dilluns, 28 de març de 2011

La liquidació del pressupost de l'ajuntament de Lleida

L’Ajuntament de Lleida va presentar una liquidació de pressupost amb un romanent de 2,8 milions, incloent els Organisme Autònoms. D’entrada aquest resultat podria ser satisfactori tot i ser la meitat que l’any anterior.

Dic podria perquè és un fals superàvit. Al seu costat hi ha un expedient de reconeixement de crèdits per import de més de 2 milions d’euros. I aquest reconeixement no és una altra cosa que acceptar que hi ha moltes factures pendents de pagament, que no s’havien pagat per manca de diners.

Més de dos milions d’euros que l’Ajuntament deu en la seva major part a petites i mitjanes empreses, incomplint així la llei de contractes del sector públic que obliga les administracions a abonar el preu de serveis i contractes en un màxim de 55 dies.

La falta de rigor alhora de millorar la tramitació i el pagament d’aquestes factures, algunes de les quals daten de l’any 2009, no fa més que agreujar la difícil situació en la que es troben la majoria de les empreses, obligades a ingressar a Hisenda l’IVA de factures que encara no han cobrat i que tardaran a cobrar. (A proposta del PP es va aprovar al Congrés la modificació de la normativa que preveia no fer el pagament de l’IVA de les factures impagades, però que els socialistes no acaben de tirar endavant).

Hem de tenir en compta que quan hi ha factures que es queden sense pagar, vol dir que no tenim disponibilitat per pagar-les, estem esperant que ens paguin a nosaltres per poder abonar el que devem.

Això va bé quan ens deuen més del que nosaltres devem, però aquest any, a l’ajuntament ha estat superior la quantitat que ha de pagar que la que té que cobrar, així mal anem, perquè sempre ens faltaran diners.

Quasi la meitat de l’anunciat superàvit es destinarà a l’amortització de préstecs per aconseguir una reducció dels alts nivells d’endeutament que pateix aquest ajuntament; l’altra meitat serà per pagar factures pendents d’una gran companyia elèctrica.

L’alcalde estava tot cofoi d’aquest estalvi, però jo dic que no té motiu.

Volen saber com s’ha aconseguit aquest estalvi?

No és un estalvi que provingui de la bona gestió de l’equip de govern, en part és fruit de l’imperatiu legal que va suposar el decret de Zapatero de reducció dels sous de funcionaris, és a dir, són els funcionaris els que han contribuït, involuntàriament, a reduir la despesa.

Ara bé, la part més important d’aquest estalvi prové de l’apartat d’inversions, concretament de 33,3 milions d’euros s’han estalviat en inversions, o més ben dit, s’han deixat de fer inversions per import de 33,3 milions d’euros. Unes inversions en habitatge, vies públiques, aigua, parcs i jardins, etc. que l’alcalde havia anunciat i programat, unes inversions que mostrarien lo molt que l’alcalde feia per la seva estimada ciutat, però unes inversions, en definitiva, que s’han quedat sense fer, prova d’aquesta estima.

Dels estats comptables de la liquidació del pressupost queda patent que l’ajuntament va ingressar 40 milions menys dels que tenia previst, en bona part ingressos que hauria d’haver fet la Generalitat i l’Estat en concepte de transport públic, benestar social, junta de sanejament i altres transferències.

Així, lluny queden les propostes d’austeritat, de contenció de la despesa, d’agilització de procediments de gestió per escurçar el temps de tramitació de les factures a l’objecte de millorar els actuals períodes de pagament, en definitiva més del mateix, més morositat, ineficàcia i ineficiència.

Des del Partit Popular creiem en una altra forma de fer política, creiem que una altra gestió és possible, cal un major esforç de contenció, el compliment efectiu de la legalitat en el pagament a proveïdors, evitant en la mesura del possible el reconeixement de crèdit per no perjudicar a les empreses de la ciutat i comprometre els pressupostos següents, i cal una execució curosa de les inversions, cosa que no ha estat capaç de fer l’actual Govern Municipal i per la qual no va comptar amb el meu suport.

Maria José Horcajada

Regidora-portaveu grup PP a l’Ajuntament de Lleida

dimarts, 8 de març de 2011

Mujer

En el momento de la concepción, justo en la formación de los gametos, los cromosomas sexuales se encargan de decidir el género de la persona y en ese preciso instante la posibilidad de ser hombre o mujer son exactamente las mismas.
Una vez producido el nacimiento ese equilibrio natural se desvanece y es por ello que aún en el siglo XXI, el siglo del conocimiento, el saber y la comunicación celebramos el día 8 de marzo como el día internacional de la mujer trabajadora, fecha reconocida por Naciones Unidas como el día donde se reivindica la lucha de la mujer por su participación, en igualdad con el hombre, en la sociedad y el desarrollo íntegro de la persona, con una salvedad especial este año, ya que se celebran los 80 años en que la mujer española obtuvo el derecho al voto.
A pesar de los grandes avances realizados en nuestro país, fundamentalmente durante el siglo pasado, a día de hoy, son numerosas las comunidades del mal llamado tercer mundo que siguen sufriendo el olvido de unos derechos inherentes a todo ser humano con independencia de su género.
En España, nos estamos poniendo a la altura en la lucha por la igualdad de género y las mujeres vamos alcanzando las cotas de poder que tradicionalmente han sido reservadas únicamente a los hombres, pero aún existen discriminaciones salariales y no hemos solucionado la lacra de la violencia de género entre otras asignaturas pendientes, queda aún mucho camino todavía por recorrer.
Si echamos un vistazo a nuestro pasado, a principios del siglo XX nos encontrábamos un país donde menos del 10% de las mujeres aparecían en el censo de trabajadoras y fundamentalmente lo hacían en profesiones relacionadas con un papel tradicional, tejedoras, empleadas domésticas, enfermeras o profesoras. La legislación plasmaba en el Código Civil el papel de sumisión de la mujer al marido, mientras las reglamentaciones en materia laboral disponían que las mujeres debían dejar de trabajar en el momento de contraer matrimonio.
Con la reforma de los planes de estudio de 1957 se produce la primera entrada seria de las mujeres en el sistema educativo. A partir de 1970 la Ley General de Educación establece la enseñanza gratuita y obligatoria entre los seis y los catorce años. Pero no es hasta 1975 que con la Ley de Igualdad Jurídica se abandona la referencia expresa al deber de obediencia de la mujer al marido, la representación legal de éste y la recuperación de la personalidad jurídica plena.
Con la Constitución, en 1978, se reconoce la igualdad jurídica de hombres y mujeres, que en su artículo 14 predica: “Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” y con ella se inicia un largo camino donde la participación de la mujer en la vida política, social y cultural de nuestro país se ha hecho un hueco importante.
A pesar de ello continua siendo necesario un mayor esfuerzo por parte de todos, hombres, mujeres y Administración Pública para conseguir que esa igualdad plena que propugna nuestra Constitución deje de ser un objetivo para convertirse en una realidad y ese 8 de marzo deje de ser una jornada de reivindicación para ser finalmente un día de celebración.
M. José Horcajada Bell-lloch
Portavoz del Grupo Municipal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Lleida

dijous, 3 de març de 2011

Una fusió que arriba tard

En el passat ple de febrer de l’ajuntament de Lleia es va sotmetre a votació els estatuts d’un nou organisme autònom batejat amb el nom “IMECE” que pretén fusionar altres tres organismes -l´Institut Municipal d´Educació, l´Institut Municipal de Cultura i l´Institut Municipal d´Esports-, amb l’objectiu genèric de reduir la despesa municipal, un objectiu que compartim en el fons, però no en la forma.
Ja fa temps que parlem de crisi econòmica i que tots, també el nostre Ajuntament, s’ha d’adaptar a aquesta conjuntura i reduir despesa davant la davallada dels ingressos municipals. Des del PP fa més de tres anys que reclamem mesures d’austeritat, i en aquest sentit al Ple Extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat es va presentar per part del grup socialista un Pla d’Ajust extraordinari curt i poc ambiciós, on lamentablement la gran majoria de l’estalvi venia de les retallades salarials als empleats públics imposades pel senyor Zapatero i s’hi van afegir alguns conceptes més per tal de vendre millor el producte i que no fossin només els funcionaris municipals els que haguessin de carregar amb tot el pes de la reducció de la despesa.
En aquest context, el Partit Popular va considerar que no podíem perdre més el temps i que calia reestructurar l’organigrama de l´ajuntament, ja que tenim una administració sobre dimensionada fruit d’una conjuntura econòmica d’època de vaques grasses i de l’època del tripartit en la que cada partit volia la seva pròpia parcel·la de poder, i varem proposar novament, entre altres mesures, la reducció i supressió d’organismes municipals, fusionant els seus serveis en funció de les seves competències.
Finalment, al desembre de 2010, durant els debats del Pressupost per a l’any 2011, el Paer en Cap va anunciar la fusió dels Instituts de Cultura, Educació i Esports en un sol organisme autònom amb l’objectiu de reduir la despesa en una operació que no es veia reflectida al pressupost per aquest any. Ara, a tres mesos de les eleccions, quan estem al final d’una legislatura, l’equip de govern ens presenten els Estatuts d’un organisme i demana a l’oposició que fem confiança i els aprovem, uns estatuts d’un organisme del qual no tenim el pressupost ni sabem com quedarà el personal adscrit, és a dir, ens demanen “un xec en blanc”.
Ara tenim davant un procés que no sabem com acabarà i que en tot cas hauria de ser el futur Govern Municipal qui ho hauria de decidir. En total s’anuncia un estalvi de 671.000 euros i des del Grup Municipal del Partit Popular ens preguntem si aquesta fusió no es podia haver fet abans. Hem perdut dos anys i el que és pitjor un estalvi en despesa que podia haver suposat un increment en d’altres polítiques prioritàries per a la nostra ciutat.
Des del Partit Popular exigim el rigor i la transparència que es mereixen els ciutadans de Lleida. Som un partit que aspirem a governar, o almenys, a ser decisius en la propera legislatura, i no podem avalar mesures electoralistes, ni podem donar xecs en blanc a un govern que ha estat incapaç de controlar la despesa. Estem a favor de la supressió o reducció d’organismes o qualsevol mesura que suposi millorar l’eficàcia i la gestió municipal, però entenem que aquesta proposta arriba tard, sense dades concretes i conscients que altres models de gestió són possibles i poden suposar un major estalvi a les ja de per si deficitàries arques municipals.
Maria José Horcajada Bell-lloch
Portaveu Grup Municipal PP Ajuntament de Lleida

dimarts, 1 de març de 2011

La Mesquita no ha d’anar al Polígon

El Grup Municipal del Partit Popular vam votar en contra de fer un nou procediment de concessió d’un solar del polígon industrial per la construcció de la mesquita. L’equip de govern socialista de l’ajuntament de Lleida s’obceca en portar allí els musulmans, en contra de l’opinió de l’oposició, però també en contra dels empresaris i amb el disgust de la pròpia comunitat musulmana que al·lega que l’espai és petit i tornarien a tenir problemes.
Des de l’aprovació pel Ple de 2007 del protocol de col·laboració, el Partit Popular ha criticat el secretisme i la falta de consens en la ubicació d’una mesquita en ple polígon industrial i aquesta falta de consens es veu agreujada ara, que ni els propis musulmans veuen viable ubicar-s’hi.
Malgrat això avui es presenta un plec de condicions en un terreny sotmès a un contenciós administratiu, amb un informe pericial judicial que desaconsella la ubicació d’un centre de culte en aquesta zona, considerant una clara discordança la seva implantació en un polígon industrial, considerant “poc brillant” la zona des del punt de vista de la mobilitat, amb una mesquita que no s’integra a l’entorn significant la segregació d’un col·lectiu en una àrea apartada i inadequada que representa a totes llums l’aïllament social d’una comunitat, amen dels riscos que queden constatats a l’estar en una zona d’emmagatzematge de productes químics i combustibles de les industries properes.
Amb aquest nou plec no es posarà fi a la problemàtica d’una comunitat que pretén intregrar-se de forma plena en la nostra societat, evidentment que no és una obligació d’aquest Ajuntament construir un centre de culte o facilitar un terreny municipal on s’hagi d’ubicar, però sí té l’obligació de posar a disposició dels seus ciutadans els elements necessaris per integrar als nouvinguts, promovent accions encaminades a aconseguir la plena normalitat social dels col·lectius que habiten a la nostra ciutat afavorint així l’objectiu de la cohesió social.
Maria José Horcajada
Regidora-portaveu PP Ajuntament de Lleida