Maria José Horcajada

Diputada portaveu

Aturem la tramitació del projecte de llei de Qualitat Odorífera

2009-11-30T18:08:00.000+01:00

En nom del Partit Popular he presentat al ple de la Diputació de Lleida una moció de rebuig a la tramitació del projecte de llei de Qualitat Odorífera, sol·licitant al Departament de Medi Ambient que congeli la seva tramitació i obri un període de diàleg amb tots els sectors afectats, perquè considero que, en l’actual situació de crisi, no és el moment més idoni per gravar amb nous costos els sectors productius de les comarques de Lleida i, particularment, al sector agrari i ramader.

Aquest avantprojecte de llei afectaria a totes les activitats empresarials, inclosa l’activitat ramadera, sobreelevant considerablement la pressió normativa burocràtica i amb especial incidència a les explotacions d’enceball, ja que en aquestes granges els principals focus d’emissions de males olors serien el sistema de ventilació i les bases de purins.

Segons l’Associació Catalana de Productors de Porcí, (Porcat), l’informe d’impacte odorífic, l’adequació dels sistemes de ventilació forçada i tapar les foses de purins tal com preveu aquest avantprojecte de llei, suposaria per als ramaders un cost superior als 40.000 euros per granja.

No crec que en aquests moments de crisi, amb unes explotacions agràries i ramaderes que no són rentables, que el sector porcí, per exemple, que està passant per una greu crisi econòmica, fins el punt que en les darreres setmanes els productors han perdut entre 15 i 18 euros per animal, pèrdues que s’eleven fins als 50 euros per cap en el sector boví, cosa que provoca el tancament de moltes explotacions ramaderes, aquests ramaders es puguin permetre el luxe de pagar, com a mínim, 40.000 euros per adequar les seves granges a les directrius que exigeix aquest avantprojecte de llei de Qualitat Odorífera.

Amb aquesta moció no vull dir que no s’hagi de vetllar per una major qualitat odorífera, però potser s’haurien de buscar uns mecanismes menys costosos i més en uns moments en que la renda agrària ha baixat un 26%, i tan sols 3.000 joves agricultors prenen el relleu als més de 6.000 que abandonen cada any l’activitat agrària i ramadera.

Crec sincerament que no és el moment perquè aquesta normativa tiri endavant tal i com està pensada, ni per gravar als nostres empresaris, pagesos o no, amb uns costos que la gran majoria d’ells difícilment podran assumir.

Aquest avantprojecte de llei, avui per avui, no farà res més que agreujar la situació, ja de per sí prou crítica, on el tancament d’empreses i de granges, i l’abandonament d’explotacions agràries és un degoteig constant.

Sortosament, la resta del grups polítics representats a la Diputació de Lleida es van sumar a aquesta moció, la qual cosa em satisfà, i d’aquesta manera no fem altra cosa que donar suport als nostres pagesos i ramaders, un col·lectiu que passa per un dels pitjors moments i que totes les ajudes que puguin rebre són poques.

Maria José Horcajada
Diputada-portaveu

El cor de la ciutat de Lleida

2009-11-25T12:21:00.002+01:00

No es pensi el lector que escriuré sobre la popular sèrie televisiva, sinó que vull parlar-vos del Centre Històric, una zona neuràlgica de Lleida, el cor de la ciutat, que la desídia i l'oblit del govern municipal fan que cada dia que passa bategui amb menys força. El Centre Històric, porta d'entrada a un dels monuments més emblemàtics com és la Seu Vella, està patint un procés de degradació, sobretot social, degut en una part molt important a la passivitat de l'equip de govern de la Paeria, que ha deixat profundes cicatrius de tot tipus fins al punt que, malgrat la inclusió del Centre Històric l'any 2006 al Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya (executat en un 70%), s'ha deteriorat la qualitat de vida, la cohesió social i la dinamització econòmica i cultural del barri.

Per posar remei a aquesta lamentable situació, des del Partit Popular creiem que el primer que cal fer és dignificar el barri, donant una solució als problemes de prostitució, venda de droga, pisos pastera i inseguretat, entre d'altres, que els veïns s'han cansat de denunciar i, al mateix temps, decidir entre tots quin Centre Històric volem, és a dir, endegar un procés participatiu i de consens per tal d'elaborar un pla d'actuació integral que perfili les línies bàsiques del model de barri que desitgem, tant des del punt de vista econòmic, urbanístic com social.

Des del grup municipal del Partit Popular proposem que aquest ens de consens sigui el Consell Territorial del Centre Històric, que haurà de comptar amb la participació de veïns, entitats representatives i Administració, sense oblidar els representants dels grups polítics de l'oposició que en aquests moments no hi estem representats, i que hauria d'aprovar la constitució de tallers sectorials, sobre els diversos àmbits, intentant que hi formin part tots els col·lectius i entitats implicades, amb l'objectiu d'aprofundir sobre cada àmbit i la seva problemàtica, elaborar propostes i buscar solucions de consens. Així, plantegem un Taller de Cohesió Social i Seguretat que doni una solució urgent als problemes de degradació social que pateix el barri: prostitució, tràfic de drogues, indigència i problemes de convivència. Que elabori plans de seguretat, garantint la presència constant de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, i que vetlli pel compliment efectiu de l'Ordenança de Civisme, i per la creació d'agents cívics o equips d'educadors i treballadors socials.

Un Taller d'Urbanisme i Habitatge, on es determinin quants habitatges necessitem perquè la gent del barri no marxi o perquè els que han hagut de marxar per problemes d'habitabilitat a les seves vivendes hi puguin tornar, i per establir un control dels habitatges perquè compleixin els paràmetres d'ocupació màxima establerts per la normativa reguladora per la sobreocupació. Tanmateix, atesa la peculiar fisonomia de les façanes dels edificis de nova construcció realitzats darrerament al Centre Històric, esdevé necessari un pla específic per a la zona que estableixi les directrius arquitectòniques que han de respectar els edificis, amb la finalitat de preservar la imatge i l'estil del nostre Casc Antic.

Un Taller d'Equipaments Públics, on es precisin quins equipaments necessita el barri de caràcter lúdic, esportiu, educatiu i serveis de supermercat, i quin ha de ser l'emplaçament idoni. Què hi volem, per exemple, al Mercat del Pla? Un Taller d'Equipaments Culturals, que determini la manera d'aconseguir la màxima rendibilitat als equipaments construïts i als previstos i l'execució del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'ajuntament per a la construcció immediata de la seu del Museu d'Art de Lleida.

I finalment, i no menys important, un Taller de Dinamització Comercial per a la revitalització de l'activitat econòmica al Centre Històric, escometent una reestructuració integral del teixit comercial de la zona, amb una estreta col·laboració entre agents públics, econòmics i socials. L'activitat comercial és un dels element més importats de la recuperació urbana perquè empeny altres activitats i dinamitza la vida ciutadana, però, per assolir-ho, s'ha de crear un entorn adequat, capaç de captar els clients. És en aquest taller on s'han d'establir aquestes bases, en concret amb tots els agents involucrats a la zona -empresaris, associacions de comerciants, veïns, administracions públiques, sector serveis i associacions cíviques-, i, a més, s'han d'establir diferents línies subvencionadores per a la dinamització de la zona, amb l'objectiu que el Centre Històric esdevingui un centre comercial a cel obert.

Després de 30 anys de passivitat per part dels diferents governs de la Paeria, cal una solució integral i consensuada, amb propostes concretes i terminis d'execució. En definitiva, si volem un Centre Històric digne, segur i integrat a la resta de barris, cal establir un full de ruta seriós i buscar el consens. Calen decisions valentes i no ens ha de tremolar el pols a l'hora de prendre mesures, per impopulars que puguin semblar, si volem que el cor de la ciutat de Lleida torni a bategar amb força.

María José Horcajada
Regidora portaveu del PP a l'Ajuntament de Lleida

Una solució urgent per a l´edifici de l´antiga escola de Magisteri

2009-11-02T13:39:00.005+01:00

Avui ens hem despertat amb la notícia de que Girona estrenarà a principis de l´any que ve la nova seu que integrarà tots els serveis de la Generalitat de les comarques gironines, mestres que en el cas de LLeida haurem d´esperar se´ns diu per culpa de les restriccions pressupostàries.

Com veiem un cop més la crisi resulta ser selectiva però lamentablement sempre en detriment de LLeida.

L´edifici que ha d´acollir aquests serveis en el cas de LLeida és l´antiga Escola de magisteri, tancada des de fa 18 anys i amb greus problemes de salubritat.

Des del PP exigirem que es prenguin mesures urgents per acabar amb aquest problemes de salubritat alhora que exigirem com a mínim la demolició de l´edifici de cara a l´any que ve.

Maria José Horcajada

La ventafocs de Catalunya

2009-10-27T11:17:00.002+01:00

L’equip de govern de la Diputació de Lleida –PSC i ERC- ha claudicat i ha signat el mal anomenat Pacte Nacional per a les Infraestructures mogut per motius purament partidistes, ja que aquest Pacte està redactat des del dogmatisme més radical, especialment pel que fa a la limitació de les infraestructures, a l’ús i generació dels recursos com l’energia o l’aigua, i a la limitació del vehicle privat.

Des del Partit Popular no hem donat suport a aquest Pacte Nacional per les Infraestructures perquè limita el creixement de les Terres de Lleida, ja que deixa la construcció d’un tercer carril a l’autovia A-2 en mans d’un suposat estudi que s’haurà de realitzar amb posterioritat al desdoblament total de l’Eix Transversal i la comunicació entre Tàrrega i Balaguer sense autovia.

També s’oblida de la comarca de les Garrigues, ja que no contempla la millora de cap de les seves carreteres, ni tan sols el reivindicat itinerari entre les Borges Blanques i la carretera C-12, que uneix Lleida amb Amposta. Tampoc recull la construcció de les autovies Lleida-Montblanc i A-2-Montblanc per Fonolleres (entre Tàrrega i Cervera), ni la finalització de l’Eix Pirinenc, entre Xerallo i Pont de Suert. Tanmateix, també tanca la porta a la implantació de les rodalies ferroviàries a Lleida, a la prolongació de la línia de la Pobla i a la nova línia fèrria entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà.

Acceptar aquest Pacte implica que els treballadors paguin els peatges més cars, que els camions paguin per circular per Catalunya, quan a la resta de l’Estat no ho faran i que es puguin apujar els peatges els caps de setmana a les operacions retorn per, segons diu, gestionar la mobilitat. En aquest sentit, el tripartit ha passat d’una Catalunya lliure de peatges a una Catalunya amb més peatges i mes cars.

El PP també diu no a aquest Pacte perquè les solucions del Govern en matèria d’aigua passen per la “gestió de la demanda”, un eufemisme que amaga les restriccions d’ús i l’increment de les tarifes d’aquest servei bàsic. Des del prisma de l’esquerra, la sequera és responsabilitat de l’usuari que fa un malbaratament de l’aigua, mentre que des del nostre punt de vista, l’administració és la que ha de garantir el subministrament suficient per particulars i industries, i a uns preus competitius. Tampoc contempla mesures concretes per millorar l’eficiència del reg en l’agricultura.

I aquest Pacte tampoc explica com es finançarà. La majoria de les obres que es plantegen depenen de la voluntat del Ministeri de Foment i no sabem si hi està d’acord i si s’avindrà a finançar-les. La xifra estimada d’inversions, entre 60.000 i 100.000 milions d’euros no està garantida i el document fa referència a fons comunitaris –actualment en disminució- i del mercat, és a dir, finançament privat a canvi de concessions o peatges que, anteriorment, tant s’havien criticat.

A més, hi ha xifres en el document que no quadren i previsions sense determinar. Així, el Pacte preveu 11.836 milions d’euros d’inversió per a l’Eix Transversal Ferroviari, sense determinar l’administració titular, un fet que implica que ni la Generalitat ni l’Estat es fan responsables de gairebé 12.000 milions d’euros d’inversió.

En definitiva, des del PP no estem d’acord amb aquest Pacte Nacional per a les Infraestructures perquè limita les possibilitats de creixement i prosperitat econòmica de la província de Lleida, ja que està redactat des de la perspectiva metropolitana i no dóna una resposta als problemes globals de les nostres comarques. Amb aquest document, aprovat per la Generalitat, un govern que hauria de ser de tots i per a tots els catalans, queda clar que les Terres de Lleida continuaran sent la ventafocs de Catalunya.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a la Paeria i a la Diputació de Lleida

El PP reclama incrementar les dotacions policials a la Bordeta

2009-10-02T12:22:00.001+02:00

Lamento profundament els continuats actes de vandalisme que es venen produint al barri de la Bordeta i he instat al Govern de la Paeria a incrementar les dotacions policials a la zona per reduir aquests fets.

Malgrat el dèficit manifest de Mossos d’Esquadra, l’Ajuntament de Lleida i els seus cossos de seguretat han d’incrementar els seus esforços per eliminar els actes de vandalisme que es venen produint, especialment al barri de la Bordeta, on les contínues curses de cotxes, pintades a la via pública o la crema continuada de mobiliari urbà i fins i tot de cotxes, deixen una greu sensació d’inseguretat als veïns de la fins ara tranquil·la barriada de la Bordeta.

No es pot permetre que veïns del propi barri tinguin que patrullar els carrers a la “caça” dels autors d’aquests fets atribuint-se competències que pertanyen sola i exclusivament a les forces i cossos de seguretat, i tot perquè no es senten segurs.

Ja fa més d’un any que es va posar en funcionament la policia comunitària amb l’objectiu de ser més eficaç i pròxima al ciutadà, assumint i millorant les prestacions del guàrdia de barri amb la voluntat d’atansar encara més aquesta figura a la ciutadania, però aquesta no ha resultat en cap manera efectiva i els seus objectius, optimitzar la seguretat ciutadana i garantir l’Ordenança de Civisme i Convivència, no han estat aconseguits a tenor de les reivindicacions de veïns i comerciants arreu de la ciutat que tenen por de sortir al carrer a determinades hores del dia i de la nit.

La prevenció passa indubtablement per tenir policies al carrer que evitin aquestes situacions, aconseguint augmentar la sensació de seguretat al ciutadà i l’Administració no es pot amargar sota l’excusa de la conjuntura econòmica per justificar l’augment de la delinqüència i els actes vandàlics a la ciutat, i des del Grup Municipal del Partit Popular exigirem una resposta ràpida, ferma i decidida contra qualsevol acte que vulneri el dret a la pacífica convivència dels ciutadans i ciutadanes de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora i Portaveu Grup PP Paeria

No al Pla Nacional d’Infraestructures aprovat pel Govern de la Generalitat

2009-09-23T12:05:00.004+02:00

El Pla Nacional d’Infraestructures conté les previsions del Govern de la Generalitat per a tot Catalunya d’aquí a l’any 2020. Però el document aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, un govern que hauria de ser de tots i per tots els catalans, és una mostra del que som els lleidatans i lleidatanes i els municipis de les Terres de Lleida: la ventafocs de Catalunya.

Des de la Diputació de Lleida havíem presentat les propostes més prioritàries per al territori, no totes les necessàries, ja que som conscients que, encara que aquest pla té una vigència llarga, no es pot demanar tot.

27 van ser les propostes presentades per la Diputació de Lleida, les quals no duien termini d’execució, podien ser a curt o llarg termini. D’aquestes 27 cap ha estat recollida i inclosa totalment, 11 propostes ho han estat parcialment o recullen alguna fase, la qual cosa vol dir que les successives fases hauran d’esperar més enllà de l’any 2020.

Aquest fet representa un total oblit i menyspreu per part del Govern de la Generalitat cap a les comarques de Lleida i un favoritisme cap a Barcelona i Girona, que els hi accepten pràcticament tot. Per tant, amb aquest Govern tripartit i d’esquerres s’accentua el centralisme barcelonès.

A Lleida ens tenen com una reserva d’indis i d’aus estepàries, i com un dipòsit d’aigua a disposició dels senyorets de Barcelona per poder-la agafar quant la necessitin.

Aquest pacte nacional per a les infraestructures no es tal pacte, i per tant no es pot signar per cap polític ni per cap agent social o econòmic de les Terres de Lleida, donat que no satisfà les nostres demandes, que a la fi són les demandes del territori i de la seva gent.

Des de Lleida hem d’exigir incloure al Pla d’Infraestructures “TOTES” les propostes fetes. Els túnels de la Bonaigua i de Comiols, les autovies Lleida-Amposta, Lleida-Montblanc, Tàrrega-Balaguer, eix Pirinec, millora de les línies Lleida-Manresa, Lleida-Tarragona i Lleida-La Pobla, millores en l’abastament d’aigua, depuració, regadius, telecomunicacions, etc., per citar-ne algunes de les que es consideren necessàries i indispensables pel desenvolupament econòmic, social i turístic de les comarques de Lleida.

Per això hem de dir NO a aquest Pla d’Infraestructures aprovat pel Govern tripartit de la Generalitat.

Maria José Horcajada

Diputada Portaveu Grup PP Diputació de Lleida

Moció del PP perquè Solsona figuri als rètols indicatius de l’A-2

2009-09-21T11:18:00.007+02:00

Al darrer ple de la Diputació de Lleida vaig presentar una moció, que es va aprovar per unanimitat, demanant el suport de la Corporació provincial a les peticions de les administracions i dels agents econòmics i turístics del Solsonès i que, en aquest sentit, s'insti al Ministeri de Foment a incloure el nom del municipi de Solsona en els rètols indicatius de les sortides 507 i 508, a Tàrrega, i 520, a Cervera, de l’autovia A-2, per ser les més adequades per arribar fins a la capital i altres indrets i poblacions de la comarca del Solsonès.

En defensa d’aquesta moció vaig argumentar que aquesta ruta escurça el trajecte fins a la capital del Solsonès en uns 50 kilòmetres i que, tanmateix, pot fer estalviar als conductors fins a una hora de viatge respecte a altres rutes alternatives. També considero necessari que Solsona figuri als rètols indicatius de l’autovia A-2 donat que cada dia més, la comarca del Solsonès i la seva capital són un destí turístic més important i perquè la majoria dels visitants afirmen tenir dificultats per arribar-hi.

Maria José Horcajada
Portaveu Grup PP Diputació de Lleida

Generalitat, socorristes i túnel de la Bonaigua

2009-06-26T09:57:00.002+02:00

El darrer Ple de la Diputació de Lleida, celebrat el passat 19 de juny, va resultar força interessant, no tan sols pels temes i les mocions aprovades en benefici del territori, sinó perquè, a més, també va servir per posar en evidència la subordinació del grup socialista al Govern de la Generalitat en detriment dels nostres municipis.

Al Ple es va aprovar, per unanimitat, mocions tan importants per les comarques lleidatanes com les d’instar al Ministeri de Foment i a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a mantenir l’enllaç directe projectat inicialment a l’autovia A-22, de Lleida a Osca, per a les poblacions de Sucs, Gimenells i Pla de la Font; la millora de la carretera N-230 entre el túnel de Vielha i Vielha i, també, la millora de la carretera C-28, entre Vielha i el Port de la Bonaigua.

Precisament, pel que fa a la millora de les comunicacions a les comarques del Pirineu, des del Partit Popular sempre hem expressat i defensat públicament la necessitat de millorar les carreteres i, a més a més, pel que respecta a la comunicació entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, el PP creu que s’ha d’anar més lluny que la simple millora de l’asfalt de la carretera C-28, ja que considerem que aquestes dues comarques no estaran definitivament ben comunicades fins que no es construeixi el túnel de la Bonaigua, una obra que ja figurava en el primer Pla de Carreteres de la Generalitat de l’any 1985 i que el seu retard ha estat motiu de diverses protestes ciutadanes.

En aquest sentit, cal recordar que en el Ple de la Diputació del passat mes de febrer es va aprovar per unanimitat una moció, presentada pel PP, en la que es demanava a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques iniciar durant aquest any l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del túnel de la Bonaigua. Cal vetllar doncs i estar amatents perquè la Generalitat compleixi aquest mandat de la Diputació i no quedi oblidat al bagul dels records com ja ha passat en altres ocasions.

En quant a l’autovia de Lleida a Osca, és de justícia defensar la legítima reivindicació dels veïns de Sucs, Gimenells i Pla de la Font de demanar que no es suprimeixi l’enllaç directe projectat inicialment per aquestes poblacions. Ara depèn de la bona voluntat i de les ganes de fer-ho del Ministeri de Foment.

I ja que parlem de ganes i bona voluntat, crec que en la construcció d’aquesta autovia, el Ministeri de Foment hauria de posar-hi molt més interès i medis a l’hora d’executar les obres, ja que el tram entre Lleida i la Cerdera, que devia estar finalitzat al setembre de l’any 2008, arrossega un retard de més de 8 mesos.

Un retard que és encara més escandalós si es té en compte que als pressupostos de l’Estat per l’any 2004 ja figurava una partida de més de 2 milions d’euros per la redacció dels projectes entre Lleida i la Cerdera, de la Cerdera a la variant d’Almacelles i d’Almacelles al límit de la província de Lleida. Cal esperar un major esforç per part del Ministeri de Foment que permeti recuperar el temps perdut.

També es va aprovar una moció, presentada pel grup de CiU, en la que es demanava que la Diputació establís una línia d’ajudes als ajuntament de la província de Lleida amb la finalitat que puguessin contractar socorristes per les seves piscines municipals, donat que el Servei Català d’Ocupació ha restringit aquest any el pla d’ocupació que servia per pagar els socorristes de les piscines municipals en període estiuenc, adduint la crisi econòmica i la necessitat d’atendre altres mesures més prioritàries. Finalment, la Diputació hi destina una partida de 400.000 euros per a què els ajuntaments lleidatans puguin finançar la contractació de socorristes a les seves piscines municipals.

Des del grup del PP estem totalment d’acord amb aquesta línia d’ajudes de la Diputació, i així ho varem expressar al Ple amb el nostre vot a favor, però també considerem, tal com vàrem demanar en el debat plenari de la moció, que la Generalitat hauria de complementar aquests ajuts i que la propera temporada el Departament de Treball ha de tornar a reinstaurar les ajudes a les quals s’acollien els ajuntaments per fer front a la despesa que els suposa la contractació de socorristes per les piscines municipals.

Tant CiU com ERC van estar d’acord en que s’afegís aquesta proposta del PP a la moció, però els socialistes es van oposar rotundament al·legant que es tenia que haver parlat abans del Ple. Això sona a excusa de mal pagador. I més si es té en compte que no és la primera vegada, ni serà l’ultima, que durant el debat d’una moció, a petició d’algun grup polític, s’incorpora una proposta per millorar-la.

Per tant, aquesta excusa no val, com tampoc és seriós dir que la Generalitat ha de destinar els recursos a altres actuacions més prioritàries. Que hi ha més prioritari que ajudar als ajuntament a donar un millor servei als ciutadans? Suposo que quan des del Govern es diu que s’han de destinar els diners a serveis més prioritaris, no es referiran als milions d’euros que la Generalitat ha gastat en informes que no serveixen per res, en obrir ambaixades per mig mon per col·locar als amics i parents, o en subvencionar a entitats properes als partits que integren el govern català.

D’això se’n diu malgastar i fer un mal us dels diners públics. Uns diners que haurien de servir perquè els nostres ajuntaments puguin tirar endavant amb garanties els serveis que donen al ciutadans, també la contractació de socorristes per les piscines municipals a l’estiu, i no per fer partidisme i acontentar a la camarilla. La Generalitat ha de donar resposta a les necessitats dels ciutadans, i no generar problemes als nostres municipis.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a la Diputació de Lleida

El gran repte del mon local

2009-04-17T11:38:00.000+02:00

El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques que van suposar el començament de la gran transformació política, social i econòmica d’Espanya i el període més llarg de benestar i de convivència de la nostra història.

Els primers ajuntaments democràtics van ser l’embrió del desenvolupament i consolidació de la democràcia i de la participació política, però també de la implantació i de l’extensió de nous serveis, ara universals, que han contribuït a augmentar el benestar i la qualitat de vida de les persones.

Tot i això, desprès de trenta anys, els problemes econòmics continuen asfixiant la immensa majoria dels nostres ajuntaments. I tot perquè, com he dit anteriorment, els municipis han anat assumint serveis que no els pertoquen, o perquè l’Administració autonòmica i estatal els hi ha traspassat competències sense una contrapartida econòmica adaptada a les noves circumstancies: població envellida, immigració i més exigència en la qualitat de les prestacions. És a dir, els ajuntaments gasten molt més amb un pressupost massa ajustat.

Les xifres que s’han donat a conèixer són de les que maregen. Els ajuntaments inverteixen 7.000 milions d’euros en aquestes competències sobrevingudes, i, a més a més, tenen uns 5.000 milions d’euros pendents de pagament a les petites i mitjanes empreses que els subministren.

Tota aquesta situació també ha provocat que els ajuntaments lleidatans deguin a les entitats bancàries més de 252 milions d’euros en concepte de préstecs, crèdits o altres deutes financers. Aquesta xifra representa que els ajuntaments de Lleida deuen als bancs una mitjana de 591 euros per habitant, molt per sobre de la mitjana estatal que és de 566 euros, i de la mitjana de la resta de les províncies catalanes que és de 548 euros per habitant.

Pel que fa a l’ajuntament de la ciutat de Lleida en concret, aquest deu 119 milions d’euros als bancs, el que suposa un deute de 856 euros per cada veí de la capital del Segrià. Aquests números posen de relleu el que, des de fa temps, denuncien les agrupacions de municipis, i és que la falta de finançament estatal obliga als ajuntaments a recórrer als préstecs per poder complir amb les obligacions assumides.

Una situació que, a tenor dels pressupostos generals de l’Estat, tampoc canviarà aquest any, sinó tot el contrari, ja que, lluny d’incrementar l’aportació, el Govern del “risitas” Zapatero ha retallat en 940 milions d’euros el finançament municipal, malgrat la petició feta des de la FEMP perquè es mantinguessin, com a mínim, les mateixes quantitats que a l’any 2008.

Per tant, els pressupostos generals de l’Estat per al 2009 són els més antimunicipalistes de la historia de la democràcia i, lamentablement, aquesta retallada la pagaran els de sempre: les famílies i les petites i mitjanes empreses. Zapatero, un cop més, es riu dels ajuntaments i, el que és més greu, els enganya al no complir les seves promeses electorals.

En relació als deutes a les petites i mitjanes empreses, principals subministradores dels nostres ajuntaments, i a les que les administracions lleidatanes els hi deuen 400 milions d’euros, cal recordar que el Grup del PP a la Diputació de Lleida va presentar una moció per demanar que l’ens provincial pagués als seus proveïdors en un termini màxim de 30 dies, amb la finalitat d’ajudar a les nostres empreses per a que tinguin una major liquidesa financera en uns moments de crisi com els que vivim. Malauradament aquesta proposta del PP no va prosperar perquè l’equip de govern (PSC-ERC) hi van votar en contra, argumentant que ja s’està estudiant aquest tema.

Però mira per on, la setmana passada la Comissió Europea va presentar una proposta -idèntica a la del PP de Lleida- per a que les administracions públiques abonin en un termini màxim de 30 dies els seus deutes amb les petites i mitjanes empreses (pymes) o hauran de pagar a canvi una indemnització fixa del 5% de l’import més els interessos per cada mes de demora.

Tant aquesta proposta, que la Comissió Europea espera que entri en vigor l’any 2010, com la del PP, no pretenen altra cosa que acabar amb la “malaltia” que és la morositat de les administracions públiques amb les pymes, ofegades en aquesta crisi per la dificultat que tenen per aconseguir préstecs i per la demora en poder cobrar els seus treballs.

En definitiva, com es pot veure i comprovar, el problema del mon local és la precarietat del sistema actual de finançament, i el seu gran repte ha de ser, precisament, aconseguir un nou model de finançament, que passi del 13% actual al 25% dels fons de l’Estat, i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia Local, que fixi i reconegui les competències i els serveis que han de prestar els ajuntaments.

Mentre no s’aconsegueixin aquestes reivindicacions, els ajuntaments hauran de continuar endeutant-se, en major o menor percentatge, segons la valia en la gestió dels polítics que els dirigeixin, per poder atendre les obres previstes i les demandes socials. I les petites i mitjanes empreses hauran de continuar fen cua per poder cobrar uns diners que legítimament els pertanyen per uns serveis prestats i, d’aquesta manera, mes rere mes, continuaran fen de banquers involuntaris dels ajuntaments. I a sobre, encara han de donar les gracies el dia que, finalment, poden cobrar els deutes.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida i Diputada Provincial

Educar en la igualtat

2009-03-08T13:09:00.000+01:00

El 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona, una celebració que des de fa un segle reivindica la igualtat efectiva amb els homes com un principi essencial de la nostra societat. Avui, gaudim d’una igualtat jurídica que moltes de les nostres predecessores haguessin desitjat, però aquesta igualtat encara no és real, perquè la igualtat real requereix molt més que la igualtat normativa, cal un canvi social, cultural i educatiu, i que els responsables polítics impulsin les condicions idònies.

El sistema educatiu desenvolupa un paper de primera magnitud a l’hora de corregir les desigualtats per raó de sexe, generades a causa de l’assignació de diferents rols i valors a dones i homes. L’escola ha de ser una eina bàsica per fomentar valors i capacitats que contribuiran al desenvolupament de la pròpia identitat personal sense cap condicionament.

També és essencial avançar cap a la igualtat en l’ocupació com a instrument per adquirir independència i autonomia. Les dones som igual de capaces que els homes per assumir llocs de responsabilitat, però per poder assumir responsabilitats cal ésser iguals en llibertat, adequar els horaris laborals, impulsar la construcció de guarderies o duplicar el temps d’excedència dels pares que s’acullin a un permís de paternitat.

Tampoc hi pot haver una igualtat real en una societat que continua patint episodis de violència contra les dones. És per això que cal lluitar amb més eficàcia contra la violència masclista amb els mitjans i els recursos suficients.

En definitiva, ja es hora de passar, d’una vegada per totes, de les paraules als fets, i que, en aquest sentit, les Administracions Públiques promoguin tots els canvis necessaris per arribar a un model de societat on tots, homes i dones, tinguem les mateixes oportunitats en condicions d’igualtat real i no només formal.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida

Ja n’hi ha prou. Diguem no!

2009-02-18T13:24:00.001+01:00

Les comarques de Lleida estan patint darrerament tot un seguit d’agressions. Cal recordar l’intent de transvasament d’aigua de la capçalera del riu Segre, l’intent de reducció dels carrils del nou túnel de Vielha, la proposta de divisió del territori de Lleida en vegueries, i ara, si no ho evitem, planeja l’amenaça d’ampliar les zones ZEPA al canal Segarra-Garrigues. Tot aquest seguit de despropòsits no fan més que demostrar el menyspreu que les administracions i els partits que les governen senten per la gent i el territori de Lleida.

Ara li ha tocat el rebre al canal Segarra-Garrigues. És aquest nou canal el que pateix la mala gestió del Govern de la Generalitat fins el punt que ha estat un informe del propi Govern el que posa en perill la seva viabilitat. La viabilitat d’un canal, el Segarra-Garrigues, que, a l’igual que al seu temps va tenir el canal d’Urgell, és actualment l’obra amb una major transcendència econòmica i social de les que s’han fet en els darrers anys i de les que s’estan fent avui en dia a les comarques de Lleida.

Ha estat aquest informe encarregat pel Govern al Centre Tecnològic Forestal del Solsonès, i enviat a la Comissió Europea, el que ha propiciat que la UE vulgui imposar 23.000 noves hectàrees de protecció a la zona de reg del canal Segarra-Garrigues, que afegides a les 26.250 ja existents, qüestionen la viabilitat econòmica del canal. Hagués estat massa demanar que el Govern fes un informe sobre com fer compatible el regadiu amb la protecció d’aus, estan massa enfeinats amb informes de dubtosa utilitat com el de disseny del parxís, el del muscle zebra o un sobre models gràfics de polvoritzadors agrícoles, un estudi de deu folis al mòdic preu de 6.600 euros.

Aquesta mala gestió demostrada i la passivitat dels Departaments d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat han portat a la demanda de la UE d’incrementar les àrees de protecció d’aus, en detriment de la zona regable del canal, posant en perill no tan sols la seva viabilitat, sinó la pròpia supervivència dels pagesos que confien en aquest nou regadiu per tirar endavant i poder viure de l’agricultura.

En un cas com aquest, s’ha d’estar al costat dels pagesos i dels regants del canal Segarra-Garrigues, i d’aquí el suport i la presència del PP de Lleida a la manifestació celebrada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a favor del canal i en contra de l’ampliació de les ZEPA.

Com també és important i necessari el consens en les institucions lleidatanes, com ho ha estat en el cas de la Diputació de Lleida, ja que tan sols aquesta unitat i aquesta comunió entre les institucions i el territori podrà evitar, com ja va passar en el tema del transvasament d’aigua del Segre, aquesta nova agressió que, ara, en forma de ZEPA, es vol imposar i que fa perillar la continuïtat del canal Segarra-Garrigues.

Un canal amb una funció que va molt més enllà que una simple obra de regadiu, ja que a més aportarà aigua per la ramaderia, per la indústria de transformació i, com no pot ser d’una altra manera, aigua de boca per a moltes poblacions que en els darrers temps pateixen restriccions i que s’han de subministrar mitjançant camions cisterna.

Davant de la incoherència amb la que actua el Govern, es necessari acabar no tan sols amb les incerteses de tota mena que des de sempre i per diferents motius han acompanyat la construcció del canal Segarra-Garrigues, sinó també amb el fonamentalisme ecologista del conseller Baltasar, principal protagonista dels més sonats intents d’agressió al territori de Lleida i a la seva gent: el del transvasament d’aigua des de la capçalera del riu Segre i, ara, l’ampliació en 23.000 hectàrees de la zona de protecció d’aus al canal Segarra-Garrigues, responsabilitat compartida amb la Conselleria d’Agricultura, i amb un Govern de la Generalitat incapaç de fer els deures, i que ha tornat a suspendre davant la Comissió Europea. Per cert, els nostres pagesos i regants encara no saben el preu de l’aigua amb la que regaran. Com els nostres professionals agrícoles poden fer un pla de negoci sense saber una variable tan important com el preu de l’aigua?

El transvasament d’aigua del Segre es va poder evitar gràcies a la resposta contundent del territori i de les institucions, i l’ampliació de les zones ZEPA al canal Segarra-Garrigues es podria parar, a més de la mateixa resposta contundent del territori i de les administracions locals, si la Generalitat, de la mateixa manera que va encarregar un estudi que contempla l’ampliació de la zona de protecció a la zona regable, ara esmena aquesta patinada, i presenta a la Comissió Europea i on faci falta, un estudi científic i seriós que demostri que el reg no està renyit i és perfectament compatible amb el respecte al medi ambient i amb la preservació de les aus, tot i tenint sempre present que primer són les persones.

Això és el que reclamem des del PP. Però també diem que ja ni ha prou d’actuar i prendre decisions d’amagat i sense consultar al territori. Ja n’hi ha prou de tanta imposició i de considerar-nos la reserva d’indis de Catalunya. Ja n’hi ha prou! Diguem no a tot aquest menyspreu a les terres de Lleida, i a tanta incompetència i improvisació.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a la Diputació de Lleida

Crítica a la campanya publicitària pel Fons Estatal d’Inversió local

2009-02-03T12:06:00.001+01:00

És una propaganda barata la campanya de publicitat que el Govern Zapatero obligarà a fer als ajuntaments que s’han acollit a les ajudes del Fons Estatal d’Inversió Local.

És patètic que el senyor Zapatero s’aprofiti d’unes circumstàncies excepcionalment greus per fer-se autobombo, a la província de Lleida, on la majoria dels municipis són petits (tan sols 14 superen els 5.000 habitants), pot passar que el preu del cartell publicitari sigui més car que la pròpia obra que s’ha demanat.

El Govern central obligarà als 8.107 ajuntaments que han presentat projectes per accedir al Fons Estatal d’Inversió Local a col·locar i pagar tanques publicitàries, de mides exagerades (4 metres de llarg per 3 metres d’alt, quant inicialment havien de medir 1,5 per 1 metres i els havia de proporcionar la Subdelegació del Govern), anunciant la posada en marxa de les obres.

El prudent seria que els diners que costarà aquesta campanya -30 milions d’euros, a raó de 1.500 euros per cartell- es destinessin a ajudes socials immediates, i no a engreixar la vanitat del senyor Zapatero.

Aquesta mesura demostra l’ús partidista en època electoral que els socialistes fan d’aquest Fons Estatal d’Inversió Local, i que aquest pla no solucionarà el problema de l’atur, sinó que tan sols suposarà un alleujament temporal per algunes de les persones desocupades.

Maria José Horcajada
Regidora de la Paeria i portaveu del PP a la Diputació de Lleida

Variant sud si, però no a qualsevol preu

2009-01-27T14:02:00.003+01:00

La proposta elaborada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per la construcció del tram entre Lleida i Alcarràs de la variant sud afecta a tot una sèrie de conreus i espais de l’Horta de Lleida, un espai productiu, agrícola i natural unit a la ciutat de Lleida i que representa un dels seus patrimonis més importants i és una garantia del seu equilibri social i mediambiental.

La importància d’aquesta infraestructura va quedar palesa en el darrer ple de la Diputació, on el PP primer, i CiU i l’equip de govern desprès, vam presentar mocions a favor de la variant sud i en defensa del territori i el seu reequilibri, i al final vàrem ser capaços de tirar endavant una moció de consens entre tots els grups polítics.

Des del Partit Popular considerem del tot necessària i bàsica la construcció d’aquesta variant sud, però no a qualsevol preu, i ho dic perquè alguns han confós, aquests dies, la discrepància amb el traçat amb el que no es vulgui la construcció d’aquesta variant i això es falç. La variant sud de Lleida es necessària.

La ciutat de Lleida necessita aquesta infraestructura que, juntament amb la variant nord, tanqui l’anella viària que permeti alliberar la ciutat del trànsit rodat de pas i, tanmateix, doni un servei a les poblacions del voltant, com són Albatàrrec, Alfés, Montoliu, Sudanell, Sunyer, Alcarràs i Torres de Segre, i la Diputació té el deure de potenciar les possibilitats de creixement d’aquests pobles del sud del Segrià, donant-los les millors comunicacions per a que tinguin les mateixes possibilitats de desenvolupament que han tingut els municipis del nord de la comarca i la variant ha de ser una oportunitat per aquests pobles.

Ara bé, això s’ha de fer, però no a qualsevol preu i tots tenim la responsabilitat de vetllar perquè el projecte definitiu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques sobre aquesta variant sigui el màxim de respectuós amb l’Horta de Lleida i amb els veïns que hi viuen i la conserven, ja que ells són els veritables garants de què l’Horta perduri en el temps.

En aquest sentit, cal recordar el pas de l’AVE per l’Horta, que inicialment es volia fer mitjançant un talús, però que, finalment, fruit del consens i del diàleg es va aconseguir que fos a través d’un viaducte, amb la qual cosa es va evitar la fragmentació de les finques. En aquest cas hi va haver consens i diàleg amb els veïns. Ara, aquest consens i aquest diàleg és el que hem trobat a faltar amb la proposta de construcció de la variant sud.

La postura del PP és clara i contundent: defensem el traçat més allunyat del nucli de Lleida. I no estem sols, ja que també ho defensa la Plataforma Protegim l´Horta de Lleida, els municipis del sud del Segrià i altres formacions polítiques i entitats socials i culturals, perquè aquest traçat dóna solució a les necessitats de la ciutat de Lleida, és la millor opció per l´Horta i també dóna un millor servei als diversos municipis del sud del Segrià.

Tanmateix, des del PP, sempre hem pensat que era important arribar a una postura de consens per part de la Corporació Provincial, perquè entenem que és bàsic que les institucions de Lleida es posin d’acord en allò que volen pel territori.
En aquesta línia, l’aportació del grup del PP en la moció que, finalment, es va aprovar a la Diputació va ser decisiva perquè es tingui en compte la valoració de l’afectació de vivendes i no només la valoració econòmica de la construcció de la variant, perquè s’esculli el traçat amb un menor impacte sobre l´Horta, evitant el màxim possible l’afectació d’edificacions i vivendes, i per sol·licitar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que prengui en consideració les al·legacions presentades per institucions i entitats del territori al nou projecte de la variant sud.

També he de dir que ens hagués agradat més que la Diputació apostés per un traçat en concret, però cal valorar positivament la moció aprovada perquè el territori i les seves institucions hem de ser capaços d’anar junts de la ma, per sobre de diferències polítiques, en tot allò que és important per les terres de Lleida i la seva gent.

Finalment, no deixa de ser una vergonya que aquesta variant sud de la capital del Segrià, de la qual es va encarregar la redacció del primer projecte al maig de l’any 1995, quasi 14 anys després, encara estiguem discutint el traçat. Desitjo que entre tots siguem capaços de consensuar el millor traçat i, el que és tan o més important, exigir a la Generalitat que faci de la variant sud una realitat.

Maria José Horcajada
Portaveu del PP a la Diputació de Lleida

Els comptes de la Paeria i la crisi

2009-01-05T13:21:00.001+01:00

Els pressupostos de l’Ajuntament de Lleida de l’any 2009 venen marcats per un context de crisis econòmica –en data d’avui hi ha un 76 % més d’aturats a Lleida que fa un any, per posar un exemple- i per aquest motiu el Ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció conjunta de tots els grups polítics relativa a l’adopció de mesures, algunes d’austeritat, per fer front a la crisis econòmica que ens afecta.

Si mirem en concret els pressupostos, se’ns presenten uns comptes més continguts que l’any anterior, amb un augment del 9,52 %. Pel que fa a la despesa, la de personal puja molt, un 17,65 %, tot i la congelació dels sous de l’alcalde, dels regidors i del personal eventual i de confiança. Puja, entre altres motius, per l’augment del nombre d’agents de la Guàrdia Urbana (10 agents), cosa que em sembla bé, perquè la seguretat és un dels pilars d’una ciutat, però si la Generalitat hagués fet els seus deures i tinguéssim el nombre de mossos que ens pertoca, potser ens podíem haver estalviat aquest increment de la despesa.

I pel que fa a la resta de despeses, algunes relacionades amb les polítiques socials (com aliments a la infància), el subministrament d’aliments a la canera, les despeses destinades a la promoció de la línia de microcrèdits a dones emprenedores o les despeses de manteniment del Parc de la Mitjana, havien baixat molt en proporció i d’una manera injustificada i s’han incrementat amb l’acceptació de diverses esmenes del Partit Popular.

Hem de lamentar però la disminució a les aportacions a les AVV i Cases Regionals, que cauen un 20 %, tot i la important tasca que desenvolupen a la nostra ciutat, i també la reducció de l’aportació a entitats com el Cercle d’Economia de Lleida.

La inversió augmenta i passa de 45 a 52 milions d’euros, però com tots sabem tan important com preveure un increment en la inversió és veure com evoluciona aquesta, i el nostre ajuntament es caracteritza pels incompliments en l’execució de les inversions. Recordem la Plaça de Sant Joan, la Plaça Sant Francesc o la Plaça Blas Infante per donar només alguns exemples.

El Grup del PP va presentar tot un seguit d’esmenes als pressupostos. Lamentem que algunes d’elles no hagin estat acceptades, com la creació d’un nou Alberg Municipal, la rehabilitació o condicionament de l’antic pavelló l’Antorxa i de la piscina coberta de Cappont (equipament que donava servei no només al barri de Cappont sinó a tota la ciutat), un Local Social (centre cívic) més ampli a la zona del Camp d’Esports, l’ampliació de les Piscines Municipals de la Bordeta o l’arranjament de la Plaça Espanya, una cruïlla on hi ha un problema de trànsit encara per resoldre.

Sí que se’ns van admetre, per contra, les esmenes que feien referència a la rehabilitació i millora de la façana del Palau de la Paeria, del Mercat de Flèming i la millora de vies públiques i infraestructures bàsiques com la millora i l’asfaltat del tram urbà del carrer Arbeca al barri del Secà de Sant Pere, la millora i reasfaltat del carrer Hospitalers de Sant Joan a Balàfia, la urbanització del nou accés al barri del Secà de Sant Pere, l’arranjament de la Plaça Pau Casals (una de les places que necessita urgentment un condicionament), Les Basses (tot i que ens hagués agradat una major partida econòmica) i, finalment, la pavimentació i clavegueram dels Camps Elisis.

Pel que fa a la millora dels Camps Elisis, hem de recordar que des de diferents sectors empresarials s’havia reclamat la necessitat de pavimentar i establir serveis de clavegueram per la zona dels Camps Elisis, on es realitzen multitud d’esdeveniments relacionats amb Fira de Lleida, com també per part de les penyes de l’Aplec del Caragol. Per tant des del PP esperem que durant aquest any es realitzi aquesta inversió, que evitarà la imatge deplorable que oferia aquest recinte cada cop que plovia durant la celebració de la Fira de Sant Miquel i de l’Aplec del Caragol.

Pel que fa al pressupost d’ingressos, des del Partit Popular ja vàrem votar en contra de les Ordenances Fiscals perquè entenem que els lleidatans paguem massa impostos (la imposició directa s’incrementa en excés, un 8,31 % respecte l’any passat) i no se’ns va acceptar cap de les propostes de bonificacions destinades a reduir els impostos per afavorir determinades polítiques en favor de la família, l’activitat econòmica, el medi ambient i l’habitatge.

En resum, tenim al davant uns pressupostos que reflecteixen els moments d’incertesa econòmica que vivim i que es salven posant-los en consonància amb el ja famós Fons Estatal d’Inversió Local. Des del grup del PP controlarem com s’executen, que es compleixin i la repercussió efectiva del pla anticrisi.

Maria José Horcajada
Regidora del PP a l’Ajuntament de Lleida

Violencia de genero: menos manifiestos y más recursos

2008-12-03T13:12:00.002+01:00

El 25 de noviembre celebraremos el Día Internacional contra la Violencia de Género con unos datos sobre la mesa que son escalofriantes y que no deberían dejar indiferente a nadie: en los últimos cuatro años 280 mujeres fueron asesinadas en nuestro país y en lo que llevamos de año se han registrado 60 muertes por violencia de género, de las cuales, 13 habían puesto en algún momento una denuncia contra su maltratador, y 10 tenían alguna medida de protección en el momento en el que se consumó el crimen.

Estos datos ponen de manifiesto que la ley Integral contra la Violencia de Género, aprobada hace cuatro años, se muestra como un instrumento ineficaz para combatir la violencia de género y que las medidas de protección integral son claramente insuficientes, así como el presupuesto – 4 millones de euros para el año 2009- destinado para luchar contra esta lacra.

El Gobierno parece conformarse con aprobar una Ley que se ha quedado en papel mojado, pues la evidencia demuestra día tras día, con nuevas víctimas mortales, que esta Ley no funciona. De hecho, las carencias de la Ley ya han sido puestas de manifiesto por organismos como el Defensor del Pueblo o Amnistía Internacional.

Tanto es así, que tres años después de la entrada en vigor de la Ley Integral contra la Violencia de Género, el 30 por ciento de las 72 mujeres asesinadas en 2007 había denunciado a su agresor y sólo el 4,6 por ciento de las que había solicitado una orden de protección la consiguió.

En Lleida, los Mossos d’Esquadra deben proteger en la actualidad a 336 mujeres víctimas de la violencia de género y las órdenes judiciales desbordan los recursos policiales y sociales. Una situación, además, que se agrava día a día, ya que, según el Consejo General del Poder Judicial, durante los últimos cuatro años, cada dos días un juzgado de Lleida dicta una orden de protección de una víctima de la violencia masclista.

Todos estos datos ponen de relieve que no basta con aprobar una ley, también es necesario realizar un buen diagnóstico de la realidad para poder tomar medidas eficaces y luchar contra una de las peores lacras de nuestra sociedad. Hay que hacer una valoración objetiva y detectar donde se está fallando y que nuevas medidas hay que adoptar.

Desde el Partido Popular queremos reiterar nuestro compromiso en la lucha contra la violencia de género, una de las peores lacras que sufre nuestra sociedad y que desgraciadamente cuesta la vida anualmente a decenas de mujeres.

Por ello, consideramos necesario adoptar, entre otras, una serie de medidas específicas que permitan mejorar la eficiencia en la lucha contra la violencia de género, como son: incrementar el número de policías dedicados exclusivamente a la violencia de género, especialmente formados para estas tareas y en comunicación directa, permanente y personalizada con las víctimas reales o potenciales; incrementar el número de Juzgados especializados en violencia de género, dotándolos de los medios necesarios para garantizar su funcionamiento, e incrementar los recursos que los ayuntamientos de las comarcas leridanas destinan a atender a las mujeres y victimas de la violencia de genero.

En este sentido, en el Pleno de la Diputación de Lleida del pasado viernes, el Grupo del Partido Popular ha solicitado que en los presupuestos de la Corporación para 2009 se destine una partida presupuestaria específica destinada a incrementar los recursos de que disponen nuestros ayuntamientos para luchar contra esta lacra social.

Estas, tanto a nivel estatal, autonómico, como local, son algunas de las medidas que desde el PP consideramos necesario potenciar. Ahora es tarea y responsabilidad del Gobierno adoptar éstas y demás medidas que sean necesarias para erradicar la violencia de género, aunque para lograrlo, antes el Gobierno debe dejar de lado su autocomplacencia en todo este tema y hacer autocrítica. En pocas palabras: menos manifiestos y más recursos.

L’Aran i les Vegueries

2008-11-03T12:31:00.002+01:00

La reforma territorial de Catalunya s’ha convertit en un dels temes cabdals del Govern tripartit per la present legislatura. Se n’està fent per part de la Conselleria de Governació una qüestió vital pel futur de Catalunya, en un nou intent per mantenir a l’opinió pública allunyada dels greus problemes que patim els ciutadans.

La reforma territorial de Catalunya, les futures vegueries, no són una prioritat pels catalans, ja que, entre altres coses, suposaran una duplicitat d’actuacions i un major nombre de tràmits burocràtics. A més, és un tema que s’està portant d’esquena, no tan sols als ciutadans, sinó també a les formacions polítiques que, com el Partit Popular, no compartim el pensament, ni els criteris, ni les prioritats del Govern tripartit.

A més, abans de fer una nova distribució territorial a Catalunya, el que cal fer és millorar l’eficiència i eficàcia de l’organització territorial de l’administració pública catalana, buscant una major coordinació de les estructures i institucions que ja existeixen actualment.

Amb tot aquest batibull territorial, crida especialment l’atenció el cas de la Val d’Aran, ja que si el Govern no és capaç de posar-se d’acord i buscar una solució consensuada, amb quina credibilitat poden fer creure als ciutadans la necessitat d’una nova reorganització territorial a Catalunya?

Tant és així, que aquesta divisió i manca de consens també es va escenificar en la moció aprovada per la Diputació de Lleida amb els vots a favor de CiU, PP i Unitat d’Aran –per cert, aquest últim és un dels tres partits que configuren l’actual govern provincial-, i en contra del PSC i ERC, en la que s’exigeix a la Generalitat que no inclogui la Val d’Aran en la futura vegueria de l’Alt Pirineu.

Des del Grup del Partit Popular a la Diputació vàrem donar suport a aquesta moció atenent el sentiment majoritari dels aranesos, ja que, segons una enquesta, el 98 per cent dels habitants de la Val d’Aran estan en contra de forma part de la futura vegueria de l’Alt Pirineu. Una opinió i una postura que també està avalada per les institucions i els partits polítics aranesos.

En aquest sentit, cal recordar que l’article 3.4 de l’Estatut i disposició addicional fan palès la peculiaritat de la Val d’Aran dins de Catalunya i és per això que l’Aran no vol ser menyspreada ni estar ubicada en una estructura territorial que no sigui la seva pròpia i que ara l’encaparrament d’un Govern i d’uns consellers pretenent variar, enterbolint una relació i una situació pacífica i normalitzada com la que es viu actualment a la Val d’Aran.

Així doncs, malgrat que des del PP som contraris a les vegueries, ja que seria un pas enrere en la història administrativa de Catalunya, pensem que l’Aran té una singularitat pròpia dins de Catalunya que està emparada en el règim jurídic específic, d’aquí el nostre recolzament a la moció i a l’opinió majoritària de les institucions i dels ciutadans i ciutadanes de la Val d’Aran.

Per tant, cal no precipitar-se a l’hora de tirar endavant la reforma territorial de Catalunya i la implantació de les vegueries, i més si es té en compte que l’actual divisió administrativa i les vigents institucions ja funcionen, funcionen be, i estan plenament consolidades i reconegudes.

Afany recaptatori de la Paeria

2008-08-22T20:08:00.001+02:00

L’equip de govern socialista de l’Ajuntament de Lleida, davant de la crisis econòmica que ens afecta, ha fet determinats gestos que des del Partit Popular considerem insuficients perquè, tot i després del gest, els ciutadans i ciutadanes de Lleida continuem pagant per sobre de la mitjana pel que fa als impostos municipals, i aquesta és una trista realitat que patim i que des del PP ja fa anys que venim denunciant.

Aquesta realitat queda reflectida en l’aprovació per part del Govern socialista de la Paeria de les ordenances fiscals de la ciutat de Lleida. Aquest fet farà que les taxes i els impostos municipals s’incrementin un 4,3%, independentment de quin sigui l’increment del salari dels lleidatans, amb la qual cosa es demostra que poc importa i preocupa al Govern municipal que els ciutadans de Lleida perdin poder adquisitiu. Aquí del que es tracta és de recaptar, i si una família no pot arribar a final de mes, doncs ja s’espavilarà. I així, senyor alcalde no anem bé.

De ridícula podem qualificar la rebaixa que s’ha aprovat de l’impost de circulació. Una petita rebaixa –sobre un màxim de 2 es rebaixa de 1,95 a 1,90- que no evita que l’impost de circulació que paguem els lleidatans continuï sent dels mes alts de tot l’Estat espanyol.

Tant és així que, segons l’informe anual de Automovilistas Europeos Asociados, l’impost de circulació que es paga a la ciutat de Lleida és el quart més elevat d’Espanya, superant el preu d’altres ciutats molt més grans com són Madrid, València o Saragossa.

Pel que fa a l’Impost de Bens Immobles (IBI), els ciutadans de Lleida som dels que paguem més per aquest concepte, motivat principalment per la revisió cadastral i per la nul·la voluntat de l’equip de govern de voler reduir veritablement el seu impacte. En aquest tribut la Paeria aplica l’esforç fiscal màxim permès per la llei, fins el punt que la recaptació per aquest concepte s’ha incrementat un 39% en els darrers tres anys. D’aquesta manera, el rebut mitjà per pis ha passat de 285 a 376 euros i representa per a les arques municipals uns ingressos superiors a 36 milions d’euros.

Des del PP creiem que el Govern socialista de la Paeria està castigant amb aquest impost als lleidatans que tenen la seva vivenda en propietat i és per aquest motiu que vàrem demanar que es reduís aquest impost, al menys, fins al 0,650%, una petició que va ser rebutjada pels qui es diuen defensors de polítiques socials i progressistes.

També vàrem presentar, al Ple que va aprovar les ordenances fiscals, esmenes dirigides a afavorir i protegir a les famílies, particularment a les nombroses, amb uns criteris molt més sensibles que els que es contemplen a l’actualitat. Així, des del PP proposàvem un criteri diferenciador segons la renda de les famílies nombroses perquè se’ls apliqués una bonificació en la quota de l’IBI.

Tanmateix, des del PP també consideràvem necessari que es bonifiqués el rebut de l’IBI als veïns de l’Horta de Lleida, no tan sols per afavorir aquesta zona de la ciutat per tot allò que representa, sinó per garantir-ne la seva subsistència i viabilitat, i perquè és un indret que, avui en dia, encara no gaudeix dels serveis municipals amb les mateixes prestacions que la resta de barris de la ciutat de Lleida. Malauradament, l’actual equip de govern de la Paeria, pel que es va veure, no comparteix les nostres inquietuds i totes les esmenes del PP van estar rebutjades sistemàticament, malgrat que puguin ser positives per la ciutat i per les persones que hi conviuen.

I en temps de crisi com la que estem patint, no deixa de ser sorprenent que el Govern municipal no hagi previst cap tipus de bonificació de l’IAE amb la finalitat d’impulsar la contractació i beneficiar i promoure determinades polítiques relacionades amb les empreses. Com tampoc es fa el suficient per solucionar el problema de l’habitatge, actualment un dels principals mals de cap dels lleidatans, ja que cada dia són més els qui no poden accedir a pisos ni de propietat ni de lloguer.

En aquest sentit, s’ha de fomentar la construcció d’habitatges protegits i concertats, sense tenir en compte si són d’iniciativa pública o privada, perquè el més important és procedir a la construcció de vivenda social i no qui l’executi. És lamentable que en el que portem d’any el Col·legi d’Arquitectes de Lleida tan sols hagi visat 41 habitatges de protecció oficial a tota la província, dels quals cap és a Lleida ciutat.

Mentre des del PP considerem que en aquests temps de crisi s’ha d’afavorir a la família, l’economia, les empreses i la construcció d’habitatge social, entre altres factors, que són les necessitats més bàsiques dels ciutadans, a l’equip de govern socialista de l’Ajuntament de Lleida, pel que es veu, l’únic que li preocupa són les arques municipals a tenor del seu, més que demostrat, afany recaptatori.

Els ciutadans, indubtablement, hem de contribuir al finançament dels serveis que ens ofereix l’administració i, en conseqüència, hem de pagar impostos, però aquests han de ser sufragats en la seva justa mesura, tenint en compte els principis d’equitat i justícia distributiva.

Trens Avant entre Lleida i Saragossa

2008-07-29T12:36:00.004+02:00

La Diputació de Lleida aprova una moció, a petició meva, per reclamar a Renfe trens llançadora Avant entre les ciutats de Lleida i Saragossa.

Renfe ha reconegut que diàriament circulen trens Avant sense passatjers per aquest recorregut, trens que fan el trajecte Saragossa – Osca i el trajecte entre Lleida i Barcelona, a més d’altres que van buits des dels tallers de Renfe a Madrid fins a Lleida per realitzar el servei Avant a Catalunya.

A més, són moltes les persones que per motius professionals i laborals es desplacen diàriament de Lleida a Saragossa i viceversa.

El motiu d’aquesta moció és per intentar que d’una vegada per totes fem realitat una demanda generalitzada de les institucions, entitats i de la gent de Lleida de poder gaudir de trens llançadora Avant en el trajecte entre Lleida i Saragossa.

Uns trens llançadora que haurien de tenir unes característiques i unes tarifes similars a les que ja funcionen entre Lleida-Tarragona i Barcelona.

Fins ara tot han estat bones paraules i intencions per part de Renfe, però la realitat és que no s’acaba de concretar amb fets. I és per això que des del Partit Popular hem pensat que si donem un cop de ma des de la Diputació de Lleida aquest desig generalitzat es pot fer realitat en un període curt de temps.

Tarifas eléctricas

2008-06-12T12:44:00.002+02:00

El Gobierno, en plena crisis económica, sigue haciendo marketing y engañando a los ciudadanos al aprobar la mayor subida de las tarifas eléctricas en los últimos 25 años. Zapatero se comprometió a “aumentar las tarifas eléctricas en línea con la inflación” en 2008, y tras la subida del 3,3% en enero, y del 5-6% anunciada hace unos días, en lo que va de año ya la ha aumentado casi un 10%, casi el doble de la ya de por sí alta tasa de inflación (4,7%). Y puede que ésta no sea la última subida en 2008.

Para despistar a la opinión pública ante esta brutal subida, el Gobierno anuncia que se eximirá del pago de los costes fijos del suministro, que no del consumo eléctrico, a aquellos clientes que tengan contratada una potencia máxima de 3 Kw. Esta medida supone una rebaja máxima del 10% de la factura a un colectivo no superior a 4 millones de hogares, y sin embargo perjudica a más de 20 millones que verán fuertemente incrementada su factura de la electricidad.

Esta mal llamada “tarifa social” se aplica teniendo en cuenta exclusivamente la potencia contratada, no el nivel de renta. En consecuencia un soltero de renta alta que viva en un apartamento pequeño, o que consuma poca energía, se beneficiará de una tarifa especial sufragada por familias mucho más humildes. Como con la deducción de los 400 euros, el PSOE perjudica claramente a las familias, y en especial a las más necesitadas.

Esta medida la sufragarán el resto de consumidores, a los que a la subida propuesta se les unirá el coste de la mal llamada “tarifa social”, ya que el Ministerio anuncia la creación de un sistema progresivo de tarifas según el consumo, determinando que a mayor consumo, mayor tarifa por Kw. Esta medida perjudicará especialmente a las familias numerosas por su mayor consumo.

Así las cosas, Zapatero oculta que, aproximadamente, 20 millones de hogares se verán perjudicados por esta decisión. Por ello, el anuncio se ha visto rodeado de una total falta de transparencia, ya que se desconoce aún entre otras cosas, el incremento medio de las tarifas, cómo se articulará y cuáles son los tramos de la tarifa progresiva.

Por si fuera poco con la subida de las tarifas eléctricas, la pasividad del Gobierno ante las subidas de los precios de los hidrocarburos agrava aún más la situación de las familias, autónomos y empresas.

La subida de las tarifas es la consecuencia de la incapacidad para anticiparse a la demanda y de la mala gestión del Gobierno la Legislatura pasada. Los consumidores empiezan a pagar los tejemanejes de Miguel Sebastián en Moncloa haciendo y deshaciendo operaciones empresariales del sector energético a su voluntad.

Des del PP proponemos combatir el exceso de intervencionismo en este sector y fomentar la eficiencia en el mercado. Para ello es necesario contar con un marco de regulación que incentive tanto la inversión en generación como la libertad de los consumidores.

Es absurdo modificar tarifas permanentemente para satisfacer a unos u otros. El modelo a seguir es el de otros países europeos como el británico o algunos escandinavos en los que, garantizándose una tarifa refugio para un grupo reducido de consumidores, el resto acude al mercado. En esos mercados existen organizaciones de consumidores que sindicadamente tienen un gran poder de negociación al comprar juntos.

Maria José Horcajada
Concejal de la Paeria y Presidenta del PP de Lleida

Impostos municipals i poder adquisitiu

2008-06-02T11:40:00.003+02:00

Els ciutadans esperem dels qui governen que compleixin amb tot allò que han promès que farien i encara més quant aquests anuncis es fan a bombo i plateret, una formula molt utilitzada pel govern socialista, però que, per desgracia, massa sovint se’ns explica una cosa, la que més agrada sentir, i es fa tot el contrari.

Això també passa a la ciutat de Lleida quant, entre altes coses, es parla d’habitatge social o d’impostos. Sovint des de l’Ajuntament es diu una cosa i les xifres demostren tot el contrari. Un fet al que els successius governs socialistes ja ens tenen acostumats i que no ha d’estranyar a ningú, donat que la política econòmica dels governs d’esquerra sempre s’ha basat i es basa en la pressió fiscal per omplir les arques municipals.

Pels governs socialistes es més fàcil i més rentable que els ciutadans i ciutadanes ens rasquem les butxaques, que no portar a terme polítiques econòmiques basades en tesis més lliberals que eviten aquesta exagerada pressió fiscal que patim els veïns de Lleida. Unes polítiques econòmiques que tan sols serveixen per omplir les arques de la Paeria, però que a l’hora de la veritat es demostra que son socialment equivocades.

Perquè, on són els pisos socials promesos per l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida? Jo els hi diré. Tan sols a les pàgines dels diaris.

Es lamentable que en plena desacceleració de la construcció el sòl disponible a la capital del Segrià per a edificar habitatges de protecció oficial sigui mínim, i tot perquè la Paeria ha actuat a destemps.

Una mostra del que dic és que el Col·legi d’Arquitectes de Lleida tan sols ha visat, durant els primers tres mesos d’aquest any, 41 habitatges de protecció oficial a tota la província, dels quals cap es a Lleida ciutat.

Davant d’aquesta situació, des del govern de la Paeria s’anuncia la construcció de 2.700 pisos socials a Balàfia, els Magraners i la Bordeta, però que ara mateix no son més que plans i projectes que encara necessiten un procés de maduració. Per tant, com dèiem a l’inici, molta parafernàlia, molts anuncis a bombo i plateret, i a l’hora de la veritat, com se sol dir, el més calent es a l’aigüera.

Aquest fet, la manca de pisos socials, juntament amb el preu de l’habitatge i la forta càrrega impositiva fan que en els darrers anys hagin estat molts els veïns de Lleida que han optat per fixar la seva residència en les poblacions del voltant, com son Alpicat, Alcarràs, Alcoletge, Torrefarrera, Rosselló o Benavent.

I es que el càstig impositiu al que sotmet la Paeria els ciutadans de Lleida es exagerat. I més si el comparem amb els serveis que rebem a canvi. Tot i que des del govern municipal ens volen fer veure el contrari, la realitat es tossuda i demostra que la ciutat de Lleida lidera el rànquing de les capitals pel que fa a la quota de l’Impost de Bens Immobles (IBI), un tribut en el qual la Paeria aplica l’esforç fiscal màxim permès per la llei, fins el punt que la recaptació per aquest concepte s’ha incrementat un 39 per cent en els darrers tres anys. Així, el rebut mitjà per pis ha passat de 285 a 376 euros i representa per les arques municipals uns ingressos superiors a 36 milions d’euros.

Però es que, a part dels propietaris de pisos, la Paeria també penalitza als ciutadans que tenen cotxe, ja que sotmet als conductors lleidatans a un esforç fiscal que frega el màxim permès per la llei.

Tant es així que, segons l’informe anual de “Automovilistas Europeos Asociados”, l’impost de circulació que paguem els lleidatans es el quart més elevat d’Espanya, superant el preu d’altres ciutats molt més grans com son Madrid, Valencia o Saragossa.

L’equip de govern socialista de la Paeria es tot un crac en la pujada dels impostos, però en la solució dels problemes que pateixen diàriament els ciutadans -manca de pisos socials, caos circulatori, manca d’aparcaments, inseguretat ciutadana, manteniment dels carrers i places de la ciutat, major diligència en el control de les obres que es realitzen o en la urbanització de més zones verdes, entre altres- demostra que són una autèntica ruïna.

Des del PP volem que els ciutadans no tinguin que pagar més que l’estrictament necessari i sobre tot, sota cap concepte s’ha de permetre que l’increment dels impostos estigui per sobre del poder adquisitiu dels lleidatans, una situació anòmala i una injustícia que en l’actualitat, malauradament, es dona a la ciutat de Lleida.

Maria José Horcajada
Regidora de la Paeria i Presidenta del PP de Lleida

Sanaüja, Biosca i Ivorra també necessiten aigua

2008-05-07T14:19:00.002+02:00

El problema del subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana sembla que ja s’ha solucionat mitjançant l’acord al que finalment han arribat la Generalitat i el Govern central de recórrer al minitransvasament d’aigua del riu Ebre. Una solució que sempre hem defensat des del Partit Popular, entre altres raons, perquè l’aigua s’ha de treure del lloc on ni ha i l’Ebre, avui per avui, es el riu idoni.

A més, l’aigua del minitransvasament del riu Ebre es una solució que ja estava sobre la taula a l’any 2003 i que si no hagués estat per la demagògia partidista que aleshores es va fer sobre aquest transvasament per part d’algunes forces polítiques (PSC, ERC i IC), ara aquest problema no el tindríem i l’aigua no seria l’espasa de Damocles que penja sobre el cap del Govern de la Generalitat i del president Montilla.

Però, lamentablement, per un grapat de vots s’ha deixat que el problema es fes cada any mes gros i ara tots a corre, proposant solucions inviables, com la del transvasament des de la capçalera del Segre, per evitar que l’aigua deixi de rajar per les aixetes de la Ciutat Comtal. Un transvasament inviable, el del Segre, i que el Govern de la Generalitat i el conseller Baltasar, en la seva tossuderia, hagués materialitzat si la gent del territori no ens hi haguéssim oposat d’una manera unànime, decidida i contundent.

En aquest sentit, es doblement encertat agafar l’aigua del minitransvasament de l’Ebre, ja que era un autèntic despropòsit agafar-la de la capçalera del Segre, quant aigües avall els pantans –malgrat les darreres pluges- no estan plens ni de bon tros i el Canal d’Urgell s’ha vist obligat a tancar per poder emmagatzemar aigua.

Tanmateix i lamento haver de dir-ho, tota aquesta problemàtica de l’aigua que pateix Barcelona, ha posat sobre la taula que hi ha ciutadans de primera i de segona categoria. De primera, els de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i de segona els de la comarca de la Segarra.

Esta be i s’ha de solucionar el problema d’aigua que te Barcelona, però també s’han de buscar solucions al problema d’aigua que pateixen actualment els veïns de Sanaüja, Biosca i Ivorra.

Tenen tan dret els diàriament anomenats i utilitzats 5 milions d’habitants que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona, com els 700 veïns de la comarca de la Segarra a que se’ls hi solucioni el problema d’aigua que pateixen.

Això si. Hi ha una petita diferencia. A Barcelona encara tenen aigua corrent, mentre que a Sanaüja, Biosca i Ivorra ja necessiten de camions cisterna per poder disposar d’aigua potable.

Catalunya no es tan sols Barcelona i la seva àrea metropolitana, Catalunya es també Sanaüja, Biosca, Tora, Ivorra i els altres pobles de les comarques del Pallars Jussà i de l’Alt Urgell que han necessitat o necessiten camions cisterna per poder disposar d’aigua de boca.

Per evitar les contradiccions, la falta de transparència i informació, i l’actitud poc dialogant del Govern de la Generalitat, des del Partit Popular considerem, que per solucionar d’una manera definitiva el problema d’aigua que afecta a Catalunya, es necessari que el Govern de la Generalitat doni una solució definitiva, consensuada i eficaç a la situació de manca d’aigua que pateix Catalunya i que garanteixi l’abastament d’aigua a tot el territori català.

Així, pensem que la gestió de la política hidrològica a Catalunya s’ha de fer de forma global, amb previsió i racionalitat, pensant el territori català com un tot, tenint en compte les necessitats actuals i futures de subministrament d’aigua, aplicant les noves tecnologies per treure més profit als recursos existents i amb el consens de totes les institucions i el conjunt dels agents socials i econòmics afectats.

Finalment, des del PP també creiem fonamental l’elaboració d’un Pla Hidrològic de Catalunya que, de manera coordinada i conjuntament amb un Pla Nacional sobre l’Aigua, reguli i gestioni els recursos hídrics existents al nostre territori, planifiqui la seva explotació, garanteixi el subministrament d’aigua pels diferents usos (urbà, agrícola, industrial i turístic), i dissenyi i programi les infraestructures hidràuliques necessàries.

En definitiva, penso que els problemes d’avui ens han de servir d’escarment i per buscar les solucions pel demà. Nosaltres, des del Partit Popular, hi estem disposat i d’aquí les nostres propostes.

Maria José Horcajada
Presidenta del PP de Lleida

La Diputació de Lleida aprova una moció del PP en contra del transvasament del Segre

2008-04-03T10:28:00.004+02:00

El Ple de la Diputació de Lleida ha aprovat una moció presentada pel Partit Popular per la qual es rebutja la captació de l’aigua del Segre cap a l’àrea de Barcelona.

En aquest sentit, la diputada popular, María José Horcajada ha manifestat que des del Grup del Partit Popular hem presentat aquesta moció perquè –com la majoria dels ciutadans de les comarques de Lleida- estem en contra de la decisió del Govern de la Generalitat de voler transvasar aigua del Segre, en contra de la forma en que s’ha volgut fer, però també en el fons de la decisió perquè entenem que no és viable

Pel que fa a la forma, s’ha fet sense diàleg amb el territori sense diàleg amb les institucions que el representem, amb una total manca de respecte, sense donar informació i, el que és pitjor, amagant-la i negant-la.

Com a lleidatana em sento enganyada, perquè durant la campanya se’ns va negar qualsevol tipus de transvasament quan ja feia un any que s’estudiava.

I com ja ens han enganyat un cop no ens creiem que es faci una captació puntual perquè es gastaran 45 milions d’euros i no 20 com deia el conseller, una altra mentida.

I també permeti’m que dubti de l’ús que en farien de l’aigua a Barcelona.

Pel que fa al fons entenem que el transvasament és inviable, perquè no es pot transvasar aigua d’un riu que no disposa d’aigua en aquests moments ni per satisfer les necessitats del propi territori per on passa.

Una prova del que dic la tenim en que els pantans d’Oliana i Rialb es troben sota mínims i no són capaços d’assegurar, any rera any, la campanya de rec dels nostres pagesos.

A més, en aquest cas, ja no es tracta de ser o no solidaris, sinó d’un cas de supervivència, ja que no cal anar a l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó que a les pròpies comarques de Lleida hi ha poblacions que s’han d’abastar d’aigua potable mitjançant camions cisterna i no fa pas massa tots hem pogut llegir a la premsa que de no canviar la situació, altres poblacions com és el cas de Sanaüja i Torà, a la comarca de la Segarra, també necessitaran el subministrament d’aigua potable mitjançant camions cisterna. Per tant, abans de solucionar els problemes dels demés, hem de solucionar els de casa.

Al rerafons d’aquest transvasament d’aigua hi ha un doble debat

1. D’una banda la gestió de l’aigua

2. D’una altra el creixement insostenible de Barcelona i de l’àrea metropolitana de Barcelona

Catalunya ha patit un desequilibri en al seva planificació territorial. Les polítiques de la Generalitat ha anat i van dirigides sobre tot a l’impuls i creixement de Barcelona i la seva àrea metropolitana, el model de creixement català ha estat desproporcionat i no només haurem de cedir aigua.

Des del Partit Popular de Lleida ja estem cansats de polítiques mediambientals fetes des de Barcelona i per a Barcelona. Lleida no pot ser una font d’aprovisionament de recursos de Barcelona com pretén el Govern de la Generalitat. Primer amb les zones ZEPA i ara es volen endur la nostra aigua.

Per la Generalitat, Catalunya és Barcelona i la seva àrea metropolitana, per mi Catalunya també és i serà sempre Lleida, som tots, i els diputats del Territori tenim la responsabilitat de defensar Lleida per damunt de tot.

Per tot això he presentat aquesta moció i perquè crec que des de Lleida ja ni ha prou de dir sempre amen a tot i celebro que tiri endavant i hagi estat aprovada per l’equip de Govern, i també lamento que no s’hi hagi sumat CiU perquè crec que és important la unió de totes les forces polítiques en la defensa del nostre territori igual que vam fer amb la defensa del tercer carril del túnel de Vielha.

En aquesta moció el que demanem a la Generalitat és que no tiri endavant el projecte de captar aigua del Segre perquè no tenim assegurada l’aigua necessària per als habitants i els regadius de les comarques de Lleida.

Perquè els nostres pagesos no són una espècie a extingir i tenen el mateix dret a subsistir que els ciutadans de Barcelona, i no només els nostres pagesos, perquè sense aigua es veuran afectades d’altres activitats econòmiques, i permeti’m a més que posi en dubte l’ús que en faran a Barcelona de l’aigua, quan es diu que és per aigua de boca, inclou també l’aigua del sector turístic???

I com des del riu Segre d’aigua no en sobra, també demanem, estudiar altres possibilitats per solucionar els problemes d’aigua que té l’àrea metropolitana de Barcelona.

A més, també demanem que decisions d’aquestes característiques no es prenguin sense consens amb el territori, i el territori ha dit que no a aquest projecte de transvasament d’aigua del Segre, perquè els ciutadans de les comarques de Lleida no volen aquest transvasament i nosaltres des de la Diputació estem per defensar les seves inquietuds i reivindicacions.

Davant dels atacs a gossos de la protectora Amics dels Animals del Segrià cal una actuació contundent de la Paeria

2008-02-04T09:49:00.000+01:00

Davant dels diferents atacs contra els gossos que té en acollida la Protectora Amics dels Animals del Segrià –tres en una setmana-, la regidora del PP a l’Ajuntament de Lleida, Maria José Horcajada, ha afirmat que la Paeria ha de respondre amb contundència, i en aquest sentit considera que no tan sols ha de personar-se com acusació particular quan els delinqüents siguin detinguts, sinó que també ha d’aplicar mesures preventives per evitar que aquests fets execrables es repeteixin.

Horcajada ha remarcat que la foto al diari del regidor responsable de Medi Ambient no fa una altra cosa que demostrar la deficient actuació de la Paeria en aquest assumpte i demana un augment de la vigilància policial als voltants de la protectora, “ja que es lamentable que voluntaris de la pròpia protectora hagin de fer guàrdies per evitar nous atacs”.

La regidora popular, Maria José Horcajada, ha remarcat que la prevenció i l´ ajuda amb càrrec als pressupostos municipals a aquestes protectores que ajuden a cobrir les deficiències de la canera municipal, són un dels aspectes on la regidoria de Medi Ambient ha de treballar.

Supressió dels punts negres de la N-240

2008-01-28T10:34:00.000+01:00

El Ple de la Diputació de Lleida va aprovar per unanimitat una moció presentada per la diputada del PP, Maria José Horcajada, en la que exigeix al Ministeri de Foment eliminar els punts negres de la carretera N-240 entre Lleida i les Borges Blanques, desprès que un accident el passat dia 13 de gener hagi elevat a 8 les víctimes mortals en aquest tram de la carretera en els darrers tres anys. La moció es refereix a les cruïlles de Torregrossa i Margalef, Juneda i Masia Salat, on es va produir l’últim accident. El text reclama la construcció de rotondes a les interseccions de Torregrossa i Juneda i demana atendre el projecte presentat fa un any pels responsables de Masia Salat per donar una solució a aquesta cruïlla, sense que fins ara hagin rebut una resposta per part del Ministeri de Foment.

La economía familiar

2008-01-07T11:47:00.000+01:00

Los datos del Instituto Nacional de Estadística demuestran que 2007 ha sido un año con menos crecimiento, más inflación y más desempleo. Nuestra economía ha crecido un 3,8 por ciento en el último trimestre, un nivel de crecimiento inferior al resto de Europa, siendo la primera vez que esto ocurre desde la entrada de España en el euro y confirma que la economía española está en un claro proceso de desaceleración.

Donde más se advierte el frenazo es en el consumo de los hogares, que son el motor de la economía, así como en la inversión, tanto de bienes de equipo como en la construcción. La industria también muestra una clara ralentización de su actividad y la creación de empleo se está resintiendo, reflejándose en más paro en el sector industrial y en la agricultura.

Esta nada satisfactoria situación económica hace que España sea el país de la Zona Euro cuyo salario medio real más ha bajado en los últimos cuatro años, con un descenso de más de 500 euros anuales y ello unido al incremento de los tipos de interés ha llevado a las familias españolas a estar muy endeudadas. Tanto es así, que la subida del euribor del 2,1 al 4,8 por ciento en los dos últimos años ha provocado que las hipotecas medias paguen al mes unos 225 euros más.

Tampoco se puede obviar que los precios de algunos productos de primera necesidad se han incrementado hasta un 22 por ciento en el último año y que la inflación se ha disparado en los dos últimos meses, pasando del 2,2 al 4,3 por ciento. La leche está más cara que nunca y ya cuesta lo mismo que un litro de gasóleo, el pan va a seguir subiendo porque el precio de los cereales se ha incrementado un 40 por ciento, y también han subido los huevos, la carne, la luz, el teléfono, la bombona de butano y el transporte –tren de la Pobla y AVE, entre otros-, además, como he mencionado anteriormente, las hipotecas que suben prácticamente todos los meses.

Mientras todo esto ocurre, el Gobierno practica la política del avestruz y el señor Zapatero sigue viviendo en su país de las maravillas y macrocifras, cuando la realidad es bien diferente y demuestra que cada día son más los españoles que viven y resisten con micro-salarios y con más problemas para poder llenar la cesta de la compra.

Por el contrario, para hacer frente a esta situación, el Partido Popular ha anunciado una envidiable reforma fiscal gracias a la cual los trabajadores y los pensionistas que ganen menos de 16.000 euros al año van a dejar de pagar el impuesto sobre la renta, una medida que afectará a un colectivo de unos 7 millones de personas. Además, si el PP gana las próximas elecciones generales acometerá otra reforma destinada a que las mujeres que trabajan fuera de su casa tengan un tratamiento fiscal específico. En este caso en concreto, de esta medida podrán beneficiarse 5,7 millones de mujeres.

Ante estas medidas sociales y beneficiosas para el conjunto de la sociedad española anunciadas por el presidente del PP, Mariano Rajoy, el vicepresidente económico del Gobierno socialista, Pedro Solbes, que se caracteriza por sus continuas subidas de impuestos, ha intentado desacreditarlas diciendo que el coste de la rebaja fiscal del PP será de cuatro mil millones de euros y que las arcas del Estado no los pueden asumir.

Des del PP desconocemos de donde ha sacado el señor Solbes estos datos, pero lo que si sabemos es que si los mileuristas españoles y los perceptores de las pensiones más bajas soportan esa cantidad de impuestos, entonces es más que evidente que la reforma fiscal propuesta por el PP no solo es justa, sino que además es necesaria y urgente.

Además, esta reforma tiene por objeto hacer de España uno de los países con una fiscalidad más moderna, eficiente y justa de la Unión Europea. Es una propuesta que pretende mejorar sustancialmente la competitividad de la economía española, y ello es posible si se tiene en cuenta que en nuestro sistema fiscal todavía existe un amplio margen para incentivar a través de las rebajas y la eliminación de determinados impuestos la actividad económica y la creación de empleo.

Ahora bien, también somos conscientes que dado el gran alcance de esta reforma, su aplicación ha de ser gradual, y puesto que afecta también a tributos cedidos parcialmente o en su totalidad a las Comunidades Autónomas, su aplicación plena sólo puede realizarse de forma paralela a la negociación y modificación del actual sistema de financiación autonómica y local.

En resumidas cuentas y volviendo a la situación económica actual, después de cuatro años de Gobierno socialista, los españoles tenemos la imagen de un presidente del Gobierno que saca pecho por los datos macro de la economía española, y sobre todo, la imagen de un país en el que los precios de los productos y servicios esenciales están por las nubes. Un país en el que los tipos de interés suben sin parar, en el que las hipotecas resultan inasequibles para muchos y en el que no deja de aumentar la presión fiscal. En definitiva, tenemos la imagen de un país, gobernado por un señor que se hace llamar Zapatero que en vez de arreglar los problemas, los crea, y que en lugar de buscar soluciones, diseña excusas.

Maria José Horcajada
Presidenta del PP de Lleida

Educació per a la ciutadania

2007-11-20T13:31:00.000+01:00

Fa molts anys, a les escoles s’estudiava una assignatura anomenada Urbanitat, amb la vinguda de la democràcia, aquesta es va suprimir per considerar, entre altres coses, que ensenyava als infants i joves únicament un aspecte de la vida, no era oberta ni plural.

Aquesta assignatura, el que pretenia era ensenyar a tenir respecte vers les altres persones, principalment als pares i professors. Com tot, tenia les seves mancances i limitacions.

Amb la vinguda de la democràcia i l’obertura de la societat, l’educació ha experimentat una decadència total. De la llibertat que es volia donar s’ha passat quasi al llibertinatge. El progressisme que es volia i es vol implantar a les aules ha degenerat en una manca total i absoluta de respecte vers els professors i els pares.

Els pares són els responsables últims de l’educació dels seus fills, són els que han de decidir quin tipus d’educació necessiten. Des d’aquesta perspectiva, crec que el govern de l’Estat és excessivament intervencionista.

En aquest cas concret, el govern intervé per implantar una educació que sigui la fidel imatge del seu pensament polític. Diu defensar la democràcia i el respecte a la pluralitat, però l’únic que està fent és que tots els nens i nenes aprenguin sota la seva filosofia de vida, menyspreant institucions tan nostres com la família i el matrimoni. Demana respecte per totes les cultures i manifestacions religioses, i alhora, rebutja la religió catòlica i les seves tradicions i costums.

Crec sincerament que a l’escola, d’acord amb el sentiment dels pares, cal impartir una educació basada en el respecte i la tolerància, que faci recuperar als pares i professors aquella autoritat perduda; però aquesta educació ha de partir del fet que Espanya ha estat una comunitat catòlica, i per tant, el que primer s’ha de respectar, que no imposar, són les costums, tradicions i creences dels espanyols. Només quan aquestes siguin acceptades, podrem ser tolerants amb totes aquelles que venen de fora.

Acebes opina en Lleida

2007-11-19T10:26:00.000+01:00

El Secretario General del Partido Popular, Ángel Acebes, en su reciente visita a Lleida comentó "yo veo al PP de Lleida fuerte, exactamente igual que en el resto de Catalunya, ya que tanto Sirera como Horcajada están realizando una gran labor, porque todos sabemos que Catalunya y Lleida en particular, van a ser muy importantes para vencer en las generales de marzo".

Seu d'Agricultura a Lleida

2007-10-29T09:02:00.000+01:00

Lleida ha de ser un punt de referència del sud d’Europa d’Espanya i de Catalunya en matèria agroalimentària, i per tant ens hem d’especialitzar en agroalimentació i tenir poder de decisió, i per això és necessari que la Generalitat compleixi l’acord del Parlament i traslladi a Lleida la seu de la conselleria d’Agricultura.

Però també és fonamental que Lleida sigui la seu de l’IRTA, amb la finalitat d’atraure investigadors i empreses punteres en aquest sector, i com a complement, cal dotar a la Universitat de Lleida de noves titulacions, i una d’elles ha de ser la Facultat de Veterinària.

Tot això no ho dic i reclamo únicament com a portaveu del Grup del Partit Popular a la Diputació, sinó que és una reivindicació de la pròpia Universitat de Lleida i dels sectors socials, econòmics i empresarials de Lleida.

Els lleidatans i lleidatanes, contràriament al que va dir el conseller d’Agricultura, som molt treballadors, tenim massa paciència i encara demanem poc.

Lleida tan sols aconseguirà el que necessita i deixarà de ser la ventafocs de Catalunya amb polítics que des del Govern defensin el territori i exerceixin de lleidatans, cosa que ara sembla ser que ens manca.

Per aquests motius, des del Grup del Partit Popular vam presentar al darrer ple de la Diputació, una moció en aquests termes, i també per aquests motius vam decidir consensuar-la amb els altres grups de la Corporació perquè pensem que per sobre d’interessos partidistes Lleida i les seves comarques són el primer, i la unitat fa la força.

Túnel de Vielha

2007-10-26T10:30:00.000+02:00

Fa uns dies els lleidatans ens aixecàvem amb la noticia de que el Túnel de Vielha s´inaguraria al Pont del Pilar i que ho faria no amb els tres carrils com estava previst al Projecte sinó únicament amb dos.

A partir d´aquest anunci la Diputació de Lleida va encarregar un informe als seus tècnics, el qual també ha estat i és decisiu per a la defensa dels tres carrils.

El Grup del Partit Popular a la Diputació també considerem que el nou túnel de Vielha ha de tenir els tres carrils projectats inicialment.

Vam presentar una moció en aquest sentit, una moció que enteníem havia de sortir amb el màxim consens per donar més força a aquesta reivindicació i per recolzar els nostres tècnics.

Des del Grup del Partit Popular confiem que finalment la reunió mantinguda entre els tècnics de la Diputació i els del Ministeri de Foment arribi a bon port i que el nou túnel de Vielha mantingui els tres carrils projectats inicialment.

No obstant, i després d’aquesta vergonyosa actuació del Ministeri de Foment, hem de ser cautelosos i no baixar la guàrdia, ja que per ara d’aquella reunió tan sols han sortit bones intencions i paraules i no fets, i això ho demostren tant els titulars de premsa com les declaracions dels responsables polítics: “Foment i Diputació ja estan gairebé d’acord en les qüestions tècniques”, “esperem una solució satisfactòria”, “crec que podem ser optimistes”, “en poques hores hi haurà una solució satisfactòria”, o “ encara hi ha incògnites”. Com he dit, bones paraules, però en aquests moments cap compromís en ferm per part del Ministeri de Foment de que el túnel de Vielha mantindrà els tres carrils.

Més enllà d’aquestes bones paraules poca cosa més va sortir d’aquella reunió, per tant, no hem de baixar la guàrdia, no ens podem relaxar i hem de vetllar fins que Foment digui, i per escrit, que el nou túnel de Vielha tindrà els tres carrils projectats inicialment.

I dic això perquè per tenir un túnel de 2 carrils ja tenim el túnel vell que és dels anys 40, i ara el que toca és fer precisament el que estava projectat, és a dir un túnel amb tres carrils perquè és una necessitat per poder atendre tot el turisme, el transport de mercaderies i la promoció econòmica, cultural i turística de la Val d’Aran.

Considerem que després d’invertir 176 milions d’euros i després de 2 anys de retard, ja no ve de dos mesos la seva posada en funcionament, ja que l’important, pensem, és que es pugui inaugurar amb els tres carrils de circulació.

Entenem que la decisió de passar de 3 a 2 carrils ha sigut una decisió política i no tècnica. I dic això perquè hem tingut accés a informes tècnics i hem parlat amb tècnics de diferentes administracions que avalen que tècnicament és possible i viable que el nou túnel de Vielha mantingui els tres carrils projectats inicialment, i si ara finalment serà així, demostrarà que el nostre raonament és correcte.

Per aquest motiu vam presentar la moció, i també per aquest motiu vam decidir consensuar-la amb els altres grups, perquè surti de la Diputació un clam unànime en favor d’un túnel de Vielha amb 3 carrils.

Hispanidad

2007-10-11T13:35:00.000+02:00

El día 12 de octubre los ciudadanos y ciudadanas del Estado español celebramos, un año más, el Día de la Hispanidad, una fiesta que debe conmemorarse por encima de ideologías y que debe unir y no separar a las diferentes comunidades que integran una realidad histórica que es España.

El Día de la Hispanidad es una fecha para sentirnos unidos a una comunidad inmensa de ciudadanos con una identidad lingüística, cultural, histórica y de valores comunes. Frente a la división que propugnan aquellos que día a día pretenden desvincularnos sentimentalmente de España, defendamos los proyectos comunes, la fraternidad y la cooperación en España y con las naciones hermanas de Hispanoamérica.

Después de 30 años de libre convivencia democrática, ésta debería ser una realidad normalizada, pero últimamente en Catalunya en general y en Lleida en particular hemos vivido una serie de episodios lamentables e intolerantes como la quema de fotografías del Rey, el incumplimiento de la Ley de Banderas y las amenazas al Partido Popular durante la ofrenda floral del Once de Septiembre que demuestran que las cosas en Catalunya no van bien.

Y no van bien, porque alimentar debates identitarios mediante el incumplimiento de la Ley de Banderas, las agresiones contra la figura del Rey, o la convocatoria de referéndums ilegales como ha hecho el lehendakari del País Vasco, no son más que una manera fácil de buscar la exclusión y la confrontación entre los ciudadanos de un mismo territorio.

Estos hechos parecen indicar que determinados colectivos no llegan a entender que existe una Catalunya plural que va de la mano y sin complejos de España, que se siente tan catalana como española y que utiliza el catalán y el castellano sin ningún tipo de problema. Personalmente, en este terreno, no deja de sorprenderme como últimamente José Montilla o Pep Montilla utiliza y manipula sus orígenes familiares en función del lugar donde se encuentre con un único objetivo electoral.

Estos episodios hacen que en lugar de la imagen de una Catalunya moderna, tolerante, competitiva y abierta, nos encontremos con una Catalunya abstraída, absorta y reduccionista que es incapaz de reaccionar delante de los verdaderos problemas que afectan a los ciudadanos.

En materia lingüística el PP siempre ha mantenido una postura coherente basada en impulsar una política a favor del bilingüismo. Catalunya tiene dos lenguas y las dos, catalán y castellano, enriquecen y fortalecen nuestra sociedad. En este sentido, es necesario respetar las libertades lingüísticas de todos los ciudadanos y de las empresas y se debe cambiar la política de la sanción por la política del fomento.

El Govern de la Generalitat debe tomar este camino, el del bilingüismo, no el de la exclusión que solo puede llevar a la confrontación y al rechazo. Sorprende que miembros del tripartito y especialmente los socialistas, adopten y promuevan estos métodos cuando en las campañas electorales se pasean por los barrios con mayoría de castellanohablantes levantando la bandera del bilingüismo.

La lengua es un vehículo de expresión, un instrumento de libertad de las personas y no un factor de discriminación entre las personas. No podemos ni debemos permitir que los radicalismos de aquellos que no entienden que disfrutar y expresarse en voz alta y clara tanto en catalán como en castellano sea un verdadero privilegio, adopten posturas extremistas y conviertan este privilegio en una exclusión.

Tanto en España como en Catalunya ya existen unas reglas de juego, una Constitución y un Estatut, y es a partir de ahí que debemos construir y fomentar la convivencia y el entendimiento sin poner sistemáticamente en duda estas reglas de juego que sustentan y fundamentan la democracia. Resulta imposible crear puestos de trabajo o centros universitarios desde el enfrentamiento improductivo. No es aceptable que desde el socialismo i desde el nacionalismo catalán se insista en crear divisiones cuando la sociedad lo que pide es trabajo, seguridad y una cultura libre de consignas políticas.

Ante este panorama y mientras duren los enfrentamientos sobre cuestiones poco urgentes, el PP es la única voz de los catalanes no nacionalistas, de los catalanes que no quieren la independencia y que creen que tanto la Diada como el Día de la Hispanidad deben ser unas fiestas de todos. La mayoría de los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya quieren vivir en paz, convivencia y libertad y en este sentido los socialistas ya hace tiempo que en Catalunya han dejado de representar a esta inmensa mayoría de catalanes, para dedicar sus esfuerzos a contentar a la minoría nacionalista que tan solo pretende separarse de España. Por ello, desde el PP no renunciamos a defender las instituciones y los símbolos, porque si lo hiciéramos estaríamos renunciando a la libertad.

Maria José Horcajada
Presidenta del PP de Lleida

Memoria Histórica

2007-10-09T14:15:00.000+02:00

La Ley de Memoria Histórica agrava más la estrategia de división y de confrontación de Zapatero. La democracia no se construye enfrentando a unos con otros, y no se fortalece con lecturas parciales e interesadas de nuestro pasado. Los españoles quieren mirar al futuro y están orgullosos del pacto de concordia y reconciliación que hizo posible la Transición democrática. La Ley de Memoria Histórica no beneficia a nadie pero perjudica gravemente la convivencia entre todos

Hispanitat

2007-10-05T14:00:00.000+02:00

El dia 12 d’octubre els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol celebrem, un any mes, el dia de la Hispanitat, una festa que s’ha de commemorar per sobre d’ideologies i que ha d’unir i no separar les diferents comunitats que integren una realitat històrica que és Espanya.

Després de 30 anys de lliure convivència democràtica, aquesta hauria de ser una realitat normalitzada, però darrerament a Catalunya en general i a Lleida en particular hem viscut un seguit d’episodis lamentables i intolerants com la crema de fotografies del Rei, l’incompliment de la Llei de banderes i les amenaces dels radicals al Partit Popular durant l’ofrena floral de l’Onze de Setembre que demostren que les coses a Catalunya no van bé.

I no van bé, perquè alimentar debats identitaris mitjançant l’incompliment de la Llei de Banderes o les agressions contra la figura del Rei, no són més que una manera fàcil de buscar l’exclusió i la confrontació entre els ciutadans d’un mateix territori. Aquests fets semblen indicar que determinats col·lectius no arriben a entendre que existeix una Catalunya plural que va de la ma i sense complexos d’Espanya, que se sent tan catalana com espanyola i que utilitza el català i el castellà sense cap tipus de problema.

Nou Estatut, vells problemes

2007-10-03T11:21:00.000+02:00

La proximitat de les Eleccions Generals, la reforma de la llei electoral, l’actual manca d’inversió a Catalunya i les anomalies a la xarxa ferroviària catalana seran protagonistes i motiu de debat i reflexió en la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany. Centrar el debat en elements identitaris i oblidar-se de les polítiques socials han fet allunyar els ciutadans de la política i dels seus representants. La participació d’un escàs 48 per cent en el referèndum de l’Estatut i la baixa participació en les darreres Eleccions Municipals en son una bona proba. Tot i així cap força política amb responsabilitat de govern ha fet autocrítica i totes han preferit posar-se una vena als ulls.

L’únic partit que ha demostrat en la seva etapa de govern i en la seva etapa d’oposició que és un partit que prioritza l’estabilitat, el consens, el compliment dels pactes i de les lleis, siguin o no dels seu grat, és el Partit Popular, pel qual no hi ha catalans de primera ni de segona, ni per raons d’origen, ni per raons ideològiques.

Des del PP es manté un discurs coherent. Per contra, el PSC està atrapat entre el seu discurs a Catalunya, de caire nacionalista, i els posicionaments del PSOE, unit als equilibris que comporta mantenir l’acord dels tres partits que avui formen part del Govern, així com la necessitat que el propi PSOE té d’ERC per garantir-se una majoria parlamentària còmoda. I pel que fa a CiU, principal partit de l’oposició, ha entrat en una cursa amb ERC a veure qui és més sobiranista.

Des del Partit Popular entenem que la política al segle XXI s’ha de fer a partir de la presentació de propostes concretes per a un electorat que, després de bastants anys de democràcia, vol que el sistema li resolgui els seus problemes, sense que ningú estigui posant en dubte contínuament aquest sistema.

Catalunya ha demostrat que sap progressar i créixer a partir d’un treball seriós. Els polítics, per la nostra part, tenim l’obligació de crear l’ambient i les condicions que afavoreixin aquest creixement. Cada època planteja noves exigències que les societats han d’estar en condicions d’afrontar a partir d’unes eines que els qui ens dediquem a la política hem de facilitar.

Convençuts d’això, el Govern del Partit Popular va posar en marxa una ambiciosa política en matèria d’infraestructures. Entre 1996 i 2003 es van posar en servei 2.917 quilòmetres d’autovies i autopistes, i es van deixar en obres 2.168 quilòmetres davant dels 126 que s’havien heretat en obres del Govern socialista. També vam deixar en servei 853 quilòmetres d’AVE enfront dels 476 de l’any 1996, i en obres 1.267 quilòmetres.

Avui, observem amb preocupació com el PSOE ha abandonat les infraestructures. Durant els anys de govern socialista la situació s’ha deteriorat de forma dramàtica i la província de Lleida tampoc s’escapa de la retallada pressupostària del Govern socialista en matèria d’infraestructures.

Tant es així, que per l’any 2006 el Govern del senyor Zapatero va pressuposta per les comarques de Lleida 30 milions d’euros menys que al darrer pressupost elaborat i aprovat pel Govern del PP. És a dir, per l’any 2006 el Govern socialista va destinar a les comarques de Lleida un total de 172 milions d’euros, mentre que el pressupost de l’últim Govern del PP contemplava una inversió de 202 milions d’euros per la província de Lleida.

I el mes lamentable es que aquesta retallada pressupostària s’agreuja any rere any, ja que si l’any passat el Govern del senyor Zapatero va destinar a la província de Lleida 172 milions d’euros, per aquest any, es a dir, per l’any 2007 als pressupostos de l’Estat tan sols hi figura una partida de 115 milions d’euros, 57 milions d’euros menys que a l’any 2006. El Govern socialista continua castigant a les comarques de Lleida i als lleidatans.

Tant es així que infraestructures tan emblemàtiques com el segon Túnel de Vielha, l’autovia Lleida-Osca, l’autovia Lleida-Vielha o la millora del tren de Manresa ja es van gestar durant els anys de Govern del PP. El nou Túnel de Vielha –malgrat la desgana amb la que l’està continuant el Govern socialista en tractar-se d’una obra del PP- serà tota una realitat ben aviat. Per l’autovia Lleida-Osca als pressupostos de l’any 2004 ja hi figurava una partida de 2 milions d’euros per la redacció dels projectes entre Lleida i la Cerdera, de la Cerdera a la variant d’Almacelles i d’Almacelles al límit de la província de Lleida. I als mateixos comptes de l’Estat també hi havia diners per l’estudi de traçat de l’autovia Lleida-Vielha, concretament un milió d’euros pel tram entre Lleida i el Túnel de Vielha, i 2 milions d’euros pel tram entre el Túnel de Vielha i Les.

Pel que fa al tren de Manresa, el Govern del PP va invertir 7,7 milions d’euros en la millora del tram entre Lleida i Cervera, i va deixar en redacció projectes per valor de més de 12 milions d’euros per millorar el tram entre Cervera i Manresa. Per cert, una inversió i millora que el Govern Zapatero no ha materialitzat malgrat les reiterades promeses electorals.

En fi, davant d’aquesta preocupant i gens prometedora situació, l’únic cert en aquest Onze de Setembre és que les institucions catalanes són plenament consolidades i que ara ens cal assegurar el futur. Un futur que sigui ple de concòrdia entre les diferents comunitats que viuen a Catalunya i que ofereixi treball per a tots, i que doni confiança i mitjans als joves. Aquest és el futur que el Partit Popular vol i defensa per Catalunya i pel conjunt de l’Estat espanyol, i que amb les polítiques d’aparador del Govern tripartit i del senyor Zapatero difícilment podrem assolir. Que tingueu una bona Diada.

L'educació en barracons

2007-10-03T11:12:00.000+02:00

El començament del nou Curs Escolar ha posat en evidència la manca de planificació de la Conselleria d’Educació.

Aquesta manca de planificació ha provocat que, malgrat les declaracions del conseller Maragall, avui en dia a tot Catalunya hagin augmentat el nombre de barracons respecte el curs anterior i s’hagi passat dels 700 que hi havia a 802 aquest curs.

La província de Lleida tampoc s’escapa d’aquesta manca de planificació i de les aules prefabricades.

Tant es així que a les comarques de Lleida encara hi ha 37 barracons distribuïts en una trentena d’escoles, el que representa 15 barracons més que el curs anterior.

Així, a tall d’exemple, trobem que a Barruera mantenen un barracó per tercer any consecutiu i a Balaguer han iniciat el curs amb dos nous barracons.

Aquestes dades posen de relleu l’incompliment del pla de xoc elaborat pel Govern per eradicar els mòduls prefabricats i la nul·la capacitat de la Conselleria d’Educació a l’hora d’adoptar mesures encaminades a millorar el rendiment escolar i la qualitat educativa.

Per fer front a aquesta sèrie de mancances, des del Grup del Partit Popular al Parlament es presentarà un seguit d’iniciatives per, no tan sols intentar eradicar d’una forma paulatina i progressivament els barracons del mapa escolar, sinó per minimitzar els cost que per les famílies representa la compra de llibres i material escolar i per incrementar el nombre de places en les escoles bressol públiques.

Pressupost Diputació de Lleida

2007-09-28T21:40:00.000+02:00

El ple de setembre a la Diputació va aprobar, amb la majoria de l'equip de govern, una modificació del pressupost d'aquesta institució. Una de les moltes que es fan al llarg de l'any, però la primera en la qual vaig poder intervenir com a Diputada.

És molt habitual fer modificacions ja que és molt difícil que una institució a la qual tothom demana, tingui uns pressupostos inflexibles, però és lamentable que les partides que sempre es modifiquin siguin les destinades a propaganda, publicitat, despeses de representació, etc., és a dir, aquelles que es destinen a maquillatge per fer quedar bé l'equip de govern de torn.

Mal comença aquest govern d'esquerres, doncs fa el mateix que el govern anterior, quan allò que hauria de primar i afavorir són les ajudes als municipis de la província, principalment els més petits què són els que més dificultats tenen per assolir les seves competències bàsiques.