dimecres, 3 de febrer de 2010

No a la desaparició de Lleida

Mentre les dades de gener han donat un increment del nombre d’aturats a Catalunya en 22.122 persones i a la província de Lleida en 1.511, les famílies no arriben a final de mes, i el Tripartit, i el senyor Montilla al capdavant concentren els seus esforços en crear per tràmit d’urgència una nova organització territorial a Catalunya, divisió cuinada des d’uns despatxos de Barcelona, que en la seva segona fase suposarà la desaparició del territori de Lleida tal i com el coneixem des de 1833. Deixaran de ser Lleida les comarques del Pirineu, és a dir l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Solsonès.
El tripartit ha cuinat una nova organització territorial a Catalunya des d’uns despatxos de Barcelona, amb un nul consens territorial i en contra de l’opinió del territori, sense que hi hagi cap motiu que justifiqui la divisió de Lleida. No hem d’oblidar que la província té una població de 436.000 habitants i qualsevol divisió comportarà una pèrdua de pes polític. A més, no hi ha cap estudi d’impacte social, ni territorial, ni econòmic d’aquesta divisió, ni cap estudi que ens digui que serà més eficaç, més eficient i amb un menor cost la prestació dels serveis als ciutadans.
Tampoc no hem d’oblidar que des de l’any 1833 hi ha una relació estreta i tranqui-la entre la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran. Hi ha un sentiment de pertinença al territori que no es pot obviar, a part de les conseqüències econòmiques de la pèrdua d’aquests lligams. Que passarà amb projectes com el nou ens de promoció econòmica a nivell provincial, amb l’Ave Lleida-Pirineus, o amb els diners que inverteix la Diputació en la promoció econòmica i turística del territori, entre altres projectes, amb la marca Ara Lleida?
Si l’excusa és el reequilibri d’un territori que mai ha estat equilibrat, si volem integrar el territori, el que ha de fer el Govern de la Generalitat és apostar per les infraestructures necessàries per la província de Lleida com són les autovies Lleida-Balaguer i Tàrrega-Balaguer-Alfarràs; els túnels de la Bonaigua i Comiols o els accessos a l’aeroport de Lleida-Alguaire. És lamentable que, mentre les comarques de Lleida i els lleidatans son víctimes del desgovern i del partidisme, el president Montilla es conformi a ser el titella dels capritxos dels seus socis del govern tripartit.
Actualment no és prioritari i és inoportú modificar l’organització territorial de Catalunya, perquè si es vol dur a terme ha de ser amb consens, fora de períodes electorals com l’actual, amb una anàlisi de costos acurat i amb criteris d’eficiència i eficàcia, i no carregant als ciutadans amb més costos i amb més despesa pública inútil. Hem d’apostar per una estructura del segle XXI i no per una organització medieval que no aporta cap valor afegit al que ja tenim. A més, els lleidatans no hem de permetre, sota cap concepte, que ens facin servir com a moneda de canvi per recuperar l’àrea metropolitana de Barcelona. Les vegueries són un atac frontal al territori de Lleida i un menyspreu a l’opinió dels seus habitants. Revelem-nos!
Maria José Horcajada
Portaveu del PP a l’Ajuntament de Lleida i a la Diputació