Les comarques de Lleida estan patint darrerament tot un seguit d’agressions. Cal recordar l’intent de transvasament d’aigua de la capçalera del riu Segre, l’intent de reducció dels carrils del nou túnel de Vielha, la proposta de divisió del territori de Lleida en vegueries, i ara, si no ho evitem, planeja l’amenaça d’ampliar les zones ZEPA al canal Segarra-Garrigues. Tot aquest seguit de despropòsits no fan més que demostrar el menyspreu que les administracions i els partits que les governen senten per la gent i el territori de Lleida.
Ara li ha tocat el rebre al canal Segarra-Garrigues. És aquest nou canal el que pateix la mala gestió del Govern de la Generalitat fins el punt que ha estat un informe del propi Govern el que posa en perill la seva viabilitat. La viabilitat d’un canal, el Segarra-Garrigues, que, a l’igual que al seu temps va tenir el canal d’Urgell, és actualment l’obra amb una major transcendència econòmica i social de les que s’han fet en els darrers anys i de les que s’estan fent avui en dia a les comarques de Lleida.
Ha estat aquest informe encarregat pel Govern al Centre Tecnològic Forestal del Solsonès, i enviat a la Comissió Europea, el que ha propiciat que la UE vulgui imposar 23.000 noves hectàrees de protecció a la zona de reg del canal Segarra-Garrigues, que afegides a les 26.250 ja existents, qüestionen la viabilitat econòmica del canal. Hagués estat massa demanar que el Govern fes un informe sobre com fer compatible el regadiu amb la protecció d’aus, estan massa enfeinats amb informes de dubtosa utilitat com el de disseny del parxís, el del muscle zebra o un sobre models gràfics de polvoritzadors agrícoles, un estudi de deu folis al mòdic preu de 6.600 euros.
Aquesta mala gestió demostrada i la passivitat dels Departaments d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat han portat a la demanda de la UE d’incrementar les àrees de protecció d’aus, en detriment de la zona regable del canal, posant en perill no tan sols la seva viabilitat, sinó la pròpia supervivència dels pagesos que confien en aquest nou regadiu per tirar endavant i poder viure de l’agricultura.
En un cas com aquest, s’ha d’estar al costat dels pagesos i dels regants del canal Segarra-Garrigues, i d’aquí el suport i la presència del PP de Lleida a la manifestació celebrada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a favor del canal i en contra de l’ampliació de les ZEPA.
Com també és important i necessari el consens en les institucions lleidatanes, com ho ha estat en el cas de la Diputació de Lleida, ja que tan sols aquesta unitat i aquesta comunió entre les institucions i el territori podrà evitar, com ja va passar en el tema del transvasament d’aigua del Segre, aquesta nova agressió que, ara, en forma de ZEPA, es vol imposar i que fa perillar la continuïtat del canal Segarra-Garrigues.
Un canal amb una funció que va molt més enllà que una simple obra de regadiu, ja que a més aportarà aigua per la ramaderia, per la indústria de transformació i, com no pot ser d’una altra manera, aigua de boca per a moltes poblacions que en els darrers temps pateixen restriccions i que s’han de subministrar mitjançant camions cisterna.
Davant de la incoherència amb la que actua el Govern, es necessari acabar no tan sols amb les incerteses de tota mena que des de sempre i per diferents motius han acompanyat la construcció del canal Segarra-Garrigues, sinó també amb el fonamentalisme ecologista del conseller Baltasar, principal protagonista dels més sonats intents d’agressió al territori de Lleida i a la seva gent: el del transvasament d’aigua des de la capçalera del riu Segre i, ara, l’ampliació en 23.000 hectàrees de la zona de protecció d’aus al canal Segarra-Garrigues, responsabilitat compartida amb la Conselleria d’Agricultura, i amb un Govern de la Generalitat incapaç de fer els deures, i que ha tornat a suspendre davant la Comissió Europea. Per cert, els nostres pagesos i regants encara no saben el preu de l’aigua amb la que regaran. Com els nostres professionals agrícoles poden fer un pla de negoci sense saber una variable tan important com el preu de l’aigua?
El transvasament d’aigua del Segre es va poder evitar gràcies a la resposta contundent del territori i de les institucions, i l’ampliació de les zones ZEPA al canal Segarra-Garrigues es podria parar, a més de la mateixa resposta contundent del territori i de les administracions locals, si la Generalitat, de la mateixa manera que va encarregar un estudi que contempla l’ampliació de la zona de protecció a la zona regable, ara esmena aquesta patinada, i presenta a la Comissió Europea i on faci falta, un estudi científic i seriós que demostri que el reg no està renyit i és perfectament compatible amb el respecte al medi ambient i amb la preservació de les aus, tot i tenint sempre present que primer són les persones.
Això és el que reclamem des del PP. Però també diem que ja ni ha prou d’actuar i prendre decisions d’amagat i sense consultar al territori. Ja n’hi ha prou de tanta imposició i de considerar-nos la reserva d’indis de Catalunya. Ja n’hi ha prou! Diguem no a tot aquest menyspreu a les terres de Lleida, i a tanta incompetència i improvisació.
Maria José Horcajada
Portaveu del PP a la Diputació de Lleida
Portaveu del PP a la Diputació de Lleida
