dimecres, 7 de maig de 2008

Sanaüja, Biosca i Ivorra també necessiten aigua

El problema del subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana sembla que ja s’ha solucionat mitjançant l’acord al que finalment han arribat la Generalitat i el Govern central de recórrer al minitransvasament d’aigua del riu Ebre. Una solució que sempre hem defensat des del Partit Popular, entre altres raons, perquè l’aigua s’ha de treure del lloc on ni ha i l’Ebre, avui per avui, es el riu idoni.

A més, l’aigua del minitransvasament del riu Ebre es una solució que ja estava sobre la taula a l’any 2003 i que si no hagués estat per la demagògia partidista que aleshores es va fer sobre aquest transvasament per part d’algunes forces polítiques (PSC, ERC i IC), ara aquest problema no el tindríem i l’aigua no seria l’espasa de Damocles que penja sobre el cap del Govern de la Generalitat i del president Montilla.

Però, lamentablement, per un grapat de vots s’ha deixat que el problema es fes cada any mes gros i ara tots a corre, proposant solucions inviables, com la del transvasament des de la capçalera del Segre, per evitar que l’aigua deixi de rajar per les aixetes de la Ciutat Comtal. Un transvasament inviable, el del Segre, i que el Govern de la Generalitat i el conseller Baltasar, en la seva tossuderia, hagués materialitzat si la gent del territori no ens hi haguéssim oposat d’una manera unànime, decidida i contundent.

En aquest sentit, es doblement encertat agafar l’aigua del minitransvasament de l’Ebre, ja que era un autèntic despropòsit agafar-la de la capçalera del Segre, quant aigües avall els pantans –malgrat les darreres pluges- no estan plens ni de bon tros i el Canal d’Urgell s’ha vist obligat a tancar per poder emmagatzemar aigua.

Tanmateix i lamento haver de dir-ho, tota aquesta problemàtica de l’aigua que pateix Barcelona, ha posat sobre la taula que hi ha ciutadans de primera i de segona categoria. De primera, els de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i de segona els de la comarca de la Segarra.

Esta be i s’ha de solucionar el problema d’aigua que te Barcelona, però també s’han de buscar solucions al problema d’aigua que pateixen actualment els veïns de Sanaüja, Biosca i Ivorra.

Tenen tan dret els diàriament anomenats i utilitzats 5 milions d’habitants que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona, com els 700 veïns de la comarca de la Segarra a que se’ls hi solucioni el problema d’aigua que pateixen.

Això si. Hi ha una petita diferencia. A Barcelona encara tenen aigua corrent, mentre que a Sanaüja, Biosca i Ivorra ja necessiten de camions cisterna per poder disposar d’aigua potable.

Catalunya no es tan sols Barcelona i la seva àrea metropolitana, Catalunya es també Sanaüja, Biosca, Tora, Ivorra i els altres pobles de les comarques del Pallars Jussà i de l’Alt Urgell que han necessitat o necessiten camions cisterna per poder disposar d’aigua de boca.

Per evitar les contradiccions, la falta de transparència i informació, i l’actitud poc dialogant del Govern de la Generalitat, des del Partit Popular considerem, que per solucionar d’una manera definitiva el problema d’aigua que afecta a Catalunya, es necessari que el Govern de la Generalitat doni una solució definitiva, consensuada i eficaç a la situació de manca d’aigua que pateix Catalunya i que garanteixi l’abastament d’aigua a tot el territori català.

Així, pensem que la gestió de la política hidrològica a Catalunya s’ha de fer de forma global, amb previsió i racionalitat, pensant el territori català com un tot, tenint en compte les necessitats actuals i futures de subministrament d’aigua, aplicant les noves tecnologies per treure més profit als recursos existents i amb el consens de totes les institucions i el conjunt dels agents socials i econòmics afectats.

Finalment, des del PP també creiem fonamental l’elaboració d’un Pla Hidrològic de Catalunya que, de manera coordinada i conjuntament amb un Pla Nacional sobre l’Aigua, reguli i gestioni els recursos hídrics existents al nostre territori, planifiqui la seva explotació, garanteixi el subministrament d’aigua pels diferents usos (urbà, agrícola, industrial i turístic), i dissenyi i programi les infraestructures hidràuliques necessàries.

En definitiva, penso que els problemes d’avui ens han de servir d’escarment i per buscar les solucions pel demà. Nosaltres, des del Partit Popular, hi estem disposat i d’aquí les nostres propostes.

Maria José Horcajada
Presidenta del PP de Lleida